30 d’agost del 2010

Màrius Torres i Pompeu Fabra


Pertanyien a generacions diferents (quaranta anys els separaven), però es coneixien i s'admiraven. Probablement amb aquests tres moments n'hi ha prou per veure-ho:

Primer. Sabem que, des de 1940, diversos intel·lectuals catalans, exiliats a Prada i Montpeller i en unes condicions de vida gens agradables, es reunien i feien lectures de poemes de Màrius Torres. Entre ells, com podem llegir al magnífic Poesies de Màrius Torres (2010, edició a cura de Margarida Prats, p. 16), es trobaven Pau Casals, Antoni Rovira i Virgili, Clementina Arderiu, Carles Riba i Pompeu Fabra, que era amic personal d'Humbert Torres, el pare del poeta. I el que és tan o més important, li feien arribar a Màrius Torres, via epistolar, notícies d'aquestes trobades. Les opinions dels seus seguidors catalans a l'exili li servien a en Torres per a les constants tasques de revisió i tria de la seva obra poètica, en vistes a una edició que ell malauradament no veuria en vida.

Segon. Estant a Prada, Fabra s'assabenta, via Arnau Cortina, un batlle de Malgrat de Mar, de la mort del fill malalt del seu amic, a qui admirava com a escriptor. És llavors que li escriu aquestes sentides ratlles a Humbert Torres, publicades al catàleg de l'exposició sobre Màrius Torres que es va fer entre Lleida i Barcelona quan en feia 50 de la mort del poeta, els anys 1992-1993, així com al núm. 422 de Serra d'Or (febrer de 1995, p. 54). No està datada, però deu ser de finals de l'any 1942 o inicis de l'any següent (Màrius Torres moria al sanatori antituberculós de Puig d'Olena el 29 de desembre de 1942):

Estimat amic Humbert Torres,

L'Arnau m'ha donat la trista nova que el vostre fill Màrius és mort. Cregueu que prenc vivament part en el vostre dolor. M'afligeix, alhora que la mort del fill d'un amic caríssim, la pèrdua que amb aquesta mort prematura sofreixen les lletres catalanes. Estigueu segur que són molts els qui, com jo, comparteixen en aquests moments el vostre dolor: que això pugui contribuir a mitigar-lo!

Rebeu, estimat amic, vós i els vostres l'expressió del meu condol.

Pompeu Fabra,

Rue des Marchands, 15 (Prada)


Tercer, i darrer (gràcies, Pisco). L'escriptor i editor Joan Sales va ser el primer de publicar, a l'exili mexicà, l'obra poètica de Màrius Torres, cinc anys després de mort el poeta. L'any 1950 va sortir a la llum la primera edició a Catalunya, als "Llibres de l'Óssa Menor", i ell mateix va tenir cura de la tercera (1953) i la quarta (1964). Totes aquestes edicions es publicaren en vida de Pompeu Fabra, qui sabem que sentia predilecció especial per un poema de Torres, "Els núvols" (de setembre de 1938) i que, poc després de la mort del poeta, tot llegint els manuscrits de les poesies, va dir que "no serà possible d'ara endavant cap antologia lírica catalana digna de ser tinguda en compte si no hi figura aquest sonet". Aquests són els núvols del cel més blau i més pregon de Màrius Torres:

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins

passen sense l'angúnia de cap ànima a dins...


Matins de març, on sembla que la vida comenci

i nosaltres tornem, verges en el silenci,


a l'esperança del primer dia del món!

Els núvols fan el cel més blau i més pregon.


Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,

l'aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,


un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó

del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,


la seva ombra camina sobre l'aigua captiva

dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,


penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus

fan i desfan per sempre meravelles tan breus...



Aquest apunt forma part de l'homenatge blocaire a en Màrius Torres

promogut per la Carme Rosanas - Col·lecció de moments