Ahir, 13 de febrer, un grup de blocaires, convocats per Guillem Carbonell, vam trobar-nos a la Sala Borralleras de l'Ateneu Barcelonès, amb motiu de la Novena Ateneuesfera. Tots plegats formem una espècie de Penya d'en Carbonell, aprofitant que la sala on té lloc la tertúlia fa referència a l'instigador d'una altra Penya que rebia diferents noms: la Penya de l'Ateneu, Penya Gran, Penya d'en Borralleras o Penya Mediterrània. Com que de ben segur d'altres, els qui prenien notes per exemple, faran millor que un servidor la crònica de la tertúlia, jo parlaré una mica de l'altra penya, la de fa un segle. I al final de l'apunt trobareu les cròniques de veritat. Així també es fa xarxa...
La Penya de l'Ateneu. Foto: Ramon ManentLa Penya de l'Ateneu va ser un dels centres intel·lectuals de la Barcelona de fa cent anys i dirigí la vida de l'Ateneu fins a l'època de la República. Funcionava com a tertúlia d'entreteniment i també com a redacció informal de més d'un periòdic. Entre d'altres, i en diferents anys, hi participaren Màrius Aguilar, Jaume Bofill i Ferro, Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost), Rafel Dalí (el notari oncle de Salvador Dalí), Enric Jardí, Josep Maria Junoy, Rossend Llates, Rafel Moragas, Xavier Nogués, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Josep Pous i Pagès, Francesc Pujols, Pere Rahola, Carles Riba, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Sagarra, Carles Soldevila i Joaquim Ventalló. I Pompeu Fabra.
Fabra s'incorporà a la Penya de l'Ateneu l'any 1912, el del seu retorn a Catalunya, des de Bilbao. Des de 1912, i fins a 1938, fixà la residència a Badalona i es desplaçava diàriament amb tramvia cap a Barcelona. Diuen que Fabra, que també el 1912 s'havia reincorporat a la Secció Filològica de l'IEC com a director de les Oficines Lexicogràfiques, acudia gairebé diàriament a la Penya de l'Ateneu, quan acabava les classes. En Borralleras explica aquesta assiduïtat perquè, a banda de la companyia, així també feia temps per agafar el tramvia que el tornava a Badalona. L'ambient de la Penya era d'allò més distès. Carola, filla d'en Fabra, ho explica en el seu llibre de records:
"Es feien uns tips de riure, el meu pare, en Sagarra i en Pujols! La tertúlia començava de la següent manera: arribava en Sagarra, dedicava un quart d'hora a totes les xafarderies de la setmana: senyores i amants de Barcelona, amants i senyores. Coneixia la gent aristocràtica de tot Barcelona. Quan havia acabat, començava la tertúlia general."La mateixa Carola explica que en Fabra participava de les tertúlies, on es parlava de tot, però que a ell, sobretot, li agradava escoltar. La relació de Fabra i l'Ateneu encara seria més estreta quan el lingüista acceptaria el càrrec de president de l'Ateneu l'any 1924 (i fins a 1926), però això ja són figues d'un altre paner.
Fonts: La significació cívica i patriòtica de Fabra de Jordi Casassas (Cabrera de Mar: Galerada, 2005) i Pompeu Fabra, el meu pare. Records personals de Carola Fabra, recollits per Rosa Maria Piñol (Barcelona: La campana, 1991). La imatge prové de la Nadala 1998, Pompeu Fabra, de la Fundació Jaume I.
Més: L'Ateneuesfera: de Borralleras a Carbonell
Cròniques de la Novena Ateneuesfera: a Vida Quotidiana, a Nunca nueve, a Diari MEF, MEF a diari, a Todoreh, a Raons que rimen, a Criticart, a El radar de Sarrià, a El blog de Guillem Carbonell, ...
Part de la Penya d'en Carbonell. Al fons, a la dreta, el bust de Joaquim BorrallerasFoto: Guillem Carbonell
Entrades
Quins referents! La veritat és que un dissasbte a la tarda és veu molt de moviment i d'activitat a l'Ateneu i això és bo.
ResponEliminaTota la culpa és del Twitter, hehe.
ResponEliminaPerò si tinc comprovació de paraules. Santa Tecla, no m'abandonis!
ResponEliminaNo n'hi ha prou, ja ho veus. Jo ho tinc restringit a usuaris Gmail o amb OpenId. El següent pas és moderar els comentaris abans no surtin.
ResponEliminaSegueixo pensant que l'important és esborrar-los ràpidament i no deixar-ne rastre. El que cerquen és enllaços i promoció gratuïta.
Malditos roedores! Ja tenim tema per a la propera Ateneuesfera...
ResponElimina