Abcedari de Miquel Martí i Pol

C

camí

Cap camí és fàcil,
tots ens plantegen reptes,
tots fan preguntes.

Abcedari —i no "Abecedari", com trobem mal escrit a vegades*— és el títol d'un llibre no massa conegut de Miquel Martí i Pol, de qui avui es compleixen 10 anys del traspàs.

Abcedari porta per subtítol "Una joia solidària", ja que es va publicar amb motiu de l'Any Internacional del Voluntariat. La idea inicial, sembla que de l'Incavol, va ser que el llibre fos obsequiat a les entitats catalanes de voluntariat —més d'un miler—, d'aquí que la seva difusió hagi estat limitada tenint en compte que es tracta d'una obra del 2001, quan la popularitat del poeta ja era enorme. Tot i això també s'ha pogut —i es deu poder— adquirir en algunes llibreries.

Es tracta d'un llibre de format petit (10x10 cm), amb tapes de seda, que es presenta dins d'un estoig quadrat (16x16 cm), com si d'una joia es tractés. La capsa-estoig és folrada de roba blava i porta la reproducció de la signatura del poeta. Aquesta inusual presentació es deu a un projecte gràfic d'Aura Comunicació-Joaquín Monclús per a Perspectiva Editorial Cultural. Darrere d'aquesta publicació hi ha en Ramon Besora, amic personal del poeta, president de l'Associació d'Amics de Martí i Pol i director d'Aura Comunicació. Amb aquest embolcall, aquesta obra s'acosta a les edicions de bibliòfil, tot i que pel tiratge i el resultat final no estem segurs de considerar-la així. Martí i Pol té molta obra seva en edicions de bibliòfil, com per exemple el Llibre dels sis sentits amb gravats de Miró, Estimada Marta / Cinc esgrafiats a la mateixa paret  amb aiguaforts de Miquel Plana o Amb música de Bach il·lustrat per Hernández Pijoan.

Abcedari s'estructura en vint-i-sis haikus —sense accent—, cadascun referit a una paraula que comença per la lletra corresponent de l'abecedari. Els haikus, de llarga tradició a la poesia catalana, són composicions poètiques japoneses formades per tres versos blancs de cinc, set i altre cop cinc síl·labes. Martí i Pol ja havia utilitzat aquestes estructures a La nit. Onze haikús (1994) i a l'obra Haikús en temps de guerra, escrita entre 1999-2000, tot i que publicada després de l'Abcedari, el 2002. Quinze tankes, que són les parentes de cinc versos del haikus, trobem a la tercera part de L'àmbit de tots els àmbits (1980) i a El silenci. Quinze variacions (1992).

La temàtica del llibre és la solidaritat, amb poemes que parlen de la diferència, les mancances, l'acolliment, la quotidianitat, temes socials que són habituals en l'obra de Martí i Pol. En el bloc Psicolabis els podeu llegir tots vint-i-sis.

A

acull

  Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida.

* Fins i tot a la Poesia completa que Edicions 62 publicà el 2008 apareix mal escrit.

Alfabets camioners

Éric Tabuchi (París, 1959) és un artista amb orígens familiars entre Dinamarca i Japó que basa la seva obra en sèries de fotografies amb un aspecte formal, geomètric, molt acurat i amb motius sovint repetitius i allunyats de la presència humana, com ara les benzineres abandonades. El seu objectiu retrata els voltants de París, tot i que la seva estètica s'acosti als paisatges americans. Una de les seves sèries més conegudes és Alphabet Truck, que ja té dues edicions, en pòster i en llibre de postals. El primer volum de fotos de camions alfabètics, amb la coberta vermella, és del 2008 i el publicà Florence Loewy, amb un tiratge de 500 exemplars. El segon volum d'aquest alfabet camioner, amb la coberta verda, el publicà també Florence Loewy l'any següent, el 2009,amb un tiratge de 600. 

Preguntat per la inspiració d'Alphabet Truck, Tabuchi parla d'una primera fotografia d'una ena camionera que va fer per atzar anant per l'autopista. Un altre element a tenir en compte és el seu coneixement de les 32 imatges del treball The back of all trucks passed while driving from Los Angeles to Santa Barbara de John Baldessari. Això, unit al seu interès per la tipografia i les arts gràfiques, va ocasionar que rodés quilòmetres i més quilòmetres per immortalitzar aquest alfabet dispers i en moviment.

Baldessari va fotografiar aquests camions inspiradors el diumenge 20 de gener de 1963

Alpha beurk

A la prof Romagosa,
que té flaca per la marrana cosa

En francès beurk (o berk o berkh) és una onomatopeia que expressa repugnància, així com en català tindríem ecs o puah. Amb el fastigós beurk juga el títol Alpha beurk, un "petit alphabet marrant et dégoutant" de Sylvain Dayras i Roland Garrigue (Paris: Gründ, 2011). Tot partint de les vint-i-sis lletres de l'alfabet francès (idèntiques a les nostres), els autors fan marranades lèxiques amb exemples que destil·len repulsió per totes bandes.

Cada lletra ocupa quatre pàgines. A la primera hi ha un petit text (a vegades en forma d'endevinalla) per introduir l'exemple. A la segona hi ha la lletra, dissenyada a l'estil repugnant de l'exemple, que ocupa les dues següents pàgines, amb una il·lustració a doble pàgina acompanyada d'un petit consell. De fet, no tots els exemples són tan repulsius com els dos que he triat. Una de les gràcies d'aquest llibre (adreçat a petits i grans) és que hi ha alguns mots sorprenents, que donen un toc surrealista al llibre i que no penso descobrir (per si algú va aquests dies vacacionals per França, aquesta porcada té un preu ajustat de 6,95 €).

Confio que aviat trobarem la seva versió catalana. Per avançar feina, cedeixo generosament dos possibles títols: Alfabecs o Abecscedari.

Alfabet imaginari de Giralt Miracle

Alfabeto imaginario és una obra del creador gràfic, dissenyador i impressor Ricard Giralt Miracle on es poden veure molts dels recursos estètics que omplen la seva obra gràfica: gravats, dibuixos, collages... aplicats tots ells a la creació de lletres. També és una obra d'Andreu Balius, qui s'ha dedicat a homenatjar l'artista buscant aquestes lletres al llarg de l'obra d'en Giralt Miracle, al principi de versos o de paràgrafs, en papers de carta, etc. Aquesta recopilació contemporània i miscel·lània té forma d'abecedari, però amb la llicència de repetir alguna lletra quan aquesta s'ha trobat en diferents dissenys. L'ús lliure dels marges és un dels aspectes que trobo més encertats (v. la transició de la g a la i, per exemple).

Amb un tiratge de 500 exemplars, es va publicar primer en paper, a principis d'enguany, a l'editorial valenciana especialitzada en tipografia i edició de llibres Campgràfic.

Recomano la visualització d'aquest espectacle a pantalla completa i sense presses.

Via el Fary

Abecedari del còmic

No té el disseny elegant de l'abecedari de superherois que l'Allau magistralment (sic) va resoldre, però, al menys per a mi, comparteix el seu grau de dificultat. En aquest cas l'autora es diu Lucy Knisley i m'ha arribat via el faceciós José Luis Cantero.

català, idioma oficial

Abecedari de la campanya per a l'ús oficial del català del Congrés de cultura catalana. Aquesta fou una de les cinc campanyes del Congrés, un dels elements centrals de la qual fou el Manifest per a l'ús oficial del català als Països Catalans, que el 1976 recollí 399.422 signatures.



L'abecedari mostra només 24 de les 26 lletres d'un abecedari estàndard actual, mancant la ca i la ve doble. Així és possible aquesta disposició de 6x4. De les 24 lletres apareix el nom, però n'hi ha 6 amb el nom però sense la lletra majúscula: la a, la e i la ela (amnistia, estat d'autonomia, llibertat) i la ce, la i la o (català, idioma oficial).

La publicació original del cartell fou a càrrec de la Tip. Empòrium l'any 1976 i també s'edità en format postal (PAGSA, col·lecció Perla). L'autor de l'abecedari fou l'apassionat dels còmics Pasqual Giner (no va signat), tot i que, a primera vista, segur que a més d'un (jo inclòs) ens recorda l'estil el·líptic dels poemes visuals d'un altre artista català:



Elegia al Che (1978)

A més, el cartell d'en Giner (i molta de la campanya visual del Congrés, com es pot veure amb el manifest i amb el logo oficial), juga amb dos colors típicament brossians, que són els de la novel·la d'Stendhal i els de l'homenatge blocaire a Brossa del 2008.


Logo de l'homenatge blocaire

Abecedari de superherois

Veig aquest abecedari de Fabian Gonzalez (ABC Superheroes, s'anomena) penjat a Microsiervos. Algunes lletres són evidents, però, com a mínim per a mi, la gran majoria resulten críptiques. I és que un va créixer entre els Tintin que li regalaven i el Roberto Alcázar y Pedrín i El guerrero del antifaz del pare. Coses que passen.

Beceroles cinegètiques

Sombras y abecedario és una auca clàssica (doble foli amb 48 vinyetes) impresa a Barcelona pel successor d'Antoni Bosch (un dels principals editors d'auques barcelonins), fet que ens la situa probablement en la segona meitat del s. XIX. Utilitza la tècnica de la xilografia, està escrita en castellà i al peu del full ens indica que és una aleluya, nom que rebien les auques en aquella llengua. Presenta tres parts clarament diferenciades, però amb un nexe comú, la caça:

1. De la vinyeta 1 a la 12. Aquesta dues primeres files es dediquen a innocents jocs d'ombres fets amb les mans per tal d'imitar perfils d'animals (excepte la 1, que reprodueix "el Tio Tomás" i la 12, que reprodueix un "negro" i que fa por, la veritat). Aquests animals són, bàsicament, les preses dels caçadors, el tema de l'auca.

2. De la vinyeta 13 a la 22. Utilitzant figures satàniques i d'altres elements malèfics, com ara una serp gegantina, en aquestes dues files es pot llegir "Los cazadores". Desconeixem de quina societat esotèrica de caçadors es tracta, tot i que potser és simplement una referència general al gremi. Els versos de la vinyeta 16 diuen: "Nadie niega que su gracia / raya en infernal audacia". O la 20: "Lucifer nunca se apura / por tener cabalgadura". Afegirem que durant la segona meitat del XIX a Barcelona es publicava El Cazador: periodico quincenal destinado a defender los derechos de los cazadores y a reclamar la observancia de las leyes de caza (Barcelona: Impr. de J. Bosch y cia, 1856-189?). Probablement ens trobem amb una simple coincidència temàtica, temporal i de cognom de l'impressor.

3. De la vinyeta 23 a la 48. La part principal de l'auca és un abecedari en què les lletres són el marc vegetal d'escenes de caça dedicades a preses molt diferents: óssos, senglars, guatlles, aloses, conills, llops, llebres, perdius, hienes, lleons, megateris, cocodrils, tigres, panteres, cabres salvatges, pitons i cérvols. Els caçadors van vestits de jocfloralesques maneres, ara amb barretina, com a la vinyeta 23, ara amb barret emplomallat, com a la 32, o fins i tot amb calces shakespearianes, com a la 42. En un altre ordre de coses, l'alfabètic, trobem una anomalia en la posició de la i, que apareix entre la ela i la ela doble. La ca no hi apareix però podria haver-ho fet. Pere Labèrnia, en el Diccionario de la lengua castellana con las correspondencias catalana y latina de 1848, diu, referint-s'hi, que "esta es letra que se ha contado hasta ahora como perteneciente á nuestro abecedario".

De la casa del mateix impressor barceloní, Antoni Bosch, en sortiren altres auques semblants, com aquest Abecedario pintoresco:



O aquestes Sombras chinescas:



Però aquesta té una particularitat diferent. El fet que hi hagi una primera part de jocs d'ombres i que després hi aparegui un abecedari semblaria indicar que és una auca didàctica adreçada a infants. Però l'aparició d'elements diabòlics i referits a la caça ens fa pensar en un públic més adult. ¿Quina era la veritable intenció d'aquesta publicació?