30 de novembre del 2007

Comes before

"The only place where democracy comes before work is in the dictionary."*

Ralph Nader, advocat nord-americà nascut l'any 1934.


"The only place where success comes before work is in the dictionary."
**

Vidal Sassoon, perruquer londinenc nascut el 1928.

*Traïció personal: "L´únic lloc on la democràcia ve abans que la feina és al diccionari."
**Traïció personal: "L´únic lloc on l'èxit ve abans que la feina és al diccionari."

28 de novembre del 2007

La paleta lexicogràfica de Kosuth

Després de les "Proto-investigations wittgenstenianes", Joseph Kosuth decidí reflexionar sobre la idea de l'art com a idea.


La pintura, com a forma d'art, només és pensable si hi ha colors. La llum i els colors són la base real de la pintura. Quina és la formulació teòrica més acotada dels colors? La dels diccionaris. Doncs som-hi.













Grey
Red












Green

Blue


Definicions d'un diccionari anglès i un d'alemany. La paleta lexicogràfica d'un pintor preocupat per qüestionar-se la seva condició d'artista.






Yellow

24 de novembre del 2007

Pompeu Fabra era misogin?


"Parlant de Fabra, sabeu si era misogin?

Ja fa uns mesos vaig arreplegar aquestes perles del seu diccionari.

Quatre ‘perles’
1. Al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC, el de Fabra) dos dels exemples de ‘cervell’ són aquests: ‘El savi X és un gran cervell’. ‘És una dona sense cervell’. Ara, al Diccionari de la llengua catalana (el DIEC) hi ha aquests dos: ‘Aquella dona és un gran cervell’. ‘No té ni mica de cervell’.

2. El mateix ha passat amb ‘banya’.

(DGLC)
‘Posar banyes a algú’: enganyar-lo la seva muller mancant a la fidelitat conjugal; tenir un altre tractes il·lícits amb la seva muller.
‘Portar banyes’: es diu del marit enganyat.

(DIEC)
‘Posar banyes a algú’: la seva parella, enganyar-lo mancant a la fidelitat conjugal.
‘Portar banyes’: haver estat enganyat pel cònjuge.

3. Un exemple de ‘provocar’ al DGLC: ‘Una dona que provoca els homes’. Ara no trobareu aquest exemple al DIEC.

4. Fabra va posar com a exemple d’‘intel·ligent’: ‘És un home intel·ligent, molt intel·ligent’. I ara, al DIEC hi trobem (ai las!): ‘És una dona intel·ligent, molt intel·ligent’."

Aquest documentat comentari el feia el sempre punyent Marc de Reflexions en català a l'apunt anterior, "F de Fabra". El reprodueixo sense el seu consentiment però amb la seva tàcita aprovació (perquè li he promès un sopar a canvi d'una marmita).1

Per
alguns la qüestió potser semblarà anecdòtica (o incòmoda, o...). A ells em dirigeixo citant els lexicògrafs normatius contemporanis, quan ens diuen que:

"s'ha prosseguit la labor de desideologització empresa ja en la primera edició damunt el corpus elaborat per Pompeu Fabra, és a dir, de descarregar-les
(les definicions) tant com s'ha pogut i sabut de condicionaments produïts per determinades visions de la realitat que han estat o que són hegemòniques en la cultura..." o bé "S'ha mirat d'afinar encara més en el tractament igualitari de les persones, al marge del sexe..." (Introducció al DIEC2, pàg. XX).

Sense restar ni un punt de mèrit personal i científic a l'enorme tasca i sapiència d'un dels més grans dels nostres lingüistes, algun lletraferit s'atreviria a fer un judici sobre les relacions (lexicogràfiques o no) de Pompeu Fabra amb les dones?

En els comentaris de l'apunt anterior hi ha les opinions sobre el tema de Víctor Pàmies i de mi mateix.

La fotografia que il·lustra aquest article pertany a l'esplèndid catàleg fotogràfic d'aquesta web, i com és el meu costum també està reproduïda sense permís. ;-)

PD: Serà interessant llegir l'article que la filòloga Eulàlia Lledó, una de les màximes especialistes en la qüestió, va publicar fa anys a la revista Llibreria, que era la del Gremi d'Editors de Barcelona i Catalunya:

Lledó, Eulàlia: “Fabra i el sexisme” a Llibreria, 1988, núm. 122, pàg. 48
Per ara només sé que aquest article existeix. Quan pugui el buscaré i el llegiré.


1 Ell ignora que si mai localitza aquesta extraordinària marmita la meva sana intenció és fer-ne un guisat a dintre.

23 de novembre del 2007

F de Fabra

















I de família lèxica, Ferrer, figurat, Font, formació de paraules, freqüència, font bibliogràfica o de consulta...
-----

L'iconòfor d'aquesta lletra, és òbviament, el senyor forner en plena fatigant activitat, que és la de fornejar. La claror que desprèn el foc ens arriba des de la boca del forn.
L'il·lustrador, Apel·les Mestres, datà aquest iconòfor amb l'any 1888 (cantonada esquerra inferior). Com ja havia explicat, aquestes dates són les úniques referències temporals que tenim per saber l'any d'edició d'aquesta obra, que és la tercera edició del Labèrnia (1888-1892).
Dins l'entrada de 'Forn' d'aquest diccionari:
"EN LO FORN Y RENTADOR SE DIU TOT LO MAL Y BO. ref. Denota qu'en dits llochs las donas murmuran y enrahonan tot lo que saben. En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo y lo bueno."
Qui estigui interessat en refranys populars catalans que miri aquí, el fantàstic i molt seriós recull paremiològic de Víctor Pàmies i Riudor. Avui ja en porta fitxats més de 1.100! I no s'atura. O si no, el seu refranyer temàtic: de refranys nadalencs, per exemple, en trobem la quantitat de 711! Tota una gesta cultural, la seva.

21 de novembre del 2007

Durem polsim de sal als diccionaris i escates de sirena a les teulades

Embullarem les roses d'aigua blava
a on els joncs amaguen els aucells,
Vent de la mar!

Sota de l'herba sembrarem corals
perquè les cabres es facin de porpra,
Vent de la mar!

Farem trenelles d'assutzenes i algues
als campanars de viles lluny de l'aigua,
Vent de la mar!

Als sementers hi sembrarem copinyes
i als olivars hi penjarem les xarxes,
Vent de la mar!

Durem polsim de sal als diccionaris
i escates de sirena a les teulades,
Vent de la mar!


Fragment del poema "Vent de la mar" de Cèlia Viñas Olivella, al llibre Del foc i la cendra (1953).


Escoli: embullar és entrellaçar, desordenar; les trenelles són cordes primes trenades, en aquest cas d'assutzenes, que són lliris blancs; els sementers són les terres on se sembra; les copinyes són les cloïsses, però no necessàriament les escopinyes.

L'autora nasqué a Palamós l'any 1915. El 1943 guanyà unes oposicions a càtedra per ensenyar literatura a Almeria. A l'any següent de la publicació de Del foc i la cendra, únic llibre seu de poemes en català, moriria. Diuen que la seva poesia catalana està influenciada pels poetes mallorquins.

20 de novembre del 2007

Terme

Terme m.

Del llatí terminus (fita, terme, límit)


DIEC1 (1995) i DIEC2 (2007): Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat.
-------
GDLC (1998): Mot. / Unitat lexical usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d'evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i llur expressió.
-------
TERMCAT: Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat.

18 de novembre del 2007

L'agència Cook del turisme mental

"El diccionario, por el lado de la virtud metafórica que cada vocablo tiene, es como una inmensa agencia Cook del turismo mental."

José Ortega y Gasset a Notas de trabajo


L'anglès Thomas Cook (1808-1892) és considerat el pioner dels empresaris que es dedicaren a organitzar excursions turístiques. Va ser l'any 1841 que va organitzar sortides turístiques en tren des de Leicester fins a Loughborough per un xíling. Una de les més importants indústries actuals naixia llavors. L'agència de viatges Thomas Cook encara existeix actualment.