17 de març del 2008

Desdefinicions i Base de badades

Els verbívors tenim un país sencer, però, gràcies als blocs, van apareixent poblets independents amb el seu tarannà propi, com els irreductibles gals. Avui fem atenció a dues mostres d'irreductibilitat ludolingüística que tenen relació amb el diccionari:

1. La primera és coneguda de molts. L'escriptor Jesús M. Tibau és un dels blocaires més llegits dins de la blocosa nostra, gràcies al seu Racó dalt del món. Cada dilluns, metòdicament, des de fa 46 setmanes (pels volts del maig de l'any passat començà), ens obsequia amb unes divertides "desdefinicions" on juga amb el significat de mots ja creats o en crea de nous per tal de mostrar la vivacitat de la llengua. Com exemple, un botó, o sigui, una desdefinició recent: "escrotini. Forma de fer el recompte de vots en països totalitaris, és a dir, donant el resultat que els surt dels testicles." Una manera divertida d'afrontar els terribles dilluns.



2. L'altre és un bloc més recent: Base de badades és un "petit diccionari ludicofestiu il·lustrat de la llengua catalana". Gràcies al sempre atent Víctor ens hem assabentat de la seva existència, que no té ni dos mesos. Va començar amb tota una declaració de principis, que reproduïm tot seguit: "bokabulari (paraula d'origen basc que designa aquella persona que crea paraules o que juga amb el seu significat)". I des de llavors diàriament fa un simpàtic exercici de ludolingüística, el contrapunt ideal del tan nostrat Rodamots. No em puc estar de citar la seva reflexió sobre els llepaculs: "Ser un llepaculs i no tenir pèls a la llengua són dues coses, des de tots els punts de vista, incompatibles".


Són tan eixerits, aquests desdefinidors bokabularis, que accepten la col·laboració dels lectors per tal de fer més gran el joc (i el xoc) de mots. Qui vulgui apuntar-s'hi, pot picar a les dues portes i serà ben rebut.

14 comentaris:

  1. El dibuix que has posat me'l van fer del blog El tentacle

    http://tentacle.bloc.cat/

    ResponElimina
  2. Aquesta bitàcora m'encanta. Quanta saviesa, quant es pot aprendre aquí. És un lloc on et pots perdre i mai tornar-te a trobar.

    Quina meravella de pàgina electrònica. Et felicito, maco. Molt bé, molt bé.

    ResponElimina
  3. Dins la bitàcola normalment un hi troba la brúixola, que s'usa per tal de no perdre's. A un bloc un hi apunta coses sense tantes pretensions, ni intencions tan malèvoles, company. Benvingut.

    ResponElimina
  4. Hi ha alguns antecedents de Diccionaris alternatius, com ara els de l'inefable José Luis Coll.

    Joan, celebro que t'agradés la informació i que en facis ressenya amb un bon article, ben estructurat i ben informat, com ja ens tens acostumats.

    Per cert, els autors de la Base de badades ho fan des del Maresme.

    T'he de confessar que en un primer moment vaig pensar que potser podia ser aquella fantàstica idea que et volta pel cap de fa temps i que encara no m'has volgut comentar. ;-)

    ResponElimina
  5. La meitat del mèrit és teu, mestre.
    La "idea" és encara més grandiosa. Per una que en tinc... Amb la birra, arribarà.

    ResponElimina
  6. M'agradaria escriure tan bé com tu per a agrair-te la referència. Jo no l'hauria sabut fer millor.
    Estic molt afalagat del teu interès i del d'en Víctor, i content d'haver entrat en contacte amb vosaltres. Espero que duri.
    Joan de Mataró.

    ResponElimina
  7. Avui m'han dit massa cops que escric bé... Comença a preocupar-me el tema.

    Benvingut, Joan de Mataró. Aquí és casa teva.

    ResponElimina
  8. Puigmalet, escrius fatal.

    hehe

    De tota manera, s’ha de reconèixer que el Víctor i tu feu grans troballes.

    Encanta de trencar-me més la closca i col•laborar en aquets ‘diccios’.

    Salut

    ResponElimina
  9. Seràs cabron... Per a què m'ho recordes que escric fatal, farigolero!

    ResponElimina
  10. Joan, et faria un petó ala galta esquerra i tot.

    Que content que estic de recuperar la revista 'Mirador'.

    ResponElimina
  11. Es diu natja però li pots dir galta, si vols. jeje

    Fora broma, només li has d'agrair al bibliòman Xavier Querol,que és un pratenc a l'exili.

    ResponElimina
  12. Mmm... idees addictives. M'hi passaré, sense dubte... i segur que hi deixo alguna coseta.

    Gràcies per la recomanació.

    ResponElimina

Quelcom a dir?