13 de maig del 2009

Sabem que us estimeu la vostra llengua, llavors, per què no ens la parleu?

La setmana passada un grup d'osonencs, tots nascuts fora de Catalunya, va visitar el Parlament i va llegir aquest manifest:

“Nosaltres, ciutadans d’arreu del món, que hem nascut a l’Uruguai, Colòmbia, l’Estat espanyol (Galícia i Castella), Ghana, l’Índia, el Marroc, Mèxic, Polònia, Romania, el Senegal, Veneçuela, el Nepal, Bulgària, Bolívia i la Xina que, per motius diversos, hem vingut a viure a Catalunya, a Osona, i que aprenem català, la vostra llengua i, també, des que som aquí, la nostra llengua:

Manifestem la voluntat i la intenció d’arrelar-nos en aquest país i compartir, tots plegats, aquesta llengua com a llengua comuna i llengua de cohesió social.

Per això us demanem, en nom de les nostres companyes i companys, que, si us plau, ens parleu en català.

Tenim moltes raons per demanar-vos-ho, perquè:

1.- Volem parlar la mateixa llengua que vosaltres.

2.- Parlar la llengua del país on vius és la cosa més natural del món.

3.- El català és la llengua que els nostres fills aprenen a l’escola, la que parlen al carrer i la que parlen amb els seus amics.

4.- Aprendre llengües és una riquesa.

5.- Parlant català fem que la llengua catalana sigui la llengua d’ús, la llengua comuna.

6.- Parlar català a Catalunya és un dret.

7.- No té gaire sentit aprendre català a classe si després no el podem parlar al carrer, a la feina, amb els veïns, a les botigues, amb el metge, amb els mestres, amb l’administració, etc.

8.- Aprendre català és, per a molts de nosaltres, un esforç. En ajudaria molt si, a més de sentir-lo a classe, el poguéssim practicar al carrer.

9.- No volem sentir-nos diferents. Parleu en català entre vosaltres i en canvi no ho feu quan ens parleu a nosaltres.

10.- Ens agrada parlar català i també sentir-lo.

11.- Saber català és necessari per tenir feina, perquè molts empresaris ens demanen que l’entenguem i que el parlem. Moltes vegades és un requisit per trobar feina.

12.- Quan parlem català ens sentim més acceptats.

13.- Parlar català fora de l’aula ens ajudaria molt a millorar-lo.

14.- Moltes vegades ens agradaria dir: “Parli’m en català, perquè el vull aprendre”.

15.- Parlar català ens ajuda a relacionar-nos amb la gent d’aquí.

16.- Sabem que, quan parlem català, esteu molt contents.

17.- Parleu-nos en català encara que no el sapiguem. És la millor manera de començar-lo a aprendre.

18.- Sabem que us estimeu la vostra llengua, llavors, per què no ens la parleu?

19.- Estimem el nostre país, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres compatriotes, els nostres paisatges, però ara també ens estimem aquest país, aquesta cultura, aquesta llengua, els nostres compatriotes i els nostres paisatges. També ens els sentim nostres.

20.- Parlar una llengua vol dir també ser d’una terra, d’un país i sentir-se’n. A nosaltres també ens agrada, volem i tenim ganes de ser d’aquesta terra, i d’aquest país i sentir-nos-en.

14 comentaris:

  1. I això que hauria de semblar-nos tan natural, doncs resulta que costa molt.

    ResponElimina
  2. Saber català és necessari per tenir feina... a Osona potser sí.

    Quan sigui necessari en general, no caldrà fer campanyes.

    ResponElimina
  3. De fora vingueren... i lliçons aprenguérem.

    ResponElimina
  4. Com va recollir fa poc l'estupend al Diccitionari: "Per mi, en aquest país, allò que ens falta no és l'adaptació de la llengua, sinó una potència política veritable" (Joan Solà). Ai de les llengües sense estat...

    ResponElimina
  5. No entiendo qué quieren decir con esto. Encuentro muy bien que quieran aprender la lengua secundaria del país (el saber no ocupa lugar) pero ¡no que nos la impongan a los otros!
    "De fuera vinieran y de casa nos trayeran".

    ResponElimina
  6. Como en tiempos de Franco, pero al revés

    ResponElimina
  7. Ara diré una cosa que sempre que l'explico m'omplo de felicitat i orgull :-))

    El meu marit és voluntari de Càritas i dóna classes de català a immigrants :-)

    Al seu grup té gent de Senegal, Brasil, Marroc, India... i d'altres països.

    El meu marit no té cap titulació com a mestre de català: Senzillament ÉS català i és una persona que es preocupa per aquestes coses.

    Però el que es tracta és de parlar, que ells puguin anar pels llocs i demanar una adreça, anar al supermercat, anar al metge... que puguin expresar-se en les situacions més normals de la vida en català :-)

    Per cert, que diu que els senegalesos són boníssims aprenent la nostra llengua :-))

    ResponElimina
  8. Davant els qui canvien de llengua a la mínima trobem els qui marquen la diferència, com el teu marit. Jo crec que sí que és mestre de català. Enhorabona!

    ResponElimina
  9. Ei! :-)

    He estat un parell de dies malaltona i ara començo a visitar blogs i veig aquest comentari tan maco :-))

    Gràcies!!!

    ResponElimina
  10. Podríem fer servir aquest manifest a Andorra? Com ho veieu? Ara que, com diu el Marc, fins que la tal llengua no sigui necessària...

    ResponElimina
  11. Els manifests expressen la voluntat dels manifestants. Caldria veure si els nouvinguts andorrans ho dirien igual.Vols dir que a les botigues s'exigeix el català perquè et contractin? Ja imagino la resposta.

    ResponElimina
  12. Aquest manifest és tan guapo que no sé si deu ser el famós 3% que parlaven fa un temps al Parlament.

    A l'àrea metropolitana n'hi haurà pocs, de nouvinguts amb aqueta capacitat d'adaptació. Suposo que també tenen feines molt més fotudes. És un tema més complex del que sembla.

    ResponElimina

Quelcom a dir?