Samuel Johnson 2009: Llibres i un bloc

Ara fa dies que no parlo del Tercentenary. Enguany s'han complert 300 anys del naixement de l'eminent lexicògraf anglès Samuel Johnson i, bàsicament a Anglaterra, s'han celebrat tot d'actes al voltant de la seva figura (xerrades, exposicions, actuacions teatrals i musicals, visites especials a la seva casa natal...). Quan se centra tanta activitat en un període de temps, és d'agrair que també en quedin testimonis més duradors. ¿I quin testimoni d'una activitat cultural és més durador que un llibre?

Aquestes són algunes de les publicacions que s'han dedicat al Dr. Johson amb motiu del Tercentenary. Hi ha tant reedicions d'obres d'ell mateix (la cèlebre Vides dels poetes (1779-1781), per exemple) com biografies generals o centrades en aspectes més concrets, com el cas de l'obra que ens parla de la seva amiga/amant Hester Thrale:

• Sir John Hawkins: The Life of Samuel Johnson, LL.D, ed O M Brack (University of Georgia Press, 2009).
• Peter Martin: Samuel Johnson: A Biography (Orion and Harvard University Press, 2008).
• Ian McIntyre: Hester: the Remarkable Life of Dr Johnson’s ‘Dear Mistress’ (Constable, 2008).
• Jeffery Meyers: Samuel Johnson: The Struggle (Basic Books, 2008).
• David Nokes: Samuel Johnson (Faber, 2009).
• John Wiltshire: The Making of Dr Johnson (Helm, 2009).
• Samuel Johnson After 300 Years, ed Philip Smallwood and Greg Clingham (Cambridge University Press, 2009).
• Samuel Johnson: Lives of the Poets. A Selection, text edited by Roger Lonsdale, introduction and notes by John Mullan (Oxford World's Classics, 2009).
• Samuel Johnson: The History of Rasselas, Prince of Abissinia (ed. Thomas Keymer) (Oxford University Press, 2009).
• Samuel Johnson: Selected Writings, selected and edited by Peter Martin. A Tercentenary Edition. (Harvard University Press, 2009).

Per altra banda, potser hi ha qui també considera que els blocs són testimonis culturals duradors (com a màxim, seran duradors fins que arribi l'apagada energètica; els llibres duraran molt més). Per celebrar aquest Tercentenary també es va crear fa temps el Dr. Johnson's Dictionary, un bloc a l'estil a-word-a-day (cada dia, un mot) on pengen cada dia (ho expresso impersonalment perquè desconec qui hi ha al darrere) una paraula de la primera edició del Dictionary of the English Language (1747-1755) de Samuel Johnson. Hi apareix la imatge original del vell diccionari i la transcripció del text. La imatge següent, treta d'aquest bloc, correspon a l'adjectiu jejune, la paraula escollida per al 27 d'abril d'enguany:


He tingut interès a mostrar aquest bloc perquè els lectors no es pensin que el Gazophylacium és l'únic bloc lexicogràfic del món. Potser és un dels més interessants, però no pas l'únic.

Una gramàtica catalana d'origen andalús

"Criat en la patria, ques diu Cathalunya,
No vol aquest llibre mudar son llenguatge"

Text que acompanya la portada de l'obra

Mai de la vida hagués dit que sortiria de la meva primera visita a la llibreria Bertrand de Barcelona amb una gramàtica vuitcentista. El llibre en qüestió és la Gramática y apología de la llengua cathalana de Josep Pau Ballot i Torres (Barcelona: Estampa de Joan Francisco Piferrer, 1814), i n'és un facsímil molt ben editat.

Aquesta obra és la primera gramàtica del català, publicada pel prevere, i catedràtic de retòrica a Barcelona, Josep Pau Ballot i Torres (1747-1821). Com diuen Rico-Solà (1995:28), "serà punt de referència obligat per a tots els estudiosos, els quals no s'estaran de fer-hi retrets i esmenes, i serà també estímul per al moviment de la Renaixença". L'obra està estructurada per categories gramaticals ("Noms", "Pronoms", "Verbs"...) i s'ocupa especialment d'aspectes ortogràfics, més que sintàctics. Cap al final s'inclou un petit repertori lexicogràfic ("Diccionari de paraulas igualment cathalanas que llatinas"), on trobem unes trenta pàgines de mots que mostren l'ascendència llatina del català, així com unes quantes més derivades de l'àrab i del grec.

El més curiós de tot plegat és l'origen d'aquesta publicació. L'original utilitzat per a la reproducció facsimilar procedeix de la Biblioteca Municipal Central de Jerez de la Frontera (signatura 6.113). I l'editorial que l'ha reproduït és sevillana: Extramuros, amb seu a Mairena del Aljarafe. Aquesta editorial té una col·lecció dedicada a Catalunya. Per ara han publicat també facsímils de La catedral de Gerona de Joaquim Bassegoda, Las calles de Barcelona de Víctor Balaguer (en dos volums) i Tortosa ciudad fidelissima y exemplar de Vicente de Miravall.


La gramàtica d'en Ballot ja es podia consultar en edició digital i, casualment, també n'existeix un altre facsímil de la segona edició (circa 1820), amb pròleg de Mila Segarra (Barcelona: Alta Fulla, 1987).

Fabra 60 anys després

Avui, dia de Nadal (Bon Nadal a tothom!), fa 60 anys que moria Pompeu Fabra a Prada de Conflent. Com a record d'aquesta data, una de les opcions és rellegir el mestre. Així, l'editorial Teide ha posat a la venda una edició especial en estoig de dues obres fabrianes que ja existien al mercat: Gramàtica catalana i Pompeu Fabra. Vida i obra.

La primera d'elles es coneix com la gramàtica pòstuma de Fabra. Publicada per primer cop l'any 1956, aquesta n'és la dinovena edició. "El llibre obre perspectives profundes cap a fets lingüístics rarament albirats en gramàtiques nostres ni dels altres idiomes." (paraules de Joan Coromines al prefaci). Gràcies a la descoberta, entre els papers de Joan Coromines, del manuscrit d'aquesta obra, Joan Solà, amb l'ajut de Miquel Marcé, ha fet alguna modificació mínima en el text respecte anteriors edicions.

De fet potser alguns no sabeu que l'IEC vol, de fa anys, publicar una nova gramàtica del català. La part ja enllestida, tota menys la sintaxi, es pot consultar en línia. Mentrestant, la que es considera com a gramàtica normativa del català és la 7a edició de la Gramàtica catalana (1a, 1918; 7a, 1933) de Fabra. El facsímil d'aquesta 7a edició s'ha anat reimprimint. La darrera reimpressió, la quarta, és de febrer de 2008 i té un tiratge de 600 exemplars.

La segona obra d'aquesta edició especial és l'actualització de L'obra de Pompeu Fabra de Joan Solà (Teide, 1987). A Pompeu Fabra: vida i obra, com podeu veure, s'ha modificat el títol (s'hi ha afegit la vida) i s'hi ha incorporat un altre autor, el lingüista Jordi Ginebra (URV). I més coses han canviat. En dues dècades, ha augmentat enormement la producció de bibliografia fabriana. Així, la nova obra de Ginebra i Solà té, aproximadament, un 40% de contingut nou. Aquest llibre d'autoria conjunta forma part, des de la seva aparició, de les obres de referència imprescindible per apropar-se al mestre Fabra, al costat dels llibres de Josep Miracle (Pompeu Fabra, Aymà, 1968) i Mila Segarra (Pompeu Fabra, Empúries, 1998), entre d'altres.

Una bella edició per commemorar l'obra d'un dels científics més importants de casa nostra. Un magnífic regal de festes, sens dubte.

20 anys i molts canvis separen aquestes dues obres

La colla mata-degolla: un alfabet mortal

Apunt dedicat a l'artista i camarade Puri Hernández, admiradora de Gorey

En aquest bloc s'ha parlat més d'un cop del llegendari Ambrose Bierce. Hi ha un escriptor que podria ser la seva reencarnació al segle XX (o ell mateix, que de Bierce no en consta la mort): Edward Gorey. Aquest artista (escriptor, dibuixant, escenògraf...) gaudia d'un envejable sentit de l'humor negre acompanyat de tocs surrealistes, fet que el fa, malgrat uns dibuixos que semblen infantils, més apropiat per al públic adult. A l'estil de Tim Burton, de qui es diu que és predecessor, per dir-ho d'alguna manera.

Gorey, amant dels jocs de paraules (va signar moltes obres amb anagrames com ara Ogdrer Weary, Dogear Wryde, Mrs. Regera Dowdy...), és autor d'una obra amb connexions lexicogràfiques, La colla mata-degolla.

La colla mata-degolla (The Gashlycrumb Tinies*, 1963) és un abecedari macabre on cada lletra (una mica a l'estil dels iconòfors) és la inicial del nom d'un nen que morirà d'una forma entre tètrica i divertida, com ara devorat per ratolins, ofegat per una catifa, o, senzillament, mort d'avorriment. Un apariat dactílic descriu la mort i acompanya cada il·lustració en blanc i negre del mateix Gorey, en un recorregut mortal per tot l'alfabet. A la portada, la mort cobreix amb el seu paraigües els vint-i-sis nens, un per cada lletra.

Aquest llibre acaba de sortir publicat per Angle Editorial (Manresa, 2008), en edició bilingüe i traducció de Jordi Puntí. De fet és la primera obra de Gorey que apareix en llengua catalana. És la primera però, per sort, no serà la darrera. En aquest molt recomanable vídeo es pot gaudir de les il·lustracions i dels apariats en anglès:

(Llibre rebut d'Angle Editorial)

* Els nens de les engrunes tallades profundament.

10 anys del DIEC1

El CEL (de fet, lo CEL), ubicat a Alcanar, és el Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat). O sigui, un grup de lingüistes que comparteixen el mateix territori i els mateixos objectius: l'organització i la difusió d'activitats relacionades amb la llengua i la literatura catalanes.

Una d'aquestes activitats tingué lloc a Tortosa el 26 de novembre del 2005: la celebració del desè aniversari del DIEC1 (que aparegué el setembre del 1995), amb la intervenció de Carles Miralles, Jordi Ginebra, Àngela Buj, Lluís Gimeno i Xavier Rull.

Enguany s'ha publicat l'edició en paper d'aquesta jornada (a cura d'Albert Aragonés Salvat), que recull els següents articles: "Crònica de la jornada «10 anys del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2005)»" de Carles M. Castellà, "Ciència i política en el Diccionari de la llengua catalana (1995) de l'Institut d'Estudis Catalans" de Jordi Ginebra, "De Tortosa a Benassal: aportacions al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans" d'Àngela Buj, "Els autors castellonencs Joaquim Garcia Girona i Josep Pascual Tirado, i el diccionari normatiu" de Lluís Gimeno, i "El vocabulari especialitzat i altres aportacions en el diccionari normatiu" de Xavier Rull".

El DIEC1 és una obra central en la lexicografia catalana recent. Després de seixanta-tres anys reeditant el Fabra (en trenta-dues edicions), per fi apareixia un nou diccionari normatiu. Ara bé, potser perquè les expectatives eren moltes i l'obra era molt anhelada, la seva publicació no va estar exempta de controvèrsia. És així com aquest llibre té un doble vessant: commemorar l'efemèride i recollir algunes de les reflexions lingüístiques que l'obra ha generat.

Aquest llibre ve a acompanyar altres obres que han criticat el DIEC1, com ara el polèmic Diccionaris, normativa i llengua estàndard. Del Fabra al Diccionari de l'Institut de Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Lluís Moll (Ed. Documenta Balear, Palma de Mallorca, 2003). A la bibliografia de lexicografia catalana hi ha més articles sobre el tema.



Agraeixo al professor Xavier Rull, de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat de Lleida, el detall que ha tingut de fer-me arribar un exemplar d'aquest llibre, difícil de trobar a Barcelona.