30 d’abril del 2008

Dards al bloc

Dos dards al bloc. El primer me'l va donar (ja fa un temps) algú que és exemple de respecte, tolerància i moderació en els seus escrits. Un capteniment massa contingut el seu, per al meu gust. Desconsiderat de mi, el tenia mig oblidat, si no hagués estat que un individu que respecto i admiro enormement, en Víctor Pàmies i Riudor, l'altre dia em va paremiar* amb un segon dard.

El Premi es diu Dardo 2008 i és un "reconeixement als valors que cada bloguer mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, que està i roman innat entre les seves lletres, i entre les seves paraules trencades".

"¿Romandre innat entre les seves lletres i entre les seves paraules trencades?" No sé si això deu fer referència a una pretesa originalitat del bloc o a algun tret definitori de la literatura 2.0. postmoderna, cibernètica i megadigital. Però tant és, segueixo la cadena (sense repetir l'exquisida tria del Víctor) premiant els següents blocs (segons el primer dard són 15 blocs els escollits; segons el segon dard en són 5. Opto per la mitjana) :
  • Hisenda Lesseps de l'Elisenda (potser), per haver difós amb tota justícia la moda de la trossa italiana.
  • Lectura i decoració de l'Anna Llisterri, per compartir l'art de defugir errades i errates.
  • Biblioaprenent de Xavier Querol per pratenc i bibliòfil (en aquest ordre).
  • Purificación Hernández de Purificación Hernández, per pratenca, gran ninotaire i per la seva originalitat triant el nom del bloc.
  • Reflex irreflexiu d'Oriol Vidal, pel relax que suposa que hagi deixat d'escriure (jo també t'estimo...)
  • Hatsepshut de Belart, per quasi pratenc, anagramista i faraònic.
  • Diari d'un llibre vell del Xavier, per ser tot un cavaller bibliòpata.
  • Lletres Ebrenques d'Emigdi Subirats, per ser l'únic altre bloc del món mundial que ha escrit sobre Pere Labèrnia.
  • La lechuza de Toni Santillán, per haver esperat Godoy, desconeixem si amb èxit o sense.
  • Historias de Toni Santillán (crec que el mateix que l'anterior), per buscar la veritat, que és encara més difícil que esperar Godoy.
* 'Paremiar' és un encertat neologisme creat pel Joan de la Base de Badades.

PS a l'endemà: rectifico, tres dards al bloc. Gràcies, fillol!

10 comentaris:

  1. No sabia que s'havia de seguir la cadena.

    Mira que oblidar-te de l''algú'...

    Enhorabona pel prèmit. Tu sí que te'l mereixes.

    Per cert, l'oriol està de baixa?

    ResponElimina
  2. Puigmalet, ets un acaparador. Jo vaig ser el segon en paremiar-te, però no pas l'últim.

    Felicitats, que t'ho mereixes!

    ResponElimina
  3. Ja ho veus, aquesta paraulota que vas adoptar com a títol del blog t'ha portat un altre premi. Enhorabona, padrí!

    ResponElimina
  4. Marc, tu ja m'entens, amb els meus oblits. De l'Ury vaig saber que havia desconfigurat el wordpress i no se'n sortia. Ara l'he premiat aviam si desperta.

    Parèmies, però si val repetir els premiats o premiar el premiador? Tu series el primer de la meva llista, carinyo... I el segon aquell que ens vol tocar i olorar.

    Gràcies, Badoc!

    A reveure, Xavier!

    ResponElimina
  5. Gràcies pel premi... :) Espero la dotació econòmica que sempre ha d'acompanyar qualsevol distinció digna d'anar associada al meu nom.

    ResponElimina
  6. Ostres, ostres, ho acabo de veure tot ara mateix... Mil gràcies. De seguida que pugui faré un agraïment com Déu (en majúscules?) mana!

    ResponElimina
  7. Moltíssimes gràcies, senyor Puigmalet. Permeti'm que ara jo no reparteixi cap dard, que vaig malament de punteria...
    De totes maneres, pensava que ha de ser interessant estudiar el recorregut d'aquestes coses, que van de blogs "moderats" a d'altres pratencs i faraònics, passant pels diccionaris. Segur que algú ja s'hi ha posat.

    ResponElimina
  8. Això de les majúscules deu ser qüestió de fe, més que d'ortografia. ;-)

    Algun dia es faran tesis doctorals sobre els nostres blocs, enllaços, hàbits, recorreguts i demés falòrnies. Ai, quina responsabilitat...

    ResponElimina

Quelcom a dir?