Del dubte al coneixement

"En llengua és important dubtar de tot, perquè del dubte ve la cerca al diccionari, i d'aquesta cerca t'arriba el coneixement"

(Rudolf Ortega a Tinc un dubte, p. 130)

Tinc un dubte (Barcelona: La Magrana, 2008), subtitulat "El petit llibre del català correcte", és un bon manual per resoldre algunes vacil·lacions lingüístiques sobre ortografia, gramàtica, morfologia i lèxic.


El llibre destaca per la brevetat de les explicacions i per un estil clar i amè que l'allunya de les gramàtiques convencionals i l'apropa a un producte recomanable per a tothom, tingui o no coneixements aprofundits de la llengua.

TV3 n'ha reproduït la fórmula en un espai diari d'un minut i mig (a les 13:50) que porta el mateix nom, Tinc un dubte, i que es pot seguir també des del web de TV3. Una mostra:

I si algú no en té prou i també vol ampliar coneixements d'anglès, té opcions tècnicament semblants, però amb un estil diferent: Hot for words.

Aranès

"La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística" (Article 6.5 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya)

El filòleg Ryan C. Furness, durant un curs de llengües romàniques que va fer a la Universitat de Barcelona, va saber de l'existència d'una variant de la llengua occitana (del gascó comengès, en concret) que rep el nom d'aranès. L'any 1997 visità per primera vegada la Vall d'Aran, adquirí tot de llibres en i sobre aquesta llengua i l'estudià. Molts anys després aquesta primera visita va donar un fruit important: el Diccionari occitan (aranés)-anglés / english-occitan (aranese) (Lleida, Pagès Editors, 2006).

El resultat és un repertori de més de 13.000 mots en aranès i 12.000 en anglès, el diccionari més ampli fins ara publicat de la llengua aranesa. Inclou vocabulari general i lèxic especialitzat de matemàtiques, biologia, informàtica, etc.

Retrocedint molt en el temps trobaríem el "Vocabulari aranès" de Josèp Condò, publicat dins del Butlletí de Dialectologia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (gener-juny 1915, p. 1-27). D'aquest vocabulari en reproduïm el text introductori de l'autor (clicar per poder clissar), on es refereix a les influències tant gascones com catalanes de l'aranès i es justifica dient que el seu treball reflecteix principalment el parlar de Salardú, on ell residia.


Però, sobretot, convé recordar el lingüista que més s'ha cuidat d'aquesta llengua. Amb 26 anys, en Joan Coromines es doctorà amb una tesi titulada Vocabulario aranés (1931), la seva primera obra. Molts anys després, l'any 1991, reuní els seus estudis sobre aquest tema en l'obra El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó.



També tenim d'altres llibrets sobre el lèxic aranès (a part de vocabularis especialitzats): un petit vocabulari en imatges, Vacances en aranés, publicat pel Centre de Normalisacion lingüística dera Val D'Aran l'any 1984 (revisat el 1990), el vocabulari 450 MOTS Que cau saber entà començar a liéger, escríuer e parlar er occitan dera Val d'Aran (1997), el Petit Diccionari de Frederic Vergés (aranès, castellà, català i francès) (2a ed., 1998), un Vocabulari Basic del Centre de Recorsi Pedagogics (1999)...

Sobre l'occità hi ha d'altres materials, dels quals ja he parlat anteriorment. Però si voleu saber-ne més coses, no us perdeu Lo blòg deu Joan. Potser a alguns els sabrà greu que en occità s'escrigui blòg. A mi, gens.


També:
Diccionari aranès-català-castellà-francès en línia.
Diccionari infantil català-aranès en línia.
Traductor aranès-català / català-aranès.

Passadors de cabells lexicogràfics

Entre les diverses fricades lexicogràfiques que de tant en tant mostro, avui he escollit aquestes pinces de metall per a subjectar els cabells. Diuen al catàleg de la botiga: "Love vintage? Love books? Share your passion with vintage dictionary pages transformed into beautiful, unique handcrafted hair pins. (...) This listing is for a pair of hair pins, not a single hair pin. Dictionary page replicas are hand antiqued and artificially aged before bonding to a colorful wooden backing. Gloss varnished." Al final no em queda clar si els retalls de diccionari són realment vintage o són simples rèpliques. Ah, el model de l'esquerra es diu "Queenly" i el de la dreta "Adore". I costen 16 dòlars. El seu valor és un altre tema.

Més fricades.

El Monjo lexicògraf (II)

Fa temps vaig dedicar un apunt a la figura del lingüista, professor i catalanista vilassarenc Rafel Monjo i Segura, autor d'una obra lexicogràfica, el Promptuari ortogràfic català (Barcelona: Impremta Elzeviriana de Borràs, Mestres i Cª, 1918).

Quan vaig parlar d'en Monjo i Segura per primer cop ho desconeixia pràcticament tot de la seva vida i obra, fins i tot les seves dades de naixement i mort (Barcelona, 1858-1922), les quals no apareixen consignades al succint article de la GEC.

Temps després vaig trobar un petit article de l'historiador Alexis Serrano Méndez, president del Centre d'Estudis Vilassarencs, que aprofundia en l'autor, sobretot en aspectes biogràfics (aquest article el vaig afegir com a comentari al meu apunt).

Ara he d'agrair-li a n'Alexis Serrano que hagi tingut el detall de fer-me arribar una separata del seu estudi "Referències entorn del lingüista Rafael Monjo i Segura", que pertany a la XXIV Sessió d'Estudis Mataronins (Comunicacions presentades l'1 de desembre de 2007, editat pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i l'Institut Municipal d'Acció Cultural, Mataró, 2008, pàg. 181-200). Aquest nou estudi afegeix moltes dades biogràfiques interessants i n'analitza amb detall les diferents obres, tant lingüístiques com d'altres camps del coneixement.

Entre d'altres informacions, ens diu que la seva "fal·lera per la llengua acabà essent gairebé una fixació, fet que el portà a publicar diversos estudis que esdevindrien eines de referència de la seva escola, així com també de bona part de la gent del carrer, delerosa d'escriure un català el més correcte possible" (p. 189).

També se'ns donen més detalls de la relació amb Pompeu Fabra i Mossèn Alcover, que acabà amb un cert rebuig per part del primer i una positiva col·laboració en el cas del segon: Monjo i Segura aportà més de mil cinc-cents termes catalans, bàsicament de tema mariner, al DCVB.

Si en voleu saber més, aquí podeu llegir sencer aquest interessant article (Merci a tu també, Xavier).


També: El Monjo lexicògraf.

Tot el misteri i tota la llum del món

"Havent-hi en la paraula tot el misteri i tota la llum del món, hauríem de parlar com encantats, com enlluernats. Perquè no hi ha mot, per ínfima cosa que ens representi, que no hagi nascut en una llum d'inspiració, que no reflecteixi quelcom de la llum infinita que infantà el món."

Joan Maragall a Elogi de la paraula, 1903

L'obra de Pompeu Fabra il·lumina tota la llengua catalana posterior, fins als nostres dies. Tanmateix no s'ha d'oblidar que el Mestre Fabra també recolza sobre d'altres autors que molts anys abans ja havien anat recopilant els mots del pus bell catalanesc del món.


Amb aquesta imatge participo al concurs d'imatges lectores del programa L'hora del lector, del canal 33. Més informació, a El blog del sr. Boix. Animeu-vos a participar-hi, que hi ha temps fins al 10 de juny.

Una gramàtica catalana d'origen andalús

"Criat en la patria, ques diu Cathalunya,
No vol aquest llibre mudar son llenguatge"

Text que acompanya la portada de l'obra

Mai de la vida hagués dit que sortiria de la meva primera visita a la llibreria Bertrand de Barcelona amb una gramàtica vuitcentista. El llibre en qüestió és la Gramática y apología de la llengua cathalana de Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona: Estampa de Joan Francisco Piferrer, 1814), i n'és un facsímil molt ben editat.

Aquesta obra és la primera gramàtica del català, publicada pel prevere, i catedràtic de retòrica a Barcelona, Josep Pau Ballot i Torres (1747-1821). Com diuen Rico-Solà (1995:28), "serà punt de referència obligat per a tots els estudiosos, els quals no s'estaran de fer-hi retrets i esmenes, i serà també estímul per al moviment de la Renaixença". L'obra està estructurada per categories gramaticals ("Noms", "Pronoms", "Verbs"...) i s'ocupa especialment d'aspectes ortogràfics, més que sintàctics. Cap al final s'inclou un petit repertori lexicogràfic ("Diccionari de paraulas igualment cathalanas que llatinas"), on trobem unes trenta pàgines de mots que mostren l'ascendència llatina del català, així com unes quantes més derivades de l'àrab i del grec.

El més curiós de tot plegat és l'origen d'aquesta publicació. L'original utilitzat per a la reproducció facsimilar procedeix de la Biblioteca Municipal Central de Jerez de la Frontera (signatura 6.113). I l'editorial que l'ha reproduït és sevillana: Extramuros, amb seu a Mairena del Aljarafe. Aquesta editorial té una col·lecció dedicada a Catalunya. Per ara han publicat també facsímils de La catedral de Gerona de Joaquim Bassegoda, Las calles de Barcelona de Víctor Balaguer (en dos volums) i Tortosa ciudad fidelissima y exemplar de Vicente de Miravall.


La gramàtica d'en Ballot ja es podia consultar en edició digital i, casualment, també n'existeix un altre facsímil de la segona edició (circa 1820), amb pròleg de Mila Segarra (Barcelona: Alta Fulla, 1987).

Badalona a Pompeu Fabra

Com molts sabeu, Fabra va viure molts anys a Badalona, en concret, des que tornà de Bilbao fins a l'exili (1912-1939). És fill adoptiu de la ciutat, però actualment el seu record no hi és prou viu. Per això alguns badalonins volen retre-li un merescut homenatge posant el seu nom a una plaça principal del poble. Si us voleu adherir a la campanya, en trobareu el logotip al lateral del Gazophylacium.

El seu record no és prou viu malgrat que a Badalona trobem actualment un monument dedicat al mestre. És una obra senzilla tot i que important pel seu significat. Aquest monòlit dedicat a Pompeu Fabra va ser promogut per una iniciativa d'Òmnium Cultural l'any 1985, amb motiu de les Festes Populars de Cultura a Badalona. Està situat davant d'un edifici d'oficines de l'Ajuntament, anomenat el Viver, a l'avinguda Lluís Companys, prop de la plaça de l'Assemblea de Catalunya. El seu estat de conservació no és precisament òptim. Està clar que cal dignificar més la figura del nostre lingüista amb d'altres iniciatives de més envergadura:

Més: Barcelona a Pompeu Fabra.