31 de maig del 2010
29 de maig del 2010
"Els diccionaris" de Nando
"Els diccionaris" segons el dibuixant Nando, que publica regularment a El Periódico. Vist al web Etimologia grecollatina i competència lèxica de Margalida Capellà.
Calaixos:
Galeria
27 de maig del 2010
L'art del col·leccionisme
"El arte del coleccionismo está íntimamente vinculado al sentido del orden. Uno sueña con juntar en una sola habitación una buena cantidad de artículos. Reunirlos puede expresarse en términos metafísicos: de colocarlos en la proximidad debida, brotará una cierta armonía entre ellos. Además, hay un sentimiento de compañerismo: el conglomerado de mis diccionarios en un solo librero hace que me sienta lleno y completo.
Estos términos no son sinónimos. Me siento lleno en mi interior: siento una especie de confianza y satisfacción existenciales. La sabiduría etimológica acumulada a lo largo de los siglos se encuentra al alcance de mi mano. Es más, es mía. La poseo. Visto desde otro ángulo, la mera presencia de los diccionarios a mi lado me brinda una sensación externa de estar completo: mi ambiente, el espacio que habito, está inacabado sin ellos. Y claro, agregar a la colección nuevos artículos importantes y cuidadosamente identificados completa esa sensación de entereza y bienestar."Pàg. 30 de Días de diccionario
La lectura de Días de diccionario d'Ilan Stavans té punts sublims, com quan l'autor expressa les emocions que li produeix la seva col·lecció de diccionaris: confiança, satisfacció, enteresa... Benestar. Umberto Eco expressa el mateix en altres paraules: "Ens agraden les llistes perquè no volem morir".
Nota: Aquesta citació és un intent de resposta a la pregunta que Clidice feia en un comentari de l'apunt anterior.
Calaixos:
Citacions
24 de maig del 2010
Días de diccionario - dic·tion·ar·y | days
"Creo que se me podría denominar, a falta de una mejor alternativa, un "cazador de diccionarios" (o tal vez mejor escribirlo con ese: ¿casador de diccionarios?). Tan pronto siento atracción por un lexicón empiezo compulsivamente a ver cómo le hago para adquirir un ejemplar. No me es fácil explicar qué es exactamente lo que me impulsa a comprar libros. ¿Qué demonios conlleva este asunto de poseer libros? ¿Por qué me cuesta trabajo hacer lo que se considera normal y acudo a una biblioteca adecuada?"
Pàg. 29-30
Coberta de l'edició mexicana
Días de diccionario és l'autobiografia d'un mexicà apassionat dels (i pels) diccionaris; és una reflexió sobre l'OED (el centre de gravetat) i sobre molts d'altres diccionaris, sobre el geni de Samuel Johnson i sobre el col·leccionisme, sobre l'escriptura, sobre l'amor, sobre les persones, sobre les paraules i la vida.
Días de diccionario és una citació inicial de Wittgenstein (igual que la té aquest bloc, però una altra) i és aquest fragment de la pàgina 27:
Quixotesc (segons Doré)
Días de diccionario és una citació inicial de Wittgenstein (igual que la té aquest bloc, però una altra) i és aquest fragment de la pàgina 27:
"La otra excepción en el caos de mi biblioteca son mis diccionarios. Tengo toda una pared tapizada con ellos. Estos volúmenes van en pos de la perfección en un proceder del cual Cervantes era incapaz: sistematizan el conocimiento. Por otra parte son, cuando menos parcialmente, quijotescos: bien podrían considerarse prácticos pero también tienen un propósito idealista."
Coberta de l'edició estatunidenca
Días de diccionario va ser primer Dictionary days, amb el subtítol A defining passion (un subtítol que mereixeria ell solet, en el meu humil parer, un premi literari). Així, es troba editat en castellà i en anglès, però no és una obra gaire coneguda a Europa (potser perquè no s'hi ha editat), i a això caldria posar-hi remei.
Días de diccionario és un llibre sobre la vida i sobre com la gent utilitza les paraules; i és, també, la història de la seva cuate salvadorenya Gladys i les estratègies de la supervivència, que sovint tenen a veure amb el llenguatge dels sentiments i que a vegades també passen pels diccionaris.
Días de diccionario és un assaig d'epistemologia, una meditació sobre els diccionaris i sobre la seva relació amb la gent; i és un apropament a la laberíntica, amorfa, a voltes apassionant i a voltes burocràtica disciplina que se n'ocupa, la lexicografia, com en aquest fragment de la pàg. 206-207:
Días de diccionario és un llibre d'Ilan Stavans, lexicògraf i col·leccionista de diccionaris, especialista en spanglish, professor, escriptor i assagista sobre la cultura americana, jueva i llatina; la variada obra del qual ha estat traduïda a més d'una dotzena de llengües. Tot i això, Días de diccionario no és fàcilment trobable pels nostres encontorns. De fet va ser la dificultat d'aconseguir-ne una còpia el que em va empènyer a escriure a Ilan Stavans, l'autor, per preguntar-li com m'ho havia de fer per comprar un exemplar del seu llibre. Molt amablement, me l'envià des de l'Amherst College de Massachusetts.
Días de diccionario és un llibre sobre la vida i sobre com la gent utilitza les paraules; i és, també, la història de la seva cuate salvadorenya Gladys i les estratègies de la supervivència, que sovint tenen a veure amb el llenguatge dels sentiments i que a vegades també passen pels diccionaris.
Días de diccionario és un assaig d'epistemologia, una meditació sobre els diccionaris i sobre la seva relació amb la gent; i és un apropament a la laberíntica, amorfa, a voltes apassionant i a voltes burocràtica disciplina que se n'ocupa, la lexicografia, com en aquest fragment de la pàg. 206-207:
"Si postulamos que los lexicógrafos profesan una fe, ésta sería una fe basada en logos, la palabra,y no la palabra en general, sino la palabra escrita. Yo llamaría a dicha religión logoteísmo, la creencia en el poder supremo de las palabras: nada las precede, nada las sucede. Las palabras constituyen su propio credo, pues son las palabras las que dan vida al ser humano y las que justifican su existencia."
Foto de l'autor (Sam Masinter)
Días de diccionario és un llibre d'Ilan Stavans, lexicògraf i col·leccionista de diccionaris, especialista en spanglish, professor, escriptor i assagista sobre la cultura americana, jueva i llatina; la variada obra del qual ha estat traduïda a més d'una dotzena de llengües. Tot i això, Días de diccionario no és fàcilment trobable pels nostres encontorns. De fet va ser la dificultat d'aconseguir-ne una còpia el que em va empènyer a escriure a Ilan Stavans, l'autor, per preguntar-li com m'ho havia de fer per comprar un exemplar del seu llibre. Molt amablement, me l'envià des de l'Amherst College de Massachusetts.
_______________
Dictionary days d'Ilan Stavans (Minneapolis: Graywolf Press, 2005)
Días de diccionario d'Ilan Stavans (México: Universidad Nacional Autónoma de México, 2006)
20 de maig del 2010
Parets de diccionari IV: Un menjador privat d'Idaho
Continuo l'inventari de la noble tasca d'empaperar amb diccionaris vells amb les imatges que una blocaire de Boise (Idaho), A merry mishap, va penjar fa temps del menjador de casa seva. La tècnica, en aquest cas, sembla més rudimentària que en els exemples precedents, ja que diu que va utilitzar cinta adhesiva de doble cara, fet que provoca que els fulls no estiguin perfectament adherits a la vertical superfície. Desconeixem l'obra sacrificada. Només s'hi refereix com a un diccionari old i vintage.
I: Dictionary page walls
II: Koji-en
III: Ace Hotel Portland
Calaixos:
Disseny
17 de maig del 2010
termcat
l'enhorabona per 25 raons:
la normalització de la terminologia catalana: fixació de termes i criteris
els diccionaris: gairebé 500 obres lexicogràfiques, en paper i en línia
l'antena de terminologia: assessorament a mitjans de comunicació
la biblioteca en línia: diccionaris i més diccionaris d'ençà el Fabra
espais terminològics: cada dos anys, una trobada de terminòlegs
la neoloteca: neologismes frescos. Més de 6.200 termes fixats
els materials de divulgació: difusió gratuïta de terminologia
en primer terme: no totes les publicacions són diccionaris
les sessions de normalització: reunions amb especialistes
la biblioteca: més de 8.500 obres consultables en paper
l'actualitat, terme a terme: els resums anuals del web
el cercaterm: un pràctic servei de consultes en línia
el gesTerm: programari lliure per crear diccionaris
Talaia: observatori de la societat del coneixement
la finestra neològica: divulgació de neologismes
l'usuari proposa: neologismes per normalitzar
la consulta del mes: preguntes amb respostes
l'apunt terminològic: comentaris d'actualitat
els projectes en curs: diccionaris in progress
els textos normatius: normes d'especialitats
col·labora amb nosaltres: estudis en curs
la qualitat: amb certificat internacional
la terminologia oberta: recerca lliure
el web: clar, català i multilingüe
i pel seu bon criteri, esclar :)
els diccionaris: gairebé 500 obres lexicogràfiques, en paper i en línia
l'antena de terminologia: assessorament a mitjans de comunicació
la biblioteca en línia: diccionaris i més diccionaris d'ençà el Fabra
espais terminològics: cada dos anys, una trobada de terminòlegs
la neoloteca: neologismes frescos. Més de 6.200 termes fixats
els materials de divulgació: difusió gratuïta de terminologia
en primer terme: no totes les publicacions són diccionaris
les sessions de normalització: reunions amb especialistes
la biblioteca: més de 8.500 obres consultables en paper
l'actualitat, terme a terme: els resums anuals del web
el cercaterm: un pràctic servei de consultes en línia
el gesTerm: programari lliure per crear diccionaris
Talaia: observatori de la societat del coneixement
la finestra neològica: divulgació de neologismes
l'usuari proposa: neologismes per normalitzar
la consulta del mes: preguntes amb respostes
l'apunt terminològic: comentaris d'actualitat
els projectes en curs: diccionaris in progress
els textos normatius: normes d'especialitats
col·labora amb nosaltres: estudis en curs
la qualitat: amb certificat internacional
la terminologia oberta: recerca lliure
el web: clar, català i multilingüe
i pel seu bon criteri, esclar :)
Calaixos:
Notícies
13 de maig del 2010
Això del (diccionari de) català
La lectura d'Això del català d'Albert Pla Nualart (Barcelona: Columna, 2010) és recomanable en molts sentits. El principal, crec, és perquè és un llibre d'un professional de la llengua (des de 1985 que treballa de corrector a l'AVUI) que no es limita només a mostrar el reguitzell de problemes que fan que la nostra llengua no sigui normal, sinó que opta per buscar-hi solucions raonades (i més o menys raonables segons el parer de cadascú).
Malgrat que tot el llibre és d'un gran interès, voldria aquí referir-me només a un apartat, el 4.1.2. (pág. 57-59), que porta per títol "El diccionari normatiu". Aquest text es troba dins d'un capítol on l'autor fa una crítica a la nostra acadèmia de la llengua, l'IEC, per la seva poca agilitat, "reacciona més que no pas porta la iniciativa", pel poc pes normatiu dins del conjunt dels territoris de parla catalana, "en competència amb institucions com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua", i per la pròpia estructura interna exasperadament lenta, "cada coma que es toca passa per un rosari de reunions i plenaris". Desconec quin és el grau de coneixement aprofundit que en Pla Nualart té de l'IEC, però sé que el meu és escàs, així que, havent situat el context, passo al contingut de l'apartat. Ho divideixo en quatre breus comentaris (amb matisos diferents: un de negatiu, un de neutre, un d'elogiós i un d'encuriosit) que, junts, faran que aquests apunt no sigui tan breu com és habitual, fet pel qual demano disculpes:
1. En primer lloc, Pla Nualart compara el diccionari Fabra de 1932 amb el DIEC de 1995, i el primer aspecte de la comparació és el temporal: diu que Fabra hi va destinar 6 anys mentre que l'IEC en va trigar 63, fet que desacredita l'acadèmia. No crec que això sigui pas cert. D'una banda, la Secció Filològica de l'IEC, en aquest cas, Fabra, juntament amb Carles Riba i Manel de Montoliu, va estar treballant en un Diccionari de la llengua literària de 1918 a 1924, obra aturada per la dictadura de Primo de Rivera. És cert que aquesta obra només arribà a la lletra ce, però la tècnica lexicogràfica del Fabra de 1932 ja hi apareix: de fet, en aquestes primeres lletres, el diccionari Fabra n'és una versió gairebé idèntica, tot i que reduïda. Per altra banda, no es pot dir que l'IEC hagi estat 63 anys per fer un diccionari. Des de 1932 a 1995 el diccionari Fabra es va reeditar trenta-dues vegades, amb aportacions de l'IEC incloses. La introducció del DIEC de 1995 afirma que el corpus lexicogràfic de l'IEC és en curs d'elaboració des de 1911 (any de creació de la Secció Filològica), i "és una realitat com a llibre des de 1932". En la mateixa introducció s'indica que a grans trets el DIEC de 1995 es produí entre 1993 i 1994. En definitiva, ni en Fabra va trigar només 6 anys, ni l'IEC se'n va passar després 63. Si Fabra va patir la dictadura de Primo de Rivera, la llarga nit del franquisme també hi té alguna cosa a veure, com en Pla Nualart també apunta.
2. El segon aspecte de la comparació entre el Fabra de 1932 i el DIEC de 1995 és la tècnica lexicogràfica. I en Fabra torna a guanyar: "en alguns sentits, el DIEC1 era inferior en tècnica lexicogràfica al Fabra original (malgrat l'enorme evolució de la disciplina en aquest període)". No entraré ara en una comparació qualitativa entre les dues obres, que altres autors han fet de manera detallada (poques obres es deuen disseccionar amb tant de deteniment com els diccionaris). Només indicaré que el DIEC es va concebre com a una obra lleial al Fabra de 1932, malgrat el propòsit d'anar més enllà amb aspectes metodològics més actuals: "[El DIEC] és encara essencialment el Diccionari general de la llengua catalana" (pàg. IX de la introducció del DIEC2). Així, alguns dels errors imputables al Fabra també es deuen poder imputar al DIEC. Estic d'acord que s'ha d'aprofitar de la millor manera possible el progrés de la lingüística, especialment la computacional, i que certs aspectes deuen ser clarament millorables. Això sí, sense arribar a certes afirmacions com les d'en Salvador Giner quan va dir que el DIEC3 partiria de zero. Seria un fet inusual que la nostra lexicografia decidís prescindir de cop de tants segles de diccionaris, i, en especial, del llegat fabrià. Inusual i empobridor.
3. Quant al DIEC2, Pla Nualart critica "la radical decisió d'eliminar tota mena d'informació dialectal". Aquí estic plenament d'acord amb ell. El DIEC1, seguint el Fabra, només incloïa marques generals de l'estil "en algunes contrades". Però fins i tot això era millor que no l'absència absoluta d'elles, que fa difícil que un corrector negui l'ús d'andorranismes en un document oficial redactat pel consistori de Valls, per posar un exemple. ¿Es pot corregir si apareix a l'actual diccionari canònic, normatiu i de referència de la llengua catalana, o sigui el DIEC2, sense cap marca dialectal que en faci preveure un ús restringit? Probablement sí, però la feinada del corrector sembla significativament més difícil. La solució a la presència de dialectalismes no és fàcil, però hi ha alternatives, com la marca dial. del Gran Diccionari de la Llengua Catalana o les marques [a], [r] i [v] (per als mots algueresos, rossellonesos o valencians) del Diccionari Oficial de l'Scrabble en Català, per exemple; ambdues obres són d'Enciclopèdia Catalana.
4. I precisament sobre Enciclopèdia Catalana vull acabar escrivint. Ara toca el comentari encuriosit, ja que en Pla Nualart diu que "la sortida del nou diccionari de l'Enciclopèdia, que sí que s'ha proposat donar aquesta necessària informació dialectal, tornarà a fer prescindible l'obra acadèmica". No crec que el DIEC sigui prescindible. De fet, com ell apunta més tard, als parlants ens cal més d'un referent per completar el nostre puzle lingüístic. ¿Qui, per exemple, li negaria valor al privilegi de comptar amb un diccionari com l'Alcover-Moll, malgrat no ser normatiu? Sempre és interessant tenir noves obres lexicogràfiques importants, i més si tenen la qualitat del Gran diccionari de la llengua catalana, siguin normatives o no. La primera edició del GDLC va ser de març de 1998. Després d'unes quantes reimpressions sembla que properament en tindrem una nova edició. Benvinguda serà.
Malgrat que tot el llibre és d'un gran interès, voldria aquí referir-me només a un apartat, el 4.1.2. (pág. 57-59), que porta per títol "El diccionari normatiu". Aquest text es troba dins d'un capítol on l'autor fa una crítica a la nostra acadèmia de la llengua, l'IEC, per la seva poca agilitat, "reacciona més que no pas porta la iniciativa", pel poc pes normatiu dins del conjunt dels territoris de parla catalana, "en competència amb institucions com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua", i per la pròpia estructura interna exasperadament lenta, "cada coma que es toca passa per un rosari de reunions i plenaris". Desconec quin és el grau de coneixement aprofundit que en Pla Nualart té de l'IEC, però sé que el meu és escàs, així que, havent situat el context, passo al contingut de l'apartat. Ho divideixo en quatre breus comentaris (amb matisos diferents: un de negatiu, un de neutre, un d'elogiós i un d'encuriosit) que, junts, faran que aquests apunt no sigui tan breu com és habitual, fet pel qual demano disculpes:
1. En primer lloc, Pla Nualart compara el diccionari Fabra de 1932 amb el DIEC de 1995, i el primer aspecte de la comparació és el temporal: diu que Fabra hi va destinar 6 anys mentre que l'IEC en va trigar 63, fet que desacredita l'acadèmia. No crec que això sigui pas cert. D'una banda, la Secció Filològica de l'IEC, en aquest cas, Fabra, juntament amb Carles Riba i Manel de Montoliu, va estar treballant en un Diccionari de la llengua literària de 1918 a 1924, obra aturada per la dictadura de Primo de Rivera. És cert que aquesta obra només arribà a la lletra ce, però la tècnica lexicogràfica del Fabra de 1932 ja hi apareix: de fet, en aquestes primeres lletres, el diccionari Fabra n'és una versió gairebé idèntica, tot i que reduïda. Per altra banda, no es pot dir que l'IEC hagi estat 63 anys per fer un diccionari. Des de 1932 a 1995 el diccionari Fabra es va reeditar trenta-dues vegades, amb aportacions de l'IEC incloses. La introducció del DIEC de 1995 afirma que el corpus lexicogràfic de l'IEC és en curs d'elaboració des de 1911 (any de creació de la Secció Filològica), i "és una realitat com a llibre des de 1932". En la mateixa introducció s'indica que a grans trets el DIEC de 1995 es produí entre 1993 i 1994. En definitiva, ni en Fabra va trigar només 6 anys, ni l'IEC se'n va passar després 63. Si Fabra va patir la dictadura de Primo de Rivera, la llarga nit del franquisme també hi té alguna cosa a veure, com en Pla Nualart també apunta.
2. El segon aspecte de la comparació entre el Fabra de 1932 i el DIEC de 1995 és la tècnica lexicogràfica. I en Fabra torna a guanyar: "en alguns sentits, el DIEC1 era inferior en tècnica lexicogràfica al Fabra original (malgrat l'enorme evolució de la disciplina en aquest període)". No entraré ara en una comparació qualitativa entre les dues obres, que altres autors han fet de manera detallada (poques obres es deuen disseccionar amb tant de deteniment com els diccionaris). Només indicaré que el DIEC es va concebre com a una obra lleial al Fabra de 1932, malgrat el propòsit d'anar més enllà amb aspectes metodològics més actuals: "[El DIEC] és encara essencialment el Diccionari general de la llengua catalana" (pàg. IX de la introducció del DIEC2). Així, alguns dels errors imputables al Fabra també es deuen poder imputar al DIEC. Estic d'acord que s'ha d'aprofitar de la millor manera possible el progrés de la lingüística, especialment la computacional, i que certs aspectes deuen ser clarament millorables. Això sí, sense arribar a certes afirmacions com les d'en Salvador Giner quan va dir que el DIEC3 partiria de zero. Seria un fet inusual que la nostra lexicografia decidís prescindir de cop de tants segles de diccionaris, i, en especial, del llegat fabrià. Inusual i empobridor.
3. Quant al DIEC2, Pla Nualart critica "la radical decisió d'eliminar tota mena d'informació dialectal". Aquí estic plenament d'acord amb ell. El DIEC1, seguint el Fabra, només incloïa marques generals de l'estil "en algunes contrades". Però fins i tot això era millor que no l'absència absoluta d'elles, que fa difícil que un corrector negui l'ús d'andorranismes en un document oficial redactat pel consistori de Valls, per posar un exemple. ¿Es pot corregir si apareix a l'actual diccionari canònic, normatiu i de referència de la llengua catalana, o sigui el DIEC2, sense cap marca dialectal que en faci preveure un ús restringit? Probablement sí, però la feinada del corrector sembla significativament més difícil. La solució a la presència de dialectalismes no és fàcil, però hi ha alternatives, com la marca dial. del Gran Diccionari de la Llengua Catalana o les marques [a], [r] i [v] (per als mots algueresos, rossellonesos o valencians) del Diccionari Oficial de l'Scrabble en Català, per exemple; ambdues obres són d'Enciclopèdia Catalana.
4. I precisament sobre Enciclopèdia Catalana vull acabar escrivint. Ara toca el comentari encuriosit, ja que en Pla Nualart diu que "la sortida del nou diccionari de l'Enciclopèdia, que sí que s'ha proposat donar aquesta necessària informació dialectal, tornarà a fer prescindible l'obra acadèmica". No crec que el DIEC sigui prescindible. De fet, com ell apunta més tard, als parlants ens cal més d'un referent per completar el nostre puzle lingüístic. ¿Qui, per exemple, li negaria valor al privilegi de comptar amb un diccionari com l'Alcover-Moll, malgrat no ser normatiu? Sempre és interessant tenir noves obres lexicogràfiques importants, i més si tenen la qualitat del Gran diccionari de la llengua catalana, siguin normatives o no. La primera edició del GDLC va ser de març de 1998. Després d'unes quantes reimpressions sembla que properament en tindrem una nova edició. Benvinguda serà.
Calaixos:
Diccionaris,
Notícies
12 de maig del 2010
Donació d'abril de 2010
Días de diccionario, d'Ilan Stavans
México: Universidad Nacional Autónoma de México, 2006
Donació d'Ilan Stavans
Donació d'Ilan Stavans
Calaixos:
Donacions
10 de maig del 2010
Michael Rundell
El progrés computacional ha revolucionat totes les àrees de la vida, inclosa la lexicografia. Fa més de vint anys Branimir Boguraev i Ted Briscoe van publicar Computational lexicography for natural language processing (Londres: Longman, 1989) i Isabelle Warnesson (del centre francès d'IBM) va explicar l'aplicació de nous models matemàtics en lexicografia a "Computational lexicography, from traditional dictionaries to automated lexicons", per posar un parell d'exemples.
Avui en dia (i des de fa dècades) el desenvolupament de les tècniques lexicogràfiques s'aprofita de la lingüística computacional i passa ineludiblement pels corpus lèxics informatitzats que desemboquen en lexicografia automatitzada. No és aquest el vessant que més ha captivat els interessos d'aquest bloc, però la visita a Barcelona de Michael Rundell propicia aquest breu apunt sobre la qüestió.
El professor Rundell és l'editor del Macmillan English Dictionary i porta trenta anys dedicant-se a qüestions lexicogràfiques. Durant un temps, per exemple, va treballar en el Collins Cobuild, el meu diccionari anglès de capçalera des que el professor Solà, durant una classe fa ja nou anys, el va considerar com un dels millors diccionaris d'Europa pels exemples, pel contingut gramatical i per molt més. Michael Rundell és un mestre de lexicògrafs que ha passat per moltes universitats compartint els seus coneixements. Juntament amb Sue Atkins i Adam Kilgarriff ha fundat la companyia Lexicography MasterClass Ltd, que es dedica a impartir tallers sobre la matèria per tot el món (ho han fet a la Xina, al Japó, a Sud-àfrica, a Dinamarca...). Recentment consta com un dels autors d'un dels manuals de lexicografia més recomanats a nivell internacional: The Oxford guide to practical lexicography (OUP, 2008).
Si en voleu saber més, ho podeu trobar a l'entrevista que Melanie Butler li va fer a El Gazette el maig del 2007, d'on extrec aquest fragment que es refereix als canvis constants en la lexicografia a causa del desenvolupament de nous programaris:
"MB: What’s the best thing about being a lexicographer?
MR: A lot of people think it’s all very boring. It’s really not. Everything to do with dictionary making, everything that affects it, is in a state of constant change. The language is always renewing itself. Our understanding of how language works is always improving. The software just gets better and better. And as for the language resources available, when Cobuild first came out it was based on a seven-million-word corpus, which was absolutely amazing at the time. Now there are corpuses with a billion words. Just when you think you’ve got the hang of it, something new comes along."
Com ens informen a cal Bloc de Lletres, demà, 11 de maig, Michael Rundell parlarà a Barcelona de The road to automated lexicography (16:30 h a l'aula 1.1. de la Facultat de Filologia de la UB; conferència organitzada pel Màster de Lèxic i comunicació lingüística).
7 de maig del 2010
In his heart of hearts
"How it ever came out, that the Doctor began to read out scraps of the famous Dictionary, in these walks, I never knew; perhaps he felt it all the same, at first, as reading to himself. However, it passed into a custom too; and Mr. Dick, listening with a face shining with pride and pleasure, in his heart of hearts, believed the Dictionary to be the most delightful book in the world."
Charles Dickens: David Copperfield, 1a part, cap. XVII.
Aquesta citació que parla del diccionari com del llibre més deliciós del món té a veure amb el doctor Strong, un personatge diccionarier que fins fa poc desconeixia, i del qual parlaré ben aviat.
Calaixos:
Citacions
5 de maig del 2010
Carrers de Barcelona
Tal dia com demà es presenta el Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010), un recull alfabètic del carrerer de Barcelona compilat per l'arquitecte Jesús Portavella i Isidoro, expert en heràldica i onomàstica. La presentació, a càrrec del Dr. Josep Moran (director de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC), tindrà lloc a les 6 de la tarda al Mirador Maria Aurèlia Capmany de l'Ajuntament (Pl. Sant Jaume, edifici Novíssim, 9a planta).
El mateix autor ja havia publicat aquesta obra el 1996, i amb el mateix títol (Premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona dels Premis Ciutat de Barcelona 1996), la introducció de la qual es pot consultar en línia al web Nomenclàtor dels carrers, on es parla breument de l'origen dels noms, de l'ortografia adoptada, etc. L'any 1997 se'n va publicar una 2a edició corregida i augmentada, i, des de llavors, que no s'havia tornat a editar. Catorze anys després, ja tornem a tenir impresa la informació actualitzada de la llista dels carrers de Barcelona.
Dels carrers de Barcelona, i de la seva història, també en parla el blocaire Dani Cortijo al seu primer llibre, Històries de la història de Barcelona, una prolongació del seu magnífic bloc Altres Barcelones. La presentació oficial d'aquesta obra també té lloc demà, concretament, a les 7 de la tarda a la Casa del Llibre barcelonina (Pg. de Gràcia, 62).
El mateix autor ja havia publicat aquesta obra el 1996, i amb el mateix títol (Premi Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona dels Premis Ciutat de Barcelona 1996), la introducció de la qual es pot consultar en línia al web Nomenclàtor dels carrers, on es parla breument de l'origen dels noms, de l'ortografia adoptada, etc. L'any 1997 se'n va publicar una 2a edició corregida i augmentada, i, des de llavors, que no s'havia tornat a editar. Catorze anys després, ja tornem a tenir impresa la informació actualitzada de la llista dels carrers de Barcelona.
Dels carrers de Barcelona, i de la seva història, també en parla el blocaire Dani Cortijo al seu primer llibre, Històries de la història de Barcelona, una prolongació del seu magnífic bloc Altres Barcelones. La presentació oficial d'aquesta obra també té lloc demà, concretament, a les 7 de la tarda a la Casa del Llibre barcelonina (Pg. de Gràcia, 62).
Calaixos:
Diccionaris,
Notícies
3 de maig del 2010
Parets de diccionari III: Ace Hotel Portland
En la nostra estrambòtica recerca de parets de diccionari, viatgem des de les andanes de Tòquio cap als EUA, concretament a la cimentera Portland (Oregon). Allí es troba l'Ace Hotel Portland, un petit i original hotel amb la particularitat de tenir, dins de més d'una de les seves 79 habitacions, parets empaperades amb fulls de diccionaris vells, lògicament esgrogueïts. Algunes d'aquestes parets, a més, reben d'altres intervencions artístiques no menys curioses.
I: Dictionary page walls
II: Koji-en
Subscriure's a:
Missatges (Atom)