Català a WordReference

WordReference és un dels principals llocs web del món. Va ser creat el 1999 per l'estatunidenc Michael Kellogg per tal de posar en línia diccionaris bilingües que fossin gratuïts, i s'ha convertit en un dels principals diccionaris en línia a nivell mundial. El català hi és present, i això que actualment només inclou 16 llengües. Concretament, inclou el Diccionari manual de la llengua catalana de Vox (edició 2011): 24.000 entrades amb mots d’ús quotidià i neologismes, 41.000 accepcions, 24.000 exemples, 2.100 locucions i frases fetes i prop de 2.000 anotacions gramaticals. WordReference és també conegut pels seus fòrums lingüístics, on els usuaris plantegen dubtes que altres usuaris responen.  

La presència del català a llocs com el traductor de Google o WordReference són bones notícies. Tant de bo n'hi hagués moltes, d'aquestes.

Diccionari de sinònims en línia OpenThesaurus

Dues importants eines lingüístiques es presenten avui a Vilaweb: el diccionari de sinònims en línia Openthesaurus i el corrector gramatical Language Tool, que s'ha utilitzat per a corregir articles de la Viquipèdia. 

OpenThesaurus-ca és un projecte de codi obert per al català en el qual Softcatalà ha treballat durant 4 anys.  Ve a omplir una demanda real dels usuaris, que fins fa poc només disposàvem del diccionari VOX de Larousse a diccionaris.cat. Al diccionari OpenThesaurus s'hi podia arribar actualment per la web de diccionaris del Punt AVUI.

Es tracta d'un diccionari de sinònims, antònims i mots afins que es pot consultar tant pel navegador web com des d'altres programes, com el LibreOffice, l'Apache OpenOffice o el Kword. El coordinador del projecte és el pratenc Joan Montané, i a la presentació d'avui també intervindrà Lluís de Yzaguirre, que ha participat aportant col·laboracions d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra per millorar-ne el corpus lèxic. Aquí trobareu més dades del projecte.

 

Accés per Softcatalà

Accés per OpenThesaurus

Corpus Documentale Latinum Cataloniae

Charles du Fresne (1610-1688), conegut com "Du Cange"

Com s'anuncià puntualment al bloc de la biblioteca de Lletres de la UB, divendres passat va tenir lloc la presentació del CODOLCAT (COrpus DOcumentale Latinum CATaloniae), una base de dades lèxica per consultar el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, un gran projecte en què treballà intensament Joan Bastardas, per recollir el llatí usat a Catalunya a l'alta edat mitjana, "ab anno DCCC usque ad annum MC". L'època, al voltant d'un mil·lenni enrere, és culturalment clau, ja que és el moment en què llengües neollatines com la nostra anaven obrint-se espai en el cervell dels nostres avantpassats.

El CODOLCAT, després que un s'hi doni d'alta, permet fer cerques simples i avançades a qualsevol usuari interessat en el llatí altmedieval escrit a Catalunya, convertint-se en un recurs que marca el futur del nostre passat lingüístic: lexicografia llatina medieval a Internet. És una eina desenvolupada per la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) amb la col·laboració de la UB.

El Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, diccionari del qual per ara s'han publicat 12 volums en paper (de la A a la G), forma part d'un altre gran diccionari europeu de llatí medieval en confecció: el Novum Glossarium Mediae Latinitatis. Aquest es coneix popularment com el "Nou Du Cange", una referència al Du Cange, que és el nom popular del Glossarium Mediae et Infimae Latinitatis del lingüista francès Charles du Fresne, senyor "du Cange", publicat el 1678 i molt reeditat. El "Nou Du Cange" l'està redactant a París el Comitè Du Cange, un equip europeu de lexicografia llatina medieval.


Portada del setè volum d'una reedició francesa del Du Cange de 1850

Gramàtica catalana en línia

[post in progress]

Gramàtica de la llengua catalana (IEC): S'hi poden consultar tots els recursos lingüístics de l'Institut d'Estudis Catalans.

Gramàtica catalana de Pompeu Fabra: Facsímil de l'IEC (Barcelona, 2006 ) de la setena i darrera edició de la gramàtica fabriana, de 1933. Format pdf.



Gramàtica normativa valenciana: o GNV. De l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), es va publicar el 2006. La versió en línia es presenta en format pdf. A la interessant introducció indica que és "una contribució de l'AVL al procés de construcció d'un model de llengua convergent amb la resta de modalitats de l'idioma comú. Un model que dóna preferència a les fomes valencianes, però que també descriu les variants usades en la resta de l'àmbit lingüístic compartit".



Resum de gramàtica bàsica: És un recurs d'autoaprenentatge del Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona. Molt breu i esquemàtica, realitzada amb quadres explicatius. Inclou un índex des del qual s'accedeix als diferents temes.

Gramàtica de l'ésadir: L'explicació sobre fonètica, ortografia, morfologia i sintaxi del portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Gramàtica del Servei Català de la Salut: Estructurada en 28 fitxes, que inclouen exercicis i claus dels exercicis.

Gramàtica del català antic: O GCA. Projecte in progress compartit entre diversos professors de diferents universitats dels Països Catalans (Universitat d'Alacant, de València, UAB...), que estudia la sintaxi i la morfologia del català del segle XII al XVI. Segueix el model de la Gramàtica del català contemporani. En línia trobem l'explicació del projecte, i alguns esborranys.


Més:

Fonètica i fonologia:

• Gabriel Bibiloni: Guia de correcció fonètica
• Pilar Prieto, Teresa Cabré (coord.), Atles interactiu de l'entonació del català (Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Grup d'Estudis de Prosòdia, 2010)
• Pilar Prieto, Maria del Mar Vanrell (coord.), Corpus oral de l'alguerès (Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, Grup d'Estudis de Prosòdia)

• Secció Filològica, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I: Fonètica (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009)
• Joan Solà, Josefina Carrera, Clàudia Pons (dir.), Els sons del català (Barcelona: Universitat de Barcelona, 2008)

Morfologia general:

• Secció Filològica, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, II: Morfologia (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009)

Flexió verbal i conjugadors:

• Allverbs.com
• Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll (dir. M. Pilar Perea), La flexió verbal en els dialectes catalans (Castelló de la Plana, Barcelona: Fundació Germà Colón, Universitat de Barcelona). Edició electrònica amb suport cartogràfic i d'àudio i base de dades
• Conjugació, Edu365.cat Primària i ESO [Dóna els models de conjugació del Didac]
• Conjugador català del DACCO
• Conjugador l'Enciclopèdia – Diccionari, a partir d'un giny de Claudi Martínez a Google Gadgets. [Models de conjugació del GDLC]
• Diccionari valencià online [Dins de la consulta avançada hi ha l'opció Verbs en valencià]
• El con jugador [El Con Jugador conjuga 8.637 verbs agrupats en 86 paradigmes i dóna les variants dialectals acceptades normativament]
• Els verbs conjugats
• Learnverbs.com [Usuari: learn Contrasenya: verbs] [Conjugador oral de 102 verbs]
• Optimot, Generalitat de Catalunya [Conjuga seguint els models de la Gramàtica provisional de l'IEC]
• Verbix (també per l'ÉsAdir)
• Verbs catalans.com
• Viccionari: llista dels verbs catalans

Correctors en línia [no responem del grau de fiabilitat de la correcció]

• El Corrector, Universitat Pompeu Fabra
• Corrector ortogràfic, Softcatalà
• Corrector ortogràfic de valencià [no segueix la normativa vigent], Softwarevalencia.com
• Corrector ortogràfic de valencià [no segueix la normativa vigent], Llengua i tecnologia
• Corrigemoi [Corrector multilingüe que inclou l'opció del català]
• MesOutils.com, Correcteur d'orthographe, Vérificateur d'orthographe multilingue gratuit. [Corrector multilingüe que inclou l'opció del català]
• Correcteur orthographique, Translated Labs [Corrector multilingüe que inclou l'opció del català.]
• Catalan spell checker

Manuals i llibres d'estil

• Mireia Sopena, Enciclopèdia Catalana, llibre d'estil (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2009)
• Rudolf Ortega, Gemma Brunat (coord.), Llibre d'estil (Barcelona: COMRàdio, 2008)
• Llibre d'estil, Govern de les Illes Balears
• Llibre d'estil, Universitat Pompeu Fabra
• Llibre d'estil de la CCMA, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
• Glòria Arimon, Montserrat Pocorull, Llibre d'estil de l'Ajuntament de Mollet del Vallès
• David Ordóñez, Llibre d'estil de la revisió de la toponímia estrangera (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2010)
• Llibre d'estil per a escrits de teologia i filosofia, Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat de Filosofia de Catalunya (URL), Associació Bíblica de Catalunya, 2008
• Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits (Menorca: Universitat de les Illes Balears, Consell Insular de Menorca, 2006)
• Llibre d'estil per als mitjans de comunicació orals i escrits, 2a ed. (Palma: Universitat de les Illes Balears, Consell de Mallorca, 2009)
• Llibre d'estil v. 1.0, Vilaweb
• Manual de correcció del Diari de sessions, Parlament de Catalunya
• Manual d'estil, Ajuntament de Mataró
• Manual d'estil del Port de Barcelona, Port de Barcelona
• Manual d'estil per a la redacció de documents administratius, Ajuntament de Son Servera
• Xavier Fuentes, Manual d'estil per a les ciències de laboratori clínic
• Gemma Gimeno, Daniel Martí, El Manual dels informatius i les notícies, Xarxa de Televisions Locals, 2007
• Propostes per a un llibre d’estil que servisca de marc de referència a les editorials valencianes per a l’elaboració de materials curriculars en valencià, Associació d'Editors del País Valencià
• Laura Puigdomènech, Marina Solís, Proposta de llibre d'estil per a Andorra Televisió, 2005
• Ramon Sangles, Compendi de normes d'estil (Barcelona: SPD, 2010, 5a ed.)

I més: Ajuda lingüística (del Servei d'assessorament lingüístic i traducció de la Generalitat Valenciana), Analitzador sintàctic (CLIC), Aspectes gramaticals (Guia d'usos lingüístics de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), Capsa de llengua (de l'Escola Balear d'Administració Pública; nivell B i nivell C), Criteris lingüístics (Servei Lingüístic de la UOC), Derivats (cap. 6 de Morfologia a la Gramàtica del català contemporani), Descriptive grammar of the catalan language (Miyara, Floriach i Brunelli), Dictats en línia (gencat, amb tres nivells: intermedi, suficiència i superior), El bon català de Josep Maria Domènech i Roca, Els signes de puntuació (UPC), Enlloc.com de Carles Lindín, [2003-2006; sense actualitzar], Fitxer lingüístic (UPC), "Gramàtica catalana" (Viquipèdia), Gramática de català d'Aragó, Guia lingüística pràctica (UPC), La norma ortogràfica del valencià (AVL), Lliçons i exercicis de gramàtica, Lliçons i exercicis ortografia catalana (Es racó des PT), Recull ortogràfic (Barcanova).


Facsímils:

Ortografia:

• Un Mahonés [ps. Joan Ramis i Ramis], Principis de la lectura menorquina (Mahò: Impr. de la Vda. de Fàbregues, 1804). En línia: Harvard University, Google Books
• F. A. M. S. M., Nueva ortografia de la lengua mallorquina (Palma: Impr. de Sebastian Garcia, 1812). En línia: Harvard University, Google Books
• Ensaig de ortografía catalana (Barcelona: Impr. y Libr. de Salvador Manero, 1863). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books
• Jaime Nonell, Análisis fonològich-ortográfich de la llènga catalana antiga y moderna (Manresa: Est. Tip de Sant Josep, 1896). En línia: The Internet Archive
• Pompeu Fabra, Tractat d'ortografia catalana (Barcelona: Tip. L'Avenç, 1904). En línia: The Internet Archive
• José Nebot Pérez, Tratado de ortografía valenciana clásica (Valencia: Angel Aguilar, 1910). En línia: The Internet Archive
• Normes de ortografia valenciana (València: Ajuntament de València, 1933). En línia: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives

Fonètica i fonologia:

• Jaime Nonell, Análisis fonològich-ortográfich de la llènga catalana antiga y moderna (Manresa: Est. Tip de Sant Josep, 1896). En línia: The Internet Archive
• B. Schadel, Manual de fonètica catalana (Cöthen: Otto Schulze, 1908). En línia: The Internet Archive
• J. Arteaga Pereira, Textes catalans avec leur transcription phonétique précédes d'un aperçu sur les sons du catalan (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1915). En línia: The Internet Archive
• P. Barnils (dir.), Estudis fonètics, vol. I (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1917). En línia: The Internet Archive

Sintaxi:

• Emili Vallès (ed.), Primer Congrés Internacional de la llengua catalana (Barcelona: Impr. de J. Horta, 1908). En línia: The Internet Archive 1, 2 i 3
• Anfós Par, Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398) (Halle, Saale: Max Niemeyer, 1923). En línia: Gallica
• Sebastià Bonet, La sintaxi del català (Barcelona: Grup Promotor Santillana, 2002). En línia: Santillana

Gramàtica comparada:

• J. B. Mattes, Leçons pratiques de grammaire (Perpignan, J.-B. Alzine, 1844). En línia: Gallica
• Magí Pers i Ramona, Gramática catalana-castellana (Barcelona: Impr. Berdeguer, 1847). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Ateneu Barcelonès, Google Books
• P. Puiggarí, Grammaire catalane-française (Perpignan: J.-B. Alzine, 1852). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Universitat de Gant, Google Books
• Ignacio Alabau, Tratado teórico-práctico de la analogía que guarda el idioma frances con el catalan (Barcelona: Libr. Isidro Cerdá, 1862). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books
• R. Foulché-Delbosc, Abregé de grammaire catalane (Barcelona: L'Avenç, 1902). En línia: The Internet Archive 1, 2, 3 i 4
• Gaetano Frisoni, Grammatica, eserzici pratici e dizionario della lingua catalana (Milano: U. Hoepli, 1912). En línia: The Internet Archive

Gramàtiques generals i estudis gramaticals:

• Joseph Pau Ballot y Torres, Gramática y apología de la llengua catalana (Barcelona: Est. de Joan Francisco Piferrer, [1814]). En línia: The Internet Archive
• Joan Petit, Gramàtica catalana predispositiva per la més fàcil inteligència de la española y llatina, disposada en forma de pregunta y resposta, per un pare que desidja enseñar a sos fills el modo de pronunciar en escrit lo idioma català conforme vuy se parla (1823). Manuscrit en línia a BC
• Juan José Amengual, Gramatica de la lengua mallorquina (Palma: Impr. Real, 1835). En línia: Universitat de Michigan, Google Books
• Pablo Estorch, Gramática de la lengua catalana (Barcelona: Impr. Herederos Vda. Pla, 1857). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Bayerische Staatsbibliothek
• Julio Soler, Gramatica de la lengua menorquina (Mahón: Impr. de Jua Fábregues y Pascual, 1858). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Harvard University, Google Books
• Antonio de Bofarull, Estudios, sistema gramatical y crestomatía de la lengua catalana (Barcelona: Librería de El Plus Ultra, 1864). En línia: Biblioteca de Catalunya, Google Books; Biblioteca Nacional de Baviera, Google Books; Universitat de Harvard, Google Books; Bayerische Staatsbibliothek
• A. de Bofarull, A. Blanch, Gramática de la lengua catalana (Barcelona: Espasa Hermanos, 1867). En línia: Oxford University, Google Books; Biblioteca Pública de Lió, Google Books; The Internet Archive
• Juan José Amengual, Gramática de la lengua mallorquina, 2a ed. corr. y aum. (Palma: Impr. de P. J. Gelabert, 1872). En línia: The Internet Archive
• Manuel Milá y Fontanals, Estudios sobre historia, lengua y literatura de Cataluña (Barcelona: Libr. de Álvaro Verdaguer, 1890). En línia: The Internet Archive
• José Nebot, Apuntes para una gramática valenciana popular (Valencia: Impr. Ripollés, 1894). En línia: Biblioteca Valenciana Digital
• Pompeu Fabra, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (Barcelona: Tip. l'Avenç, 1898). En línia: The Internet Archive 1 i 2
• Marián Grandía, Gramática etimológica catalana (Sarrià: Esc. Tip. y Llibreria Salesiana, 1901). En línia: The Internet Archive
• Josep Poal, Gramática catalana. Grafia elemental (1901). Lluisvives
• Antoni M. Alcover, Questions de llengua y literatura catalana (Palma: Estampa de ca n'Amengual y Muntaner, 1903). En línia: The Internet Archive
• Pompeu Fabra, Qüestions de gramàtica catalana (Barcelona: L'Avenç, 1911). En línia: The Internet Archive
• Lluis Fullana Mira, Compèndi de la gramática valenciana (Valencia: Libr. de la Vda. de Ramón Ortega, 1921). En línia: Biblioteca Valenciana Digital
• Pompeu Fabra, Gramàtica catalana (1933) IEC
• W. Irving Crowley, A Modern Catalan Grammar (New York: G. E. Strechert & Co, 1936). En línia: Hathi Trust

Aquest post in progress neix arran de la invitació de la blocaire de L'espiell a fer una trobada amb estudiants de català al CNL d'El Prat de Llobregat, el 29 de març de 2011, com a complement a l'apunt Diccionaris Catalans en Línia (DCL). La gramàtica no és el contingut principal d'aquest bloc, així que no s'hi trobarà, en principi, el mateix grau d'exhaustivitat a què s'aspira en l'apunt lexicogràfic.

Darrera actualització: abril de 2011

Diccionaris Catalans en Línia (DCL)

[post in progress]

Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans: Abans conegut com a DIEC, actualment va per una 2a edició, amb reimpressió del març del 2009, o sigui que parlem del DIEC2. Té 69.988 articles i és un diccionari institucional, acadèmic (l'IEC és la nostra acadèmia de la llengua) i per a tots els catalanoparlants. L'edició en línia té cerca bàsica (la pàgina principal) i cerca avançada (on podem cercar dins dels exemples o per llengua d'origen, entre altres filtres). La cerca no distingeix majúscules, accents ni dièresis. Instruccions.

Gran diccionari de la llengua catalana: És la versió en línia i actualitzada del Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC) d'Enciclopèdia Catalana. Amb 88.500 entrades, és més extens que el DIEC2. De fet, totes les entrades que també són al DIEC2 apareixen indicades amb una marca. A més, a la dreta de cada article sencer, es pot consultar la conjugació, els sinònims o la traducció de la paraula buscada (a l’alemany, l’anglès, el castellà, el francès i l’italià).

Cercaterm: És el servei de consultes terminològiques del TERMCAT. Inclou més de 230.000 fitxes terminològiques (neologismes normalitzats, lèxics d'especialitat, etc.). Tot i no ser un diccionari, s'hi poden fer cerques semblants, tant bàsiques com avançades. En la cerca, si en lloc d'una lletra, escrivim un interrogant, aquest substitueix una lletra qualsevol. I si escrivim un asterisc, aquest substitueix un o més caràcters. Si un no resol el dubte, pot enviar consultes lingüístiques, previ registre, al servei d'atenció personalitzada.


Neoloteca: És un recull dels neologismes tècnics i científics normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat, amb definició i equivalències en altres llengües. Té cerca bàsica i avançada. I


Optimot: És un diccionari de diccionaris (inclou, entre d'altres, el DIEC2, el català-castellà i castellà-català d'Enciclopèdia Catalana, lèxics del TERMCAT, etc...). Té cerca bàsica i avançada. En la cerca, si en lloc d'una lletra, escrivim un asterisc, aquest substitueix un o més caràcters. Si un no resol el dubte, pot enviar consultes lingüístiques, donant-se prèviament d'alta, a l'atenció personalitzada. Instruccions.

Diccionari català-valencià-balear d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll: Es coneix com a Alcover-Moll o DCVB. Publicat primer en 10 volums entre 1926 i 1962, és de la mallorquina Editorial Moll, però la versió en línia va ser en col·laboració amb l'IEC, i amb financiació de Catalunya, Balears i Andorra. És l'obra més ambiciosa del nostre domini lingüístic, un diccionari total (de llengua literària i dialectal, escrita i oral, antiga i moderna), tot i que no hi és tot. Té cerca bàsica.
Diccionari de dubtes del català oral: O DDCOR, és un diccionari sonor, de l’estàndard oral de la llengua catalana. Conté més de 2.600 entrades i la seva pronúncia en les principals varietats del català: el català central, el mallorquí i el rossellonès (bloc oriental), i el català nord-occidental i el valencià (bloc occidental). Cada entrada inclou l’exemple de la pronunciació recomanada en cadascuna d’aquestes varietats i també la norma ortoèpica, a més d’altres remarques.


Diccionaris.cat: El web de Larousse amb diferents diccionaris VOX: el Manual de la llengua catalana, el de sinònims i antònims, el català-castellà i viceversa, el català-anglès i viceversa i el català-francès i viceversa. Fent doble clic damunt de qualsevol paraula d'un article s'accedeix al seu article, característica ben pràctica.


Diccionari invers de la llengua catalana: El DIEC capgirat, amb tots els mots ordenats alfabèticament, però a la inversa. No permet fer cerques, sinó consultes com en un diccionari clàssic. A l'apartat d'utilitats inclou un cercador d'anagrames. Recomanat per a rimaires (poetes i altres artistes) i crucigramistes.

Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain: En xarxa gràcies a l'IEC, i en construcció. Obra creada a partir del buidatge de molts textos catalans antics. Es pot cercar tant per l'entrada com pel contingut.

Diccionari de textos catalans antics: Conegut com a DTCA, és la primera concreció del projectat Diccionari del Català Antic (DCA), una obra de la UB, la Fundació Lluí­s Carulla, la Fundació Noguera, l'IEC i la Facultat de Teologia de Catalunya. S'hi han buidat textos catalans de l'Edat Mitjana i del Renaixement. Permet cerques per lemes i formes, sobre tot el corpus introduït o en el subcorpus que ens interessi.


Glossari de glossaris: Diccionari que recull el lèxic dels índexs dels volums de la col·lecció "Els nostres clàssics" de l'Editorial Barcino. Acaba essent un repertori lèxic de la llengua antiga. Té cerca simple i avançada (per variant, obra on es localitza o traducció moderna).


Corpus textual informatitzat de la llengua catalana: Es coneix com a CTILC. És un recurs de l'IEC que recull 3.399 textos catalans d'entre 1832 i 1988, literaris (40%) i no literaris (60%), amb un corpus de més de 52 milions de mots, normatius i no. S'hi treballà des de 1985 fins a 1997. A partir del CTILC es creà el Diccionari de freqüències i s'està creant el Diccionari del Català Contemporani. Al CTILC tenim consulta per lemes i per formes i amb diferents filtratges (autors, obres, tipologies i cronologies). Instruccions.


Diccionari del Català Contemporani: o DCC. També es coneix per Diccionari descriptiu de la llengua catalana (o DDLC). Iniciat el 1985 a partir del material del CTILC. És d'accés públic, però per consultar-lo cal emplenar una sol·licitud d'accés. Instruccions (al lateral esquerra, com a Guia d'utilització).

Multicerca: o MLTC. Al web d'Eines de Llengua (des de 1998). Multicercador de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) amb una gran base de dades de repertoris lexicogràfics i d'altres recursos. Hi ha possibilitat de cerca en el mateix lloc web o bé mitjançant enllaços. Es manté actualitzat.


Base de dades de transcripcions: o BaDaTran. Diccionari de pronunciació de la UPF que dóna la transcripció fonètica dels mots segons el Diccionari ortogràfic i de pronunciació (Enciclopèdia, 1990), el Diccionari essencial castellà-català/català/castellà (Diàfora, 1982), el Diccionari valencià de pronunciació (Bromera, 2001) i el Diccionari manual castellano-catalán/català-castellà VOX (Biblograf, 1987). Bon complement (tot i que no cobreix les Balears, la Franja, la Catalunya del Nord o l'Alguer) a la transcripció fonètica que dóna l'Alcover-Moll.

Diccionari Normatiu Valencià: l’obra de referència lexicogràfica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en línia des del 2014. Conté més de noranta mil entrades, i incorpora, a més, tota una sèrie d’informacions complementàries, com ara la transcripció fonètica, la conjugació dels verbs o diverses marques d’ús per a orientar el lector sobre la correcta utilització dels mots segons els diferents àmbits lingüístics.


Nou Glossari General Lul·lià: El diccionari que recull el lèxic català de Ramon Llull, a partir de 54 obres del prolífic autor. Inclou prop de 20.000 entrades. És la versió digital del Glossari General Lul·lià del també mallorquí Miquel Colom (Palma: Editorial Moll, 1982-1985), publicat en paper en cinc volums.




Diccionari de sinònims d'Albert Jané: publicat en paper per primer cop el 1972, es tracta de la 3a edició, actualitzada, d'aquesta obra, no. Es consulta des de la web de l'IEC.

 

Diccionari de sinònims Franquesa: amb el contingut actualitzat del Diccionari de sinònims Franquesa que es publicà en paper el 1998. No només dona llistes de mots, sinó que conté definicions, exemples i altre informació complementària (antònims, termes analògics, categoria gramatical, marques d’ús). Conté 75.000 sinònims.




Més: Diccionari català Eixample (en fase de proves, amb citacions d'autors catalans), Diccionari de alguerés, Diccionari de dubtes de pronunciació per a locutors de les Illes Balears (Gabriel Bibiloni), Diccionari de sinònims i antònims del valencià, Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (Acadèmia Valenciana de la llengua), Diccionari personalitzat per als verificadors ortogràfics (UB), Diccionari pràctic i complementari (Sebastià Oliveras), Diccionari Regex (o d'expressions regulars, de Lou Hevly), Diccionari Regex del Dacco, Diccionari Triat (la Safor), Diccionaris Valencia (Generalitat Valenciana) Dídac (Enciclopèdia catalana, escolar), Eixamplèdia (gestor de diccionaris), Enciclopèdia Catalana, Gran diccionari interactiu altempordanès (o GDIAE), Lèxic de Palà de Torroella, Lèxic Obert Flexionat de Català (o LOFC), Lexicool (Sebastian Abbo), Lleidatà, Lo traductor (Delta de l'Ebre), Lo vistaire (català d'Andorra i l'Alt Urgell), Menut diccionari La Ginebrosa (català d'Aragó), Mot a mot (per mingoforever), OpenThesaurus-ca (codi obert), Paraulari (Bartomeu Homar), Petit glossari mallorquí (Roser Amills), Sac de paraules (comarques centrals dels PPCC), Viccionari (universal, lliure i gratuït).


I més: Base de badades (el petit diccionari ludicofestiu de la llengua catalana, per elbokabulari), Desdefinicions (al bloc Tens un racó dalt del món, de Jesús M. Tibau), Diccionari afectiu de la llengua catalana (les nostres paraules preferides), Diccionari catalús (Francesc Puigcarbó), Diccionari poc útil (Toni Soler), Diccitionari (diccionari de citacions i frases cèlebres), Disseccionari (l'anatomia del mot, per Allau), El miccionari (mots nuls per pixar-se de riure. O no), The Alternative Catalan Dictionary (i en pdf).

Bilingües i traductors: afrikaans (Google traductor), albanès (Google traductor), alemany (Enciclopèdia Catalana) alemany (Multilingüe d'Enciclopèdia Catalana), alemany (Lucy), alemany (Google traductor), alemany (UdL), anglès (Enciclopèdia Catalana), anglès (Multilingüe d'Enciclopèdia Catalana), anglès (diccionaris.net), anglès (Logos), anglès (Opentrad), anglès (Lucy), anglès (Apertium), anglès (Google traductor), anglès (DACCO), àrab (edu365 infantil), àrab (Google traductor), aranès (aranes.org), aranès (edu365 infantil), aranès (Lucy), aranès (Apertium), armeni (Google traductor), àzeri (Google traductor), basc (UAB), basc (Google traductor), bielorús (Google traductor), búlgar (Google traductor), castellà (Enciclopèdia Catalana), castellà (Multilingüe d'Enciclopèdia Catalana), castellà (Sishitra), castellà (Generalitat Valenciana), castellà (LexPress), castellà (Internostrum), castellà (Cervantes), castellà (Aulex), castellà (Apertium), castellà (Logos), castellà (Opentrad), castellà (Lucy), castellà (Google traductor), castellà (Optimot), coreà (korcat), coreà (Google traductor), Crioll d'Haití (Google traductor), croat (Google traductor), danès (Google traductor), eslovac (Google traductor), eslovè (Google traductor), esperanto (Alòs-Carbonell), esperanto (Opentrad), esperanto (Apertium), estonià (Google traductor), fang (de Lorenzo Bacale), finès (Google traductor), finès (Kimberli Mäkäräinen), francès (Enciclopèdia Catalana), francès (Multilingüe d'Enciclopèdia Catalana), francès (Opentrad), francès (Lucy), francès (Apertium), francès (Google traductor), francès (eudict), gallec (Google traductor), gallec (UAB), gal·lès (racocatalà), gal·lès (Google traductor), georgià (Google traductor), grec (d'Antoni Góngora), grec (vamvakos), grec (Google traductor), hebreu (Google traductor), hindi (Google traductor), hongarès (Google traductor), indonesi (Google traductor), irlandès (Google traductor), islandès (Macià Riutort), islandès (Google traductor), italià (Enciclopèdia Catalana), italià (Apertium), italià (Google traductor), japonès (Google traductor), jiddisch (Google traductor), letó (Google traductor), lituà (Google traductor), llatí (Google traductor), macedònic (Google traductor), malai (Google traductor), maltès (Google traductor), neerlandès (Google traductor), noruec (Google traductor), occità (Opentrad), occità (Apertium), occità (traductor automàtic gencat), occità (Idali Vera), persa (Google traductor), polonès (Google traductor), portuguès (Opentrad), portuguès (Apertium), portuguès (Google traductor), romanès (Apertium), romanès (Google traductor), rus (Google traductor), serbi (Google traductor), suec (Google traductor), swahili (Google traductor), tagal (Google traductor), tai (Google traductor), turc (Google traductor), txec (Google traductor), ucraïnès (Google traductor), urdú (edu365 infantil), urdú (Google traductor), vietnamita (Google traductor), xinès (edu365), xinès (Google traductor), xinès (xina.cat), xinès (ub).


Llengua de signes catalana (LSC): Mira què dic (CEE Les Aigües de Mataró), Sématos.eu (el videodiccionari de LSC), Wikisign LSC (El Diccionari Lliure de Llengua de Signes Catalana).


Temàtics: administratiu (uji), agricultura (uib), agrònoms (uji), alimentació (ésadir), anys 70 (la web sense nom), arqueologia (termcat), arquitectura (uji), arquitectura tècnica (upc), arxivística (ub), arts gràfiques i edició (gencat), astronomia (astrogea), atletisme (termcat), baies (Macià Riutort), béns d'equipament (gencat), biblioteconomia (ub), bioètica (Realiter), biogràfic de dones (gencat, consell de Mallorca i xarxa Vives), borsa (fllorens), càncer (ICO), canvi climàtic (Realiter), cardiologia (gencat), casteller (termcat), casteller (Castellers de Lleida), cavall (Gabriel Bibiloni), ciència del sòl (IEC multilingüe), ciències ambientals (IEC), cinema (Xavier Ripoll), circ (Joan Ramon Graell), citacions (Eixamplèdia), comerç electrònic (termcat), comerç electrònic (Realiter), comunitats europees (termcat), construcció (visual; gencat), construcció (gencat), construcció (upc), cuina (egormand), degustador de vi (urv), dermatologia (gencat), dret administratiu (termcat), dret civil (ub), dret mercantil (ub), dret penal (ub), dret penal i penitenciari (gencat), dret processal (ub), dret (eines de llengua), economia (uji), educació (termcat), escacs (termcat), escacs (Xavier Deulonder), esgrima (termcat), espècies marines (masmar), esport (termcat), esports d'aventura (termcat), esports d'hivern (termcat), esports nàutics (termcat), esports olímpics (termcat), fàrmacs (termcat), festes de Santa Tecla (termcat), fires i congressos (termcat), física (uji), forestal (uab), funció pública (gencat), fustes exòtiques (termcat), futbol (termcat), gastronomia del Pròxim Orient (termcat), gastronomia japonesa (termcat), genoma humà (Realiter), geografia física (termcat), geologia (IEC), gestió de la qualitat (termcat), gestió de la recerca i innovació (gencat), grans magatzems (Govern d'Andorra i termcat) grip aviària (Realiter), homeopatia (termcat), indústria (termcat), indústria (gencat), indústria bàsica i productes metàl·lics (gencat), indústria de la pell (gencat), indústries manufactureres: instruments musicals, jocs i joguines, joieria i bijuteria, fotografia i material esportiu (gencat), infermeria (termcat), informàtica (softcatalà), instrumentació electrònica (upc), insults (Toni Ibañez), Internet (upc), Internet (Realiter), jocs i joguines (termcat), jurídic (IEC), laboral (pilevo), loteria (ésadir), manga (ésadir), maquinària i material elèctrics (gencat), màrqueting econòmic (Realiter), material d'oficina (Realiter) mecànica i termodinàmica (upc), medicina (uji), medicina (Enciclopèdia catalana), mercats financers (termcat), meteorològic (Eduard Fontserè), metrologia (tut), mobles (gencat), motociclisme (termcat), moda i parament de casa (ésadir), música (ésadir), musical sonor (Cristina Fuertes), Nadal (ésadir), negociació col·lectiva (termcat), notarial (termcat), ocells (Jordi Cerdeira), oftalmologia (termcat), òptica i optometria (upc), paisatge (observatori del), papallones (Dolsa & Albarrán), paremiologia (Víctor Pàmies), pasta, paper i cartó (gencat), patinatge artístic sobre gel (termcat), pedagogia (ub), pediàtric (Hospital de nens de Barcelona), planificació estratègica (termcat), plantes (termcat), plantes medicinals (ecoaldea), plats a la carta (termcat), pornografia, postal (fsegues), prevenció de riscos laborals (upf), procediments culinaris (termcat), productes informàtics (termcat), projectes d'enginyeria (upc), psiquiatria (termcat), ramaderia (uib), recursos humans (usc), renda (termcat), renda (ésadir), restauració arquitectònica (upc), rugbi (termcat), salut (gencat), Sanfermines (ésadir), sanejament (gencat), seguretat viària (termcat), serveis socials (termcat), sida (termcat), sinologia (termcat), surf de neu (termcat), suro (gencat), teatre (Ripollet), telecomunicacions (gencat), telecomunicacions (upc), tecnologies de la informació i la comunicació (Xavier Rosell), tèxtil i confecció (gencat), transport turístic (termcat), universitari (upf), videojocs (termcat), visita papal (ésadir), viure a Catalunya (gencat), Xina (upf), xocolata (chuculati), zoologia (Francesc Murgadas).


Facsímils: Recopilació de facsímils digitals de la lexicografia catalana, bàsicament prefabrians.


Aquest post in progress neix arran de la invitació de la blocaire de L'espiell a fer una trobada amb estudiants de català al CNL d'El Prat de Llobregat, el 29 de març de 2011. Si havia de parlar de diccionaris, vaig considerar més pràctic fer-ho d'obres que es troben a l'abast de tothom, com les d'aquest apunt. A mesura que he anat preparant-lo m'he anat adonant que —el futur ho dirà— aquest pot acabar convertint-se en un dels apunts més consultats del bloc, així que li posarem un enllaç a la capçalera, per si de cas. Tot i la quantitat d'informació lexicogràfica que trobem en línia cal deixar clar que no hi ha res com el tacte del paper.

Darrera actualització: abril de 2019