2 de maig de 2009

Només se salvà un llibre


Val la pena llegir aquest relat de Ramon Folch a La dèria de mirar. Passions i paisatges d'un ecòleg (Barcelona, Planeta, 2000: p. 67-68), on explica la particular relació familiar (del pare i del fill) amb el diccionari Fabra:

"Entre els llibres més apreciats de la meva biblioteca ocupa un lloc d'honor un diccionari. És un exemplar de la primera edició (1932) del "Diccionari General de la Llengua Catalana", de Pompeu Fabra, del qual es troben poquíssims avui dia. Es tracta d'un volum gruixut, perfectament conservat, enquadernat en tela vermella, que gaudeix d'un valor afegit especial: el pare el salvà de la crema quan estava empresonat a Lleida, pres a l'edifici de la Seu Vella, és a dir l'antiga catedral gòtica. Com que era un dibuixant d'ofici, li havien encomanat la tasca de fer croquis i inventariar les peces d'art religiós que s'anaven recuperant, però també de supervisar la crema sistemàtica de tots els llibres en català que arribaven a camionades al pati de la presó. Una curiosa barreja de funcions, ben representativa del que ens duia el nacionalcatolicisme. El fet és que, arriscant-se molt, salvà de la crema aquest llibre, que simbolitzava per a ell tota la pàtria que s'ensorrava. L'ocultà i aconseguí passar-lo d'amagat quan el deixaren lliure. Va ser un acte valent i tràgic a la vegada: de tota la seva joventut, només se salvà un llibre. Però amb aquest llibre, autodidàcticament, vaig començar a aprendre a escriure la meva pròpia llengua quan me la negaren a l'escola. Li ho agrairé sempre."

Gràcies per passar-me'l, Xavier.

4 comentaris:

  1. Magnífica metàfora del valor dels diccionaris.

    ResponElimina
  2. Només aquest apunt que ens facilites donaria sentit a la teva pàgina.
    Gràcies per una aportació tant emotiva i una anècdota que resumeix un moment històric tant precís i que tanta gent ens vol negar...
    No saps com m'emprenya l'expressió que "los catalanes hacen con el castellano lo que Franco con el catalàn"... Haurien de llegir això i deixar-se de comparances absurdes i tendencioses!

    ResponElimina
  3. No he volgut afegir cap comentari perquè el text d'en Ramon Folch parla per ell sol. Trobo brutal quan diu "que simbolitzava per a ell tota la pàtria que s'ensorrava". El Fabra és més que un diccionari. I tant!

    ResponElimina
  4. Impressionant, Puigma.

    Reprenent el fil del que diu el Galderich, aquest text seria una bon arma per contraatacar. Fa temps que no escric una carta als diaris, hehe.

    ResponElimina

Quelcom a dir?