Dotze prové del numeral indeclinable llatí duodecim (de duo i decem: dos i deu). Entre d'altres faramalles al voltant del 12 (i a semblança del que férem l'any passat amb l'11, en fa dos amb el 10, en fa tres amb el 9, en fa quatre amb el 8 i fa ja cinc anys amb el 7), esmentarem aquestes 12:
El sistema duodecimal, de base 12, diuen que es remonta a Mesopotàmia, i era molt utilitzat en societats anglosaxones. El 12, a banda de ser molt present en mesures temporals, és una xifra pràctica per comptar. Utilitzant només el polze podem comptar fins a 12 amb una sola mà, simplement passant-lo per sobre de cadascuna de les tres falanges dels altres quatre dits.
Desembre, el vell que fa arrugar la pell, és el 12è mes dels calendaris julià i gregorià, tot i que el seu nom prové del llatí decem (deu), ja que era el 10è mes del calendari romà. Avui, dia 12 del 12è mes, és el Dia de la Independència a Kènia (s'independitzà del Regne Unit el 1963) i el dia de la Verge de Guadalupe a Mèxic (felicitats, Lupes).
12 són les funcionals tecles F dels teclats dels ordinadors des dels quals esteu llegint aquest apunt. En català s'anomenen "tecles de funció" i se situen habitualment a la fila superior del teclat entre l'escapament i la impressió de pantalla. Es van crear quan encara no existien els ratolins per tal de simplificar certes operacions i serveixen per a funcions diferents depenent del programari i maquinari de què disposem.
12 són els homes sense pietat (12 angry men) de l'obra de Reginald Rose que portà a les pantalles Sidney Lumet el 1957, William Friedkin el 1997, i que després s'ha representat sovint en format teatral. Rose s'inspirà en un jurat en el qual va participar ell mateix per narrar les deliberacions dels dotze responsables de jutjar un presumpte criminal. Una obra que mostra els mecanismes psicològics de la pressió grupal quan cal mullar-se en públic.
12 són els grans de raïm que prenem a corre-cuita amb les 12 campanades que clouen el darrer dia del 12è mes de l'any. Un costum que es diu que començà l'any 1909 quan uns pagesos del sud del País Valencià, que tenien excedent de producció, van regalar raïm dient que portaria bona sort per a l'any vinent. Una explicació econòmica per a un fet actualment cultural.
12 són els apostols de Jesucrist com 12 eren les tribus d'Israel, que provenen dels 12 fills de Jacob. Jacob també va tenir una única filla, Dina (דִּינָה בת-יַעֲקֹב Dînāh bat Yahăqōb), que no esdevingué cap de cap d'aquestes tribus.
Els Olímpics són els 12 grans déus de l'Olimp grec: Zeus, Hera, Posidó, Demèter, Hèstia, Atena, Apol·lo, Àrtemis, Ares, Hermes, Afrodita i Hefest. En grec, s'anomenaven els Dodekatheon (Δωδεκάθεον) o dotze déus. A la mitologia romana també en són 12, que s'anomenen els Dii consentes (els qui estan amb Déu). Són sis déus (Júpiter, Mart, Neptú, Apol·lo, Mercuri i Vulcà) i sis deesses (Juno, Vesta, Minerva, Ceres, Venus i Diana).
El duodè, la part primera i més curta de l'intestí prim, en forma de C, rep el seu nom del llatí duodenum digitorum, en referència als dotze dits que deien els antics anatomistes que feia, o sigui el gruix de dotze dits de la mà.
Els ous es podrien vendre de deu en deu o de quatorze en quatorze, però els humans, com a mínim els d'aquests encontorns, els comptem, venem i comprem per dotzenes o mitges dotzenes. No a tot el món és així, però sembla que a EUA, Canadà i Europa, sí. Al Japó es venen de 10 en 10 o de 5 en 5, per exemple. ¿Serà el costum de la dotzena d'ous una herència dels derrotats defensors del sistema duodecimal?
Amb el nom de les XII taules (Leges duodecim tabularum o, simplement, les Duodecim) es coneixen unes antigues lleis essencials en la constitució de la república romana, creades a mitjan s. V aC per acabar amb les rivalitats entre patricis i plebeus. Van ser el primer i únic codi de lleis romà fins al s. VI dC, quan arribà el Corpus Juris Civilis de Justinià. Entre moltes altres normes, incloïen la pena de mort per als autors de poemes satírics. Aquestes duodecim, base del dret romà, van durar un bon mil·lenni. La censura encara dura més.
Anem als diccionaris. Aproximadament el 1912 (Palau 72.977 així ho diu) es publicà el darrer dels tres volums del Diccionari de la llengua catalana ab la correspodencia castellana de l'editorial Salvat (1910-1912), hereu dels Labèrnia, el gran diccionari de la Renaixença. Fou una obra enciclopèdica i il·lustrada, molt bellament editada, i que es vengué també en fascicles. També són de 1912 l'Enciclopèdia moderna catalana de Josep Fiter, la Gramàtica de la lengua catalana de Fabra que inclou un vocabulari bilingüe catala-castellà i la curiosa Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi de Gaetano Frisoni, publicada a Milà per Ulrico Hoepli.
Nota: casualment aquest apunt és del dia 12 del 12 del 12, a les 12.12h.
Entrades
