Any Pompeu Fabra 2018: logotip

Aquest és el logotip de l’any Pompeu Fabra que celebrem aquest 2018.

El disseny, de l’estudi Azcunce-Ventura, mostra un llibre-arbre obert on es barregen fulles i lletres, i servirà per identificar les activitats que s’organitzin aquest 2018 al voltant de la commemoració del 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i Poch.

Any Pompeu Fabra 2018: Calendari

El 20 de febrer del 2018 es compleixen 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, i l'efemèride se celebrarà de diferents maneres, totes agrupades dins de l'Any Pompeu Fabra. Una de les primeres ha estat l'edició d'un calendari dedicat a la seva vida i obra. És un calendari commemoratiu de paret de mida gran (30 x 45 cm), amb anotacions i frases diverses, i algunes de les millors fotos del Mestre.

Els interessats d'adquirir-lo poden contactar amb els organitzadors de la Ruta Pompeu Fabra, David Paloma i Mònica Montserrat. 

Els diccionaris de la Marta

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades,

habitem en elles, així en

els mots elementals 

de la infantesa, o en les

acurades oracions

dedicades a lloar l'eterna

bellesa femenina,

o, encara, en les darreres

frases del discurs

de la vida. (...)

Miquel Martí i Pol, "Cançó"

"Els diccionaris" és un projecte cultural de la vigatana Marta Salarich Bardia per tal de reviure i difondre paraules catalanes a través de diferents suports i formats. S'articula al voltant d'un eix temàtic, que en el cas de la primera proposta és la festa. 

La idea va acompanyada d'una publicació, un llibre a dues tintes, blanca i vermella, que inclou una paraula per a cada inicial del nostre abecedari (menys per a la dissortada i grega). Cada mot, que ocupa una plana, inclou definició, etimologia, sinònims i un exemple d'ús. Com a colofó, traduccions a sis llengües de cada paraula. Un llibret amb una acurada edició, limitada a 500 exemplars.

Aquesta festa de paraules s'ha presentat a Vic (a la Capella de la Casa Ricart) i a Barcelona (a la gracienca Galeria Visions). Li desitgem una llarga travessia plena de mots i alegria.

Fa 77 anys, a Sant Feliu de Codines

Aquesta setmana tenen lloc a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) dos importants actes per recordar la figura del Mestre Fabra. 

El primer és una conferència sobre Fabra a càrrec de Jordi Mir, estudiós de l'obra fabriana i un dels directors de les Obres completes de Pompeu Fabra. Mir comptarà amb la col·laboració de l'historiador Borja de Riquer, que parlarà sobre els exiliats republicans. Casualment tindrà lloc, el divendres 22 de gener, en una biblioteca dedicada a un altre gramàtic, en Joan Petit i Aguilar, lingüista codinenc.

Dos dies després, el diumenge 24 a les dotze del migdia, s'inaugurarà al carrer d'Agustí Santacruz, núm. 67, una placa commemorativa dedicada a Fabra. Des d'aquesta casa, el 24 de gener de 1939, o sigui fa 77 anys, la família Fabra partí cap a l'exili cap a França. Sant Feliu de Codines és on la família Fabra passava l'estiu. Actualment l'edifici és propietat de la família Riquer.

No deixa de ser estrany que trobem plaques d'homenatge a Fabra on visqué a Badalona, on visqué i morí a Prada, ara a Sant Feliu de Codines, però encara no en trobem cap on va néixer. Aprofitem novament per tornar a demanar que l'Ajuntament de Barcelona col·loqui una placa commemorativa en record del lloc on va néixer Pompeu Fabra.

Es presenta el nou Diccionari grec-català. D’Homer al segle II dC

Era qüestió de temps. I n'ha passat: des del segle II fins al XXI. Però ja no podem queixar-nos, com fèiem fa quatre anys. Llavors vam escriure:

"Tot això a l'espera del llargament desitjat diccionari grec-català d'Enciclopèdia Catalana (una absència encara més remarcable sabent que GREC són, o eren, les sigles del grup de l'Enciclopèdia)"

Els Déus de l'Olimp editorial han acabat escoltant els mortals usuaris de la catalana llengua i ja el tenim aquí, publicat per Enciclopèdia Catalana i la Fundació Institut Cambó:

Dilluns 13 de juliol comença a Barcelona el XIV Congrés d'Estudis Clàssics, i aquest mateix dia, a les 5 de la tarda, tindrà lloc la primera presentació d'aquest diccionari a l'aula capella de la Facultat de Filologia de la UB. Hi intervindran Francesc J. Cuartero, Joan Alberich, Josep Granados i Jaume Almirall, membres de l’equip d'hel·lenistes que han redactat l’obra.

Després de l'estiu hi ha previstes més presentacions:  a l'IEC, al Centre de Lectura de Reus, al Fòrum Auriga de Vilafranca de Penedès...

Aquest gran diccionari conté més de 92.000 entrades, nombroses citacions, noms propis, etimologies i diversos mapes del món grec antic amb els topònims en català.

Més informació al Bloc d'Estudis Clàssics de la UAB.

Premis Pompeu Fabra 2014

 

Els premiats en la 5a edició dels premis Pompeu Fabra (2014) han estat:

- En la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana: el grup musical Manel. Aquí la cançó "Desapareixíem lentament", on es parla de pujar a un arbre per veure el Llobregat:

- En la categoria de trajectòria professional, científica o cívica: el sociolingüista mallorquí Joan Melià i Garí.

- En la categoria de l'àmbit socioeconòmic, els establiments d'entrepans Viena.

- En la categoria de comunicació i noves tecnologies, Núvol, el digital de cultura, idea d'en Bernat Puigtobella.

- En la categoria d'incorporació a la comunitat lingüística catalana, la santcugatenca Ileana Belfiore, voluntària del Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL).

- En la categoria de voluntariat lingüístic, el projecte solidari Rossinyol de la Universitat de Girona i la Fundació Servei Solidari.

El lliurament va tenir lloc el 8 d’abril al Palau de la Generalitat. El premi Robèrt Lafont d'enguany es lliurarà el mes de juny, en el marc de l’XI Congrés de l’Associacion Internacionala d’Estudis Occitans, a Lleida.

 
Premis anteriors: 2008, 2009, 2010, 2012.

Pompeu Fabra, el científic de la llengua. 100 anys de les normes ortogràfiques

Sota aquest llarg títol es presenta aquests dies, a la Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar, una exposició que s'emmarca dins de la commemoració del centenari de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. L'organitza la Plataforma per la Llengua Canet de Mar i compta amb la col·laboració de la CAL (Coordinadora d´Associacions per la Llengua catalana).

Va començar el 13 de gener i hi serà fins l'1 de febrer, així que encara queden uns dies per anar-hi a veure els plafons expositius. Aquí més detalls.

El residencial carrer Pompeu Fabra de Canet de Mar, on no té lloc l'exposició

Més i més Fabra

Demà és un dia important per a la lexicografia catalana. A les set del vespre tindrà lloc a l'IEC un acte amb Pompeu Fabra com a protagonista, i per molts motius.

En primer lloc, es presentarà el novè i últim volum de les Obres completes de Pompeu Fabra, un projecte editorial dirigit per Jordi Mir i Joan Solà (mort l’any 2010), i que va començar l'any 2002. Aquest  darrer volum inclou textos i materials de Fabra trobats en diferents publicacions, una cronologia general de la seva vida i obra i una bibliografia sobre la seva obra i figura.

Segon, es farà l'acte oficial de la donació del Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir a l’IEC. Aquest Fons està format per 1.535 registres d’obra impresa, inventariat, catalogat, i ordenat a l’Arxiu de l’IEC. Tot al voltant del Mestre.

Tercer, s’inaugurarà l’Espai Fabra a l’IEC, amb l’objectiu de facilitar la difusió i la investigació de la persona i l’obra de Pompeu Fabra. S'hi exposaran material bibliogràfic, manuscrits, fotografies i objectes relacionats amb Fabra i altres membres de l’IEC que hi van tenir relació.

Quart, es presentarà un nou portal a Internet sobre l’obra de Fabra, que inclourà informació sobre el fons documental relatiu a Pompeu Fabra de l’Institut d’Estudis Catalans i on es podran consultar, per primera vegada a la Xarxa, les fitxes manuscrites del Diccionari general de la llengua catalana.

En l’acte intervindran el president de l’IEC, Salvador Giner; el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el president de la Secció Filològica, Isidor Marí; el curador del novè volum de les Obres completes, Josep Murgades, i el director de l’obra i donador del Fons Fabra, Jordi Mir.

 Per assistir-hi

Notícia a l'IEC

 Imatge de Fabra d'aquí

La Llibreria Catalònia i el principal diccionari català del segle XX

El tancament anunciat avui mateix, 7 de gener de 2013, de la Llibreria Catalònia costa de pair. El tancament de qualsevol llibreria causa tristesa, però aquesta circumstància s'agreuja quan l'establiment en qüestió clou una història de 88 anys vinculats a la cultura del seu propi nom.

El diccionari més important de la lexicografia catalana del segle XX, el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC) de Pompeu Fabra, va ser publicat, primer en fascicles (1931) i després en un sol volum (1932), per la Llibreria Catalònia, situada a la Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona. L'editor del DGLC, Antoni López Llausàs, va ser un dels fundadors de la llibreria (el 8 de maig de 1924), i fins a la Guerra Civil va ser normal que la Catalònia publiqués llibres. López Llausàs consta com a editor del DGLC fins a la 6a edició de 1974. També va ser editor de la revista D'Ací i d'Allà, on es publicarien aquests dos anuncis del Fabra en fascicles i del d'un volum.

Anunci del Fabra per fascicles a la revista D'Ací i d'Allà
de desembre de 1931 (núm. 168, penúltima pàgina)

Anunci del Fabra en un sol volum a la revista D'Ací i d'Allà
d'abril de 1933 (núm. 172)

La Catalònia també havia publicat abans, el 1929, un Compendio de gramática catalana. de Pompeu Fabra.

I un temps després del Fabra, quan el país ja era conscient de la importància d'aquesta obra, publicarien les Opinions autògrafes sobre el DGLC.

Durant alguns anys de la llarga nit (1940-1976), la Llibreria Catalònia es passà a dir Casa del Libro, com apareix en aquestes imatges del Sant Jordi de 1968, any del centenari de Pompeu Fabra i de la 5a edició del DGLC.

El Sr. Miquel Colomer Planagumà, actual director de la Llibreria, clou així el comunicat del tancament:

"Ara i en el futur, amb totes les noves formes que pren la difusió cultural, hi ha i hi haurà persones, associacions, col·lectius i empreses que fan i faran possible la pervivència de la literatura i en general de la cultura escrita. Desgraciadament, en aquest futur, la llibreria Catalònia no podrà ser-hi present."

El DGLC de Fabra perd avui una part de la seva història viva. Tant de bo les llibreries mai haguessin de tancar.

S'acaba l'any Alcover 2012

Aquesta setmana se celebren tot d'actes de cloenda de l'any Alcover 2012. Amb aquesta iniciativa s'ha commemorat el 150è aniversari del naixement del lingüista Antoni Maria Alcover i Sureda, que tingué lloc a Santa Cirga (Manacor) el dia de la Candelera de 1862.  

En concret, demà i demà passat es recordarà mossèn Alcover a Palma, Barcelona i, de manera no tan directa, a Calp (Alacant): 

- Dimarts 18 de desembre a Palma: Jornada "Antoni Maria Alcover en el 150è aniversari del seu naixement". Se celebrarà al matí a la Universitat de les Illes Balears, i a la tarda a la seu de CaixaForum, organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans.

- Dimecres 19 de desembre a Barcelona: Obrirà l’acte una conferència de Maria Magdalena Gelabert, directora general de la Institució Pública Antoni M. Alcover, sobre el perfil humà d’Antoni M. Alcover. Seguidament, hi haurà la presentació de l’edició crítica de l’Aplec de rondaies mallorquines, a càrrec de Josep A. Grimalt, professor de la Universitat de les Illes Balears, i la taula rodona «La vitalitat de la tradició oral avui i la importància del llegat d’Antoni M. Alcover». L’acte es retransmetrà en directe per Internet a ww.iec.cat.

Demà, dimarts 18, també tindrà lloc, a les 13 hores a l'IES Ifac de Calp, la conferència: «Les Normes de Castelló fan 80 anys. Homenatge a Pompeu Fabra, Antoni M. Alcover i Josep Pascual i Tirado », a càrrec de Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l’IEC i delegat de l’Institut a Castelló.

Aprofitem també per recuperar un podcast del programa En guàrdia de Catalunya Ràdio. El 4 de novembre d'enguany van emetre "La disputa Alcover-Fabra", on "la filòloga Maria Pilar Perea recorda l'enfrontament entre les dues grans figures de la filologia catalana del segle XIX, mossèn Antoni Alcover, el pare de la dialectologia a Catalunya, i Pompeu Fabra, el creador de l'estàndard català i de la gramàtica i l'ortografia normativa".

Antoni Maria Alcover: l'honor de les paraules

De la Institució Pública Antoni M. Alcover

Dins dels actes de l'Any Alcover 2012 (150è aniversari del naixement de mossèn Antoni Maria Alcover), demà s'inaugura, a la capella de la Misericòrdia de Palma i fins al 8 de desembre, l’exposició "Antoni Maria Alcover: l’honor de les paraules", comissariada per Gabriel Janer Manila.

L'antiga casa de la Misericòrdia de Palma, seu de l'actual Consell de Mallorca, havia estat una institució benèfica dedicada a acollir indigents. Els darrers governs balears semblen entestar-se, en els seus atacs contra l'ús del català a l'ensenyament, els mitjans de comunicació i l'administració pública, a convertir aquesta llengua pròpia de les Illes en un simple indigent cultural. Gegants de la llengua com mossèn Alcover dignifiquen allò que els polítics intenten denigrar. No podem oblidar ni una cosa ni l'altra.

Informació via Diari d'un llibre vell

Els mots de l'Alcover-Moll

Arran del 50è aniversari de la publicació del darrer volum del diccionari Alcover-Moll, el recomanable diari digital de cultura Núvol està publicant la secció "Els mots de l'Alcover Moll", dins d'Homo Fabra, l'espai dedicat a la llengua catalana i la ludolingüística. En aquest espai, demanen a lletraferits catalans que triïn una paraula del DCVB i en facin un breu escrit. Deixo la llista dels mots que hi apareixen per ara:

Enric Casasses. Aquesta dona ja ha clos
Jordi Raventós. Tenir sempre les oques a ferrar
Marta Rojals. Fato
Joan Sellent. Viuda
Joan J. Ignasi Gras. Espanyar
Maria Nunes. Llibertament
Carme Fenoll. Biblioteca
Màrius Serra. Mestrança
Carles Camps Mundó. Feina
Josep M. Fulquet. Taller
Àngels Codina. Figa
Josep Bargalló. Moll
Maria Cabrera. Coltell
Jordi Puntí. Pissiganya 
Muriel Casals. Passeig
Bel Olid. Sang
Enric Gomà. Burricada
Montserrat Camps i Piró. Quimera
Àlex Gutiérrez. Patata
Joana Serra de Gayeta. Horabaixa 
Joan de Déu Domènech. Espanya 
Biel Mesquida. Llefre
Maria Barbal. Arrecerar
Jordi Llavina. Pèlag
Víctor Pàmies. Dita

La llista la clou, ara mateix, el paremiòleg de capçalera de Catalunya, l'admirat Parèmies,  qui a banda d'haver començat a publicar llibres en paper, per sort dels seus lectors, s'estrena també com a tallerista, a Vilafranca del Penedés i a Barcelona. Si el tema us atrau, no ho dubteu i aprofiteu aquests tallers. 

Un Amades apòcrif al costat de l'Amades del segle XXI

L'obra més sòlida de Fabra

"Sempre que n'he tingut avinentesa, he proclamat que la Gramática de 1912 és l'obra més solida de Fabra, pel seu suport científic i per la seva expressió formal. [...] La Gramática de 1912 és, de més a més, la base de les altres gramàtiques que Fabra aniria publicant successivament. És innegable que, entre totes elles, la de 1918 esdevingué la més important, àdhuc transcendental, per tal com fou considerada, per l'Institut d'Estudis Catalans i per tots els catalanoparlants, com el text prescriptiu de la llengua catalana (i el que en dic s'aplica a totes les seves reedicions posteriors). No és menys innegable, emperò, que aquesta gramàtica descansa tothora en la doctrina lingüística de la de 1912 (havent-ne llevat tots els punts que podien ésser superflus en un text normatiu)."

Antoni M. Badia i Margarit

Demà es commemora al Palau de la Generalitat el centenari de la Gramática de la lengua catalana (1912) de Pompeu Fabra. En el prefaci que el professor Badia i Margarit escrigué a la reedició facsimilar de la Gramática (Barcelona: Aqua, 1982) digué d'ella que és l'obra més sòlida de Fabra. És la seva primera gramàtica, un any després vindrien les Normes ortogràfiques, i té el mèrit d'estructurar un pla de treball que després es plasmaria en d'altres obres obres gramaticals. 

Allò que passa més desaparcebut d'aquesta obra és que inclou també la primera aportació lexicogràfica del mestre Fabra, un Vocabulario catalán-castellano y castellano-catalán (p. 341-453), que, a més, és l'únic recull de lèxic bilingüe de tota la seva extensa obra lexicogràfica. Aquest vocabulari presenta uns criteris de redacció únics en tota la història de la lexicografia catalana, fet que el fa encara més interessant. Entre ells, la supressió de la hac (ome per home); el canvi de la i de diftong decreixent per y (eyna per eina), etc. També recull, en versaleta, formes antigues del català. 

De totes les característiques d'aquest vocabulari, la més curiosa, i que no he trobat en cap altre recull bilingüe semblant, és que ordena alfabèticament en una única llista totes les entrades, catalanes (en lletra normal) i castellanes (en cursiva): patge, patio, patir, patizambo, pato, pau... No separa en dues llistes català-castellà i castellà-català, com s'havia fet sempre (i es continuaria fent sempre després d'aquest experiment), sinó que trobem un únic vocabulari català i castellà  alhora. 

En l'acte de demà, a dos quarts de vuit del vespre, presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, hi intervindran Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l’IEC; Jordi Mir, director de les Obres completes de Pompeu Fabra, i Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística. També s'aprofitarà per presentar el vuitè volum de les Obres completes de Pompeu Fabra, que recull l'epistolari conservat de Fabra i el seu Curs de llengua catalana per correspondència.

 

50 anys del DCVB

L'any 1962 es publicà el desè i darrer volum d'un dels diccionaris més importants mai fets en la nostra llengua. Per això darrerament hi ha molts actes que giren al voltant del Diccionari català-valencià-balear, com aquest:

Data: 5 d'octubre de 2012 de 09:00 a 14:00. Divendres.
Lloc de realització: Aula Magna. La Nau (Universitat, 2), València.

9’15h. Inauguració
9’30h. Santi Cortés: La presentació del DCVB a València el 1951
10’15h. Taula Redona: El DCVB i el valencià
Josep Lacreu (AVL): L’aprofitament normatiu del DCVB
Lluís Gimeno: El tortosí en el DCVB
Santi Vicente: La fraseologia en el DCVB
Modera: Emili Casanova
11’30h. Descans.
12h. Gabriel Janer Manila: Antoni Maria Alcover, el promotor del DCVB
12’45h. Maria Pilar Perea (UB): La tasca d’elaboració del DCVB
13’30h. Joan Veny (UB-IEC): Els criteris d’elaboració del DCVB

Entrada gratuïta, aforament limitat.

Organitza: Fòrum de Debats. Vicerectorat de Cultura i Igualtat. Acadèmia Valenciana de la Llengua.Contacta: cultura@uv.es. Més informació:http://www.uv.es/cultura/v/docs/actdebats

Alcover-Moll-Sanchis

La calaixera amb les fitxes de paraules

El diccionari

 

Premi Joan Solà 2014

PREMI INTERNACIONAL DE RECERCA EN FILOLOGIA CATALANA “JOAN SOLÀ”

TERCERA EDICIÓ (2014) - TEMA: LEXICOLOGIA, LEXICOGRAFIA I SEMÀNTICA

CONVOCATÒRIA DE LA TERCERA EDICIÓ
En el decurs de l’acte de lliurament del segon premi a la Universitat de Lleida el 21 de setembre de 2012. Data límit de lliurament d’originals: 23 d’abril de 2014.

ATORGAMENT DEL PREMI
Segona quinzena de setembre de 2014 a la Universitat de Lleida.

OBJECTIU
Guardonar un treball de recerca original de l’àrea de semàntica, lexicologia i lexicografia.

NATURALESA I EXTENSIÓ DE LA RECERCA
— El treball d’investigació, inèdit en la seva integritat, ha de ser redactat en català, amb un resum en anglès (2.000-3.000 caràcters) i presentat adequadament perquè es pugui difondre.
— L’obra no pot haver rebut prèviament per a la seva elaboració parcial o total un premi de característiques similars al que es convoca.
— Extensió màxima: 200 pàgines (no superior a 2.400 caràcters —amb espais— per pàgina).
— Se n’han de lliurar sis còpìes enquadernades i una còpia en format electrònic a les adreces següents, fent constar el nom, les adreces (postal i electrònica), el telèfon i el NIF de l’autor o autora:

Departament de Filologia Catalana i Comunicació
Facultat de Lletres
Universitat de Lleida
Plaça de Victor Siurana, 1
25003 LLEIDA
secretaria@filcat.udl.cat

PROMOTORS
Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell).
Departament de Filologia Catalana i Comunicació (UdL).

DOTACIÓ
10.000 euros (actualitzable quan la Comissió Permanent ho cregui oportú).

ENTITATS COL•LABORADORES, SEGONS CONVENI INSTITUCIONAL
Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, Diputació de Lleida (Institut d’Estudis Ilerdencs), Departament de Filologia Catalana i Comunicació (UdL), Consell Social de la UdL, Vicerectorat d’Activitats Culturals i Projecció Universitària de la UdL, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans i Òmnium Cultural.


Informació via Infozèfir

Rull: ¿i no està bé que tot sigui tan complicat? (al voltant d'unes passejades per Salamanca amb motiu del XVI Col·loqui de l'AILLC)

Rull: ets de por! Mira que fer-me una pregunta com a títol d'un apunt... Hauria de fer com el Pere que encara està preparant la resposta a la  pregunta que li vas fer. Exacte! El teu llarg (que no dens) apunt parla de tantes coses que ja t'aviso d'entrada que penso divagar i no respondre a res en concret. 

Diu la llegenda que Aristòtil, quan ensenyava filosofia al seu liceu atenenc, ho feia tot passejant. D'aquí que aquesta acadèmia del saber es conegui com a escola peripatètica (περιπατητικός i el nostres mots 'itinerant' o 'ambulant' semblen tenir alguna relació). A Salamanca, amb motiu del XVI Col·loqui de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), hem gaudit de ponències i comunicacions interessants. I hem passejat per una ciutat imponent.

Recepció a l'ajuntament de Salamanca el vespre del 2 de juliol

 

La realitat política és complexa, com ho és la realitat lingüística. Tot passejant, hem anat d'una banda a l'altra constantment, del llenguatge de la tribu a la situació de la polis. De fet, un congrés de llengua i literatura catalanes a Salamanca connecta les dues realitats (amb un grau de major o menor intensitat depenent de qui estableixi la connexió). 

Tant dins del congrés com durant les passejades, en el meu cas particular, la complexitat va servir-me d'estímul per formular preguntes, l'objectiu de les quals vau ser, especialment, en Jordi Ginebra, en Pere Navarro i tu mateix. Tots hem d'aprendre coses a la vida, però uns més que d'altres. Agraeixo la paciència que vau tenir amb un servidor. Sembla ser que, com al segle IV a. C., quan les cames es mouen, el cervell també ho fa. Hi ha molts detalls que no oblidaré d'aquests dies, i el peripatetisme salmantí figura a dalt de tot de la llista. Si tot no fos tan complicat, amic Rull, aquestes excursions dialèctiques no caldrien. Llarga vida a la complexitat!

Qui vulgui saber detalls més concrets, pot llegir el teu apunt o el d'unentretants o la crònica medieval del Taller de creació literària. O escorniflar en aquest youtube:

aPARAULA'm (9 de maig)

Els sempre actius Víctor Pàmies i Xavier Caballé ens conviden –i, amb gust, ens hi afegim– a sumar-nos als actes que s’han realitzat per commemorar el centenari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

aPARAULA’m

Així, us volem proposar d’apadrinar una paraula i explicar per què l’hem triada. El títol d’una cançó, una paraula guanyadora en una partida d’Scrabble, el nom d’algú important per a nosaltres… Llibertat total, com sempre!

I també com sempre, fidels al vostre estil, durant el dimecres, 9 de maig, dia de la primera reunió de la Secció Filològica, us convidem a penjar un escrit al vostre bloc i resseguir els escrits que hauran fet la resta de participants.

La intenció és poder fer una mena de mosaic amb totes les paraules triades, que enllaci els diferents blocs participants, com si fos una mena de llista de participants.

Si penses participar-hi, vés preparant el teu apunt aPARAULAt. També pots apuntar-te al Facebook i convidar altres persones a participar-hi.

PS: Us podeu inscriure en aquest formulari.

Núvol de vapor cultural

"Núvol.- Regió de l'atmosfera lliure on té lloc la condensació del vapor d'aigua contingut en l'aire. Es distingeix de la BOIRA en què no toca a terra. La classificació dels núvols universalment adoptada és la de l'Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel" (p. 49)

Al davant del reubicat monòlit dedicat a Pompeu Fabra de la barcelonina plaça Lesseps hi ha una biblioteca de la Diputació, la Jaume Fuster. Allí dins, dijous vinent, s'hi celebrarà una festa per presentar un nou diari digital d'esperit wiki on Fabra també tindrà el seu tros de cel. Imprescindible no tocar de peus a terra.

PS: El nostre paremiòleg de capçalera, que hi intervindrà, avui també en parla.

Una placa per a Pompeu Fabra: Imatges del monòlit de Lesseps

El monòlit dedicat a Fabra de la plaça Lesseps de Barcelona consta d’una roca portada des de Montserrat i un medalló d’en Pompeu Fabra incrustat al mig, encarregat a en Josep Miret l’any 1968, i del qual n'hi ha moltes altres reproduccions per Catalunya. Es va instal·lar a la plaça el novembre de 1982, amb motiu de la XIV Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra. L'any coincidia amb el cinquantenari de la publicació del Diccionari general de la llengua catalana (1931-1932). A la placa hi ha el següent text:

"A Pompeu Fabra
geni ordenador de la llengua catalana
en el cinquantenari
de la publicació del seu
Diccionari General
XIV Festes Populars de Cultura
"Pompeu Fabra" - Gràcia 1982"

Antiga ubicació a la plaça Lesseps.


Trasllat a la nova ubicació de la plaça Lesseps davant de la biblioteca Jaume Fuster, el febrer de 2012. Foto Ajuntament de Barcelona



El monument tapat a l'espera de la inauguració del dia 18. Fotos Galderich Press











Diversos moments de l'acte públic de reubicació del monòlit del 18 de febrer de 2012. Fotos Puigmalet & Caballé.

Durant aquest acte vaig preguntar a la regidora de Gràcia i a un tècnic municipal com estava el tema de la placa que informés d'on va néixer Fabra. Semblaven al cas de la iniciativa i em van traslladar la seva intenció de posar fil a l'agulla. No serà imminent, però sóc relativament optimista al respecte.

Avui es compleixen 144 anys del naixement de Fabra.