Strip mining language

Strip mining language de Lee Everett (2008)

Escultura lexicogràfica de la nord-americana Lee Everett, feta a partir d'un New Webster's dictionary and thesaurus of the english language. La primera edició és de Lexicon Publications (Nova York, 1991), però s'ha reeditat molt i desconeixem quina és l'edició manipulada aquí. Aquest diccionari, d'unes 230.000 entrades, té una sobrecoberta que l'artista ha deixat de banda en la seva creació:

Obres completes de Pompeu Fabra, volum 4

A cap dels lectors del Gazophylacium li és estranya la figura de Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana. D'uns anys ençà s'està portant a terme l'edició de les seves Obres completes, un recull que representa una fita essencial en la normalització de la llengua i la cultura catalanes. Aquí hem parlat en alguna ocasió d'aquest gran projecte editorial dirigit per Jordi Mir i Joan Solà. Dels volums que s'han publicat fins ara, voldria destacar-ne dos pel seu important contingut lexicogràfic. Ho faré en dos apunts diferents donada la importància d'aquesta obra.

El quart volum de les Obres completes de Pompeu Fabra va publicar-se el desembre del 2008, a cura de Mila Segarra i Albert Rico, i porta per títol "Obra ortogràfica. Manuals divulgatius (1925-1926)".

Per una banda, aquest volum presenta l’obra ortogràfica més important de Fabra: les Normes ortogràfiques de l’IEC (1913), una gran fita en l’ortografia normativa del català modern, i el Diccionari ortogràfic (1917). Quant a les Normes, no són una obra personal de Fabra ja que figuren com a document institucional de l'IEC, però, com podem imaginar, la intervenció del lingüista va ser essencial en la seva redacció. Del Diccionari ortogràfic es reprodueix la segona edició de 1923, que manté les característiques de la primera, però presenta correccions i addicions. També s'inclouen altres obres ortogràfiques fabrianes menys conegudes, com el Tractat d'ortografia catalana (1904), el Qüestionari Fabra (1911), primera redacció de les Normes, i la Proposta de reforma de les Normes ortogràfiques (1914), una obra inèdita fins ara. L'encarregada d'estudiar aquestes obres ha estat Mila Segarra.

Per altra banda, en aquest quart volum també es reediten els quatre manuals divulgatius que l'autor publicà a Barcino: Ortografia catalana i Les principals faltes de gramàtica, de 1925, i el Diccionari ortogràfic abreujat i La conjugació dels verbs en català, de 1926. També s'inclouen les onze lliçons que Fabra va publicar al Butlletí dels Mestres l'any 1931. L'encarregat de l'estudi d'aquests manuals i articles ha estat Albert Rico.



Sempre que ha estat possible, les obres es reprodueixen en edició facsímil, cosa que, al meu parer, encara fa més interessant l'edició, ja que es poden copsar amb més fidelitat l'estil i característiques de les obres originals.

Viure, i riure, dins dels mots

"Dins un mot, quanta gent que hi viu"

Vicent Andrés Estellés

Avui fa 10 anys que van començar a rodar els mots de 'Cada dia, un mot'. La màquina de mots no s'atura i, per celebrar-ho, Empúries ha publicat un llibre que recull la feina feta fins ara. Es titula Rodamots. Deu anys fent 'Cada dia, un mot' i en són autors en Jordi Palou i en Pau Vidal. Per als subscriptors, hi ha condicions especials de compra fins al 6 de març. Aquí trobareu més informació de l'aniversari i del llibre.

I avui també fa una quinzena de dies que ha deixat de funcionar la magnífica Base de badades, després de més d'un any de jugar amb els mots amb elegància i enginy. En homenatge al nostre badocaire de capçalera, direm que: "Dins un mot, quanta gent que hi riu". Fins ben aviat, elbokabulari!

Quant al vers inicial, popularitzat pels lletraferits de Rodamots, pertany a la segona estrofa d'un poema ben lexicogràfic: "Esborranys d'una oda al prefaci de la primera edició del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra", del Primer llibre de les odes (1972) de Vicent Andrés Estellés. Tota l'oda, una festa en homenatge al DGLC, fa així:

Sabíeu, al principi, el mot,

brut encara de fang, de llot,

de convivència terral.

Del mot vindria la central

força oculta que tot ho pot!

El mot, tan sols. Estupefacte,

un silenci voltava l’acte

del descobriment decisiu.

Dins un mot, quanta gent que hi viu!

L’oíeu, i tenia tacte.

Nucli cabdal i originari,

cabdell recòndit i primari,

coneixíeu el so i el pes,

com encara el volum. I més:

el seu amarg destinatari.

Hi ha el foc del mot, unes rupestres

ratlles, o nocions terrestres,

que determinen, al contacte,

el fet primordial d’un pacte

dur com uns ferros de finestres.

La paraula, l’eina mortal,

rigorosament temporal,

intemporal se’ns esdevé!

Si cada cosa el seu mot té,

el mot ens és fonamental.

Posa en marxa els pobles, els posa

en ordre de combat o alosa,

els empeny amb fonda energia!

Punt incert de la nit i el dia,

sempre entre la sang i la rosa!

La paraula, o allò que mou

un poble fondament, l’enrenou

d’una part de la humanitat

que proclama la dignitat

de viure, no subjecta a sou!

Des del fons de la rebel·lia

essencial, on inicia,

brusca, la fosca ascensió,

un signe de redempció

en ell es recolza i refia.

Un propòsit de senzillesa

així empentava, ardent, l’empresa

de net i fúlgid averany.

Vós sabíeu el dia i l’any

i treballàveu sense pressa.

Tenim la collita a l’andana!

Així el mot determina i mana,

oh fang, oh cànter, oh coloma,

goig proclamat de l’idioma

que ens delimita i agermana!

Vertiginoses com espigues,

ens retornaven veus antigues

que eren reducte i fonament,

aixecant l’antic testament

brancut de poderoses bigues!

Vós enramàveu, com ho fa

el camperol, el mot que haurà

de fructificar febrilment.

Secrets incògnits de sement,

oh bíblia del català!

PS: Un bloc d'escola badocaire i nom lexicogràfic: el Disseccionari.

Nova edició del DIEC2

El mes de març sortirà a la llum una nova edició del DIEC2. De fet això vol dir que apareixerà una nova edició de la segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Una nova edició, però que no serà pas la tercera edició.

Les 1.762 pàgines de la segona edició del DIEC, la que es coneix com a DIEC2, van aparèixer publicades l'abril del 2007. Ara s'anuncia, en concret, una edició de 1.865 pàgines (a un preu de 39,95 €), a partir del 31 de març. Si s'augmenten 100 pàgines, una mera reimpressió no deurà ser. Aquí s'obren els interrogants: ¿Una nova paginació, una nova i extensa introducció, o potser més mots?

A la imatge s'aprecia una edició en estoig i una sense. La informació, que prové d'un avanç de novetats editorials d'Edicions 62 per al mes de març, inclou el següent eslògan:

"El diccionari més important i complet de la llengua catalana en un format totalment manejable i a un preu molt assequible."

Agraïments al meu servei de premsa particular.

Diccionari de mesures catalanes

Diccionari de mesures catalanes
de Claudi Alsina, Gaspar Feliu i Lluís Marquet
(Curial, Barcelona, 1996).

Aquest diccionari és més que un diccionari.

Primer de tot, és un assaig sobre "metrologia catalana tradicional": la història de la disciplina i la dels patrons, instruments, oficis, mides, mesures, pesos...

Segonament, és un recull terminològic dels pesos, mides i mesures dels Països Catalans. S'hi inclouen totes les mesures catalanes o catalanitzades emprades en el període que vas des del naixement de la llengua fins a l'aparició del sistema mètric decimal francès. En les entrades trobem la següent informació: diferents accepcions, indicacions geogràfiques, referències a altres unitats relacionades, equivalències mètriques, referències històriques, variants ortogràfiques, locucions i refranys (de l'estil "Tres quintars fan dotze roves; comptes vells, baralles noves") i d'altres curiositats.

En tercer lloc, però el més important, ha estat l'obsequi d'un amic, un diccionari que anirà sempre associat a una molt agradable, tot i que massa curta, estada al petit país dels Pirineus. Merci per tot plegat.


PS: Web dedicat a les mesures catalanes tradicionals, gentilesa de The Blob, el millor amic dels blobaires.

De segona mà

(Fotografia de Narisa a Flickr)

Imatge d'un diccionari de segona mà. La locució adjectival de segona mà indica "que ha estat usat". Hi ha usos que respecten més allò usat, certament.

Terminologia dels videojocs

Entre acceleració física i xarxa neuronal, inclosos, la Terminologia dels videojocs que ha publicat el TERMCAT recull, en 265 fitxes terminològiques, un total de 297 denominacions d'aquest món tan actual. Tots els termes estan definits i amb traducció al castellà, francès, anglès i alemany.

Hi ha termes referents a la creació i tipus de videojocs, als dispositius de joc, a la programació, a les comunitats de jugadors i a la seva indústria. I per acabar-ho d'arrodonir, el web inclou un parell de jocs per tal de practicar aquesta terminologia. Jocs protagonitzats, oh sorpresa!, per un Màrius Gros amb barretina.

______________

Avui fa 141 anys del naixement del Mestre.