9 de juliol de 2012

Rull: ¿i no està bé que tot sigui tan complicat? (al voltant d'unes passejades per Salamanca amb motiu del XVI Col·loqui de l'AILLC)


Rull: ets de por! Mira que fer-me una pregunta com a títol d'un apunt... Hauria de fer com el Pere que encara està preparant la resposta a la  pregunta que li vas fer. Exacte! El teu llarg (que no dens) apunt parla de tantes coses que ja t'aviso d'entrada que penso divagar i no respondre a res en concret. 

Diu la llegenda que Aristòtil, quan ensenyava filosofia al seu liceu atenenc, ho feia tot passejant. D'aquí que aquesta acadèmia del saber es conegui com a escola peripatètica (περιπατητικός i el nostres mots 'itinerant' o 'ambulant' semblen tenir alguna relació). A Salamanca, amb motiu del XVI Col·loqui de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), hem gaudit de ponències i comunicacions interessants. I hem passejat per una ciutat imponent.

Recepció a l'ajuntament de Salamanca el vespre del 2 de juliol
 
La realitat política és complexa, com ho és la realitat lingüística. Tot passejant, hem anat d'una banda a l'altra constantment, del llenguatge de la tribu a la situació de la polis. De fet, un congrés de llengua i literatura catalanes a Salamanca connecta les dues realitats (amb un grau de major o menor intensitat depenent de qui estableixi la connexió). 

Tant dins del congrés com durant les passejades, en el meu cas particular, la complexitat va servir-me d'estímul per formular preguntes, l'objectiu de les quals vau ser, especialment, en Jordi Ginebra, en Pere Navarro i tu mateix. Tots hem d'aprendre coses a la vida, però uns més que d'altres. Agraeixo la paciència que vau tenir amb un servidor. Sembla ser que, com al segle IV a. C., quan les cames es mouen, el cervell també ho fa. Hi ha molts detalls que no oblidaré d'aquests dies, i el peripatetisme salmantí figura a dalt de tot de la llista. Si tot no fos tan complicat, amic Rull, aquestes excursions dialèctiques no caldrien. Llarga vida a la complexitat!

Qui vulgui saber detalls més concrets, pot llegir el teu apunt o el d'unentretants o la crònica medieval del Taller de creació literària. O escorniflar en aquest youtube:

17 comentaris:

  1. De tota la vida que s'ha aprés més passejant i xerrant que no assegut a una cadira.

    Veig que Salamanca no ha estat una excepció i sempre recorda que a Valladolid el s. XVI van editar el diccionari català-castellà per a poder llegir l'obra d'Ausias March...

    ResponSuprimeix
  2. Ai, ves, estava jo mirant el vídeo amb curiositat i interès, pensant que estava molt ben editat i que quina sort saber fer vídeos així, que jo això no ho sabré fer mai i que es deu necessitar un programa especial quan, de cop, dic "Ostres, jo a aquest el conec!!"

    Bé, que jo conegui una persona, no vol dir que aquesta persona em conegui a mi, clar. Si jo, pel carrer, em creuo amb Leo Messi, pensaré "ostres, aquesta cara em sona", però ell ni s'immutarà quan em vegi a mi (és la trista realitat)...

    Tot i que en Pere Navarro, segons on em veiés, potser sí que em recordaria, no ho sé... i és que és molt amic del mossèn de la meva Parròquia i hem compartit rialles i bromes al voltant d'un berenar a la "Sala 6" un dia després de vespres per Pasqua :-))

    Només l'he vist una vegada (força estona això sí) però les seves faccions i la seva veu (magnífica pel cant!) se'm van quedar a la memòria :-)

    Bé doncs... anar a parlar de la llengua catalana a Salamanca, té el seu "murbillu", no? :-))

    ResponSuprimeix
  3. Cuanto polaco profanando la regia patria del idioma castellano.

    ResponSuprimeix
  4. Així vam coincidir... i fins i tot diria que vaig anar amb el mateix grup de visita turística que tu! Em permeto recollir la teua crònica al meu blog ^^

    ResponSuprimeix
  5. Comence a pensar que hi ha més informació a fora que a dins del congrés... Som un País (Països?) 2.o... Que no se'ns oblide l'1 ;)

    ResponSuprimeix
  6. El peripatetisme és molt efectiu. Jo vaig treure'm unes oposicions fent-ne per les obres olímpiques de Barcelona!

    ResponSuprimeix
  7. El peripatetisme no serveix per res: vergonya us hauria de fer a tots plegats no haver aprofitat per agafar els "papeles de Salamanca" de tornada cap a casa, enlloc de passejar tant discutint sobre l'elaboració del pastís de pronoms febles. I a més a més, fent "gastu" a Salamanca!

    ResponSuprimeix
  8. Al final m'hi he posat, gràcies per empènyer-m'hi. No és un resum de totes les sessions, em centro en les de medieval, però de moment és una aportació més!

    ResponSuprimeix
  9. Pisco: D'això de passejar els profes d'història en sou experts. I sempre que he participat d'aquestes sortides he après molt més que assegut en una cadira.

    ResponSuprimeix
  10. Assumpta: En Pere Navarro no s'oblida fàcilment. Jo també vaig sentir-lo cantar (quin tros de veu) i vaig riure molt amb ell (ni recordo quan havia rigut tant amb algú). És un actor de primera.

    ResponSuprimeix
  11. Anónim: Re de profanar re. Com diu The Blob, també hi vam fer negoci...

    ResponSuprimeix
  12. Eutrapèlia: Doncs quina llàstima que no ens desvirtualitzéssim! La teva crònica és més com cal. A cal Gazo som més informals ;)

    ResponSuprimeix
  13. Dèlia: la qüestió és aprofitar bé l'1 i el 2. Igual que la qüestió és aprofitar bé els llocs tancats i els espais oberts. En l'equilibri hi ha la virtut!

    ResponSuprimeix
  14. Parèmies: Haguessis xalat de valent a Salamanca. Escoltant comunicacions i passejant amb naltros!!

    ResponSuprimeix
  15. The Blob: Sí que vam fer 'gastu', sí. De xoricets i pernil, per exemple...

    ResponSuprimeix
  16. Totalment d'acord ;-))
    Nosaltres també vàrem riure molt, moltíssim! No sé quants érem, potser uns quinze, que ens vàrem quedar després dels Vespres, i vàrem xalar un munt! :-DD

    Et diria que li donessis records, però estic seguríssima que pel nom no em pot pas recordar, com a molt, potser recordaria que va conèixer la que porta del blog de la Parròquia... però no ho crec...

    (Portar el blog vol dir que pujo els posts, busco les imatges i miro que quedi bonic... la majoria dels escrits NO són meus)

    En fi, amb gent així, la nostra llengua ha de tirar endavant amb força, sense cap mena de dubte! ;-))

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?