20 de juliol del 2008

Euralex 08 - dies 4 i 5: Donnez un oeuf à un esclave, il vous demandera un boeuf


Confesso que he assistit a poques de les exposicions dels dos darrers dies. Les ganes d'evasió han pogut finalment amb la passió lexicogràfica de l'Euralex 08.


Per una banda, vaig ser testimoni d'una comunicació molt tècnica dels estàndards ISO aplicats a la producció i comercialització de diccionaris. L'ISO 1951:2007 regula la presentació d'entrades als diccionaris. Potser al final ni la lexicografia s'escaparà d'això, que està just començant ara, però entre els assistents hi havia més d'un escèptic en aquesta qüestió.

Per altra banda, vaig aprendre molt d'una comunicació sobre diccionaris bilingües. L'autora defensava la idea que existissin diccionaris bilingües fets per als traductors, on s'indiqués la charge culturelle partagée (era en francès) dels mots. Aquest concepte de càrrega cultural del mot juntament amb el de la subcultura de l'usuari (per la seva edat, zona geogràfica, etc.) és especialment pertinent quan es tracta de realitats culturals allunyades de la pròpia. Ella es referia al cas de l'àrab i ens va posar tot d'exemples de realitats polítiques i religioses àrabs que no eren ben tractades en els diccionaris bilingües. El títol d'aquest apunt està tret d'aquesta presentació. Curiosament en català també podem mantenir la rima entre ou i bou, dues realitats tan allunyades que no deixa de ser curiosa la coincidència.

Aquest congrés ha estat una oportunitat per aprendre molt i molt. A excepció d'un servidor, el bo i millor dels diccionaristes de trenta països diferents s'han reunit aquesta setmana per compartir els seus projectes. Potser un altre any em decideixo a comunicar-hi i tot. Estic segur que el tema dels iconòfors, per exemple, és un gran desconegut per a molts d'aquests especialistes.

A banda de la qualitat dels participants, és de destacar que a Barcelona tenim una de les poques universitats del món que porten el nom d'un lexicògraf, el nostre Pompeu Fabra i Poch. Potser a Barcelona hi ha millors instal·lacions, però, en aquest cas, cap lloc era més adient que la UPF (en la imatge superior, el pati de l'edifici Roger de Llúria on tenien lloc tots els coffee breaks).




3 comentaris:

  1. Nen, espectaculars resums. Es nota que t'ho has passat d'allò més bé i que has viscut les conferències amb passió. Et felicito.

    ResponElimina
  2. M'ho he passat bé, però ha estat un pèl dur, també. Tanta i tanta comunicació... Per això al final vaig evadir-me un xic.

    ResponElimina
  3. Dius Curiosament en català també podem mantenir la rima entre ou i bou, dues realitats tan allunyades que no deixa de ser curiosa la coincidència..

    Gramàtica històrica, Puigmalet. Encara que per diferents evolucions, el català va fer del 'ovum' llatí, ou i del 'bos-bovis', bou, mentre que el francès va arribar a oeuf i boeuf.

    Segur que has tret molt de suc d'aquestes jornades, cm anirem descobrint en successius articles, espero. :-)

    ResponElimina

Quelcom a dir?