L'argument

"L’he estudiat sovint, però no n’he pogut desentrellar mai l’argument."

Mark Twain parlant d'un diccionari. Citació vista a Minimàlia.

Escriptori de Mark Twain. És aquí on potser buscava debades l'argument a algun diccionari.

Cent quinze anys abans

Em va sobtar llegir a Reading the Oxford English Dictionary, d'Ammon Shea, que el primer diccionari d'anglès és A Table Alphabeticall de Robert Cawdrey, publicat l'any 1604. I em va sorprendre perquè el degà dels diccionaris catalans és el Liber elegantiarum de Joan Esteve publicat a Venècia l'any 1489. O sigui, cent quinze anys abans. La comparació és un pèl tramposa, però: el diccionari anglès és monolingüe; el català, no.

Barcelona a Pompeu Fabra

El fotògraf Xavier Puigmalet ha tingut la gentilesa de respondre a la crida gazofilàctica, i en un exercici de virtuosisme artístic, ha immortalitzat per sempre més una obra de la qual havíem parlat recentment, a partir d'un comentari de Galderich: l'obra Barcelona a Pompeu Fabra.

El conjunt està format per dues peces: el títol de l'obra en lletres metàl·liques i un relleu en marbre de Josep Clarà que porta per nom La lectura (1948). Es troba ubicat als Jardins de Salvador Espriu (els Jardinets del Passeig de Gràcia), amb el c. Bonavista, aproximadament, de la ciutat comtal.

Aquesta escultura commemorativa (que trobem citada com el Monòlit de Pompeu Fabra, potser perquè es confon amb una altra escultura commemorativa existent a Badalona), té una composició com a mínim curiosa, amb un títol enorme davant d'una altra obra més discreta. El dinamisme i modernitat de les lletres metàl·liques contrasta amb el classicisme i l'estatisme del relleu en posició gairebé horitzontal.

¿Per què s'escollí aquesta obra de Clarà? A part de les connexions entre la tasca de Fabra i el concepte de la lectura hi ha una raó més directa. Clarà creà La lectura l'any 1948, i el 25 de desembre d'aquell any moria Pompeu Fabra.

L'obra de Clarà deu formar part del llegat de 800 escultures que l'artista va deixar a l'Ajuntament de Barcelona a canvi de la creació d'un museu que, ara mateix, no existeix. De fet hem trobat que La lectura va estar ubicada (o és una altra amb el mateix nom) a l'interior de la Biblioteca Clarà de Sarrià (c. Doctor Carulla, 22), edifici aixecat al mateix espai on l'escultor tenia el seu taller. El taller i la casa de Clarà van ser enderrocats i el seu jardí noucentista desmantellat.

Als Jardinets de Gràcia també hi trobem altres escultures com la dedicada a Joan Maragall.

Tota aquesta sèrie de fotografies d'en Xavier Puigmalet es pot veure aquí.

Taula rodona: Pompeu Fabra i Badalona

Pompeu Fabra va viure a Badalona des que va tornar de Bilbao i fins a l'exili, de 1912 a 1939. Són molts anys i dels més productius de la seva vida intel·lectual. El 28 de gener de 1934, al Saló de l'Ajuntament de Badalona, se li ret un homenatge on se li fa entrega d'una medalla d'or i se'l nomena "fill adoptiu de la ciutat". Tot el poble badaloní va mostrar-li així el seu afecte incondicional. D'aquest homenatge en restà una important publicació, l'Àlbum de Badalona (1934), encapçalat per un autògraf del president Macià i amb escrits de Rovira i Virgili, J. V. Foix o el mateix Fabra.

Dilluns vinent els badalonins tornaran a rememorar la figura del seu fill adoptiu. La notícia a EL TOT Badalona:

L’Espai Betúlia serà la seu dilluns vinent, d’una taula rodona al voltant de la figura de Pompeu Fabra i la nostra ciutat, un acte que compta amb Valentí Soler, Joan Soler i Amigó i Francesc Munés.

Tots tres explicaran quina era la relació de Pompeu Fabra amb Badalona, i és que el “pare del català” va viure durant gairebé 30 anys a la nostra ciutat, és per aquest motiu que molts dels localismes que tant ens agraden als badalonins apareixen al diccionari. Però ja se sap que ningú és profeta a casa seva i poques vegades s’ha donat a conèixer com era la vida de Pompeu Fabra a Badalona, a on anava, amb qui es relacionava, quins indrets freqüentava, etc.

De fet de les tres cases on va viure només queda una placa al carrer de la Mercè i un carrer al barri de Canyadó. Dilluns a quarts de vuit tenim l’oportunitat de saber tot això i més gràcies a aquesta taula rodona i poder ampliar tots plegats els coneixements de Fabra.

Per altra banda, és important recordar que hi ha un col•lectiu a Badalona que lluita perquè Badalona tingui una plaça Pompeu Fabra, i és que si tenim un carrer del Xarol i una plaça diplodocus, per què no podem tenir-ne una que fos Pompeu Fabra?

Taula Rodona: Pompeu Fabra i Badalona
Dilluns 26 19.30 Espai Betúlia.
Gratuït

Merci per la informació, paremiòleg!

Caps i testes

Per designar el seu august cap, els romans feien servir dos mots:

- El mot noble caput, -itis, que per metonímia també designava l’home sencer i que en català ha evolucionat cap al nostre cap.

- El mot familiar testa, ae, que a l’origen era el gerro on posar terra i que usaven al llatí tardà, amb una simpàtica metàfora, per parlar del crani i del cap. En català n’hem tret dues formes separades: test per al gerro i testa per al cap.

Així, els catalans hem invertit els caps. Allò que per als romans era noble s’ha convertit en col·loquial i allò que per a ells era familiar ha acabat tenint un registre més culte, com a la Testa de vell en bronze de Folch i Camarasa.

És curiós també trobar-se que la tercera accepció de testa, -ae del Diccionari Llatí-Català d’Enciclopèdia Catalana, p. 1491, indica “closca, conquilla”. El primer és justament un altre dels termes que en català usem com a sinònims de cap. I encara en tenim més: magí, clepsa, xolla, meló, carbassot, crisma, crani, tos, barretina, bola. No m'hi trenco més el cap.

Per acabar confessaré les dues fonts d'inspiració d'aquest apunt, que pertanyen a registres molt diferents. La qüestió llatina l'he treta de la p. 27 de Le français dans tous les sens d'Henriette Walter, un deliciós llibre d'històries lingüístiques que va guanyar el Grand Prix de l'Académie française de 1988. Però la motivació primera ha estat haver llegit, primer jo i després a l'Anna, el llibre infantil El planeta dels Caps Florits: Els lliris vermells de l'àvia Tilín de Marga Sala i Berta Noy (Ed. Empúries, 2008), amb il·lustracions de la meravellosa Pilarín Bayés. Un llibre on els caps plens de flors dels personatges tornen a ser els testae dels llatins.

Els mots de Poe

Edgar Allan Poe no només va ser un gran escriptor, sinó que també va ser un innovador en el camp lèxic. Així, els estudiosos de l'autor han recollit molts mots i expressions que, aparentment, mai abans cap altre escriptor de l'anglès havia posat sobre paper.

Per una banda, la Edgar Allan Poe Society de Baltimore ha publicat en aquest web 356 mots que no es troben referenciats abans. L'any d'aparició del mot, normalment entre 1835 i 1849, s'anticipa a les citacions literàries de l'Oxford English Dictionary o és la més antiga de les que s'hi recullen. En d'altres casos són mots que l'OED ni recull.

Per altra banda, dins del web Poestories trobem una llista de mots de Poe que presenten alguna dificultat de comprensió, fins i tot per als lectors nadius. És un vocabulari de mots, frases fetes i noms propis que arriba als 574 registres.

Per acabar, una recomanació per als interessats en la traducció: Poe, Baudelaire i Riba.


(Avui fa 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe. Aquest apunt respon a la crida feta pel bloc Hespèria a escriure sobre Poe en tal dia com avui. Ens hem assabentat de la proposta ebrenca gràcies a en Víctor Pàmies, que havia estat informat per en Jesús M. Tibau, que havia estat informat per... Matrix té aquestes coses. La il·lustració va signada per un tal Chris i l'he trobada aquí.)

Infinit Brossa

Avui, 19 de gener, en fa 90 del naixement d'un artista que amb el seu talent, creativitat i enginy ha inspirat molts d'altres creadors. Parlem d'en Joan Brossa. Dins de l'infinit jardí brossià que molts vam fer que esclatés a Internet el passat 30 de desembre, em va sobtar trobar una altra referència a Fabra, a part de la meva. Però hi és! I molt més brossiana, per cert.

Es tracta de l'homenatge a Joan Brossa de l'Helena del bloc El punt volat de la ela geminada, homenatge que es pot trobar a la lletra E de l'abloccedari. Està fet amb paper de seda reciclat sobre paper cartró blanc i negre i té la mida, en paraules de l'autora, d'una pastilla de sabó.

L'obra reprodueix fidelment un fragment de l'entrada que el DGLC de Fabra dedica al mot infinit. En la primera edició del diccionari Fabra (1932), infinit apareix a la p. 999. En aquest cas es tracta d'una edició posterior, ja que aquest mot hi apareix a la p. 697. En concret, es tracta d'una edició de 1983 (la 17a o la 18a). És de ressaltar l'aparició del símbol tan brossià de l'antifaç/infinit, encarnació del teatre i de la disfressa.

Rambla de Barcelona (Portaferrissa / carrer del Carme), Premi FAD-Sebastià Gasch, 1991



El Premi Max de Teatre el dissenyà Brossa: una poma amb antifaç