BON ANY NOU BIXEST

Això dels diccionaris té la seva conya. Després d'anys de normalització del concepte 'any de traspàs', un descobreix que també el podem anomenar 'any bixest' o, fins i tot, 'any bissextil' amb la vènia del Sr. DIEC2. Tres expressions sinònimes per a la mateixa realitat que demà comença: 366 dies en un sol any.

Segons els savis, el terme 'bixest' prové del llatí dia bis-sextus pridie Martias Kalendas, el dia que s'intercalava entre el "sextus" i el "quintus" de les calendes de març, o finals de febrer, en la proposta de calendari julià. Els mateixos savis ens informen que també existeix una etimologia popular que fa derivar el nom de "bixest" del fet que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos. Per embolicar més la troca, al diccionari d'Aladern (1904) se'ns explica dins l'entrada de 'bissext' que "'se diu així perqué Cèsar maná qu'es comptés dues vegades lo día 24 de Febrer a fi de fer un altre dia ab les parts romanents dels quatre anys, lo cual se diu dia intercalar." I afegeix que "any de traspás no't fihes d'ell ni del de detrás".

L'embolic ve perquè els anys tenen 365,2425 dies, i no 365 justos. Aquí es pot comprovar si un any qualsevol ha sigut o serà bixest. Per cert, això de l'any bixest passa cada quatre anys, en teoria. L'any 2004 va ser-ho, i el 2000, i el 1996... Però l'any 1900, que li tocava, no va ser-ho. Abans es pensava que el darrer any de cada segle no havia de ser-ho, però aquesta no és l'explicació. L'explicació és igualment allà.

(La imatge de sota és una petició expressa del meu germà puigmalet: la portada del calendari 2008 del seu ídol de tota la vida, de molt abans que vingués al Madrid i tot. No sé si en Beckham és molt bissextil, però pinta de bisexual té...)

L'hàbitat del lexicògraf

Manuel Sanchis Guarner (1911-1981) treballant en el DCVB

Un lexicògraf en el seu element natural: rodejat de diccionaris i de cèdules, les fitxes que s'utilitzaran per a la confecció de l'obra.

PS (1/1/08):
Fa tres dies es cremà a Sants un bloc de pisos. En un d'ells, el despatx del Sr. Lluís Serra que, salvant els anys, i com el meu germanet ha descobert, guarda certes similituds. El seu tràgic estat fa esgarrifar. Aviam si aquests llibres, i els seus curosos amos, troben aviat un altre lloc acollidor.

Dictionary

"Dictionary", fotografia de Ralph Gibson

Gibson (Los Angeles, 1939) és un dels grans fotògrafs americans vius. Ha publicat més de 25 llibres fotogràfics. Aquesta imatge, de l'any 1999, és del llibre Ex Libris.

BON NADAL

Potser entre tant de llibre també hi ha algun diccionari, no?

(via el molt recomanable bloc bibliòfil Diari d'un llibre vell, que ja ho va publicar el 28 de novembre; ell ho va veure al famós boingboing, i aquests a un estudi holandès de disseny anomenat IJM)





Per als qui prefereixin assumptes no tan elevats, el jueves ens proporciona un altre tipus de nadala. Potser grollera, però no tan obscena com la persecució a la sàtira humorística i l'exaltació de la institució més antidemocràtica i menys exemplar d'Espanya.






Per acabar, incloc el missatge nadalenc de l'ínclit Màrius Serra en aquestes 'fechas tan señaladas' (ell sí que és un rei i no l'altre):

TRES NADALÀRIUS

Com que és temps de nadales i ja no ve d'un spam, he pensat de felicitar-te les festes amb tres nadalàrius perquè els facis servir, si ho vols, a les sobretaules dels àpats nadalencs. Bon neuronadal!

El primer no és nou, però és el més nadalenc que dec haver formulat fins ara:

"Idèntic a Jesucrist, de 6 lletres".

La solució figura entre les dels 141 enigmàrius recollits al llibre Enviar i rebre.
Concretament és la de l'enigmàrius número 71.

El segon sí que és nou, i no trobaràs la solució impresa enlloc fins que no la formuli per antena, a El matí de Catalunya Ràdio, el dilluns 31/12:

"El conjunt d'aquest any nou, de 4 lletres".

Què? Te'n surts, o hauràs d'esperar al dilluns 31 a les 8:15 del matí?

Finalment, la solució del tercer no sortirà enlloc, ni jo te la diré, morè.

"La part del pa que més odia en Ferran, de 6 lletres".

Bon Nadal!

Màrius Serra

Les noces de platí del canemàs (i V)

Tanquem amb brillantor la sèrie d'apunts dedicats al 75è aniversari del Diccionari General de la Llengua Catalana, amb la reproducció de l'article que el Dr. Joan Solà Cortassa li dedicà al suplement "Cultura" de l'AVUI el passat dia 6 de desembre de 2007. Ningú millor que el màxim coneixedor actual de l'obra de Fabra (i un dels més grans lingüistes catalans des d'ell) per cloure l'homenatge:

DGLC 75

Fa 75 anys que es va publicar el Diccionari general de la llengua catalana de Fabra. Els seus usuaris no sabien que aquesta obra se situava al capdavant de la lexicografia peninsular. Però sí que sabien que per fi tenien a les mans un diccionari fiable i selecte, una imprescindible i poderosa eina de normalització de la llengua. Si tota l'obra lingüística de Fabra és admirable, aquesta culmina la seva llarga vida de lingüista genial, de patriota clarivident al servei d'una de les llengües més apassionants de la Romània però més maltractades per la història.

El DGLC és fruit d'una trentena d'anys d'anàlisi rigorosa i de selecció del lèxic, amb vista a ser una guia de la llengua estàndard. La dictadura de Primo de Rivera va estroncar la feina més ambiciosa de L'IEC i l'editor López Llausàs va animar Fabra a fer una obra més modesta però imprescindible. A l'exili, Fabra no tenia ni tan sols aquest diccionari, i Sagarra li va regalar el seu exemplar, on l'autor va fer anotacions marginals. Al final de la vida Fabra va fer unes llistes de millores que només en part figuren a la segona edició (1954).

Selecció, he dit. Fabra va haver de decidir quina de les tretze variants següents era més apta per a l'estàndard: llavors, lavors, allavons, allavonses, allavòrens, allavores, allavors, llavò, llavons, llavonses, llavòrens, llavores i llavoros. Va optar per llavors, que té el sinònim aleshores. I es va haver d'enfrontar al difícil terreny dels neologismes (recull cel·luloide, cabaret, feixista, vitamina, gasolina, film) i al més difícil dels préstecs o dels barbarismes (accepta boda, preguntar, quedar, buscar, resar, curandero, però no apoiar, entregar, despedir, enterar(-se), xispa, disfrutar).

El primer lloc peninsular el va aconseguir modernitzant la tècnica lexicogràfica. Primer, marcant el complement directe dels verbs transitius. Definint obeir com a "Executar allò que mana (algú); complir (un manament)", indica que el complement pot ser "algú" (Els fills han d'obeir llurs pares) o bé "un manament" (Obeir la llei). Segon, donant molts exemples, el detall més útil per als escriptors. A més a més, entrava en el terreny de les anomenades concurrències, aleshores pràcticament inexplorat però avui molt prominent: definint frescal com a "Fresc, dit esp[ecialment] d’un paratge, d’una planta", prevenia d'aplicar l'adjectiu a una noia, per exemple; que és el mateix que fa l'Alcover-Moll amb l'adjectiu gerd, però ara Fabra no s'hi fixa. Tampoc Fabra no diu que la preposició sense pot mancar de complement (fet curiós i excepcional): ¿Vols el cafè amb sucre o sense? Ni explicita si, a part de fer una excursió (que consta), es pot dir anar d'excursió. Ni si hem de dir "He comprat un enciam" o bé una mata d'enciam. No era, doncs, Fabra això que absurdament en diem "perfecte". Però, escoltin: aquests quatre casos (gerd, sense, excursió, enciam) es troben encara avui exactament iguals al diccionari oficial, fet per una legió de tècnics.

(Agraïm al Dr. Solà el permís i les facilitats donades per a poder penjar aquí aquest article)

I per concloure, provisionalment, el tema, direm que ahir vam iniciar l'article del Diccionari General de la Llengua Catalana a la Viquipèdia. Igual que tota l'enciclopèdia, sou ben lliures d'esmenar, afegir o mutilar l'entrada, o sigui, millorar-la.

Les noces de platí del canemàs (IV)

Alguns preus del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra de 1932:

• 2,50 ptes. valia cada fascicle (des de l'any 1931 i per subscripció). Només sabem que van fer d'uns 20 fascicles (serien 50 ptes. en total) a 25 fascicles (serien 62,50 ptes. en total).
• 65 ptes. valia al comptat i relligat l'any de publicació (1932).
• 75 ptes. valia a terminis i relligat l'any de publicació (1932).
• De 4.492 ptes. (27 €) a 14.974 ptes. (90€) pots pagar avui per la primera edició a Abebooks.

D'altres preus: la darrera edició del DGLC (1994) costa 30€. El DIEC1 (1995) té un preu actual de 53€, mentre que el DIEC2 (2007) val 67€.

Les noces de platí del canemàs (III)

La mateixa Llibreria Catalònia que edità el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra publicà un temps després* aquest recull d'Opinions autògrafes. Hi consten les opinions manuscrites (i alguna mecanoscrita) d'intel·lectuals influents a la Catalunya de l'època: Francesc Macià, Jaume Aguadé, Jaume Bofill, Manuel Brunet, Just Cabot, Francesc Cambó, Josep M. Capdevila, Pere Comas, Pere Coromines, P. Miquel d'Esplugues, A. Esclasans, J. Estelrich, Miquel Ferrà, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Ventura Gassol, Gaziel, Domènec Guansé, C. A. Jordana, J. Ma. Junoy, J. Ma. López Picó, Manuel de Montoliu, Nicolau d'Olwer, J. Pous i Pagès, J. Puig i Ferreter, Carles Riba, A. Rovira i Virgili, J. Rubió, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Segarra, Jaume Serra Hunter, Carles Soldevila, F. Soldevila i F. Valls Taberner.

Diu el prefaci del llibret:

"Tots plegats -i podem dir que tots plegats representen Catalunya- es someten (sic) joiosos, si no a la dictadura, almenys al fet normatiu que implica un diccionari que esdevé OFICIAL per voluntat de tots."

Quaranta-dues planes plenes d'estimació i respecte per la tasca del mestre Fabra. Entre d'altres valors s'hi destaquen l'esperit científic, la claredat i precisió de les definicions, la utilitat, la necessitat... Alguns uneixen el nom de Fabra al d'Aribau, que havia publicat l'Oda a la Pàtria cent anys abans (1833): una justa manera de cloure la Renaixença.
Donem un petit tast de l'obra amb les opinions de Cambó (política), J. V. Foix (poètica), Joan Puig i Ferreter (lingüística) i Josep Maria de Segarra (literària). Hi trobem el text manuscrit, la signatura i a sota la transcripció, per si alguna lletra se'ns fa difícil (clicar per augmentar):

* En aquest llibret no consta cap data de publicació. Els elogis que porten data ens remeten a la primera meitat de l'any 1933. Probablement aquest sigui l'any de publicació d'aquest recull.

A casa de Pau Casals

Parla Ramon Gual:

"Pompeu Fabra és, almenys el record que en guardo, era un home d’una gran senzillesa, era molt modest. Tots els anys que van viure a Prada, cada diumenge tothom anava a veure el mestre Casals, i Fabra anava a cal mestre Casals. Pràcticament mai Casals havia anat a can Fabra. Primerament, perquè en Fabra no tenia els mitjans financers per rebre la gent. Però la senzillesa natural del mestre Fabra era d’anar cap als altres, això segur. Els refugiats d’aquí sempre deien que Prada era massa petit per dos mestres, i ell deia sempre: “No, no, de mestre n’hi ha un, és el mestre Casals, anem a casa seva”."

Tret d'aquí (i dedicat als vendrellencs més importants després del mestre Casals: el Ricard, la Susanna, el Joan)

Les noces de platí del canemàs (II)

Des de l'any 32, 32 edicions.
Les diferents edicions del Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra:

• 1a: 1932*, de Llibreria Catalònia, 1.782 pàg. (cobertes marrons o vermelles)
• 2a: 1954, d'Antoni López Llausàs**, 1.761 pàg. (cobertes blaves)
  
• 3a: 1962, d'Antoni López Llausàs, 1.761 pàg.
• 4a: 1966, d'Antoni López Llausàs, 1760 pàg.
• 5a: 1968, d'Edhasa-López Llausàs, 1.762 pàg.
• 6a: 1974, d'Edhasa-López Llausàs, 1.768 pàg. (rev. i ampl. per Josep Miracle)
• 7a: 1977, d'Edhasa, 1.768 pàg.
• 8a: 1977, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 9a: 1978, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 10a: 1979, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 11a: 1980,d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 12a: 1980, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 13a: 1981, d'Edhasa, 1.779 pàg.
  
• 14a: 1981, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 15a: 1981, d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 16a: 1982,d'Edhasa, 1.779 pàg.
• 17a: 1983, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 18a: 1983, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 19a: 1984, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 20a: 1985, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 21a: 1986, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 22a: 1986, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 23a: 1988, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 24a: 1988, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 25a: 1990, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 26a: 1991, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 27a: 1991, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 28a: 1992, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 29a: 1993, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 30a: 1993, d'Edhasa, 1.786 pàg.
• 31a: 1994, d'Edhasa, 1.824 pàg.
• 32a: 1994, d'Edhasa, 1.824 pàg. (actualment a la venda).

* El Sr. Miquel Colomert Planagumà, de la Llibreria Catalònia, ens informa d'un detall important: la primera edició del DGLC va ser en fascicles. Ens diu que a la llibreria tenen un anunci de la revista D'ací d'allà on es venen aquests fascicles. Aquesta revista era propietat de l'editor del diccionari, Antoni López Llausàs. Després he pogut ampliar aquí aquesta pista: aquesta primera edició va ser per subscripció i en fascicles, i se'n van vendre 18.000 exemplars. També he trobat en diverses biblioteques una edició de 1931, que probablement es deu referir a aquesta edició en fascicles. Així, Colon i Soberanas (1991:278) indiquen que el peu d'impremta de 1931 devia pertànyer al primer quadern o fascicle. Eren quaderns bimensuals (quinzenals) que feien 14x20, d'unes 100 pàgines i costaven 2,50 pessetes. Se'n van fer de 20 a 25.

** El mateix Sr. Colomert ens diu que el Sr. López Llausàs va ser un dels fundadors de la Llibreria Catalònia. Abans tenia l'Editorial Catalana i aquesta passà a ser la Catalònia. Abans de la guerra era habitual que la Catalònia publiqués llibres. Així, podem considerar el Sr. López Llausàs com l'editor del DGLC des de la primera edició fins a la 6a, com a mínim.


Afegit (16/12/07):
Ens fa goig agrair a la molt correcta Anna, del bloc Lectura i decoració, que s'hagi fet ressò d'aquest article.

G de Gazophylacium

I de gal·licisme, gènere, gentilici, Gili, glossari, Griera...

-----

La ge inicia el segon volum d'aquest diccionari i Apel·les Mestres li va dedicar tres bonics iconòfors habituals dins de la fauna domèstica: el gos, el gall i el gat. Sota la signatura amb les seves inicials trobem la data, 1888.

Dins de la mateixa obra, tres dites sobre el valor de les coses:

"NO VAL LAS TRIPAS D'UN GOS. fr. Ab que's significa ser alguna cosa molt despreciable. No vale un caracol."
"PUJA MÈS LO FARCIMENT QUE'L GALL: fr. met. Ajo de Valdestillas, vale más la salsa que los caracoles."
"GAT Y CUNILL TOT ES D'UN PEL. refr. TAN BO ES EN PERE COM EN BERENGUERA, COM LO QUI LI VA DARRERA."

I amb G de gall, i de guisat de gust genial,
aquest cap de setmana, la 34a Fira Avícola de la Raça Prat.

Les noces de platí del canemàs (I)

El pròleg del Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra no és un 'pròleg', sinó un 'prefaci'. Gràcies a aquest subtil detall alguns lectors comencem a entendre que no ens trobem davant d'una obra qualsevol, sinó davant de "l'obra". Diu el tal prefaci a la pàg. VI que "L'obra que se'ns encomanava -que és la que ara surt al públic- pot realment ésser considerada com el canemàs del futur Diccionari de l'Institut." Quanta raó tenia Fabra! Sobretot en l'ús de l'adjectiu 'futur'. Hauríem d'esperar l'any 1995 per veure el Diccionari de l'Institut...

Aquest canemàs en cursiva sempre l'he trobat interessant. Si no ho hagués escrit en cursiva es referiria, metafòricament, al sentit literal del terme, o sigui, a la roba, feta originalment de cànem (d'aquí el nom), sobre la qual s'hi broda amb seda o llana de colors. És una roba clara i pautada per facilitar-hi la feina posterior. I la metàfora seria ben bona, perquè el diccionari és aquest suport clar i pautat a partir del qual construïm la llengua viva.
Però, ai las!, és en cursiva. El mateix diccionari diu que, en un sentit figurat, un 'canemàs' és el 'fons sobre el qual es fan desenvolupaments'. I aquí trobem el sentit de la cursiva. Fabra volia informar-nos que calien 'desenvolupaments' a partir del DGLC. L'autor tenia ben clar que la feina no s'havia enllestit. "Apa, ja tenim un diccionari normatiu. Tots a descansar". Aquesta és la impressió que Fabra volia defugir. Allò que Fabra no podia preveure és allò que passaria uns quatre anys després de la publicació.

El DGLC s'acabà d'enllestir als tallers NAGSA el 30 de novembre de 1932. El publicà la Llibreria Catalònia de Ronda de sant Pere, 3, la mateixa Catalònia d'ara. Allò que sempre m'he preguntat és de quants colors publicaren les cobertes en aquesta primera edició. Jo conec les dues versions de la fotografia que adjunto: en marró i en vermell. Algú sap d'alguna altra?

La vela dels somnis

MONSIEUR LOYAL*: Benvinguts al món de la fantasia, a la vela** dels somnis i dels miracles... Observeu amb cura cada gest, cada moviment, cada mirada. Escolteu atentament cada petit so, cada nota, cada silenci. Totes les meravelles del món són a punt de reunir-se aquí davant vostre per oferir-vos el més gran espectacle sobre la terra. Preparats? Sou... al circ!

El blocaire Joan Ramon Graell Gabriel va iniciar fa un parell d'anys un diccionari a Internet dedicat a la seva passió, fer el pallasso. El proto-diccionari català del circ és una absoluta meravella per als aficionats a les veles virolades. L'aparença inicial és d'un diccionari a raig fet (mot, definició i punt), però inclou també alguna breu entrada biogràfica, com la de 'Bufalo Bill' o 'Philip Astley', cosa que l'acosta més a ser un diccionari enciclopèdic.

Algunes definicions les ha tretes directament del DIEC, però d'altres (p.e. 'bambú') pensem que són creació pròpia (amb alguna acrobàcia ortogràfica de tant en tant, tot s'ha de dir...). Imaginem també que es troba en procés de creació, però déu n'hi do de les entrades que ja ha publicat. Un bon recull temàtic amb poques pretensions i grans resultats, com acostuma a ser. Si voleu seguir la pista a l'autor, no com a lexicògraf, sinó com a pallasso, aquí trobareu la seva grata companyia.

*Amb el nom de 'Monsieur Loyal' es coneix a qui dirigeix l'espectacle circense (així es diu) des de la pista, el presentador de cada número. Fa referència a un artista francès de finals del XVIII, Anselm-Pierre Loyal.
** La 'vela' és la gran tenda dins de la qual té lloc l'espectacle. El Sr. Graell accepta 'carpa' com a sinònim.

Afegit de l'endemà:

Un poeta que passava ha escrit això:

LA VELA DELS SOMNIS...
ELS SOMNIS DE LA VELA...

Gazophylacium...
vela...
circ...
cric...
gat...
cat...
catalunya...
lexicografia catalana...
Gazophylacium.

DIEC2: cric=gat

Roda el món i torna al born.

(Afegeixo que un 'cric' és un gat mecànic, el de sota el cotxe)

El destí d'alguns diccionaris

"A lo largo de los años he visto libros destinados a equilibrar la pata manca de una mesa; los conocí convertidos en mesa de luz, dispuestos en forma de torre y con un paño por encima; muchos diccionarios han planchado y prensado más objetos que las oportunidades en que fueron abiertos, y no pocos libros guardan, disimulados en los estantes, cartas, dinero, secretos. Las personas también cambian el destino de los libros."

Així comença el quart capítol de La casa de papel, de l'argentí-uruguaià Carlos María Domínguez, una novel·la curta absolutament deliciosa que ens dóna solucions per a la manca d'espai per a llibres en les cases actuals. És una de les millors narracions bibliòfiles que mai he llegit.
Fa poc en parlaven al Diari d'un llibre vell.

Sant Francesc Xavier

Si totes les disciplines científiques tenen un patró, la lexicografia també en deu tenir un. A la viquipèdia no he trobat aquesta important informació, així que, després d'una laboriosa recerca i una etílica inspiració, he decidit proclamar, provisionalment, sant Francesc Xavier com a patró de la lexicografia. A l'escut heràldic trobem símbols inequívocament lexicogràfics, com ara el senglar, l'arboç, el tauler d'escacs i les diademes de refinat disseny. I qui vulgui negar les evidències, endavant.

Les qüestions lexicogràfiques van interessar de seguida el jove Francesc Xavier. En aquesta imatge el trobem en el seu típic posat de concentració, escoltant les divagacions del seu mestre sant Ignasi sobre l'acumulació de neologismes anglesos dins del llatí clàssic. El barret que corona la seva testa va ser un regal de sa mare per les bones notes que treia a "Lexicografia llatina I"; a més li servia per amagar la seva incipient alopècia.

De tots és sabut que Sant Francesc Xavier tenia do de llengües. Per tal de difondre la lexicografia no va dubtar de fer les amèriques. Al principi li va costar de trobar la manera de sustentar-se econòmicament; estranyament, en aquella tèrbola època, explicar històries sobre diccionaris llatins no era cap negoci. Però de seguida, i aprofitant la força que l'àngel de la guarda lexicogràfic li proporcionava, va entendre que si llogava la seva esquena com a mitjà de transport, la seva missió a la vida quedava molt més definida.

En el seu fanatisme per difondre l'obra i miracles d'Antonio de Nebrija, Francesc Xavier arribà a viatjar a Bèlgica. Allí predicava la paraula del diccionari, instruint amb exemples de mots i entretenint els alumnes amb jocs malabars. La seva vocació era tal, que per tal de no avorrir els alumnes, va domesticar un cranc, que li portava al moment qualsevol eina que li calgués. A la imatge el veiem fent una demostració davant d'un belga absolutament encantat.

Però què seria d'un sant patró si no en tenim cap relíquia? En el cas de Francesc Xavier en disposem de diverses, massa i tot. Els seus enfervorits deixebles procediren a esquarterar-lo diligentment per tal de mantenir encesa la flama de la saviesa lexicogràfica. Un dels més afortunats li pogué tallar el braç dret per tal de conservar els anells que lluïa el nostre patró. Desconeixem si Francesc Xavier era encara viu quan tingué lloc aquesta meritòria donació del seu cos. Podia haver passar perfectament perquè era esquerrà i per tal de subsistir amb l'esquena i el braç bo ja n'hagués tingut prou.

Aquest germanívol apunt consisteix bàsicament en una excusa per felicitar el meu germanet Xavier, que només en tinc un i no tinc on triar. Les il·lustracions provenen del llibre Album histórico-Artístico de San Francisco Javier de Francisco Escalada (Hauser y Menet, Madrid, 1922). Les històries provenen de la saviesa popular i la viquipèdia.

Bucles: Tothom a participar-hi!

Microsiervos és un dels blocs més seguits d'Espanya (el que més, crec). Doncs ni a ells escapa la febre lexicogràfica. Avui (aquí) es fa ressò d'una iniciativa que està portant a terme el bloc Bucles:

"Hago la convocatoria a todos aquellos que tengan acceso a diccionarios para que me envíen la imagen escaneada de la página donde se define «diccionario» en su diccionario, junto con el nombre y la edición del diccionario."

L'autor de Bucles anirà rebent imatges i després en farà una galeria per a gaudi dels malalts de bucles i de diccionaris. S'entén que els diccionaris poden ser escrits en qualsevol llengua, així que he fet la meva col·laboració amb pàgines de dos gazofilacis barcelonins on el català és present.

La primera pàgina que li he enviat és d'un diccionari català-llatí, el Dictionarium, seu Thesaurus Catalano-Latinus, verborum ac Phrasium de Petro Torras (Officinâ Typographicâ Raphaelis Figueró, Barcinone, circa 1696):


La segona correspon a un diccionari més modern, el Novísimo Diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana de D. Pedro Labernia (Espasa Hermanos, Barcelona, 1866):


Animo tothom a contribuir davant d'una iniciativa tan boja com interessant. En el seu dia anunciarem aquí el resultat de la convocatòria.

(Gràcies a puigmalet.com per donar-me l'enllaç de Microsiervos)

Comes before

"The only place where democracy comes before work is in the dictionary."*

Ralph Nader, advocat nord-americà nascut l'any 1934.


"The only place where success comes before work is in the dictionary."**

Vidal Sassoon, perruquer londinenc nascut el 1928.

*Traïció personal: "L´únic lloc on la democràcia ve abans que la feina és al diccionari."
**Traïció personal: "L´únic lloc on l'èxit ve abans que la feina és al diccionari."

La paleta lexicogràfica de Kosuth

Després de les "Proto-investigations wittgenstenianes", Joseph Kosuth decidí reflexionar sobre la idea de l'art com a idea.

La pintura, com a forma d'art, només és pensable si hi ha colors. La llum i els colors són la base real de la pintura. Quina és la formulació teòrica més acotada dels colors? La dels diccionaris. Doncs som-hi.

Grey

Red

Green

Blue

Definicions d'un diccionari anglès i un d'alemany. La paleta lexicogràfica d'un pintor preocupat per qüestionar-se la seva condició d'artista.

Yellow

Pompeu Fabra era misogin?

"Parlant de Fabra, sabeu si era misogin?

Ja fa uns mesos vaig arreplegar aquestes perles del seu diccionari.

Quatre ‘perles’

1. Al Diccionari general de la llengua catalana (DGLC, el de Fabra) dos dels exemples de ‘cervell’ són aquests: ‘El savi X és un gran cervell’. ‘És una dona sense cervell’. Ara, al Diccionari de la llengua catalana (el DIEC) hi ha aquests dos: ‘Aquella dona és un gran cervell’. ‘No té ni mica de cervell’.

2. El mateix ha passat amb ‘banya’.

(DGLC)
‘Posar banyes a algú’: enganyar-lo la seva muller mancant a la fidelitat conjugal; tenir un altre tractes il·lícits amb la seva muller.
‘Portar banyes’: es diu del marit enganyat.

(DIEC)
‘Posar banyes a algú’: la seva parella, enganyar-lo mancant a la fidelitat conjugal.
‘Portar banyes’: haver estat enganyat pel cònjuge.

3. Un exemple de ‘provocar’ al DGLC: ‘Una dona que provoca els homes’. Ara no trobareu aquest exemple al DIEC.

4. Fabra va posar com a exemple d’‘intel·ligent’: ‘És un home intel·ligent, molt intel·ligent’. I ara, al DIEC hi trobem (ai las!): ‘És una dona intel·ligent, molt intel·ligent’."

Aquest documentat comentari el feia el sempre punyent Marc de Reflexions en català a l'apunt anterior, "F de Fabra". El reprodueixo sense el seu consentiment però amb la seva tàcita aprovació (perquè li he promès un sopar a canvi d'una marmita).1

Per alguns la qüestió potser semblarà anecdòtica (o incòmoda, o...). A ells em dirigeixo citant els lexicògrafs normatius contemporanis, quan ens diuen que:

"s'ha prosseguit la labor de desideologització empresa ja en la primera edició damunt el corpus elaborat per Pompeu Fabra, és a dir, de descarregar-les (les definicions) tant com s'ha pogut i sabut de condicionaments produïts per determinades visions de la realitat que han estat o que són hegemòniques en la cultura..." o bé "S'ha mirat d'afinar encara més en el tractament igualitari de les persones, al marge del sexe..." (Introducció al DIEC2, pàg. XX).

Sense restar ni un punt de mèrit personal i científic a l'enorme tasca i sapiència d'un dels més grans dels nostres lingüistes, algun lletraferit s'atreviria a fer un judici sobre les relacions (lexicogràfiques o no) de Pompeu Fabra amb les dones?

En els comentaris de l'apunt anterior hi ha les opinions sobre el tema de Víctor Pàmies i de mi mateix.

La fotografia que il·lustra aquest article pertany a l'esplèndid catàleg fotogràfic d'aquesta web, i com és el meu costum també està reproduïda sense permís. ;-)

PD: Serà interessant llegir l'article que la filòloga Eulàlia Lledó, una de les màximes especialistes en la qüestió, va publicar fa anys a la revista Llibreria, que era la del Gremi d'Editors de Barcelona i Catalunya:

Lledó, Eulàlia: “Fabra i el sexisme” a Llibreria, 1988, núm. 122, pàg. 48

Per ara només sé que aquest article existeix. Quan pugui el buscaré i el llegiré.

1 Ell ignora que si mai localitza aquesta extraordinària marmita la meva sana intenció és fer-ne un guisat a dintre.

F de Fabra

I de família lèxica, Ferrer, figurat, Font, formació de paraules, freqüència, font bibliogràfica o de consulta...

-----

L'iconòfor d'aquesta lletra, és òbviament, el senyor forner en plena fatigant activitat, que és la de fornejar. La claror que desprèn el foc ens arriba des de la boca del forn.
L'il·lustrador, Apel·les Mestres, datà aquest iconòfor amb l'any 1888 (cantonada esquerra inferior). Com ja havia explicat, aquestes dates són les úniques referències temporals que tenim per saber l'any d'edició d'aquesta obra, que és la tercera edició del Labèrnia (1888-1892).
Dins l'entrada de 'Forn' d'aquest diccionari:

"EN LO FORN Y RENTADOR SE DIU TOT LO MAL Y BO. ref. Denota qu'en dits llochs las donas murmuran y enrahonan tot lo que saben. En horno, río y fuego ajeno, se juzga lo malo y lo bueno."

Qui estigui interessat en refranys populars catalans que miri aquí, el fantàstic i molt seriós recull paremiològic de Víctor Pàmies i Riudor. Avui ja en porta fitxats més de 1.100! I no s'atura. O si no, el seu refranyer temàtic: de refranys nadalencs, per exemple, en trobem la quantitat de 711! Tota una gesta cultural, la seva.

Durem polsim de sal als diccionaris i escates de sirena a les teulades

Embullarem les roses d'aigua blava
a on els joncs amaguen els aucells,
Vent de la mar!

Sota de l'herba sembrarem corals
perquè les cabres es facin de porpra,
Vent de la mar!

Farem trenelles d'assutzenes i algues
als campanars de viles lluny de l'aigua,
Vent de la mar!

Als sementers hi sembrarem copinyes
i als olivars hi penjarem les xarxes,
Vent de la mar!

Durem polsim de sal als diccionaris
i escates de sirena a les teulades,
Vent de la mar!

Fragment del poema "Vent de la mar" de Cèlia Viñas Olivella, al llibre Del foc i la cendra (1953).

Escoli: embullar és entrellaçar, desordenar; les trenelles són cordes primes trenades, en aquest cas d'assutzenes, que són lliris blancs; els sementers són les terres on se sembra; les copinyes són les cloïsses, però no necessàriament les escopinyes.

L'autora nasqué a Palamós l'any 1915. El 1943 guanyà unes oposicions a càtedra per ensenyar literatura a Almeria. A l'any següent de la publicació de Del foc i la cendra, únic llibre seu de poemes en català, moriria. Diuen que la seva poesia catalana està influenciada pels poetes mallorquins.

Terme

Terme m.

Del llatí terminus (fita, terme, límit)

DIEC1 (1995) i DIEC2 (2007): Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat.

-------

GDLC (1998): Mot. / Unitat lexical usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d'evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i llur expressió.

-------

TERMCAT: Unitat lèxica que designa una noció en un àmbit d'especialitat determinat.

L'agència Cook del turisme mental

"El diccionario, por el lado de la virtud metafórica que cada vocablo tiene, es como una inmensa agencia Cook del turismo mental."

José Ortega y Gasset a Notas de trabajo


L'anglès Thomas Cook (1808-1892) és considerat el pioner dels empresaris que es dedicaren a organitzar excursions turístiques. Va ser l'any 1841 que va organitzar sortides turístiques en tren des de Leicester fins a Loughborough per un xíling. Una de les més importants indústries actuals naixia llavors. L'agència de viatges Thomas Cook encara existeix actualment.

Optimot

Optimot, de la Generalitat de Catalunya, agrupa diferents diccionaris i fitxes d'informació: el DIEC2, el TERMCAT, el diccionari català-castellà i viceversa d'Enciclopèdia Catalana, el Nomenclàtor oficial de toponímia major catalana, els "Criteris lingüístics" de la Secretaria de Política Lingüística, a més de fitxes pròpies. Sembla interessant, i ideal per tal de fer consultes ràpides per Internet. Diuen que està en proves, o sigui que a provar-lo.

El rei

KING, n. A male person commonly known in America as a "crowned head," although he never wears a crown and has usually no head to speak of.

A king, in times long, long gone by,
Said to his lazy jester:
"If I were you and you were I
My moments merrily would fly --
Nor care nor grief to pester."

"The reason, Sire, that you would thrive,"
The fool said -- "if you'll hear it --
Is that of all the fools alive
Who own you for their sovereign, I've
The most forgiving spirit."

 Oogum Bem

Ambrose Bierce, The Devil's Dictionary


Avui s'anuncia que els periodistes d'El Jueves han estat condemnats a pagar multes de 3.000 € . Llàstima que el jutge no hagi tingut l'encert de condemnar-los a 2.500 €. Qui cobrarà els diners? La resposta deu ser tan obscena que no l'aconsegueixo trobar en cap notícia de les publicades fins ara.

Traïció pròpia: "Rei m. Personatge masculí, generalment conegut a Amèrica com a "cap coronat", tot i que mai porta corona i normalment no té un cap del qual es pugui parlar."

Un rei, fa molts molts anys,
li digué al seu desenfeinat bufó:
"Si jo fos tu, i tu fossis jo,
la meva vida passaria feliçment,
sense càrregues ni molèsties que em preocupessin"
"La raó, senyor, per la qual patiríeu"
digué el graciós, "-si em voleu entendre-
és que de tots els tontos vius
que us tenen per sobirà,
jo sóc qui té l'esperit més condescendent"

(La traïció del poema és del gran ràbula i millor germà, el puigmalet gran)

Lloms a la capçalera

Escric avui el més personal dels apunts que mai han aparegut aquí. He fotografiat la part més antiga dels meus diccionaris (només en falta un que és a cal metge, o sigui, a cal restaurador) i he afegit un fragment d'aquesta imatge a la capçalera del bloc. El pas del temps probablement farà que aquesta imatge es transformi en una altra, així que em fa gràcia deixar constància de l'estat actual de la qüestió. Com si d'una recepta de "Lloms a la capçalera" es tractés, passo a indicar-ne els ingredients, d'esquerra a dreta:

torra, petro	Dictionarium, seu Thesaurus Catalano-Latinus, verborum ac Phrasium	Officinâ Typographicâ Raphaelis Figueró	Barcinone	[c. 1696]
torra, petro	Dictionarium, seu Thesaurus Catalano-Latinus, verborum ac Phrasium	Officinâ Typographicâ Raphaelis Figueró	Barcinone	[c. 1701]
Torra, petro	Dictionarium, seu Thesaurus Catalano-Latinus, verborum ac Phrasium	Officinâ Petri Morera Typographi	Vici	1757
Broch, joseph	Promtuario trilingue (Cathalan, Castellano y Francés)	Imprenta de Pablo Campins	Barcelona	1771
esteve, belvitges i juglà	Diccionario catalan-castellano-latino	Oficina de Tecla Pla vídua, administrada por Vicente Verdaguer	Barcelona	1803-05
roca y cerdá, agustín antonio	Diccionario manual de la lengua catalana y castellana	Compañía de Jordi, Roca y Gaspar	Barcelona	1806
roca y cerdá, agustín antonio	Diccionario manual de la lengua catalana y castellana	Viuda de D. Agustin Roca	Barcelona	1824
(martí, bordas, cortada)	Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans (2 volums)	Imprèmpta de Joseph Torner	Barcelona	1839
labernia, pere	Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina (2 volums)	Estampa dels hereus de la V. Pla	Barcelona	1839-40
F.M.F.P. y m.m. (Fray Magín Ferrer)	Diccionario catalán-castellano	Imprenta y Librería de Pablo Riera	Barcelona	1839
J.G.Y.C.	Nou diccionari manual Catalá-Castellá	Imprenta y Librería de Joaquin Grases	Gerona	1845
saura, santiago angel	Diccionario manual, ó vocabulario completo de las lenguas Catalana-Castellana	Librería de Estévan Pujal, editor	Barcelona	1851
FERRER, P. M. FRAY MAGÍN	Diccionario catalan-castellano con una colección de 1670 refranes	Imprenta y Librería de Pablo Riera	Barcelona	18542
D. J. M.	Novísimo diccionario manual catalan-castellano	Imprenta y Librería Politécnica de Tomas Gorchs	Barcelona	1856
labernia, pere	Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina (2 volums)	Espasa Germans	Barcelona	1864-652
labernia, pedro	Novísimo Diccionario de la Lengua Castellana con la correspondencia catalana (2 volums)	Espasa Hermanos, editores	Barcelona	1866-67

Són alguns dels més vells exemples en la història personal d'una fal·lera.
(I si algú pensava en fer-me un obsequi aquest Nadal ja sap allò que no cal regalar-me.)