Joan Solà, convidat al Parlament

Demà, 1 de juliol de 2009, el lingüista Joan Solà, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, intervindrà en el ple del Parlament de Catalunya, a petició del seu president, Ernest Benach.

És la primera vegada en la història del Parlament que el president fa ús de l'article 178 del reglament ("el president, d'acord amb la junta de portaveus, pot convidar a intervenir en el ple del Parlament personalitats rellevants per llur significació institucional, política, social, científica o cultural"), fet que fa que aquesta intervenció sigui excepcional, i, sens dubte, de gran interès.

La notícia a Vilaweb (gràcies!)
Font de la imatge: de campru a Flickr.

Shutter Chance Webster's Dictionary Book 110 Camera

"Shutter Chance Webster's Dictionary Book 110 Camera"
Fotografies de Travis Gray (a Flickr)

Una càmera fotogràfica amagada sota l'aspecte exterior d'un diccionari Webster. Diu el text que acompanya la imatge:

"A little 110 camera that look's like a dictionary. It has a built-in close-up lens you can slide over. Also, it's kind of weird since the cover of the book (It says "Webster's Dictionary Book 110) is on the wrong side of the book, probably because it was made in China."

Aquest aparell xinès sembla ser un clàssic dels col·leccionistes de càmeres rares. En aquesta altra imatge, del web d'un col·leccionista, es mostra des d'un altre angle:

Dos anys

Avui fa dos anys que rondo cementiris de paraules dins d'un bloc.

Dos anys parlant de diccionaris catalans i d'altres lletraferidures, des d'una perspectiva metalexicogràfica, a voltes seriosa i a voltes no tant, perquè la qüestió és viure, i riure, dins dels mots.

Dos anys farcits d'esdeveniments que han fet créixer molt el bloc. Haver obtingut un premi o haver participat en un col·loqui internacional, per exemple, són fets que han marcat, sens dubte, un abans i un després.

Dos anys, també, continuant una col·lecció que és un dels gèrmens principals del bloc. Casualment (o potser no), aquest segon aniversari coincideix amb el fet d'haver introduït cent diccionaris a LT. I casualment (o potser no), el diccionari més humil d'en Fabra, el Diccionari ortogràfic abreujat, pel qual tinc predilecció, ha estat el que fa cent.

I el més important: dos anys coneixent blocaires (alguns ja desvirtualitzats) amb els quals hem compartit coneixements, hem endegat projectes conjunts (especialment un de meravellós) i, també, hem rigut molt. No voldria oblidar ningú i la millor manera serà no mencionar ningú en concret. Sou molt importants per al Gazophylacium.

Gràcies a tots i cadascun de vosaltres!

Un any.

PD: L'Avui es va fer ressò d'aquest article el dia 27 de juny (clicar per augmentar):

La paraula del dia: diccionari

El passat dimarts 16 de juny, l'espai "La paraula del dia" (subscripció) del programa El món a RAC1 d'en Jordi Basté, va tenir un convidat especial: el recentment premiat Joan Solà i Cortassa. La paraula triada per en Ramon Solsona, va ser, amb molt bon criteri, diccionari.


L'espai va tenir una durada superior a l'habitual, ja que va incloure una interessant conversa amb el professor Solà. En certa manera, la presència d'aquest eminent lingüista va fer que en Solsona no parlés gaire de la paraula en qüestió. És normal: aquell dia el protagonista era un altre i la paraula triada, com el mateix Solsona va dir, era només "una paraula pretext".

'Diccionari' prové del substantiu masculí del baix llatí dictionarium. És un mot derivat del verb dīco, 'dir, pronunciar, parlar...'. Al participi d'aquest verb li afegim el sufix -arium, 'conjunt', i ja tenim el resultat: el diccionari com el conjunt d'allò dit, pronunciat, parlat... Diu el diccionari de l'Enciclopèdia que aquest mot es troba datat en català des del segle XIV. La dada potser fa referència al Diccionari de rims de Jacme March, compilat a finals del XIV, però això és només una hipòtesi sense comprovació*. En el Diccionari de Textos Antics catalans no hi consta.

La nostra llengua ha tingut (i té) d'altres mots per referir-se a aquesta realitat, cadascun amb les seves peculiaritats. Per exemple: vocabulari, lèxic, repertori, recull, glossari, tesaurus o, fins i tot, gazofilaci.


* Gràcies a un amable comentarista tenim la comprovació d'aquesta hipòtesi: "Al Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo, ja trobem efectivament el mot diccionari al Diccionari de rims de Jaume Marc (vg. també DECat, III, 143b25)".

Font imatges: Ramon Solsona / Joan Solà

The dictionary

"The dictionary" de Bethany L. King (a Flickr)

No és cap il·lusió òptica. És senzillament una part de l'índex digital d'un diccionari que té el tall davanter esquitxat, sembla que de tinta xinesa blava.

Sinònims en llibertat

Openthesaurus-ca. Aquest és el nom del diccionari de sinònims, antònims i mots afins que està coordinant en Joan Montané per a Softcatalà. És un magnífic projecte en codi obert (lliure) creat bàsicament per a l'OpenOffice.

Ara mateix ha superat ja les 8.000 paraules i els 4.000 conjunts de sinònims. Però la feina continua. És per això que en Joan demana col·laboració: "El projecte està obert a tothom que hi vulgui col·laborar. Persones de qualsevol edat, només cal un ordinador connectat a Internet de forma regular. Com a proposta educativa, els mestres i professors poden realitzar activitats amb els seus alumnes i treballar els conceptes de sinonímia, antonímia, mots afins, barbarismes o dialectalismes. Apunteu-vos a la llista de correu del projecte o poseu-vos en contacte directament amb el coordinador, segur que trobem alguna forma de fer créixer el diccionari".

Si us interessa el tema (o us agrada jugar a Scrabble!), no us perdeu la darrera edició de l'Internauta de Catalunya Ràdio: els convidats són en Lluís de Yzaguirre i en Joan Montané.


No acabaré sense dir que en Joan Montané és un pratenc (nét del Josep de cal Sap, pronunciat amb essa sonora, per a més indicacions), que es troba actualment en l'exili manresà, però que no oblida els seus orígens, la seva identitat. Per això també forma part de Pratencs.cat.

El dia d'en Bloom

16 de juny. Avui és el dia d'en Bloom (Bloomsday), una d'aquelles celebracions que omplen d'orgull els irlandesos i de saludable enveja els amants dels llibres. Quants personatges literaris gaudeixen d'una diada en què multitud de lectors juguen a traspassar la barrera entre ficció i realitat? Per als profans, aclarirem que James Joyce fa transcórrer la història d'Ulisses en un sol dia, que és el 16 de juny de 1904. Si a això li afegim que en Leopold Bloom (Odisseu) n'és el protagonista, que el llibre ha tingut una certa fortuna arreu del món i que els lletraferits ho celebren revivint el periple d'en Leopold per Dublín, tot queda molt més clar. A més, lluny d'esgotar-se, aquesta celebració es reinventa amb el pas dels dies, que ja n'han passat un grapat des de la publicació, l'any 1922 a París, per la Shakespeare & Co de la Sylvia Beach. Amb aquest esperit, Allau ens informà de la següent iniciativa del bloc El lamento de Portnoy: els blocaires que hi participen pengen avui al matí un apunt buit sota el nom de Bloomsday, o com a màxim, amb els mots work in progress. Quan acabi aquest 16 de juny de 2009, o a l'endemà, ompliran l'apunt amb la narració d'allò esdevingut durant les darreres vint-i-quatre hores. Ni més ni menys.

Cadascú per on l'enfila, a mi m'ha encuriosit saber quina era la presència dels diccionaris a l'Ulisses. Així, d'entre els 29.022 mots diferents de la novel·la, apareix dictionary, i ho fa en quatre ocasions. Cito en català de la traducció de Joaquim Mallafrè (Leteradura, 1981):

1. Al capítol 13:

"Sovint se'ls mirava somniadorament quan era allí per una feina molt concreta i es palpava els braços que eren blancs i suaus com els d'ella amb les mànigues arregussades i pensava en aquells temps perquè havia trobat al Diccionari de la Pronunciació, de Walker, que pertanyia a l'avi Giltrap què volia dir això dels dies alcionis." (p. 368)

El Walker's critical pronouncing dictionary, and expositor of the english language és una obra d'en John Walker que mostra l'accentuació, ortografia i pronunciació dels mots anglesos, publicada per primer cop el 1791 i amb múltiples reedicions vuitcentistes tant a Londres com a Nova York. Els dies alcionis (halcyon days) expressen un ideal de prosperitat, alegria i tranquil·litat.

2. Al capítol 15:

"FLORRY: (Assentint) Atàxia locomotriu.
ZOE: (Alegrement) Oh, el meu diccionari.
LYNCH: Tres verges prudents." (p. 500)

Zoe Higgins és una jove puta anglesa. Juntament amb les altres prostitutes Bella Cohen, Florry Talbot i Kitty Ricketts es dediquen, en aquest capítol, a entretenir Bloom, Stephen i Lynch. L'atàxia és un transtorn caracteritzat per la manca o l'alteració de coordinació dels moviments.


3. Al capítol 15:

"BLOOM: [...] Temps era temps era així. Fragilitat, tens nom de matrimoni.
LA NIMFA: (Amb els dits a les orelles) I paraules. No són al meu diccionari.
BLOOM: Les entenies?
ELS TEIXOS: Grsss." (p. 516)

Les nimfes són genis femenins, mitològiques divinitats de la natura. La nimfa de l'Ulisses té "la cabellera esbandida, lleugerament coberta de colors artístics de te torrat".



4. Al capítol 17:

"[...] i uns prestatges per seccions, de roure fumat, contenint l'Enciclopèdia Britànica i el Diccionari del Nou Segle, armes encreuades medievals i orientals, gong de taula, llum d'alabastre, pàmpol de bol, aparell receptor telefònic automàtic d'ebonita amb guia adjacent, [...]" (p. 657)

Publicat per primera vegada de 1889 a 1891, The century dictionary and cyclopedia va ser un dels diccionaris enciclopèdics més importants i ben considerats de la llengua anglesa. En edicions posteriors rebé el nom de New century dictionary. De l'any 1904 hem localitzat un Webster's New Century Dictionary i un Donohue's Standard New Century Dictionary of the English Language. El moment temporal (pas del segle XVIII al XIX) va fer que la denominació new century fos ben habitual, fet que no ens ajuda a limitar amb prou concreció aquesta referència lexicogràfica.

(La il·lustració superior pertany a un capítol de The Simpsons dedicat a Irlanda,
i on es fa referència al dia d'en Bloom)

Pasión por los diccionarios

El programa Página2 va emetre el proppassat mes de maig un petit reportatge sobre la passió pels diccionaris. Hi intervenen en José Manuel Blecua, secretari de la Real Academia Española de la Lengua, n'Antoni Vallès, director de Larousse, i l'escriptor Juan Manuel de Prada.

(Merci, Xavier)

Museu Pompeu Fabra?

Fabra va néixer al barri de la Salut de la Vila de Gràcia, en una torreta ja desapareguda del carrer de la Mare de Déu de la Salut, a prop de la Travessera de Dalt (actualment hi ha d'altres habitatges). Els veïns de la Salut fa temps que demanaven la creació d'un Museu Pompeu Fabra. Amb aquesta cronologia mostro alguns dels fets relacionats amb aquesta qüestió:

- 01/05/2005: Es publica un breu text al núm. 172 de la revista A l'abast de la Fundació Pere Tarrés (butlletí quinzenal d'informació per a les associacions i les entitats de voluntariat) titulat "Museu Pompeu Fabra". El col·lectiu Salvem la Salut proposa dedicar la casa dels Morera a Museu en honor del nostre lingüista. Es volen aconseguir adhesions i informar-ne a les administracions municipals. (la revista)

- 22/06/2005: Emilio Rodríguez Vaca publica una carta a l'AVUI, "A Joan Clos", on demana, en nom dels veïns del barri de la Salut de Gràcia, que a la casa senyorial del Conjunt de la Salut (Casa Morera) s'hi creï un museu en memòria de Pompeu Fabra. També diu que en Fabra va néixer a pocs metres de l'ermita de la Salut. L'IEC, el Taller d'Història de Gràcia o CDC es troben entre les 4.000 adhesions de la campanya. (la carta)

-01/08/2005: Víctor Balsells Rull, lector d'El Punt Digital de Vilaweb, hi publica un escrit titulat "Sí al Museu Pompeu Fabra". Es refereix a "Rodríguez Vaca que, dies enrere, sol·licitava a l'alcalde Clos la creació d'un museu Pompeu Fabra on, de manera agradable, s'expliqui als nostres escolars, estudiants i ciutadans en general la generació de l'obra del Mestre Fabra, les seves conseqüències i l'esperit que imperava a l'època. Crec que aquest museu, a més de per conèixer i reconèixer la seva obra, ajudaria a estimar encara més el nostre idioma." (l'escrit)

- 14/02/2006: El Parlament de Catalunya aprova una proposició no de llei, que presenta CIU, per instar el Govern de la Generalitat a promoure la construcció d'una Casa Museu Pompeu Fabra. No s'especifica l'indret del Museu, però CIU proposa la Casa Morera del barri de La Salut de Gràcia. (més informació)

- 28/02/2006: El Regidor President del Districte de Gràcia, Ferran Mascarell, i el Regidor Ricard Martínez, del mateix Districte, indiquen, durant el Consell Municipal, que no és probable que el Museu Pompeu Fabra s'acabi fent a la Salut, i que "Badalona també ha reclamat ser seu d’aquest museu, i tenint en compte que a Badalona és on Pompeu Fabra va passar els últims anys, abans de marxar a l’exili a l’any 1939, i és on va produir gran part de la seva obra, doncs també seria de justícia històrica que Badalona tingués el Museu Pompeu Fabra. Per tant, el Districte no competirà sobre aquest tema i actuarà negociant amb el Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Badalona, i l’Ajuntament de Barcelona, per determinar la possible ubicació d’aquest museu”. (l'acta del Consell Plenari i la notícia)

Durant els darrers tres anys desconec quines han estat (si és que han tingut lloc) les negociacions posteriors sobre aquest tema. Sí en sé el resultat: actualment ni a Barcelona ni a Badalona no hi ha cap Museu Pompeu Fabra.

(La imatge superior és del besnét de Fabra, en Jean Bigot,
i pertany a l'exposició Colapso cardiaco).

Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Fa poc en parlàvem ja que acaba de treure un nou llibre i el van entrevistar a L'hora del lector. Ara acabem de saber (gràcies, Xavier) que en aquests moments està rebent una distinció molt important: el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d'Urgell, 1940), a banda d'expert lexicògraf, és el lingüista viu més important del nostre país. La seva tasca és un exemple constant de dedicació i estimació per la nostra llengua, ja sigui amb les obres més rigorosament acadèmiques o amb les més divulgatives. Creu de Sant Jordi de l'any 2005 i recentment investit amb l'honoris causa per la Universitat de Lleida, amb aquest nou guardó se li fa un altre reconeixement del tot merescut. El darrer filòleg que va rebre aquest premi va ser n'Antoni Badia i Margarit l'any 2003.

Joan Solà prenent notes al costat d'en Joan Coromines

Algunes de les seves obres: Estudis de sintaxi catalana (1972-1973), A l'entorn de la llengua (1977), Del català incorrecte al català correcte (1977), "Ser" i "estar" en el català d'avui (1981), Sintaxi generativa catalana (1986, amb Sebastià Bonet), Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), L'obra de Pompeu Fabra (1987), Bibliografia lingüística catalana del segle XIX (1989, amb Pere Marcet), Lingüística i Normativa (1990), La llengua, una convenció dialèctica (1993), Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica (1995, amb Albert Rico), Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (1998, amb Pere Marcet), Gramàtica del català contemporani (2002, amb Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez-Saldanya), Pompeu Fabra, Obres completes (2005-, edició a cura de Joan Solà i Jordi Mir), Plantem cara (2009), etc.

Samuel Johnson 2009: Llàgrimes que són lletres

Samuel Johnson segons Ed Aragon

L'autor expressa ben gràficament la feixugesa (la llàgrima, el gest) i la bellesa (la llum, la lletra) de la tasca de confecció d'un diccionari al segle XVIII.

Tornem a recordar que enguany se celebra el Samuel Johnson Tercentenary, o sigui, el tercer centenari del naixement d'aquest lexicògraf anglès. Aquests són, per ara, els actes programats.

Entre ells trobem l'exposició The House of Words, que té lloc a la casa de Samuel Johnson, al núm. 17 de Gough Square, a Londres. Fins al 29 d'agost.


Fa poc algú ens recordava que al barri de Gràcia no hi ha ni una simple placa en el lloc on va viure Pompeu Fabra.


També:
Samuel Johnson 2009: Una gerra lexicogràfica

Open Dictionary

Open Dictionary, 2001

D'Abelardo Morell. Aquesta setmana ja en van dues.

Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (IV)

A EN FRANCESCH MATHEU
Fundador de l'empresa "Ilustració Catalana"

T'aclamà com a príncep de poetes
en jorns llunyans la catalana gent,
al sentirte cantar de ton jovent
ab emoció tendreses y amoretes.

Trobant, potser, tals vies massa estretes
per donar pas al patriotisme ardent
qu'en fornal converteix la teva ment,
fas dels mecenes les funcions consuetes.

Y editant llibres y esmerçant cabals
que hi posa a dolls ta generosa mà,
a molts les obres llurs fas immortals

al recort consagrantles del demà;
y axí, en virtut d'un llarch esforç sens treva,
la gloria aliena ha sublimat la teva.

Oh tu, Francesch Matheu, gran Capità:
enfront del "reformisme" que'ns subleva
el teu nom com un símbol romandrà!

Aquesta composició poètica d'en Ramon Miquel i Planas, que supera formalment el sonet clàssic, està dedicada a la figura de l'intel·lectual de la Renaixença Francesc Matheu i Fornells. Desconeixem si en Matheu era viu o mort quan en Planas li dedicà aquest poema, ja que morí el 1938 i Planas publicà el llibre Sonata en tres tiempos: tanda de sonetos catalanes y traducción castellana en prosa l'any 1939. El to laudatori de tot el poema, especialment del darrer tercet, ens podria fer pensar en un homenatge pòstum, però no ho podem confirmar.

En Francesc Matheu (Barcelona, 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, 1938) destacà entre d'altres coses per la seva aferrissada oposició a acceptar les Normes ortogràfiques (1913) de l'Institut d'Estudis Catalans. Tant Matheu com Miquel i Planas, entre d'altres, se sentien sublevats pel reformisme fabrià i aprofitaven qualsevol tribuna (revistes, llibres, conferències, Jocs Florals, Acadèmia de Bones Lletres...) per donar veu a les seves queixes lingüístiques. De fet, com s'explica a la Viquipèdia, "la seva tossuderia per a mantenir l'article "lo" va provocar que els fabrians l'anomenessin jocosament "Matheu-lo". Aquesta anècdota, però, no hauria d'entelar la trajectòria d'un important catalanista i ferm activista cultural, ni tampoc hauria de conduir a voler decapitar-ne el record.

L'empresa "Ilustració Catalana", a la qual es refereix en Miquel i Planas, començà essent una revista, però a partir de 1884 esdevingué també una editorial, on es publicaren obres molt importants de la literatura catalana de fa cent anys: les obres completes de Marià Aguiló, Emili Vilanova o Costa i Llobera, una edició popular de les obres de Jacint Verdaguer... Aquestes publicacions propiciaren una gran difusió de les nostres lletres, un dels fets cabdals per copsar la importància de la Renaixença. Com expressa en Miquel i Planas en dos versos: "Y editant llibres y esmerçant cabals", "la gloria aliena ha sublimat la teva".

Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (I, II, III).

Entrevista a Joan Solà

Demà dia 3 de juny Emili Manzano entrevista Joan Solà, gran mestre dels lingüistes catalans, amb motiu de la publicació del seu assaig Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra (La Magrana, 2009). Serà al programa L'hora del lector del 33, cap a les 23:50. Sense haver-la vist, ja és del tot recomanable.


Aquí trobareu el vídeo de l'entrevista (gràcies, anònim).

Six Dictionaries

Six Dictionaries, 2000

Fotografia lexicogràfica d'Abelardo Morell, fotògraf cubà, que recull sis diccionaris amb índex digital. És la sisena que penjo aquí. Les podria posar totes de cop, però m'agrada assaborir-les a poc a poc.