20 de maig de 2009

Tot el misteri i tota la llum del món


"Havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món, hauríem de parlar com encantats, com enlluernats. Perquè no hi ha mot, per ínfima cosa que ens representi, que no hagi nascut en una llum d'inspiració, que no reflecteixi quelcom de la llum infinita que infantà el món."

Joan Maragall a Elogi de la paraula, 1903

L'obra de Pompeu Fabra il·lumina tota la llengua catalana posterior, fins als nostres dies. Tanmateix no s'ha d'oblidar que el Mestre Fabra també recolza sobre d'altres autors que molts anys abans ja havien anat recopilant els mots del pus bell catalanesc del món.


Amb aquesta imatge participo al concurs d'imatges lectores del programa L'hora del lector, del canal 33. Més informació, a El blog del sr. Boix. Animeu-vos a participar-hi, que hi ha temps fins al 10 de juny.

15 comentaris:

  1. Molt bona però veig que fem el salt al Gazophylacium i ens passem a il·luminar el Pompeu Fabra...

    ResponElimina
  2. A la imatge el Fabra reposa en braços del Gazo. El pare i el fill.

    ResponElimina
  3. Caram, Puigmalet, ja veig que això d'aparèixer als perfils 2.0 amb una càmera tapant la cara no és només per vergonya, sinó que la càmera la fas servir prou bé.

    Maca la composició!

    ResponElimina
  4. Si, si... Pompeu eclipsant el Gazo... tota una al·legoria?

    ResponElimina
  5. El que heu de fer és participar, que de matèria primera llibresca a casa no us en falta.

    ResponElimina
  6. Amb aquest domini del color que tens, has fet "El paisatge favorit de la meva biblioteca". Impressionant. Com les fotos de la família et quedin igual, deveu quedar per sortir a l'¡HOLA!.

    Molta sort en el concurs!

    ResponElimina
  7. Aquesta és la meva família, old ravioli. hehe

    ResponElimina
  8. Haurieu de llegir unes quantes pàgines del volum 2 del llibre Bibliofília del senyor Miquel y Planas, on posa en el seu lloc al químic-filòleg senyor Pompeyo Fabra, segons signa en el ( crec) primer llibre que va escriure: Ensayo de Gramática de Catalán moderno, imprès per L'Avenç el 1891.
    No sé gaire d'ell, però per ho que he llegit no és per tant...
    I en les pàgines 106 a 124, 323 a 367 i més del llibre d'en Miquel y Planas citat, parlant del canvi de ab per amb, del canvi de la y per i, de la ela geminada i de moltes més coses un veu que el senyor Pompeyo Fabra era molt seu i el senoyr Miquel y Planas el posa en el lloc que li correspon, no deixant de dir que era un filòleg i un gramàtic com pocs.....

    ResponElimina
  9. Eeeei!!! La imatge és teva??

    ES PRECIOSA!!

    M'encanta!!! si, si que estas fet un artista, Puigmalet!! jaja un artista de veritat!!

    ResponElimina
  10. He anat a veure les altres imatges a l'enllaç que has posat i, de les que hi ha, la teva és la millor... ara bé, la del petit Tim llegint el totxo d'en Joyce jeejeje és simpàtica, eh? ;-)

    Ostres, ara que hi penso... i si els hi envio la dels meus ninos mentre llegeixen un Tintin?

    Vaig a descansar una estoneta... ja que us els he presentat, mireu que monos estan aquí amb les bufandetes que els hi vaig fer...

    ResponElimina
  11. Xavier: Buscaré el llibre, però em sembla que això que has llegit s'ha d'interpretar dins d'un context d'animadversió personal que no és l'ideal per al raonament objectiu. El lloc que li correspon a en Fabra és probablement més digne que el que li estem dedicant actualment. Et convido a llegir el primer comentari d'aquest apunt.

    Assumpta: El blau té pinta de hooligan del Manchester. Jo vigilaria...

    ResponElimina
  12. El blau es diu "Post", t'ho prometo!! I és culé total!! :-))

    The true history.

    Per cert... bromes a part, que la foto és boníssima de veritat!! Si et donen un premi suposo que ho diràs, oi? :-)

    ResponElimina
  13. Ho he llegit a Bibliofília de Ramon Miquel y Planas, vol.II. El sr. Miquel y Planas volia i estava d'acord, en principi, amb ho que va fer Pompeu Fabra, però la manera de fer-ho no va acavar d'agradar-li i , per en Miquel y Planas i altres, moltes coses estaven bé, però algunes coses, alguns canvis no els hi agradaven i ho exponien en escrits i conferències, i sembla que el senyor Pompeu no admetia crítiques, etc, etc. i així i tot en Miquel i Planas el considerava un gran gramàtic i un gran filòleg, pero sembla que els seus caràcters eran bastants divergents en l'aspecte lingüístic. Llegiré més coses, estic molt verd i no tinc ni el diccionari d'en Fabra, però a poc a poc aprendré algunes cosetes. A reveure.

    ResponElimina

Quelcom a dir?