Joan Miró té una faceta d'artista social que no és, potser, la més coneguda. Com a cartellista, col·laborà en diferents activitats de reivindicació nacional. Tot i que va ser després de la mort de Franco que es troben més exemples d'aquests tipus d'obres, el cartell del qual avui parlem és d'uns anys abans. Es tracta de l'anunci d'un "Concurs Pompeu Fabra de redacció i dibuix per a nois i noies de 6 a 14 anys", que va sortir a la p. 64 del Patufet del 17 de gener de 1969, núm. 4 (2n any - 2a època). Tres mesos després, al Patufet núm. 10 d'11 d'abril de 1969 sortien les dades de participació:
- Total de redaccions presentades: 1.475 (44 de nois d'entre 6 i 7 anys; 308 de nois d'entre 8 i 9; 552 de nois d'entre 10 i 11; 571 de nois d'entre 12 i 14).
- Total de dibuixos presentats: 11.426 (2.340 de nois d'entre 6 i 7 anys; 2.992 de nois d'entre 8 i 9; 3.371 de nois d'entre 10 i 11; 2.723 de nois d'entre 12 i 14).
El veredicte es va fer públic el dia 20 d'abril de 1969 en una festa al Palau de la Música Catalana, amb teatre d'Els Joglars i Ma. Aurèlia Campmany i cançons de Guillem d'Efak. Així s'anunciava la festa del Palau de la Música a la part inferior de la p. 43 de La Vanguardia del 18 d'abril (és el de la dreta):
I el mateix dia es va inaugurar una exposició amb una tria dels dibuixos a la Biblioteca Juvenil de l'Hospital de la Santa Creu.
Exposició de dibuixos dedicats a Fabra
Font: Nadala Pompeu Fabra (1998)
I el mateix dia es va inaugurar una exposició amb una tria dels dibuixos a la Biblioteca Juvenil de l'Hospital de la Santa Creu.
Exposició de dibuixos dedicats a FabraFont: Nadala Pompeu Fabra (1998)
Aquest apunt és una gentil gentilesa de l'enigmàtic Xarel-10. Gràcies, Pere Llada!
Entrades
El Palau dóna per a moltes i variades activitats
ResponEliminaDe gentil res que vam quedar que era "pagandu", no? :-DD
ResponEliminaEncara que s'ha de reconèixer que, encara que la feina grossa te l'he fet jo, tu també t'ho has currat i t'ha quedat un apunt molt complet. :-))
P.S: La setmana que ve no et perdis els enigmes del meu bloc, dilluns publicaré el que et vaig enviar per e-mail i dimecres el que em vas enviar tu.
P.P.S: Serà dilluns a la tarda, que dilluns al matí tenim apunt Espriu.
Gazo,
ResponEliminaEl vessant social de l'obra de Miró és reconegut i aprofità la seva fama internacional per comprometre's sense gaires problemes, per això es convertí en un referent.
Tocar Pompeu Fabra l'any 1969 era tot un tabú per a les institucions!
Jesús: I tant! Ahir mateix vaig anar-hi per una activitat escolar del Taller de músics sobre el jazz. Molt recomanable.
ResponEliminaPere Llada: P.P.P.S.: El meu enigma és fàcil, fàcil. El teu és una altra història. On hi ha nivell, hi ha nivell...
Pisco: El vessant de Miró com a artista social és reconegut, però crec que no és el més popular. És curiós que parlis de tocar Fabra l'any 69, perquè el meu apunt espriuà anirà precisament per aquí.
la vessant social d'alguns artistes nostrats sempre ha quedat enfosquida per força interessos. És com si els fes provincians i, a més, quins acudits els artistes "tenir idees" mundanes i no estar pensant tota l'estona en coses transcendents i universals!
ResponEliminaUn apunt interessant, gràcies :)
Clidice: Això que dius és aplicable a molts dels nostres compatriotes. El cas d'Espriu, que havia estat considerat el poeta nacional, em sembla que també s'hi podria incloure.
ResponElimina