25 de desembre del 2009

El darrer dia de Pompeu Fabra

Curiosa coincidència: el dia de Nadal, un dels més festius de l'any, va ser també el dia de la mort del mestre Fabra. Com que estic segur que tots ja haurem rebut moltes felicitacions plenes d'alegria i xerinola (i més que n'esperen) i a mi aquestes dates no em fan especialment feliç, aprofito per equilibrar la balança amb un petit recordatori d'aquell dia, confegit a partir de retalls de diverses fonts biogràfiques.

25 de desembre de 1948. El vell mestre Fabra tenia 80 anys. Es trobava, amb la família, refugiat a Prada de Conflent. Aquell mateix any, el 20 de gener, se li havia mort la segona filla, Teresa, a Perpinyà. Aquesta mort, d'una noia sempre malaltissa, li suposà un cop de mall que l'anà enfonsant lentament, el preàmbul de la seva pròpia mort. Era Nadal i, com li era costum, havia anat a Perpinyà amb la dona, Dolors Mestre, i la filla gran, Carola, per dinar a casa de la filla petita, de nom també Dolors. Aquesta s'havia casat a l'exili amb en Ferran Rahola, fill d'en Carles Rahola, l'intel·lectual afusellat a Girona. La Dolors i el Ferran havien donat al matrimoni Fabra dos néts que els alegraven l'existència, tot i viure'n separats. A Perpinyà el primer que va fer en Fabra va ser anar a visitar el gendre de l'Amadeu Hurtado, en Ferran Cuito, un bon amic seu. Amb ell va fer l'aperitiu i, durant el matí, també coincidí amb el periodista Eugeni Xammar. Anà a dinar a casa de la filla i a la tarda es dirigiren a l'estació de tren de Perpinyà, el que seria anys després el centre del món dalinià, per tornar a Prada. Fabra s'acomiadà dels néts amb molts petons i abraçades, amb tanta efusió que la filla Carola ho comentà a la mare. Durant el trajecte, Fabra, que no tenia el cor bé, ja advertí que no sabia si podria arribar a casa. Arribaren a Prada. Feia molt de fred i l'estació els quedava lluny de casa. Carola es separà dels pares per anar a buscar llet a casa d'uns pagesos. El matrimoni arribà a casa i el mestre pujà amb dificultat els graons d'aquell petit pis (segona planta) del carrer dels Marxants (o Rue des Marchands). Diuen que eren dos quarts de nou del vespre quan, cansat, s'assegué al silló i demanà un vas d'aigua a la dona. El va agafar i li va caure dels dits. La dona li preguntà què li passava. No va contestar.

La seva divisa personal: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança".

Fonts utilitzades: Pompeu Fabra (1968) i Vida de Pompeu Fabra (1968) de Josep Miracle; Pompeu Fabra, el meu pare (1991) de Carola Fabra i Rosa Maria Piñol; Pompeu Fabra (1991) de Mila Segarra; Pompeu Fabra (1998), Nadala de la Fundació Jaume I; Pompeu Fabra: Vida i obra (2007) de Ginebra i Solà; i l'apunt Dos Nadals de dol (18/12/09) d'Emili Casademont (gràcies, Víctor).

Més: Un conte de Nadal de veritat i un pessebre blocaire (amb un dormilega de la casa).


PD (27/11/09):
Un lector comparteix fotos que va fer un bon amic seu de la tomba de Fabra, i del carrer, la casa i el portal on va morir. Gràcies!

11 comentaris:

  1. Cap dia és bo per morir, però es fa estrany morir un Nadal. Millor nèixer-hi, com vaig fer jo.

    ResponElimina
  2. Malgrat tot, és la millor mort que se li pot desitjar a una persona. Gràcies per l'apunt una vegada més. En desconeixia totalment les circumstàncies de la seva mort.
    Després d'una intensa vida intel·lectual està bé deixar-ho còrrer així!
    Bon Nadal, encara que no t'agradi gaire...

    ResponElimina
  3. Jo tampoc coneixia les circumstàncies de la seva mort. A tots ens ha d'arribar l'hora i almenys Fabra va morir a casa i sense patir gaire. Del teu magnífic apunt em quedo amb la divisa personal del mestre: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança".
    I és clar que no podem obligar ningú a ser feliç aquests dies, però si que podem desitjar que ho sigui. BON NADAL!

    ResponElimina
  4. Ja aps que sempre que trobo alguna cosa referida al mestre fabra, te la reenvio, com faig amb tantes altres informacions i tanta altra gent. :-)

    Estem creant una xarxa informativa retroalimentada! S'ha acabat allò de només comprar el diari per llegir notícies.

    Per cert, s'havia acabat l'Avui a Vallromanes i a Vilanova del Vallès i no hi he pogut veure el meu article. Que algú va avisar que sortia jo i van córrer tots els veíns a comprar-lo? :-)

    Allau, felicitats per la part que et toca!

    ResponElimina
  5. Fa poquets dies vaig estar-me a Prada i a Perpinyà, i em resulta força fàcil visualitzar mentalment les poblacions, la carretera, les rutes que descriues aquests últims moments. El pitjor dolor d'una persona és que se li mori un fill. M'imagino el seu dolor, i l'alleujat dolor de la mort propera. Quan hi ha tristor, la mort no és tan terrible, perquè d'alguna manera se t'endú la tristor de la vida. Tot un exemple, en Pompeu Fabra; model per a molts enginyers que ens dediquem a les lletres.

    ResponElimina
  6. Tens raó, s'hauria de recordar més tot allò, precisament aquell any havia nascut jo. Doncs sí, com diu Galderich, al menys va ser una mort ràpida i digna.

    ResponElimina
  7. Allau: La teva carta astral es deu guiar per l'estel de Betlem. Congratulacions moltes!

    Pisco: La mort sembla tranquil·la, però la part final de la seva vida no va ser especialment afortunada. Les circumstàncies d'exili els van fer passar moments molt durs.

    Pere Llada: Una gran divisa, per no oblidar en els moments fotuts.

    Parèmies: El meu Avui és per a tu. Vallromanes és poble, realment!

    Jeremias: Una doble tristor: la mort del fill i les circumstàncies d'exili. Tot i la tranquil·litat de l'escena.

    Júlia: Digna però amb el regust amarg de les circumstàncies, clar.

    ResponElimina
  8. Oh!! No tenia ni idea d'aquesta mort tan trista d'en Fabra.

    Però li acabo de dir al meu marit "tu sabies que en Fabra havia mort un dia de Nadal?" i m'ha dit "de l'any 48".

    Tinc un marit que encara és capaç de sorprendre'm i això m'encanta :-)

    M'agrada molt la seva divisa personal.

    Una forta abraçada! :-)

    ResponElimina
  9. La capacitat de sorprendre és bàsica. Bon Sant Esteve a tots!

    ResponElimina
  10. Deixeu-me fer-vos un petit present de Nadal en homenatge a Fabra i a aquest bloc.

    Si us interessa podeu veure les fotos que va fer un bon amic meu de la tomba de Fabra, i del carrer, la casa i el portal on va morir.

    Bon Nadal!

    ResponElimina
  11. Un regal que complementa bé l'apunt. Moltes gràcies (que prego faci extensives al seu bon amic)i bones festes als dos!

    ResponElimina

Quelcom a dir?