Enric Gomà, lector erudit de diccionaris

L'Enric (d'aquí)

Arribats a la pàgina 147 de L'orgia verbal, on Biel Barnils conversa amb Màrius Serra, el verbívor barceloní declara que entre els vuit mil volums de la seva biblioteca (en part, és una "biblioteca captiva", diu, "d'especialista, una passió que m'ha fet gastar molts diners quan no en tenia"; això ens passa a més d'un, Màrius), doncs, entremig de tant de llibre, ens informa que també hi ha diccionaris. I molts. I antics. I llavors ho deixa anar: "L'Enric Gomà és el veritable erudit en diccionaris antics en català". No "un" veritable erudit, no: "el" veritable erudit. El nom d'Enric Gomà em sonava d'altres coses, però si ignorava que fos erudit en diccionaris catalans antics, ¿com podia arribar a sospitar que n'era "el veritable erudit"? Així que senzillament em vaig posar en contacte amb ell i vam intercanviar alguns correus electrònics farcits d'informacions interessants, que em disposo a airejar succintament, amb el seu consentiment més o menys explícit.

Segons explica en Gomà, la seva afició diccionaire prové dels estudis de Filologia catalana. Això, unit a la seva condició de professor i guionista, fa que la divulgació lingüística sempre hagi estat un dels eixos de la seva vida. Així, moltes de les seves ocupacions han estat relacionades amb la filologia recreativa: codirecció (1a temporada) i direcció lingüística (2a temporada) de la sèrie televisiva Caçadors de paraules, espais sobre llengua a La tarda de Barcelona Televisió o a El Cafè de la República de Catalunya Ràdio, el llibre Ubert tot l'any (que recull errades ortogràfiques al carrer), els llibres La vida pública i Al carrer, que recullen alcarrers, comentaris simpàtics de la gent del carrer i que provenen d'un fòrum electrònic, etc.



Però anem als diccionaris. N'Enric Gomà col·lecciona diccionaris antics en català i en altres llengües (com el Covarrubias o les Etimologies de sant Isidor), així com literatura vuitcentista (sainets, de canya i cordill), sobretot anterior a l'any 1875. Però no en té prou i, a més, els llegeix (que vol dir prendre'n notes, comparar-los, fer-hi descobriments lèxics...). Amb aquest fantàstic esperit confessa haver llegit moltes de les principals obres lexicogràfiques del XIX i del XX. I confessa haver-los llegit de cap a peus, no ara aquí i ara allà. "Unes planes cada dia i vaig fent". ¿De quins diccionaris parlem? Ens referim, per exemple, al prestigiós diccionari Labèrnia de 1839-40 (dos volums, 988 i 1004 pàg.), que li va ser una lectura molt profitosa, o al clàssic Fabra de 1932 (1782 pàg.), del qual li encuriosiren especialment els exemples (molts dels quals es conserven al DIEC2).



Però també ens referim a les obres de Coromines, i aquí cal que agafem aire. Enric Gomà confessa (perquè això és gairebé un pecat d'excés) haver llegit els vuit volums de l'Onomasticon Cataloniae publicats entre 1989 i 1997 (més de 400.000 topònims). La lectura va tenir lloc el 2002 i li va durar exactament 134 dies. Abans del 2002, però, va tenir lloc la seva gesta com a lector de diccionaris catalans: la lectura del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana publicat entre 1980 i 1991. Nou volums que va llegir en 499 dies, repartits en sis anys, entre 1995 i 2001. Hi ha qui diu que aquesta obra té un aire novel·lesc i en Gomà confessa que, malgrat l'escriptura enrevessada, és molt amena, a l'estil d'unes memòries on trobem aspectes personals de la vida d'en Coromines: la seva adoració envers el pare, les crítiques als companys Alcover, Aramon, Careta, Griera...

En definitiva, Enric Gomà, l'Ammon Shea català.




(a qui li interessi l'Etimològic que sàpiga que el traductor Xavier Pàmies va iniciar l'any passat un buidatge del Coromines en un bloc. El va iniciar i el va aturar; confiem que continuarà )

PD 15/2/11: El traductor Xavier Pàmies ens indica als comentaris que no és que el bloc estigui inactiu, sinó que actualitza periòdicament (cada centenar de pàgines llegides) els mateixos apunts d'abril del 2010.

PD 10/4/11: Un article d'en Gomà: "Lectura oculta del Diccionari Fabra (1932)".