27 d’abril del 2008

"Lo diccionari de la llengua catalana"

1879: "Lo diccionari de la llengua catalana" d'Antoni de Bofarull a la revista Lo Renaixement, núm. 3, 28-II, p. 113-124. També dins Escrits lingüístics, d'Antoni de Bofarull, Ed. Alta Fulla, Barcelona, 1987:


Aquestes dotze pàgines, publicades el 28 de febrer de 1879 a Lo Renaixement, formen un dels primers articles dels quals tinc coneixement sobre els diccionaris catalans. És per aquest motiu que les reprodueixo aquí. Si es clica a sobre, s'augmenten i es poden llegir.

Lo Renaixement és el nom que adoptà durant un temps la revista de literatura, ciències i arts La Renaixensa, Diari de Catalunya (1871-1905). Concretament, amb el nom Lo Renaixement es publicaren només cinc números quinzenals que ocupen el primer trimestre de 1879. El 31 de març de 1879 torna a aparèixer com es deia abans, La Renaixensa.

El reusenc Antoni de Bofarull (1821-1892), famós als manuals de literatura catalana per haver escrit la primera novel·la de la Renaixença, L'orfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant (1862), va ser un dinamitzador cultural de primer ordre durant la segona meitat del segle XIX (obres literàries, organització dels Jocs Florals, articles a la premsa, etc.). Publicà diferents articles lingüístics a revistes de l'època (recollits a Escrits lingüístics, Ed. Altafulla, 1987), així com dues obres importants per a la lingüística catalana: Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana (El Plus Ultra, Barcelona, 1864) i Gramática de la lengua catalana (Espasa Hermanos, Barcelona, 1867), escrita en col·laboració amb Adolf Blanch i Cortada. Diuen Rico i Solà (1995: 30) que "Era el formulador i el representant més qualificat de la modalitat "acadèmica" de la llengua" i que "És una de les persones més ben informades en els temes en què intervé".

A l'article, Bofarull, davant dels qui reclamen la necessitat d'un nou diccionari (amb una demanda expressa a la Reial Acadèmia de Bones Lletres barcelonina, de la qual Bofarull formava part), defensa l'ús de la segona edició del Labèrnia (la de 1864-65), ja que el considera un diccionari de primera qualitat. Aquest és, doncs, el diccionari del títol del seu article.
L'article dóna un bon panorama de l'estat lexicogràfic durant la Renaixença, amb declaracions tan curioses com aquesta: "Sens remontarnos als primers temps de tentativa y de treballs preparatoris, que ningú pot negar, així pera coneixement del Català, com del Llatí, són infinits, de temps, los diccionaris coneguts,...".
Tots els títols que Bofarull menciona (manuscrits o publicats) són un material magnífic d'estudi per a tot interessat en la història de la lexicografia catalana. Un article primerenc i imprescindible.

(Aquest article també es pot consultar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministerio de Cultura: en línia o en pdf. En aquesta consulta, però, el Ministerio posa una banda sobre cada full amb el seu nom i l'escut d'Espanya que no facilita precisament la lectura.)

14 comentaris:

  1. Un altre article erudit d'aquests a què ens tens acostumat, Puigmalet.

    Curiosa la modèstia de Bofarull, de lloar un diccionari anterior al que faria ell posteriorment.

    Gràcies pels enllaços, que aquests són difícils de trobar!

    ResponElimina
  2. Per cert, des de Can Parèmies, com tu li dius, avui reparteixen premi.

    No em diguis que és reincident i t'ha concedit un altre premi? No m'ho puc creure!!

    ResponElimina
  3. Merci pel premi!

    Els enllaços són el millor, sobretot el de la Renaixença. ;-)

    Bofarull autor d'un diccionari?

    ResponElimina
  4. Gramática de la lengua catalana (Espasa Hermanos, Barcelona, 1867)

    ResponElimina
  5. Qui no té memòria ha de tenir bons amics... O eren bones cames?

    ResponElimina
  6. Gràcies per la informació, Puigmalet, molt, molt interessant.

    ResponElimina
  7. Curioses i significatives les reflexions del Bofarull. Com la dels “suplements”, “lo companyó ó guia de cego que facilirá’l caminar y evitará de ensopegar als que no hi veuhen”.

    Dius que has informat el Marc del nostre reagrupament polaco per al dia 5 aviam si s'hi apunta, però no en sé res.

    Què coi és això? “Va vinga... Cadascú que convidi 5 blogaires més a escriure sobre aquesta imatge i ho publiquem tots a la mateixa hora el mateix dia... 18 posts sobre aquest diccionari!!!”

    ResponElimina
  8. Marc, em sembla que has creuat missatges.

    No és sobre aquest diccionari, sinó sobre el Collins... i tot ha d'anar per correu, fins al dia de l'esdeveniment... :-)

    ResponElimina
  9. I si m'ho expliqueu des del principi?

    ResponElimina
  10. Marc, que baixes d'Arbeca.

    Estupend, què és això dels "suplements"?

    ResponElimina
  11. Pels d'Ivars d'Urgell, els d'Arbeca són els "argentinos" perquè parlen amb la 'a'.

    ResponElimina
  12. Ja li vaig dir al Víctor que s'hauria de fer un projecte de recopilació de dites locals i noms d'aquests clicant sobre un mapa dels països catalans. Apa que no seria xulo!

    ResponElimina
  13. feina, Puigmalet, això que demanes.

    Primer cal tenir les dites tòpiques i després geolocalitzar-les.

    Però ho apunto a la llibreta de feines pendetns. :)

    ResponElimina

Quelcom a dir?