La seva fecunda creativitat segueix amb Water (1966), Clear (1966), Art (1967), Abstract (1967), Element (1967), Meaning (1967), Define, definite, definition, definitive (1967), Specific (1967)... Sabem que també existeixen Idea i Visualization, però no hem trobat imatges amb prou qualitat. És curiós constatar les estretes relacions conceptuals entre les diferents obres.
Una de les característiques d'aquestes obres és que utilitza diccionaris diferents. En l'estructura de les entrades es poden veure fàcilment tot de diferències. Només li importa la idea que vol transmetre; la variació en l'exposició tant li és. De l'obra Meaning, de fet, n'hem trobat diferents versions. Passa el mateix que amb les cadires.
Kosuth, hereu de Duchamp, defensa l'obra d'art com a tautologia. L'art és simplement la definició de l'art. Un discurs metaartístic que ha recollit en diversos llibres.
Més Kosuth:
- One and three chairs
- Proto-investigations
- La paleta lexicogràfica de Kosuth
Kosuth, hereu de Duchamp, defensa l'obra d'art com a tautologia. L'art és simplement la definició de l'art. Un discurs metaartístic que ha recollit en diversos llibres.
Més Kosuth:
- One and three chairs
- Proto-investigations
- La paleta lexicogràfica de Kosuth
Entrades
Casumlolla! No entenc ni un borrall d'anglès...sort que he anat baixant i he llegit textos adequats al meu inexistent multilingüisme!!!! jejeje, abraçades!
ResponEliminaUhmmmmm... amb tots els meus respectes: La primera vegada podia ser original, la segona, doncs mira, però anar fent el mateix només variant la paraula doncs, no sé, no li trobo massa mèrit... també ho sé fer jo això, eh? :-))
ResponEliminaI quan li pagaven per cada obra? :-)
Aquí us deixo la meva primera obra... cuideu-la bé que d'aquí un temps valdrà milions :-))
ResponEliminaDiccionari [s. XIV; del b. ll. dictionarium, íd.]
m LING 1 Recopilació, generalment alfabètica, dels mots d'una llengua o d'un àmbit d'especialitat, dels noms de persona o de lloc, de fets memorables, etc., acompanyats d'una explicació, definició o equivalència en una altra llengua. Diccionari d'història. Diccionari de sigles. Diccionari bilingüe.
2 diccionari visual Diccionari que presenta il·lustracions ordenades temàticament, en les quals hom assenyala les denominacions de les diverses parts dels objectes que s'hi mostren.
dic_ci_o_na_ri.
Ui!! N'he fet un altre!! :-))
ResponEliminaGazofilaci [del ll. gazophylacium, i aquest del gr. gazophylákion, íd., comp. del persa gaza 'tresor reial' i phylássō 'guardar']
m 1 1 Lloc per a guardar el tresor.
2 Tresor.
2 LING Nom donat a certs diccionaris llatins, equivalent a "tresor de la llatinitat''.
Molt bé :-) Ja paro, ja paro... :-)
Zel: L'impacte de la lexicografia és multilingüe i multidisciplinar, hehe.
ResponEliminaAssumpta: Ets de por. La diferència és el context, la intenció, la innovació, el nom de l'autor... Sense el discurs conceptual que hi ha al darrere (et convido a mirar els altres enllaços que he col·locat) només sobta i prou. Coneixent-ne l'embolcall conceptual, sobta i més coses. :)
Ja m'ho penso, home! Però feia una miqueta de broma :-)
ResponEliminaI no diràs que no he buscat unes paraules ben xules!!
Admeto que no he clicat els enllaços jejeje però a la tarda, quan tingui més temps, ho faré, que no vull que t'enfadis amb mi :-))
En quant al nom de l'autor, el meu també és bonic, eh? :-))
No em referia a la boniquesa del nom (que clar que ho és!) sinó al fet de tenir un nom com a artista. Un exemple molt més extrem: les llaunes de merda de Manzoni.
ResponEliminaEn comparació això de Kosuth és glòria.
gràcies, aquest em faltava :)
ResponEliminaJa està... Ja he anat a tots els enllaços i, fins i tot, he donat una ullada als comentaris...
ResponEliminaSegueixo sense entendre-ho massa. Em sap greu, però no li trobo gaire mèrit artístic. Hagués pogut anar fent paraules i paraules... Quan té el gir existencialista fa el “nothing” i un dia que fos molt feliç podria fer el “all”, però sempre és la mateixa idea.
En tot cas, és infinitament millor que la “Merda d’artista”, que ja coneixia, i que trobo que és el súmmum de la presa de pèl.
En quant al tema del nom, si és bonic o no és bonic i altres tonteries que he dit, estava parlant en broma, clar. En cap moment volia molestar, de veritat.
Ep, poca conya amb en Kosuth i el Manzoni. Tots dos són molt bons i ens han ajudat a replantejar-nos què és un artista i què és una obra d'art... si és que són alguna cosa i si existeixen!
ResponEliminaMalgrat tot, l'obra que més m'agrada de Kosuth és la sèrie de les cadires, molt més rica en matissos.
I la merda d'en Manzoni és una genialitat fins i tot sabent que a dintre hi ha guix!
Home, així d'entrada desconcerta ....jo fa anys vaig passejar per una exposició al MACBA d'un autor japonès ? on hi havien centenars de postals amb la data del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki....l'efecte artístic era aconseguit per la monòtona i persistent repetició d'unes paraules ....suposo que és anomenat art conceptual perquè els que ens vol transmetre és una idea, un concepte ...però tot plegat és veritat que sobta...
ResponEliminaAssumpta, que aquí no es molesta mai!
ResponEliminaGalderich, això del guix... Crec recordar que a un museu se li va fer malbé una llauna d'aquestes i no en sortia guix precisament.
I tant que sobta, Elvira. La sorpresa/novetat deu ser un dels ingredients bàsics de l'art contemporani.
Aquest bloc està experimentant la invasió poc subtil dels imperis del sol naixent.
Hauràs de moderar temporalment els comentaris, Gazo! Fins que se'n cansin i puguis tornar-ho a deixar obert.
ResponEliminaÉs que són pesats, eh! I sempre diuen el mateix. :-)
Vaig a fer neteja aviam si així no venen més. No voldria pas moderar...
ResponElimina