Com molts sabeu, Fabra va viure molts anys a Badalona, en concret, des que tornà de Bilbao fins a l'exili (1912-1939). És fill adoptiu de la ciutat, però actualment el seu record no hi és prou viu. Per això alguns badalonins volen retre-li un merescut homenatge posant el seu nom a una plaça principal del poble. Si us voleu adherir a la campanya, en trobareu el logotip al lateral del Gazophylacium.
El seu record no és prou viu malgrat que a Badalona trobem actualment un monument dedicat al mestre. És una obra senzilla tot i que important pel seu significat. Aquest monòlit dedicat a Pompeu Fabra va ser promogut per una iniciativa d'Òmnium Cultural l'any 1985, amb motiu de les Festes Populars de Cultura a Badalona. Està situat davant d'un edifici d'oficines de l'Ajuntament, anomenat el Viver, a l'avinguda Lluís Companys, prop de la plaça de l'Assemblea de Catalunya. El seu estat de conservació no és precisament òptim. Està clar que cal dignificar més la figura del nostre lingüista amb d'altres iniciatives de més envergadura:
Entrades
De vegades tendim a caure en un localisme de campanar exagerat, de competicions per veure quin poble té la llista més llarga de fills il·lustres i adoptius, i de vegades tendim als oblits i omissions més absoluts i miserables. Entre poc i massa: tots els extrems fan mal.
ResponEliminaSi fóssim americans, tindríem Fabra entre els "pares" de la nació, i els llocs on va néixer, viure i morir estarien orgullosos d'honorar-lo com cal.
És veritat que en els darrers anys s'ha normalitzat arreu el reconeixement que se li deu, cosa que reflecteixen molt bé els nomenclàtors urbans de tantes poblacions, amb carrers, avingudes, places, parcs. També han pres el seu nom biblioteques, escoles i la coneguda universitat. Però ha costat massa, ha passat massa temps fins que això ha estat així.
En la seva biografia de Fabra, Miracle es lamentava que a Gràcia no hi havia ni una trista placa que assenyalés el lloc on hi hagué la casa en què va viure Fabra. No ho he comprovat personalment, però estic convençut que la cosa no ha canviat (espero estar equivocat), malgrat que als Jardinets de Gràcia s'hagi "reciclat" un petit monument per convertir-lo en un "Homenatge a Pompeu Fabra". Aquest deu ser tot el rastre de reconeixement a Fabra del lloc on va néixer.
De fet, durant molts anys per trobar elements commemoratius de la figura de Fabra calia creuar els Pirineus i visitar Prada, el lloc on va morir i és enterrat Fabra (com la placa ja ens vas mostrar en aquest mateix bloc o la tomba de Fabra).
Deçà el Pirineu sembla que el primer monument que se li va dedicar fou a Planoles (obra de Subirachs), i encara va haver de ser per iniciativa privada (cosa que es comprèn, en ple franquisme).
Avui segurament n'hi ha bastants més. Que jo sàpiga n'hi ha d'altres a Barcelona, concretament a l'estació dels FGC de Provença, de no fa pas gaire, i a Vic, que és clònic d'aquest de Badalona que mostres al bloc; i que, malgrat que potser està en millor estat (almenys la darrera vegada que el vaig veure), es troba en una placeta petita i amagada.
Moltes gràcies per tota la informació que comparteixes aquí. Estem d'acord que hi ha oblits que costen massa d'entendre.
ResponEliminaDe l'homenatge de l'estació de Provença de Barcelona me n'han parlat fa poc i espero algun dia fer-ne també fotografies per posar-les aquí. Aquest enllaç que has posat em té intrigat. No li veig la relació amb Fabra...
Això que dius de Vic té una raó de ser. L'any 1968, centenari del naixement de Fabra, Òmnium Cultural va repartir 150 medallons de bronze entre diferents entitats del país, per tal que fessin els seus homenatges particulars. Aquest de Badalona ho és. El de Vic també ho deu ser, i sé que n'hi ha també a El Prat de Llobregat (dins del local de l'entitat Amics d'El Prat) i a la façana del Museu Municipal de Vilafranca.
Confiem que els badalonins que estan portant a terme aquesta campanya de restitució del nom de Fabra a Badalona aconsegueixin el seu objectiu! Aviam si els polítics aquest cop són conscients d'aquest deute històric.
Ja teniu raó, ja.
ResponEliminaAra investigaré si a Reus hi ha alguna cosa que el recordi :-)
Potser descobriràs que hi va néixer, com aquell famós arquitecte modernista... :)
ResponEliminaEi, poca broma amb Reus...
ResponEliminaGaudí! Volia dir Gaudí... :)
ResponEliminaAssumpta... saps què és el més important de Reus?
ResponEliminaResposta: la U, ja que sense ella seria res ;)
Noooooooo, no hi va néixer!! Que va néixer a la vila de Gràcia :-)
ResponEliminaVaig descubrir que hi havia un CEIP que es diu Pompeu Fabra :-)
Qui és l'Anònim? Jo no era, eh? :-)
Quina pregunt més absurda, això de demanar qui és l'Anònim, no?.
La blocosfera n'és plena, de reusencs, d'anònims i àdhuc d'anònims reusencs.
ResponEliminaBona, Xavier!