Els diccionaris actuals són obres científiques, molt rigoroses i que porten molta feina. I igual que moltes altres obres intel·lectuals, tenen drets d'autor. Per exemple, en el cas del DIEC2, després del símbol © trobem en primer lloc l'IEC i després, Enciclopèdia Catalana, SAU i Edicions 62.
Per evitar que aquesta feinada pugui ser aprofitada per alguna altra editorial que directament els copiï, existeixen diferents recursos. Un dels més imaginatius és la inclusió en l'obra de paraules trampa. Són paraules falses que, en un cas de vulneració dels drets d'autor, mostrarien clarament que s'ha copiat l'obra. Els editors estatunidencs en són especialistes. Les anomenen fake words i són un clàssic en els seus diccionaris. Per exemple, al New Oxford American Dictionary (en les dues primeres edicions des del 2001), la paraula trampa s'ha confirmat que és 'esquivalience' ("the willful avoidance of one’s official responsibilities"). El mot ha esdevingut ja famós i té entrada a la wikipedia. I un bloc per a ell sol.
Les enciclopèdies fan el mateix. L'edició de 1975 de la New Columbia Encyclopedia inclou una entrada per a la fotògrafa Lillian Virginia Mountweazel amb dades biogràfiques precises, fins i tot de la seva tràgica mort als 31 anys. De fet, mai ha existit, excepte com a trampa. Així, un Mountweazel ha passat a ser sinònim d'una entrada fictícia dins d'una enciclopèdia o diccionari.
Una altra història semblant dins del món enciclopèdic és la que s'explica de l'Appleton's Cyclopedia of American Biography, una gran obra en sis volums de finals del segle XIX. Però aquí els Mountweazels són encara més escandalosos. Es dubta de més de 200 entrades! Una d'elles és la del geògraf espanyol Andrés Vicente y Bennazar, que va fer un mapa del món amb Amèrica del Nord i del Sud 16 anys abans que Colom hi arribés. Tot un precursor. La més que probable raó de tanta falsedat és que els autors cobraven per l'espai que escrivien. Quants més Mountweazels, més ingressos.
Estic segur que tots plegats trobaríem més d'un ferm candidat dins dels diccionaris i enciclopèdies catalans (potser algun dia jo faré públiques les meves càbales al respecte...). Deuen utilitzar els editors d'aquí aquest recurs? Una intrigant pregunta que ens fa considerar aquestes magnes obres de la intel·ligència humana encara més encantadores. Tan formals elles, ens amagaran algun secret?
Més informació sobre el tema a boing boing, a The New Yorker o al Chicago Tribune.
Per evitar que aquesta feinada pugui ser aprofitada per alguna altra editorial que directament els copiï, existeixen diferents recursos. Un dels més imaginatius és la inclusió en l'obra de paraules trampa. Són paraules falses que, en un cas de vulneració dels drets d'autor, mostrarien clarament que s'ha copiat l'obra. Els editors estatunidencs en són especialistes. Les anomenen fake words i són un clàssic en els seus diccionaris. Per exemple, al New Oxford American Dictionary (en les dues primeres edicions des del 2001), la paraula trampa s'ha confirmat que és 'esquivalience' ("the willful avoidance of one’s official responsibilities"). El mot ha esdevingut ja famós i té entrada a la wikipedia. I un bloc per a ell sol.
Les enciclopèdies fan el mateix. L'edició de 1975 de la New Columbia Encyclopedia inclou una entrada per a la fotògrafa Lillian Virginia Mountweazel amb dades biogràfiques precises, fins i tot de la seva tràgica mort als 31 anys. De fet, mai ha existit, excepte com a trampa. Així, un Mountweazel ha passat a ser sinònim d'una entrada fictícia dins d'una enciclopèdia o diccionari.
Una altra història semblant dins del món enciclopèdic és la que s'explica de l'Appleton's Cyclopedia of American Biography, una gran obra en sis volums de finals del segle XIX. Però aquí els Mountweazels són encara més escandalosos. Es dubta de més de 200 entrades! Una d'elles és la del geògraf espanyol Andrés Vicente y Bennazar, que va fer un mapa del món amb Amèrica del Nord i del Sud 16 anys abans que Colom hi arribés. Tot un precursor. La més que probable raó de tanta falsedat és que els autors cobraven per l'espai que escrivien. Quants més Mountweazels, més ingressos.
Estic segur que tots plegats trobaríem més d'un ferm candidat dins dels diccionaris i enciclopèdies catalans (potser algun dia jo faré públiques les meves càbales al respecte...). Deuen utilitzar els editors d'aquí aquest recurs? Una intrigant pregunta que ens fa considerar aquestes magnes obres de la intel·ligència humana encara més encantadores. Tan formals elles, ens amagaran algun secret?
Més informació sobre el tema a boing boing, a The New Yorker o al Chicago Tribune.
Entrades
Molt interessant tot això que contes. Roberto Bolaño va escriure un llibre, una mena de diccionari, La literatura nazi en América, on s’inventava en l’estela de Borges, una plèiade d’escriptors americans, que d’alguna manera tenien a veure amb el nazisme.
ResponEliminaHo desconeixia, però veig que ell ho presentava com "una antología vagamente enciclopédica de la literatura filo-nazi en América desde 1930 a 2010" (publicada el 1996!). Un divertiment clarament literari.
ResponEliminaJo crec que al DIEC, el Mountweazel és la definició de 'transvasament'. Sort que en Baltasar ens ha obert els ulls!
ResponEliminaAixò és literatura comparada, Víctor.
ResponEliminaMolt interessant, però ens hem quedat amb la mel a la boca amb això de "potser algun dia jo faré públiques les meves..." i "Deuen utilitzar els editors d'aquí...?"
ResponEliminaNo ens pots pas deixar amb aquests dubtes existencials!
Quina imatge tan maca, bokabulari!
ResponEliminaJa m'agradaria trencar el silenci, ja...
Que punyetero que és el Puigmalet!
ResponEliminaVolem llum!
Tinc un col·lega que es dedica a fer diccionaris. Em va confessar que atracava tant com podia. No l'han enxampat mai, diu.
Molt interessant i desconegut per mi, tot plegat.
Omertà: non vedo, non sento e non parlo.
ResponEliminaOstres! Com ens enganyen! I el pobre lector que troba l'entrada per casualitat i li agafen ganes de veure l'obra de Mountweazel, què?
ResponEliminaI m'afegeixo al clam per conèixer les teves càbales, amanides amb tots els "pressumptes" o "hipotèticament" que calgui...
Omertà: non vedo, non sento e non parlo.
ResponEliminaBoníssima entrada, Puigmalet. Però no m'estranyaria que algun Mountweazel sí coincidís de forma sorprenent amb algun element real i tangible.
ResponEliminaI si aquest bloc és un fake per detectar còpies de la blocosfera? No serà aquesta entrada pur metallenguatge? Quant li paga el veritable Puigmalet per fer tot això?
Això del metallenguatge m'ha inspirat l'entrada d'avui, amant de la sospita.
ResponElimina