Forbidden word

"Forbidden word" de Yoku Haar

Paraula prohibida.
L'obra, en primer pla, consisteix en les cendres del diccionari que l'autor utilitzava per aprendre anglès. Ja li havia fet prou servei. ¿Va aprofitar un crematori d'humans, per aconseguir una textura tan fina i blanca?

Els mots prohibits atrauen especialment els poetes:
- Forbidden words (poems), de Patricia Traxler.
- Forbidden words (selected poetry), d'Eugenio de Andrade (edició bilingüe portuguès-anglès).
- Prohibida palabra, de José Costero.

I d'altres prosistes:
- The forbidden word, de William le Queux.
- Le mot interdit, de Nicolas de Hirsching.
- Forbidden words (taboo and the censoring of language), d'Allan & Burridge.
- Playboy's book of forbidden words, de Robert A. Wilson.
- Palabras prohibidas (diario de una madame), de Patricia Silbert.

Diccionari filosòfic

Voltaire (1930): Diccionari filosòfic, Antoni López, Col·lecció d'obres selectes, VIII, Barcelona.

Una mica de trampa. Aquest diccionari pertany a la lexicografia catalana? Probablement no. Però segons el títol és un diccionari, està en català i el trobem prou interessant. Motius de sobra.

François-Marie Arouet (1694-1778) adoptà el pseudònim Voltaire cap el 1718. Ho va fer combinant les lletres del seu cognom Arouet més una ela i una jota, inicials de "le jeune". En llatí la u passa per v i la j per i. Voltaire, el jove Arouet.
L'obra que presentem és la traducció catalana, primera i probablement única, del Dictionnaire philosophique portatif (Londres, 1764). Voltaire amplià considerablement el diccionari en l'obra Questions sur L'Encyclopédie, distribuées en forme de dictionnaire par des Amateurs (1770-72), en 9 volums.

L'obra la traduí l'escriptor tarragoní Domènec Guansé i Salesas (1894-1978), qui també traduiria a altres francesos, com Maupassant, Pierre Louis i Prévost. En aquest cas no només féu la traducció, sinó que també va fer una selecció de les entrades.
Guansé fou un escriptor migpartit per la guerra. Patí l'exili català al castell francès de Roissy-en-Brie, on coincidí amb Francesc Trabal, Pere Calders, Tísner, Joan Oliver, Xavier Benguerel, Sebastià Gasch, Agustí Bartra i Anna Murià (aquí començà la seva relació) i Armand Obiols i Mercè Rodoreda (el mateix), entre altres. En aquest castell del XVII tan literari és també on s'ambienta l'educació sexual d'O (Història d'O de Pauline Réage, 1954). Actualment acull l'ajuntament del seu poble.
Guansé després anà a Xile on hi passà molts anys.
Aquesta edició també té un pròleg del poeta modernista mallorquí Gabriel Alomar.

És una obra amarada d'enciclopedisme i esperit racionalista, irònica i intel·ligent. A l'entrada sobre els "Antropòfags", ens diu: "Jo pregunto qui era el més culpable, si aquells que degollaven els anglesos, o la pobra dona que feia candeles amb llur sagí. El gran mal, em sembla, és que ens matin. Poc importa, després de la nostra mort, de servir de rostit o de candela; a un home honrat fins no li sap greu d'ésser útil, una vegada mort.".

Un parell de cites que en parlen:

"A la biblioteca del meu pare jo no trobava altra cosa que llibres ateus. Tot fullejant-los vaig aprendre amb tot el zel, sense deixar cap prova a l´atzar, que Déu no existeix. El Diccionari filosòfic de Voltaire em subministrava, a cada una de les seves pàgines, arguments d´homes de lleis sobre la inexistència de Déu." Salvador Dalí a Diari d'un geni.

""Trobe que el Diccionari filosòfic està al nivell dels assaigs de Montaigne, té substància, és una obra de referència fonamental que s'hauria de llegir, és una font de lectures, de cites, de suggeriments, és ple d'anècdotes sobre l'incest, l'onanisme, l'adulteri, les religions... És d'una gran actualitat! Llegir els il·lustrats sempre és un refugi en moments de dubte, perquè són optimistes, volien canviar el món." Declaracions del novel·lista Martí Domínguez, que ha dedicat una trilogia a Voltaire.

El Cercamots

@ es coneix normalment com arrova, però també li podem dir rova; spam és correu brossa; un hacker és un furoner; un banner és un bàner; i un virus, doncs, un virus. Si ens interessa especialment Internet, com podem tenir un accés directe i gratuït a un lèxic especialitzat?

Amb aquest logo en forma de rosquilla banyada en xocolata negra que tant faria glatir a Homer Simpson, el Cercamots es defineix a la façana de la seva llar digital com un motor de cerca terminològic multilingüe que conté els termes dels vocabularis bàsics elaborats pels serveis lingüístics de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. Pausa.

El projecte, dirigit per Marta Estella (de la UAB), conté aproximadament uns 20.000 lemes, provinents del lèxic dels vocabularis bàsics editats pel Gabinet de Llengua Catalana la UAB i pel Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

L’àmbit d’aquests lèxics és bàsicament tècnic i, sens dubte, de total actualitat. En total aplega 13 reculls terminològics sobre informàtica, Internet, telecomunicacions, instrumentació electrònica, òptica i optometria, enginyeria industrial, construcció, restauració arquitectònica, medi ambient, fotoquímica, fisiologia animal, lògica i dret administratiu. Alguns d'aquests reculls (on hi ha enllaç) també es poden consultar en format pdf.

És precisament en l’actualitat i la diversitat de les temàtiques treballades, així com en el caràcter multilingüe, on rauen algunes de les virtuts d’aquesta màquina terminològica. Les llengües que trobem són el català, el castellà i l’anglès, i en menor mesura, l’italià.
Si fem cas de la informació que ens apareix a Internet, la seva darrera actualització va ser fa prop de tres anys. O sia, que aviat caldrà afegir-ne d'altres, que la tasca lexicogràfica és incessant i els reculls de lèxics d'especialitats són eines cada cop més imprescindibles.

Leaf & French Dictionary Background

"Leaf & French Dictionary Background" Autor desconegut

Fulla amb fons de diccionari francès.
Fulla i full d'un diccionari francès en un collage sobre pintura. Autor desconegut, però contemporani.
Tant fulla com full venen del llatí folium (full), però en el cas de la primera prové del seu plural neutre folia.

El Monjo lexicògraf

Un promptuari és el compendi de les regles principals d’una ciència o art. El mot deriva del llatí promptuarium, on significa bàsicament ‘armari’. O sigui que metafòricament és un armariet de coneixements.

La lexicografia catalana té diversos promptuaris. Alguns són només una tirallonga de mots ordenats alfabèticament i d’altres inclouen també un petit resum de regles ortogràfiques.

Anem a fixar-nos en un dels primers promptuaris aparegut després de la publicació de les Normes ortogràfiques (24 regles que l’IEC tragué a la llum el 24 de gener de 1913):

Monjo i Segura, Rafel (1918): Promptuari ortogràfic català, Impremta Elzeviriana, Barcelona.

El llibret, amb uns 14.000 mots, venia a ser un complement, “clar, senzill i lo més breu possible” a la important obra que Fabra i l’IEC havien publicat l’any anterior, el Diccionari ortogràfic (1917). Si l’obra de Fabra tenia 447 pàgines i feia 16x23 cm, la de Monjo tenia 139 pàgines en un format de 12x17, o sigui, molt més manejable i “Destinat especialment a la gent del poble”. Com s’aconsegueix una tal reducció? Doncs fàcil, traient paraules. Criteris? Tres: va treure les paraules menys usades, les que no oferien dubte en l’escriptura i les que eren igual que en castellà. Però clar, potser les paraules menys usades són les que un necessita més consultar en un diccionari...

A part d’això, Monjo, diu que amb vistes a la purificació del llenguatge, procura no deixar les paraules "castellanitzades o prostituïdes" (gràfica sinonímia) més habituals, com ara adiós o recibidor. Alguns d’aquest mots depurats els inclou en cursiva i afegeix al costat la proposta genuïna. També inclou noms de pila. Al final de l’obra, unes 20 pàgines de suplement ortogràfic.

Es desconeixen els llocs i dates de naixement i mort del senyor Monjo i Segura, però sabem de la seva vinculació amb Vilassar de Mar. A Vilassar trobem el Museu Monjo, una gliptoteca dedicada a l’escultor Enric Monjo. El seu pare es deia Rafael i creiem que pot ser el nostre autor.

La GEC defineix Rafel Monjo com a gramàtic, però va exercir bàsicament de professor i va fer carrera a la marina. Arribà a ser Oficial de la Marina Mercant i Director del Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar. Sobre això hem de dir que va fer un diccionari marítim, però no va ser del gust de Fabra i aquest li encarregà a Joaquim Ruyra que el revisés. El nostre autor també va col·laborar en els termes nàutics del DCVB de Mossèn Alcover.

El professor Monjo també és autor de les següents obres: Reglas pràcticas d’escriptura catalana (1902), Breu compendi de la història de Catalunya (1903), Apuntes sobre el sistema de enseñanza Monjo (1914) i Guia pràctica per a escriure en català (1918).

"el jueves", la revista que surt els dimecres i segresten els divendres

Satíric:

Fabra i GDLC: Que ridiculitza severament els defectes, els vicis, etc, dels homes.
DIEC2: Que ridiculitza severament els defectes, els vicis, etc, de les persones.

Dels 'homes' hem passat a 'les persones', però encara hi ha qui resta al marge d'aquests conceptes.

(Essent lector esporàdic, però antic, de l'únic setmanari satíric que queda a Espanya, no me n'he pogut estar. En Vicent Partal, tampoc. Llarga vida a la sàtira!)

Passivitat

"Though a work of literature can be read in a number of ways, this number is finite and can be arranged in a hierarchical order; some readings are obviously 'truer' than others, some doubtful, some obviously false, and some, like reading a novel backwards, absurd. That is why, for a desert island, one would choose a good dictionary rather than the greatest literary masterpiece imaginable, for, in relation to its readers, a dictionary is absolutely passive and may legitimately be read in an infinite number of ways."*

Wystan Hugh Auden (recollit per Charles Osborne a WH Auden: The Life of a Poet, p. 329)


Auden, de qui s'ha complert enguany el centenari del naixement, fou un important poeta anglès que va col·laborar amb els republicans a la Guerra Civil espanyola; diuen que hi conduïa una ambulància.

*Traïció personal: “Encara que una obra literària es pot llegir de maneres diferents, aquestes són limitades i es poden ordenar jeràrquicament; unes lectura són més "certes" que altres, algunes són dubtoses, d'altres són del tot falses i d'altres, com llegir una novel·la cap enrere, són absurdes. Així, a una illa deserta valdria més endur-se un bon diccionari que la millor obra mestra imaginable, ja que, envers els lectors, un diccionari és completament passiu i admet infinites lectures.”

Sphinx mit Wörterbuch

"Sphinx mit Wörterbuch" de Francine Van Hove

Esfinx amb diccionari.
La pintora va néixer l'any 1942 a París i és coneguda per pintar dones nues. L'esfinx és un monstre amb cos de lleó i rostre humà. Proposava enigmes i devorava qui no els resolia.

Que llarga la tenim

Els usuaris d'una llengua potser tenen alguna vegada la curiositat de voler saber-ne el mot més llarg. La cosa ja ve d'antic. Horaci, en el vers 97 de la seva Ars Poetica parla de sesquipedalia verba:

Interdum tamen et uocem comoedia tollit,

iratusque Chremes tumido delitigat ore;

et tragicus plerumque dolet sermone pedestri

Telephus et Peleus, cum pauper et exul uterque

proicit ampullas et sesquipedalia uerba,

si curat cor spectantis tetigisse querella.

A la Viquipaedia, que és la viquipèdia en llatí, ens aclareixen que "...verba sesquipedalia sunt verba maximae longitudinis". Aquest és l'origen del sesquipedalisme, un mot no registrat als diccionaris catalans i que, segons l'ínclit Màrius Serra, es refereix a la recerca del mot més llarg de cada llengua. Anem a intentar trobar pistes, mai la veritat definitiva, sobre què passa amb el català. Sempre parlarem de paraules registrades en algun repertori lexicogràfic, clar.
La primera sorpresa és que els diccionaris no recullen supercalifragilisticoespialidós, que amb les seves 32 lletres seria la guanyadora segur. Veiem allò que sí trobem:

• El DIEC1 estableix un rècord de 22 lletres, repartit ex aequo entre 3 mots: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona.
• El GDLC supera el rècord amb 23 lletres en 10 síl·labes: la tetrabromofenolftaleïna.
• El TERMCAT ens torna a superar el rècord d'una manera evident: la conjuntivodacriocistostomia en té 27, igual que l'adjectiu que acompanya aquesta articulació: articulació astragalocalcaneoescafoïdal. El mateix TERMCAT en recull de molt més llargues, però amb guionet, com la succinat-semialdehid-deshidrogenasa, un enzim de 33 lletres, sense comptar guionets. Amb guionets ja no fan tanta patxoca, oi?

O sigui que, per ara, establim un rècord català de 27 lletres sense guionets. Si algú la sap més llarga, que no es talli.

Navegant per aquests mons virtuals un descobreix que la paraula més llarga en anglès és SMILES. El perquè ens desperta un lleuger somriure...

La finestra del museu

"I si el quadre de més valor del museu fos allò que veiem per la finestra? I si al diccionari no hi figurés la paraula diccionari?"

Joan Ollé (1955-), en la presentació del dossier de l’espectacle teatral L’illa del tresor (cabaret de paraules). El programa de televisió homònim al canal 33, que fa juntament amb Joan Barril des de l'any 96, rebé el Premi Nacional de Televisió 2005.

Lema

Lema m.

Del llatí lemma (títol, epígraf)

DIEC1 (1995) i DIEC2 (2007): Unitat lexicogràfica que encapçala l'article d'un diccionari.

-------

GDLC (1998): En lexicografia, entrada del diccionari que proporciona diversa informació i sol representar distintes formes flexionades: ésser és el lema de sóc, érem, fóreu, seràs, etc.

-------

TERMCAT: Representació formal del conjunt de formes flexionades d'un mot.

I brindarem tot maleint la memòria de Felip quint

El vi i el cava, el seny i la rauxa. Som terra de viticultors. Tots d’acord. Un viticultor és qui conrea vinya, ja que el prefix llatí vitis vol dir exactament ‘vinya’. Ara bé, no només del llatí beu la nostra llengua. Abans de Bacus tenim a Dionís. Ámpelos és el mot grec que tenim per referir-nos a la vinya. Un insecte ampelòfag, per exemple, és aquell que té el costum d’alimentar-se de la vinya, o sigui, des del nostre punt de vista, atacar-la. La fil·loxera és l’animaló ampelòfag més conegut (etimològicament vol dir ‘fulla seca’). Un altre d’aquests insectes, menys conegut ja que és menys perillós, és l’Altica (també conegut com a escarabatet o blaveta), que té el nom científic d’Haltica ampelophaga, tota una declaració d’intencions.

Amb l’ajut del mateix prefix formem un mot tant o més tècnic, l’ampelonímia, que és l’estudi lingüístic dels ampelònims, els noms relacionats amb la benaurada planta que s’anomena vinya (Vitis vinifera): les seves soques, que són els ceps, i el raïm, que n’és el fruit comestible.

Els catalans som uns excel·lents productors i consumidors del raïm i els seus derivats, des de les panses fins als alcohols, i com a tals, no podíem obviar lexicogràficament aquesta realitat. Aquesta ha estat la portentosa tasca que ha portat a terme el lexicògraf Xavier Favà i Agud:

Favà, Xavier (2001): Diccionari dels noms de ceps i raïms: L’ampelonímia catalana, IEC (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, 8), Barcelona.

L’obra és una conseqüència natural de la seva tesi Els noms dels ceps, raïms i vins. Vocabulari ampelonímic català, que dirigí Joan Veny a la UB l’any 1998. El seu documentat estudi rebé el premi Joan Coromines l’any següent, i després prengué la forma del diccionari que tots tenim a l’abast. En les seves 455 pàgines, aquest recull aplega 323 termes, i se’ns presenta com a diccionari multilingüe: català, castellà, francès, italià i portuguès. I és que això del bàquic mam és ben propi d’aquestes regions, i encara d’altres.

Una altra obra més recent (del 2003) del mateix Favà, i que torna a remenar ceps, és Els noms dels raïms : estudi lèxic de cent ampelònims catalans. En aquest cas, com ja tocava, ho publicà l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.

El mateix autor té un interessant i consultable article sobre el mateix tema publicat a «Estudis Romànics», revista de la Secció Filològica de l'IEC.

7

Set prové del llatí septem, un numeral cardinal indeclinable, però inclinat.




Entre d'altres faramalles al voltant del 7, m'inclino per 7 que no són ni monumentals, ni gaire pecadores ni poc ni gaire virtuoses, sinó un poc erudites:


Començarem per un apropament lèxic. Tots els grans diccionaris actuals tendeixen a definir les xifres per referència a l'anterior. Set és, senzillament, sis més un (Fabra dixit). A més la forma del numeral ha donat lloc a un estrip, el set a la roba.




Setembre, en llatí igual que en anglès, september, era el setè mes del primitiu any romà, d'aquí el seu nom. Si llatinitzéssim el dia d'avui ens trobaríem, si no m'erro, amb el septimo idus septembris MMVII. Després de la reforma juliana setembre passà a ser el novè mes, el de l'equinocci de tardor. Tant l'Oktoberfest alemanya com la festa xinesa de la lluna d'agost tenen lloc el mes de setembre.




Els set savis de Grècia: Tales (filòsof), Soló (legislador), Periandre (polític), Cleòbul (poeta), Quiló (poeta), Bies (advocat) i Pítac (polític). A part dels dos primers, la resta no són precisament populars, avui en dia. Algun no surt ni a la GEC. Molt escassos de saviesa havien d'anar per incloure-hi lletrats i tot.




Dau al Set, l'avantguardisme fet revista (1948-1956). Joan Brossa funda juntament amb Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats una publicació que defensa una estètica propera al surrealisme; i al seu voltant apareix el que s'ha dit és el primer moviment de resistència cultural al franquisme, que no és poc.





Les set estrelles, les set cabretes o les set germanes és una altra manera de referir-se a les Plèiades (M45), un cúmul obert dins de Taure, per les set estrelles que s'observen a ull nu: Asterope, Dryope, Electra, Maia, Taygete, Celaeno i Alcyone. L'observació de les set estrelles fou tan important que tant pels indis americans com pels grecs era un test de visió (mesuraven l'agudesa visual pel nombre d'estels que hom podia observar-hi).



Les set boles de cristall, d'Hergé, l'àlbum tintinià que fa tretze. Es començà a publicar a Le Soir el 1943. L'ocupació alemanya de Brussel·les durant la Segona Guerra Mundial n'interrompé la publicació, que no es continuà fins el 1946.
Les boles en qüestió es llançaren contra els set exploradors que havien gosat profanar el sepulcre del rei inca Rascar Capac. Contenien un líquid sagrat derivat de coca peruana que sumia a les víctimes en un son letàrgic.




I per acabar, una molt probable explicació sobre el mot "setciències". Quines deuen ser les set ciències? Si ajuntem el trivium (gramàtica, retòrica, dialèctica (també dita lògica)) i el quadrivium (aritmètica, geometria, música i astronomia), en tenim set. Tot plegat, el pla d'estudis complet de les universitats medievals per esdevenir un setciències com Jorge de Burgos.

-------

(Aquest article, el setè dins d'aquest bloc i el darrer de la 7mana, apareix el dissabte dia 7 del mes 7 de l'any 2007 a les 7:07 pm.)

L'univers alfabètic

"Un dictionnaire, c'est tout l'univers par ordre alphabétique."

Anatole France (1844-1924)

Anatole France era el pseudònim del parisenc Jacques Anatole François Thibault, premi Nobel de Literatura l'any 1921.
També fou el president honorari de "La Lliga Internacional per a l'Educació Racional de la Infància", un organisme que presidia el pedagog alellenc Francesc Ferrer i Guàrdia.

Una víctima de la guerra

El filòleg i erudit barceloní Josep Balari i Jovany (1844-1904) escriví un diccionari sencer, del qual només en coneixem la meitat, el Diccionario Balari. Inventario lexicográfico de la lengua catalana.

L’any 1924 la Universitat de Barcelona encarregà a Manuel de Montoliu la publicació de l’obra. Aquesta començà el 1926. Passats deu anys, la publicació arriba a la G, però també arriba una altra G més tràgica, la de la Guerra Civil. Resultat: només se’n publicaren vuit fascicles (o dos volums), fins a la lletra G. La darrera entrada és gutaperxa, una substància semblant al cautxú. Aquesta és la divisió de l'obra per fascicles: Fasc. I: A-ATÉNYER] ; Fasc. II: ATÉNYER-BUYT; Fasc. III: CA-COLTELL ;Fasc. IV: COLTELLADA-CYRURGIÁ; Fasc. V: DAÇA- DURO; Fasc. VI: E-ESCULL ; Fasc. VII: ESCULLIR-FEXUCH; Fasc. VIII, FEYNA-GUTAPERXA. L'edició en dos volums és: Vol. I: A-C; Vol. II: D-G.

Si ho comparem amb el darrer dels diccionaris catalans normatius, el DIEC2, la lletra G arriba a la pàg. 894, d’un total de 1762. Més o menys, la meitat de l’obra.

El diccionari Balari és una compilació històrica de paraules, tant del català antic com modern, que utilitza molta documentació històrica i literària. El lèxic de Jacint Verdaguer, contemporani de Balari, hi és especialment representat. Fullejant les entrades a l'atzar, un s'adona de la freqüència de les referències T.B. (Tirant lo Blanc), Lull (Llull) o Oller, entre d'altres. Les explicacions (com el títol del treball) són en llengua castellana.

El cas és que l’altra meitat de l’obra s’ha perdut. No se sap que els materials restants es destruïssin, però mai més s’han trobat. Una obra pacient i molt documentada (anys de feina) que mai coneixerem del tot. El diccionari Balari restarà per sempre un mig diccionari. Una altra de les víctimes de la guerra fratricida.