8 d’octubre del 2012

Els dos diccionaris




Els dos diccionaris és un treball de Francesc de Borja Moll publicat el 1956 a Barcelona i editat per L'obra del Diccionari català-valencià-balear. Després de la mort de mossèn Alcover, el 1932, Francesc de Borja Moll va ser el principal responsable de la continuació del DCVB, que popularment es coneix com a Alcover-Moll, en referència als dos filòlegs. Cal no oblidar, però, que el DCVB va tenir molts d'altres col·laboradors al llarg de tants anys de feina (1900-1962). Entre ells, per exemple, en Joan Benejam, en Jaume Sastre, en Manuel Sanchis i Guarner o la menorquina Aina Moll, filla d'en Francesc i recent doctora honoris causa per l'UOC.

A Els dos diccionaris, en Moll comença reclamant la importància dels diccionaris, "tot català necessita posseir un diccionari català", i parla especialment de dues funcions d'aquestes obres: conèixer el significat o ús dels mots que nosaltres sentim o llegim i valorar els mots que nosaltres mateixos volem dir o escriure. Com que el llenguatge és molt viu i el lèxic que podem dir, sentir dir, llegir o escriure pot ser molt ric i variat, és molt útil disposar d'un diccionari  que reuneixi el major cabal possible de mots, i aquest és, el diccionari exhaustiu, que en el cas del català és el DCVB. Per altra banda, en Moll també veu la necessitat del diccionari que orienti sobre com emprar el lèxic i sobre quines paraules s'adapten o no a la norma. Aquest és el diccionari normatiu, que quan Moll redactà aquest treball era el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra.

 Els dos diccionaris normatius del català: el GDLC (1932-1995) i el DIEC (1995-)
 
Els dos diccionaris tenen les seves limitacions. Per una banda, pensar que un diccionari pot ser exhaustiu és un desideràtum, un ideal que en la realitat és impossible de complir. Com diu en Moll, sempre apareixeran mots nous en racons inexplorats o en documents no analitzats. Tot i aquesta limitació, sempre s'ha dit que el DCVB és un monument únic dins de la lingüística romànica. No és exhaustiu, però és el més semblant a un diccionari exhaustiu que es podia fer en la seva època. El diccionari normatiu, per la seva banda, tampoc ho té fàcil. Donar normes sempre és desagraït, i els criteris que s'adoptin sempre es podran qüestionar, que és exactament el que va patir el DGLC, el diccionari normatiu de la nostra llengua entre 1932 i 1995, que no són pocs anys.

Un diccionari exhaustiu del català: el DCVB

En Moll és just quan es refereix als dos tipus de diccionaris: "Tot el que un diccionari normatiu ha de tenir de selecció i de síntesi, ho tenia de totalitari i d'analític l'esperit de col·leccionista de Mn. Alcover". I també és capaç de superar aquesta dicotomia, quan diu que un diccionari exhaustiu pot ser normatiu, quan utilitza marques sobre el valor dels mots. Un cas semblant el trobem actualment en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclopèdia Catalana, quan indica amb un quadradet inicial totes les entrades coincidents amb el DIEC, el nostre diccionari normatiu actual. 

El gran perill dels usuaris de diccionaris és reduir la llengua a la del diccionari normatiu. "El que fa perillar la unitat de la llengua no és l'ús de paraules dialectals, que són fruit de la mateixa llengua; el que fa perillar la unitat és el prurit d'imposar un motlle unitari a tothom i no respectar la personalitat dels escriptors comarcals, que tenen perfectíssim dret a matisar els seus escrits amb mots i formes de les seves regions respectives". Això és aplicable al lèxic i a la gramàtica, i era tan cert fa 50 anys com ara. I no cal ser col·leccionista de diccionaris per adonar-se de l'enorme riquesa lèxica que ens perdríem si no acceptéssim tot el que supera el sempre necessari diccionari normatiu.

Còpia digital del llibret:



 




4 d’octubre del 2012

Taula lexicogràfica



Hem vist parets de cases, d'estacions de tren, d'hotels... Hem vist passadors de cabells i arracades i samarretes i botons... Hem vist com els fulls de diccionaris vells formaven part d'una gran varietat d'objectes artístics: escultures, pintures, fotografies... Si n'hem vist, de coses meravelloses! Avui, simplement, una taula: una taula de tres noies de Seattle que es fan dir Hammer like a girl, creada amb fulls de diccionaris vells. 

L'obra parteix d'una taula d'Ikea que es vol redissenyar:


A la qual se li enganxen els fulls del diccionari de la iaia, que són considerats amb tota justícia i sense gaires escrúpols, com a "decorative papers":


Un llarg procés que es pot intuir a partir d'aquestes imatges:

 
  

No sabem si la iaia va donar el seu consentiment per al sacrifici diccionaire, però el producte final és prou acceptable. Això sí, aquestes tres de Seattle a casa meva no hi entraran pas.
 

Per als qui no en teniu prou, una altra taula prou lexicogràfica.

1 d’octubre del 2012

50 anys del DCVB

L'any 1962 es publicà el desè i darrer volum d'un dels diccionaris més importants mai fets en la nostra llengua. Per això darrerament hi ha molts actes que giren al voltant del Diccionari català-valencià-balear, com aquest:


Data: 5 d'octubre de 2012 de 09:00 a 14:00. Divendres.
Lloc de realització: Aula Magna. La Nau (Universitat, 2), València.


9’15h. Inauguració
9’30h. Santi Cortés: La presentació del DCVB a València el 1951
10’15h. Taula Redona: El DCVB i el valencià
Josep Lacreu (AVL): L’aprofitament normatiu del DCVB
Lluís Gimeno: El tortosí en el DCVB
Santi Vicente: La fraseologia en el DCVB
Modera: Emili Casanova
11’30h. Descans.
12h. Gabriel Janer Manila: Antoni Maria Alcover, el promotor del DCVB
12’45h. Maria Pilar Perea (UB): La tasca d’elaboració del DCVB
13’30h. Joan Veny (UB-IEC): Els criteris d’elaboració del DCVB

Entrada gratuïta, aforament limitat.
Organitza: Fòrum de Debats. Vicerectorat de Cultura i Igualtat. Acadèmia Valenciana de la Llengua.Contacta: cultura@uv.es. Més informació:http://www.uv.es/cultura/v/docs/actdebats

Alcover-Moll-Sanchis

La calaixera amb les fitxes de paraules






El diccionari

 

28 de setembre del 2012

"Un clot en el diccionari"


English dictionary with hole (2001) d'Abelardo Morell

He cavat un clot ben profund en el diccionari
per soterrar els padrastres que se li han fet
als fulls dels calendaris marcits.
Cal deixar un cel blanc a les busques
per on lliscaran els peixos de l’alba
en el jardí de les hores netes.
Només la pell dels cants primigenis
envoltarà els adjectius necessaris
quan un dia aparegues a la mar
plena de coralls i paraules verges.
Mentrestant, cal anar esporgant els sons
i llançant-los pel trau obert als dies
per poder afinar l’alè dels ulls
que ha de reconèixer l’esguard que vindrà.

Aquest poema es publicà fa uns dies al bloc Uendos, Greixets i Maremortes, de Francesc Mompó i Valls, tot i que ara ja no s'hi pot trobar. En Mompó és ollerià i poeta, fet que ens porta a pensar que aquests catorze versos diccionaires han sortit amb probabilitat de la seva valenciana ploma.

Dictionary with hole (2011), d'Abelardo Morell

24 de setembre del 2012

Diccionaris no verbals


Els diccionaris de llenguatge no verbal tenen un dels seus primers referents en La mimica degli antichi investigata nel gestire napoletano (1832) d'Andrea de Jorio. Aquest napolità, arqueòleg de professió, és considerat el primer etnògraf del llenguatge corporal. De Jorio observà com gestos fets amb les mans que apareixien en frescos de Pompeia i Herculà eren encara reproduïts pels carrers de Nàpols. Havien passat centenars d'anys entre els grecs que habitaren la zona i els napolitans vuitcentistes, però així com les paraules es passen de generació en generació, els gestos també. Tot i referir-se al llenguatge no verbal, el llibre era molt verbal: 380 pàgines de text amb només 19 d'il·lustracions.

 Una de les pàgines no verbals de La mimica

El dissenyador milanès Bruno Munari, anys després, va decidir actualitzar l'obra i crear un suplement no verbal del diccionari verbal italià. Així, l'any 1958 es va imprimir a Torí (per l'editorial Carpano, aficionada als vermuts), la primera edició del Supplemento al dizionario italiano, en un tiratge no venal. L'editorial Muggiani en va fer la primera edició venal el 1963, reeditada recentment per Corraini Editore, en edició multilingüe italiana-francesa-anglesa-alemanya.


L'obra continua prenent com a base la rica gestualitat amb les mans dels napolitans, que és plenament vigent en l'actualitat, com hi ha blocaires que demostren. 

Exemple del gest "corna" al Supplemento

Es nota que el llibre, a diferència de La mimica d'Andrea de Jorio, és obra d'un dissenyador. Cada gest (prop d'una cinquantena) es presenta a doble pàgina, amb una breu explicació quatrilingüe a l'esquerra i una foto en blanc i negre a plena plana a la dreta. Quant al contingut, la majoria dels gestos són coneguts pels catalans del segle XXI, fet que indica l'èxit universal de la mímica napolitana. Sembla que no només hem heretat d'ells el gust per la pizza.

Avui en dia existeixen molts d'altres diccionaris de llenguatge no verbal, alguns d'ells en línia, com The nonverbal dictionary de David B. Givens.



PS: En Parèmies ens recorda una aportació catalana, en aquest cartell del Llenguatge dels signes de Joan Amades:Amades Manifest

19 de setembre del 2012

Premi Joan Solà 2014




PREMI INTERNACIONAL DE RECERCA EN FILOLOGIA CATALANA “JOAN SOLÀ”

TERCERA EDICIÓ (2014) - TEMA: LEXICOLOGIA, LEXICOGRAFIA I SEMÀNTICA

CONVOCATÒRIA DE LA TERCERA EDICIÓ
En el decurs de l’acte de lliurament del segon premi a la Universitat de Lleida el 21 de setembre de 2012. Data límit de lliurament d’originals: 23 d’abril de 2014.

ATORGAMENT DEL PREMI
Segona quinzena de setembre de 2014 a la Universitat de Lleida.

OBJECTIU
Guardonar un treball de recerca original de l’àrea de semàntica, lexicologia i lexicografia.

NATURALESA I EXTENSIÓ DE LA RECERCA
— El treball d’investigació, inèdit en la seva integritat, ha de ser redactat en català, amb un resum en anglès (2.000-3.000 caràcters) i presentat adequadament perquè es pugui difondre.
— L’obra no pot haver rebut prèviament per a la seva elaboració parcial o total un premi de característiques similars al que es convoca.
— Extensió màxima: 200 pàgines (no superior a 2.400 caràcters —amb espais— per pàgina).
— Se n’han de lliurar sis còpìes enquadernades i una còpia en format electrònic a les adreces següents, fent constar el nom, les adreces (postal i electrònica), el telèfon i el NIF de l’autor o autora:

Departament de Filologia Catalana i Comunicació
Facultat de Lletres
Universitat de Lleida
Plaça de Victor Siurana, 1
25003 LLEIDA
secretaria@filcat.udl.cat

PROMOTORS
Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell).
Departament de Filologia Catalana i Comunicació (UdL).

DOTACIÓ
10.000 euros (actualitzable quan la Comissió Permanent ho cregui oportú).

ENTITATS COL•LABORADORES, SEGONS CONVENI INSTITUCIONAL
Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, Diputació de Lleida (Institut d’Estudis Ilerdencs), Departament de Filologia Catalana i Comunicació (UdL), Consell Social de la UdL, Vicerectorat d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la UdL, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans i Òmnium Cultural.


Informació via Infozèfir

17 de setembre del 2012

A bodes em convides


Dels múltiples usos que es poden trobar per a un diccionari, aquest és molt original. 

El 20 de març del 2010, Bethany Irene Lundell i Joshua Perry Garver es van casar a la Houmas House Plantation and Gardens de Dawson (Louisiana). Dins dels actes del dia, van exposar un diccionari a la vista dels convidats i els van demanar que encerclessin les paraules que els recordarien aquell dia especial. No he assistit mai a un casament on es demani això, però intueixo que el resultat de l'experiment serà molt diferent depenent de l'hora en què els convidats encerclin paraules. Durant les primeres hores de la cerimònia potser impera un to afectuós, però a mesura que les manetes del rellotge avancen —i els gots es van omplint i buidant—  l'obra resultant pot ser no tan amorosa, però potser més divertida.

Confiem que l'exemple s'estengui a les bodes de les nostres contrades. Com a simple aficionat a la lexicografia catalana, em permeto recomanar algunes obres adients. Per a casaments clàssics, el Fabra de 1931-32 seria l'opció perfecta, escollint-lo en tapa vermella o marró depenent de la decoració de la sala. Per a bodes entre persones de diferents nacionalitats, comptem amb molts diccionaris bilingües, que faran les delícies dels familiars de les dues bandes. Per a enllaços balears, calen sens dubte els deu volums de l'Alcover-Moll. Exigeixen una taula més llarga, però diversos convidats poden participar de l'activitat alhora, repartint-se els volums. I si es preveu que la unió no durarà gaire, directament es pot optar pel verd Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer. Per a la resta de casoris, el DIEC farà molt bé el fet. Això sí, en tapa dura, que fa més patxoca.