14

Catorze prové del numeral indeclinable llatí quattuordecim (de quattuor i decem: quatre i deu). Entre d'altres faramalles al voltant del XIV (i a semblança del que férem l'any passat amb el 13, en fa dos amb el 12, en fa tres amb l'11, en fa quatre amb el 10, en fa cinc amb el 9, en fa sis amb el 8 i ja fa set anys amb el 7), esmentarem aquestes 14:

14 és el nombre atòmic del silici, el segon element més abundant de l'escorça terrestre després de l'oxigen. S'utilitza en diferents dispositius semiconductors, d'aquí que la regió de Califòrnia en què es concentren nombroses empreses d'electrònica i informàtica s'anomeni la Vall del Silici (Silicon Valley).

 

El 14 és l'únic nombre de Catalan que és semiprimer. Sóc incapaç d'explicar què és un nombre de Catalan i què vol dir ser semiprimer; per això ja existeix la Viquipèdia. Eugène Charles Catalan va ser un matemàtic belga noucentista.

14 són les estacions, moments, del Camí de la Creu (Via crucis) de Jesús de Natzaret, entre la condemna a mort i la sepultura. Durant el papat de Joan Pau II es van reformular canviant passatges d'evangelis apòcrifs per moments presents al Nou Testament. Però abans i ara, continuen essent 14.

Al grup de dues setmanes, en moltes llengües romàniques se l'anomena a partir del 15, com a l'expressió "la segona quinzena d'agost". En anglès, no: s'anomena fortnight i es refereix realment a 14 nits (de l'anglès antic fēowertyne niht). Astronòmicament, és el temps mitjà entre la lluna plena i la lluna nova (i a la inversa) o la meitat d'un mes lunar, que equival a 14,77 dies.

Els porquets de Sant Antoni són crustacis terrestres amb 14 potes, coneguts perquè quan se senten amenaçats formen una bola. Reben molts d'altres noms, sovint amb referències religioses: truja, trugeta, trujola; porqueta o tocinet; panerola, pastera o pastereta; somereta (del bon Jesús), muleta del bon Jesús; cuc de bola, cuc de Sant Antoni, cuca de la Mare de Déu, cuqueta del bon Jesús; aranya del bon Jesús, bouet de Sant Antoni; gitano, oriol, marraco, marrameu, paternostrera; caterineta, gallinorba...

Els sonets poden tenir variacions, però sempre tenen 14 versos. Es considera que el poeta sicilià Giacomo da Lentini inventà aquesta composició poètica, al segle XIII. El mot "sonet" prové del llatí sonus (so). El poeta Josep Pedrals ens explica la seva història, en sonets, és clar.

La sonata per a piano número 14, de Beethoven, és més coneguda per "Clar de lluna". Aquest sobrenom prové d'una comparació que el crític musical alemany Ludwig Rellstab, contemporani del músic de Bonn,  va realitzar entre el primer moviment de la peça i el clar de lluna del llac de Lucerna.

De Beethoven a Bach: hi ha crítics que diuen que el músic barroc tenia obsessió pel 14. El valor numèric del seu cognom suma 14 (BACH, 2+1+3+8: 14), però dins de la seva extensa obra deu haver-hi coincidències numerals diverses.

14 dies va durar la festa de dedicació del Temple de Salomó, cap al s. X aC, segons diu l'Antic Testament (1 Re, 8,65: "Salomó va celebrar després la festa dels Tabernacles amb tot el poble d'Israel, una gran assemblea que havia vingut des de Lebó-Hamat fins al torrent d'Egipte. La van celebrar davant el Senyor, el nostre Déu, durant set dies i set dies: en total, catorze dies". El "gazofilaci" era el lloc on es guardaven els tresors, les rendes i les almoines del temple.

Fa segles 14 soldats espanyols van morir a mans d'indígenes txitximeques del nord de Mèxic. Aquest fet donà nom al poble del "Real de Álamos de la Purísima Concepción de los Catorce", o "Real de Minas de Nuestra Señora de la Limpia Concepción de Guadalupe de los Álamos de Catorce". Curiosament,  actualment s'ha reduït a "Real de Catorce".

Fou un 14, i d'abril, que Macià proclamà la República Catalana. És per això que el catorze d'abril s'identifica amb aquesta demanda política, com al llibre 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939) de Joaquim Roglan o a la pel·lícula 14 d'abril: Macià contra Companys de Manuel Huerga.

Quan una quantitat ens quadra podem utilitzar parèmies de l'estil "set calçots, catorze camals", "set senalles, catorze anses" o "set camals, catorze saragüells" (o a la inversa, que els referents es perden): una manera com qualsevol altra de "fer el compte de la vella", una altra expressió que en Parèmies ens ha d'explicar.

De tots els jocs lingüístics amb números, el cagarro que s'agafa per esmorzar associat al catorze és un dels més populars. Aquesta facècia s'entén al joc del quinto, en què aquest número es canta amb alguna d'aquestes expressions: "nyam, nyam", "agafa'l", "ca, ca, ca, ca, ca, catorze" o "agafa un cagarro i... (tots) esmorza!". A vegades aquesta dita s'acompanya de la torna "agafen dos i esmorzarem tots dos". També hi ha la variant "set i set catorze, quan veges una merda estaca el colze" (Escatologia popular, p. 60).

Finalment, els diccionaris catalans. Del 1914 tenim una edició del Diccionari català-castellà & castellà-català de Rovira i Virgili. També fou l'any d'inici de publicació del Diccionari Aguiló de Marià Aguiló i Fuster. Es tracta d'una obra vuitcentista, però no es publicà fins al segle XX (1914-1934), a cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. La Gramática y apología de la llengua cathalana de Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona: Estampa de Joan Francisco Piferrer) es diu que és del 1814, però no tothom hi està d'acord.

Nota: casualment aquest apunt és del dia 14 del 4 del 14, a les 14.14h.