7 juliol de 2011

Diccionaris piscolabis


Llibre digital, llibre en paper i llibre-piscolabis



De la mà del polifacètic Galderich, ha nascut un nou format de llibre: el llibre-piscolabis. La seva primera exhibició oficial va tenir lloc a la seu barcelonina d'Òmnium Cultural el passat 1 de juny de 2011, amb motiu de la joiosa presentació de l'obra Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull del paremiòleg Víctor Parèmies.

El conjunt original està format per dos diccionaris esquarterats, cadascun en vint fragments. Cada porció té una cara encolada, com si del llom d'un nou llibre es tractés, i al seu interior inclou un full plegat amb la justificació de tiratge (numeració i signatura manual). Cada obra resultant és trepanada per un esmolat escuradents, operació que crea un nou minillibre (4x3,5). La presentació es realitzà en safata de rebosteria, i la voracitat dels múltiples assistents a l'acte convertí l'esdeveniment en una experiència efímera plena de sentit i sensibilitat. La dispersió dels quaranta fragments forma part d'una reflexió de l'artista sobre la inconstància humana, la fragilitat de la matèria i la volatilitat del desig.

El concepte llibre-piscolabis és hereu d'una llarga tradició d'esquarterament lexicogràfic, que situa el seu autor, en Galderich, al costat d'artistes com Karen Trask, Valeria Brancaforte, Don Ripper, Jane Prophet, Natalie Roberts, Abelardo Morell, Brian Dettmer... Però els diccionaris guillotinats són només la matèria primera bàsica. El procés creativodestructiu implica un ampli ventall de referències culturals: a la gastronomia catalana creativa (Coch, Sent Soví, La teca, Carmencita o la buena cocinera...), a la gastronomia basca del pintxo, als treballs manuals amb escuradents, etc.

Verba volant, piscolabis manent.



Una mirada punxant



A taula


La dispersió


Sobre el llibre de paper



Justificació de tiratge

20 comentaris:

  1. Per gentil·lesa del Sr. Galderich tinc el número 1 d'aquest fantàstic pintxo, que era prou entretingut signant exemplars mentre altres movien els bigotis. :-)

    Va ser una sorpresa majúscula. Fixa't que jo vaig obrir el paquet de pastisseria i no em vaig adonar que eren dos llibres esquarterats!

    ResponElimina
  2. Ho trobo una idea genial, sobre tot sabent que a aquests actes s'hi va més pel catering que per una altra cosa.

    Nota per l'amic Víctor: Aquesta última frase és una generalització no aplicable, de cap de les maneres, al acte que ens ocupa.

    ResponElimina
  3. Pàmies... el fragment del llibre te'l vaig portar jo a la taula!

    ResponElimina
  4. Jo també en tinc un!

    Em va semblar una idea molt bona i divertida!

    ResponElimina
  5. Gazo,
    Tot el que dius surt del llibre-piscolabis? Jo ho emparentava més aviat amb Jack el Desbudellador!

    ResponElimina
  6. Quina patinada, Caballé! Veus com anava de bòlit aquell dia que ni sé qui em va portar els pintxos!

    També em vaig trobar amb dues copes de cava, que tampoc recordo qui me les va acostar, però una va caure coll avall. ;-)

    ResponElimina
  7. El cava potser te'l vaig portar jo, que estaves molt enfeinat amb la cua de dedicatòries, mestre!

    D'aquí un temps estaria bé intentar recomposar un d'aquests llibres efímers, com si d'un Frankenstein piscolabis es tractés.

    ResponElimina
  8. Bé, en tot cas, l'acció artística duta a terme pel Galde potser no va ser entesa per tothom i ha donat peu a una descripció fantasiosa:

    "L'acte ha tancat festivament amb el fills de Víctor Pàmies recitant la contraportada del llibre, una breu actuació musical del mateix autor i un aperitiu que ha servit per obrir un espai de conversa entre tots els presents. Albert Domènech (Galderich) ha posat el punt dolç a la festa amb un sorpenent pastís, reproducció gegant del llibre, i ha ofert 'trossets del llibre' com si fossin un piscolabis libròrum (el nom del seu blog)". Vegeu: http://www.omnium.cat/ca/noticia/refranys-i-micromecenatge-a-la-presentacio-del-llibre-amb-cara-i-ulls-4932.html

    Així doncs hi ha qui parla d'oïdes i creu que el llibre del pisco era comestible... i gegant!!! De tota manera, el pastís amb reproducció de la coberta hauria donat un toc kitch impagable a la festa. L'única pega és que no es cert, però això per a qui feia la crònica -com a bon periodista- no deu ser especialment rellevant.

    ResponElimina
  9. Tens raó, MBG, però és preferible aquest llibre-piscolabis artístic que un pastís amb foto, que està més vist.

    Serveixi aquest humil apunt per mostrar la veritat de l'obra galderica.

    ResponElimina
  10. Puigmalet... això que dius de reconstruir la deconstrucció del llibre que es va inventar el Pisco és una idea molt bona. Es podria fer d'aquí a un any o el dia de la presentació de la segona edició del llibre, el que arribi abans.

    Jo de moment tinc el #10. Vaig cometre l'error, però, de no endur-me la base amb escuradents :(

    ResponElimina
  11. I el mite creix. I d'aquí uns anys, només els qui hi vam estar, recordarem el que realment va passar.

    La pròxima vegada no us ho perdeu! :-)

    ResponElimina
  12. Atenent les insinuacions d'Òmnium, l'artista Galderich informa que la propera vegada hi haurà pastís de veritat...

    ResponElimina
  13. O el Pàmies tornarà a portar la sopa de meló de la dona i les croquetes de la sogra, servides pels seus fills vestits amb esmòquing mentre el pare canta amb la guitarra i a fora plou a bots i barrals

    ResponElimina
  14. Ara que he vist aquest apunt entenc moltes coses...El dia de la presentació solemne, on jo estava asseguda no veia el 'catering', però sí observava la Joana que vinga a fer fotos??? Ni de la presidència, ni de l'assistència...les feia a una 'taula' que jo no veia!!!... Naturalment que vaig aconseguir un 'incunable', i un altre que vaig mangar per a un amic que no va poder assistir... Ara estic pensant en assegurar-los atès els robatoris darrers i tot esperant 'la ressurrecció dels morts' o 'la reconstrucció de la deconstrucció'
    Genial presentació...m'apunto al judici final que convoqueu!!!

    ResponElimina
  15. Parèmies: 1
    Caballé: 10
    Puigmalet: 22
    Carme: ?
    Galderich: ?
    Zerosetze: ?
    Amic Zerosetze: ?

    Potser MBG i Núria també en tenen. Ja tenim un bon punt de partida per a 'la reconstrucció de la deconstrucció'!

    ResponElimina
  16. Per casa en volten un parell més. El Caballé me'n va donar dos i l'altre no sé qui el va agafar. Ja et miraré els números.

    ResponElimina
  17. Uf, si es fa la reconstrucció els exemplars hauran de portar exlibris per evitar espavilats de darrera hora... ;-)

    Nosaltres en tenim tres i en Jordi Pallí un altre.

    ResponElimina
  18. Recopilem:

    Parèmies: 1 ? ?
    Caballé: 10
    Puigmalet: 22
    Carme: ?
    Galderich: ? ? ?
    Zerosetze: ?
    Amic Zerosetze: ?
    Jordi Pallí: ?

    Això sumen 12 fragments dels 40 originals. No està malament per no haver començat encara la reconstrucció de la deconstrucció.

    ResponElimina
  19. M'ha semblat una obra collonuda tant en concepció con en realització. Quina enveja!

    Enhorabona, gent: l'autor del llibre, l'autor del piscolabis, l'autor del blog.

    Endavant les atxes!

    ResponElimina

Quelcom a dir?