18 de maig de 2009

Una gramàtica catalana d'origen andalús

"Criat en la patria, ques diu Cathalunya,
No vol aquest llibre mudar son llenguatge"

Text que acompanya la portada de l'obra

Mai de la vida hagués dit que sortiria de la meva primera visita a la llibreria Bertrand de Barcelona amb una gramàtica vuitcentista. El llibre en qüestió és la Gramática y apología de la llengua cathalana de Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona: Estampa de Joan Francisco Piferrer, 1814), i n'és un facsímil molt ben editat.

Aquesta obra és la primera gramàtica del català, publicada pel prevere, i catedràtic de retòrica a Barcelona, Josep Pau Ballot i Torres (1747-1821). Com diuen Rico-Solà (1995:28), "serà punt de referència obligat per a tots els estudiosos, els quals no s'estaran de fer-hi retrets i esmenes, i serà també estímul per al moviment de la Renaixença". L'obra està estructurada per categories gramaticals ("Noms", "Pronoms", "Verbs"...) i s'ocupa especialment d'aspectes ortogràfics, més que sintàctics. Cap al final s'inclou un petit repertori lexicogràfic ("Diccionari de paraulas igualment cathalanas que llatinas"), on trobem unes trenta pàgines de mots que mostren l'ascendència llatina del català, així com unes quantes més derivades de l'àrab i del grec.

El més curiós de tot plegat és l'origen d'aquesta publicació. L'original utilitzat per a la reproducció facsimilar procedeix de la Biblioteca Municipal Central de Jerez de la Frontera (signatura 6.113). I l'editorial que l'ha reproduït és sevillana: Extramuros, amb seu a Mairena del Aljarafe. Aquesta editorial té una col·lecció dedicada a Catalunya. Per ara han publicat també facsímils de La catedral de Gerona de Joaquim Bassegoda, Las calles de Barcelona de Víctor Balaguer (en dos volums) i Tortosa ciudad fidelissima y exemplar de Vicente de Miravall.


La gramàtica d'en Ballot ja es podia consultar en edició digital i, casualment, també n'existeix un altre facsímil de la segona edició (circa 1820), amb pròleg de Mila Segarra (Barcelona: Alta Fulla, 1987).

8 comentaris:

  1. Un clàssic, sens dubte. Ja en parlava Solà a les classes a la facultat. :-)

    No sabia que fos en format digital. Sempre s'aprenen coses a can Puigmalet!

    ResponElimina
  2. El millor de tot és l'editorial andalusa de temes catalans!

    ResponElimina
  3. Víctor: Digital i en dos facsímils. No ens queixarem pas.

    Albert: Sens dubte. I a la Bertrand ho tenien destacat en un expositor. Serà que aquí se'n deuen vendre més que a Mairena del Aljarafe.

    ResponElimina
  4. Quina casualitat, jo vaig ser a la Bertrand el dissabte (no hi havia passat des de la inauguració). Com és que no ens vam trobar?

    ResponElimina
  5. Home Albert, hi ha diverses explicacions possibles i àdhuc plausibles:

    1. No ens coneixem físicament.
    2. Els dissabtes tenen moltes hores i acostuma a estar ple gent.
    3. Dissabte jo no hi vaig anar.

    ResponElimina
  6. Quin irònic estàs fet, Puigmalet!

    Amb aquesta gramàtica ens han tornat l'equivalent a la rumba catalana o com va la cosa?

    ResponElimina
  7. Un Peret català per un Ballot sevillà. Curiosa associació d'idees, old ravioli.

    ResponElimina

Quelcom a dir?