"Col·leccionar diccionaris"

"Col·leccionar diccionaris", article del lingüista David Paloma en el suplement Cultura d'El Punt-Avui del diumenge 16 de juliol de 2017.

Col·leccionistes de diccionaris: Warren N. Cordell

Warren N. Cordell (1913-1980) fou l'artífex de la Cordell Collection of Rare and Early Dictionaries, la que alguns diuen que és la font més rica i accessible per a l'estudi de la lexicografia del món occidental.

La seva col·lecció privada era bàsicament de diccionaris anglesos antics, i incloïa tot tipus de diccionaris, totes les edicions diferents, qualsevol obra multilingüe que també inclogués l'anglès i també diccionaris grecs i llatins que van influir en la lexicografia anglesa. El catàleg, que la Universitat d'Indiana publicà el 1993, aplega obres entre 1440 i 1900. Hi he localitzat un sol diccionari de català, la darrera edició del Dictionarium, seu thesaurus catalano-latinus de Pere Torra (Vic: Petri Morera, 1757).

L'any 1967 en Cordell va patir una experiència traumàtica que el va fer reflexionar sobre el futur de la col·lecció: una inundació a la biblioteca. Només hi va perdre 40 diccionaris, però es va adonar de la responsabilitat social que tenia. El sol pensament que tota la seva col·lecció s'hagués perdut en la inundació el feia sentir culpable davant dels futurs estudiosos de diccionaris, així que va decidir buscar-los un lloc més segur. I aquest fou la seva alma mater, la Universitat d'Indiana.

Els va fer quatre grans donacions de diccionaris: la primera de 453 obres el 1969; el 1974 va donar 1.160 obres; el 1976, 1.003 diccionaris; i el novembre de 1979, 616 obres. L'any següent, Cordell moria. En 10 anys, Cordell els havia donat 3.232 diccionaris (3.913 volums). Després de morir, la seva vídua Suzanne Cordell va completar la donació de la resta de la col·lecció amb centenars de diccionaris més. Allí, a la Cordell Room de la Cunningham Memorial Library de la Universitat d'Indiana, es conserva sota un sol sostre la que potser és la més gran col·lecció de diccionaris anglesos (o simplement de diccionaris) del món. L'any 2009 hi havia 5.960 diccionaris anteriors al 1901.

Cordell va explicar en un fascinant article, "The great dictionary quest", el perquè de tot plegat, donant detalls dels seus viatges per les llibreries de vell d'arreu del món. És un escrit que va més enllà del col·leccionisme de diccionaris i que és recomanable per a qualsevol bibliòfil.



Les dues filles del matrimoni Cordell, Barbara i Jeanne, a la Cordell Room, davant el retrat de son pare

Col·leccionistes de diccionaris: Pierre de Witte

Un altre gran col·leccionista de diccionaris francesos —i blocaire—, en Pierre Bouillon, va dir d'ell que probablement tenia la col·lecció de diccionaris antics i enciclopèdies més rica del món occidental. Bouillon, qui per cert té blogue i no blog —els catalans no sóm els únics d'adaptar el mot anglès—, es referia al belga Pierre de Witte, que manté el web Dico-collection (une belle collection de dictionnaires anciens, de beuax livres, de belles reliures).

Pierre de Witte s'autodefineix com a dicopathe, aprofitant que l'amor que els francòfons senten pels diccionaris fa que ells tinguin una abreviatura per al mot: dico —abreviatura que recull el Petit Robert. Segons de Witte, un dicopathe és un col·leccionista de diccionaris i enciclopèdies antics. Al Dico-collection —que l'autor, igual que nosaltres el Gazophylacium, defineix com un site-amateur— s'hi troben els exemplars de la seva col·lecció privada ordenats cronològicament per segles, des del XVI fins al XXI, amb informació bibliogràfica i imatges de cada obra (coberta i portada, normalment). Aquesta és la part principal del web, però de Witte aprofita per indicar el seu contacte per si algú li pot proporcionar alguna obra que li manca o vol fer algun intercanvi o compra. Un dels atractius del web és el seu estil personal, ja que a banda d'extensa informació lexicogràfica s'hi troben altres aficions i reflexions personals, com són els dibuixos que feia de jove i diversos comentaris sobre el col·leccionisme i la bibliofília. Un dels seus aspectes menys atractius és el disseny, que recorda els webs de fa anys, a banda d'una barreja de mides de lletres i colors que no resulta tan estètica com la seva biblioteca, on podem gaudir d'una barreja de mides i colors certament més equilibrada.

Col·leccionistes de diccionaris: Madeline Kripke

"As far as I am aware, my friend Madeline is the only person in the world who ever made her living solely from buying and selling dictionaries."

Ammon Shea: Reading the Oxford English Dictionary, p. 35

Quan vaig llegir el llibre d'aquell que s'havia llegit sencer l'OED, vaig saber que ell col·leccionava diccionaris vells, arribant a la gens menyspreable xifra d'un miler de volums. Però en el quart capítol de l'obra, el dedicat a la quarta lletra, Ammon Shea ens presenta la seva amiga, i proveïdora de diccionaris, Madeline Kripke. I llavors la seva gesta esdevé certament més relativa.

Madeline Kripke (¿nascuda als anys 40?), germana del filòsof Saul Kripke, és possiblement la primera col·leccionista mundial de diccionaris d'anglès, especialitzada en obres sobre argot i slang (té un assaig sobre bíblies de Tijuana). Antiga llibrera de vell novaiorquesa, al seu loft de Manhattan —a Greenwich Village, a deu minuts del riu Hudson— hi té uns 20.000 diccionaris, que sovint posa a la disposició —i venda— de lexicògrafs i altres estudiosos. El seu apartament, com podeu imaginar, és una espècie de biblioteca-santuari dedicat a la lexicografia: diccionaris i vides de lexicògrafs per totes bandes i racons, prestatgeries amb escales mòbils per accedir als prestatges superiors, quadres, fotografies i cartes emmarcades de lexicògrafs famosos i desconeguts, anuncis de diccionaris, ressenyes... Els diccionaris i tot allò que els envolta (dictionaryalia, en anglesa llengua).

Actualment Kripke fa dues coses: adquireix més material —això requereix, sens dubte, temps i diners en proporcions adequades— i crea una base de dades amb tota la seva col·lecció, per tal que pugui ser de més utilitat per als investigadors. La seva idea és que algun dia tot aquest catàleg sigui accessible a la xarxa, sota supervisió d'alguna institució. I nosaltres que ho veiem.


Més: "The Gifted in Pursuit of the Valued" (un article a Americana Exchange de Bruce McKinney, del 2007).