8 d’abril de 2008

La lectora del diccionari

Obra d'Adolph Tidemand

Tidemand (1814-1876) va ser un pintor romàntic noruec. Obra que mostra la lectora d'un diccionari, segons la font.

14 comentaris:

  1. Sí, senyor, així ha de ser: que comencin de petits a llegir diccionaris enlloc d'aquestes històries de caputxetes i llops que desprésno els deixen dormir.

    Una bona lectura de la lletra S... i a dormir com lironets. :)

    ResponElimina
  2. El diccionari no adorm, sinó que ens desvetlla la meravella del llenguatge. Mira quina cara de goig que té la noruega...

    ResponElimina
  3. Diria que per l'atuendu de la nena més aviat sembla filla d'un capellà dels d'aquells llocs i que el que té a les mans (amplieu la imatge) més aviat sembla per l'estructura del text un bíblia.

    I si fos un diccionari portaria ulleres i faria cara de rap bullit. O bacallà, que allà n'hi ha més.

    Però mai se sap.

    ResponElimina
  4. Podria ser un llibre religiós i és altament probable que sigui una bíblia nibelunga, però segons el bloc d'on he tret la imatge és "Le dictionnaire et sa lectrice". Una lectora de diccionari també pot ser guapa, Mr. Blob. No tots son com jo.

    ResponElimina
  5. Bonjour. Je m'apelle Lali, et vous avez pris ma photo sans permission.

    ResponElimina
  6. Bienvenue, Lali, et excusez-moi pour mon pauvre français. J'aime beaucoup votre blog. C'est vrai, Lali, j'ai pris l'image sans permission, mais il n'y a pas d'information sur la photo dans votre blog. J'ai ajouté la source et il est une image d'une ouvre qu'a plus de 100 ans. Dans l'art il y a un délai de 70 ans de protection après la mort de l'artiste et Tidemand est mort le 1876.

    ResponElimina
  7. he, he, he.

    t'ho has cregut, elis, elis

    ResponElimina
  8. Seria maco que fos un diccionari. Però la forma com l'aguanta sembla més una novel·la rosa de l'època pujada de to.

    ResponElimina
  9. Marc, seràs cabron!!!! Aquesta me l'apunto...

    (El)Hisenda, quina hipòtesi tan interessant. Has passat de la bíblia a l'erotisme amb una facilitat del tot pecaminosa...

    ResponElimina
  10. Ja no m'estàs amic?

    Que em perdones? Va...

    Doncs jo diria que és un diccionari o un tractat de bones maneres, hehe.

    No sé en aquella època aquest format era gaire habitual en l'àmbit 'rosa'.

    Aquí es portava més el fulletó, amb fascicles per relligar, no?

    Diria que la manera com agafa el llibre és una mica artificial, com si fos una foto de nena llegint la Bíblia el dia de la comunió.

    ResponElimina
  11. He llançat una acusació formal de transvestisme dins de ca teva.

    Pobra noruega! I si llegia la guia de telèfons per trucar al seu fornit víking mentre pensava en ell?

    ResponElimina
  12. Guaita-la, la noruega
    qui l'ha vist i qui la veu
    la lectura no ennuega
    tot i els comentaris teus.

    Seguiria, però no disposo ara de rimes per a "noruega". Sequera, en diuen. Seguiu vosaltres i li fem un himne.

    És veritat que llegir més de 108 entrades de diccionari per dia fa créixer els pits? Seria irrefutable que es tractaria d'una dona "ben definida", no?

    ResponElimina
  13. Oriol, poeta, els teus darrers interrogants plantegen qüestions massa transcendentals per a aquest pobre escrivent. El Marc em sembla que deu fer-ho. Potser això explica certes actituds que ha pres darrerament... :-)

    ResponElimina

Quelcom a dir?