14 de febrer del 2012

català - mandinga / mandinga - català



El fet que aquest dilluns el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, en Carlos Dívar, hagi comparat català i mandinga no hauria d'escandalitzar ningú. Com a mínim no hauria d'escandalitzar qui conegui un estudi comparatiu entre les dues llengües que, realitzat pels professors de la UdG Lluïsa Gràcia i Joan Miquel Contreras, es va publicar fa deu anys, dins de la col·lecció "Llengua, immigració i ensenyament del català", amb el títol El sonniké i el mandinga, i l'aclaridor subtítol de "Estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català".

Segons Ethnologue, el mandinga és una llengua parlada a Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau per un total de 1.346.000 persones, tot i que hi ha periodistes que tenen dades sorprenentment diferents. Pel mateix Ethnologue, el català-valencià-balear és parlat per 11.530.160 persones, una xifra inquietantment concreta —i àdhuc inquietantment optimista.

El llibre parla de dues llengües del grup nord-oest de la família lingüística nigerocongolesa, el soninké i el mandinga, i a banda d'oferir un estudi contrastiu de molts aspectes gramaticals, també ofereix vocabularis català - soninké i català - mandinga i inversos.



Qui vulgui submergir-se de manera científica, sense estranyes intencions, en la comparació entre mandinga i català ho pot fer també en línia (agraeixo l'enllaç al recomanable bloc de l'Enric Serra sobre Aprendre llengües). El fet de comparar dues llengües, qualssevol que siguin, no hauria de ser motiu de notícia. El que sí que és motiu de notícia, i dramàtica, és constatar com el català, com a llengua pròpia del seu territori, té un ús molt residual en l'àmbit des del qual parla amb tant d'enginy el Sr. Dívar, el món judicial.


17 comentaris:

  1. El que no entenc del personatge és que llegeixi Espriu i tingui dificultats amb el català. És clar que el llenguatge dels poetes...

    Qui sap si si els catalans parléssim ua llengua més exòtica ens aniria millor.

    Quan era jove, Puigmalet, vaig arribar a creure en el progrés dels humans. Han passat els anys i començó a creure en la seua involució. Si tens temps, a part del que va dir aqust senyor, en els comentaris de la notícia en veuràs una de les raons:
    http://www.lavanguardia.com/politica/20120213/54253676265/divar-compara-catalan-con-mandinga.html

    ResponElimina
  2. Ai!, si la gent llegís el català en públic i no a la intimitat. Però suposo que això són coses que passen. Experts, compartim alguna paraula amb el mandinga?

    ResponElimina
  3. Allau, paraules, no ho sé. Ara, compartim el fet de ser persones. Cosa que no podem dir de determinats especímens que semblen sortits directament de la caverna... quaternària, com a mínim!

    ResponElimina
  4. Es nota que el subjecte és lector d'Espriu. Ara el següent pas és que entengui alguna cosa.

    ResponElimina
  5. No hi ha com llegir una mica per a enderrocar murs estúpids i comparacions lamentables.

    Molt optimista la dada de parlants de català... molt...

    ResponElimina
  6. I no serà que el tal Divar volia al·ludir al Lluís Llach, ara que reparteix el seu temps entre el priorat i el Senegal? En sabeu res del seu retorn a la cançó amb un "Campanades mandingues"?

    (Més m'estimaria qualsevulla llengua africana que la nova versió de les paraules clau. Això si que és un si l'encerto l'endevino, anti-comentaristes.)

    ResponElimina
  7. Galderich: ¿Vols dir que no és un altre, qui s'ha superat?

    ResponElimina
  8. Miquel: He passejat una mica pels comentaris de la notícia, però és una pràctica que no em resulta gens plaent, la veritat. Sota la impunitat d'un nom en clau la gent deixa anar bestieses que en directe potser es pensarien dos cops.

    ResponElimina
  9. Allau ñiiñaata: Com entendràs, sóc tan expert en mandinga com tu mateix. Però et contesto amb una paraula: "bonic" es diu "ñiiñaata".

    ResponElimina
  10. Parèmies: El que segur que no compartim és la sensibilitat cap a les llengües minoritàries. El nacionalisme lingüístic els fa creure que tenir sensibilitat és demanar traductors. Anem ben servits!

    ResponElimina
  11. Caballé: Crec recordar un expresident espanyol que també recitava Espriu sense gaire solta.

    ResponElimina
  12. Porquet: Aquestes dades de parlants, des d'un habitant de la zona metropolitana, semblen moooolt positives. Potser també es comptabilitzen els molts càrrecs públics que parlen català en la intimitat per després enfotre-se'n.

    ResponElimina
  13. Òscar: Et veig del tot preparat per emprendre la traducció de La pell de brau al mandinga!

    ResponElimina
  14. Jordi: Tens tota la raó amb això de les paraules - clau. Crec que aquí al Gazo ho havia retirat. Vaig a comprovar-ho, a l'espera d'un nou atac subtil d'imperis orientals...

    ResponElimina
  15. No havia retirat la moderació però ho faig ara. Aviam si tenen pietat d'un humil bloc d'una llengua comparable al mandinga i no m'omplen d'anuncis estranys...

    ResponElimina

Quelcom a dir?