15 de juliol del 2009

Un monument precari i una placa inexistent



Veient la imatge de la dreta (de fa uns dies, després de Sant Joan), sembla evident que el monument que Barcelona ha dedicat a Fabra no gaudeix d'un entorn idoni per a la seva contemplació ni correcta preservació.

Fabra nasqué a la Vila de Gràcia (per aquí), en una torreta ja desapareguda del carrer de la Mare de Déu de la Salut, a prop de la Travessera de Dalt, però no hi ha res que ho recordi. Crec que ja és hora que es tracti amb un mínim de dignitat la figura del seny ordenador de la nostra llengua. Per començar, aprofito aquest mitjà que és Internet per demanar públicament que es col·loqui una placa en el lloc on nasqué Pompeu Fabra. Estic segur que molts dels barcelonins (i la majoria dels catalans) estaran d'acord amb aquest senzill gest.


Barcelona a Pompeu Fabra

Les imatges són de l'estimat quadragenari Puigmalet

17 comentaris:

  1. És lamentable que la lògica s'hagi de demanar.
    Impressionant la foto de la dreta amb els petards... en fi, com ja vàrem comentar, el monument que li dediquem a Pompeu Fabra és un desgavell es miri per on es miri.
    La situació de la caseta de petards per part de l'Ajuntament, que és qui autoritza i qui amb tot sempre és tant primmirat, mostra la consideració que li té a Pompeu Fabra.

    ResponElimina
  2. Així tractem els nostres prohoms (i ja no parlem de les dones). Em sembla recordar que als Jardinets de Gràcia hi havia una altra escultura, tota blanca, que ara no recordo si era una dona o un nen, però no era la dedicada a Fabra. Potser era una mica més digna que aquesta làpida.

    Vergonyós i vergonyant.

    ResponElimina
  3. Galderich: fa poc mon germà em va dir que havien tret la caseta però havien deixat les tanques al mateix lloc. Genial!

    Clidice: Alguna cosa farem. Ara o al setembre, però ho farem.

    Parèmies: L'altra és l'Oda nova a Barcelona (L'Empordà) d'Ernest Maragall. Apareix a Barcelona Escultures, on no apareix el monument a Fabra.

    ResponElimina
  4. És lògic que el monument a Fabra no aparegui a la pàgina d'escultures de l'Ajuntament. Saben que és un nyap i els responsables de la pàgina han fet veure que no la coneixien... llàstima que heu començat a ficar-hi el nas!

    ResponElimina
  5. Galderich: Malpensat. És un simple descuit.

    Anònim: Ves que no tinguis raó.

    ResponElimina
  6. De primer he estat temptat de deixar anar una lletania com la del meu homòleg oriental, que se m'ha avançat (que consti que no som parents ni estem conxorxats): ;-D
    Què voleu que us digui: jo també crec que dignifica un país homenatjar com cal les persones (homes i dones) que n'han fet possible la supervivència. Si fóssim un país civilitzat i amb uns mínims de dignitat i orgull (si ens deixem aixecar la camisa i ens deixem escarnir en temes com el del finançament què podem esperar en temes com la llengua, la cultura o la història?) no estaríem escrivint tot això i ens dedicaríem a parlar de l'obra de tal personatge o a analitzar curioses definicions d'un diccionari de tal altre personatge. Ja us vaig, per exemple, dir què en pensava sobre la nostra particular manera d'entendre els museus (o certs museus).
    En la situació actual considero que el millor homenatge que podem retre a Fabra és llegir i difondre la seva obra, i portar a cap el seu ideari fins a les darreres conseqüències. Al capdavall en aquesta terra les làpides serveixen per a fregar-se el fang de les soles i per silenciar-les sota capes i capes de xiclets enganxats (o tanques de l'Ajuntament, que ara està més preocupat a requalificar el Miniestadi o a multar amagant-se darrere els contenidors: ja posats, que multin des de dintre dels contenidors), i les estàtues perquè quedin colgades de cagarades de coloms i gavines (i per deixar-hi quintos i gots de cubates dels cultíssims compatricis i visitants que tenim), condemnades al menyspreu i la solitud: no se us estreny el cor veient el monument a Verdaguer que hi ha Barcelona? Si sembla que més que glorificar-lo el sotmeti a vergonya pública, que pretengui allunyar-lo del poble! Voleu dir que voldríeu una estàtua de Fabra tan tètrica com la de Verdaguer?
    I que consti que el cas de Fabra no és l'únic ni el més clamorós.

    ResponElimina
  7. Anònim català: Si és de ben parit ser agraït, els pobles també ho han de ser. Després hi ha malparits (ciutadans i administradors públics) que no tenen cura d'aquestes obres d'art, ja sigui amb actes de vandalisme o amb manca de manteniment, que ve a ser el mateix però des de la banda oficial. Tanmateix només demano una placa que signifiqui un gest de record dels catalans d'ara cap a un dels seus prohoms del passat.

    Xavier: Merci! No el coneixia però sé que es tracta d'un medalló de bronze que l'any 1968 (centenari del naixement) Òmnium Cultural va repartir per Catalunya. A El Prat també n'hi ha un i en tinc localitzats uns quants més. Se'n van fer 150.

    ResponElimina
  8. Desconec la seva ubicació, però amb els canvis que ha patit la plaça de Lesseps tampoc no seria d'estranyar que ja no hi fos.

    ResponElimina
  9. Xavier: A Google Earth m'ha semblat captar un punt de lluentor assimilable al bronze ;)

    Anònim: Excel·lent puntualització.

    ResponElimina
  10. Ja era hora que et presentessis, benvolgut 長島冰茶↗!

    Avui no sé què passa...

    ResponElimina
  11. Utilitza el google translate... amb la detecció automàtica tindràs la versió catalana dels missatges de la 長島冰茶↗ (Nagashima)

    ResponElimina
  12. Tens tota la raó. Recolzo la teva proposta, i estic d'acord amb Galderich en quant a la situació de la caseta de petards... però amb els petards que hi ha dins l'Ajuntament, què es pot esperar?

    ResponElimina
  13. Això de tens tota la raó anava per en Gazo, clar, no pel xinés, que potser també la té, però jo no li acabo de trobar el punt...

    ResponElimina

Quelcom a dir?