31 de maig del 2008

German-English Dictionary

German-English Dictionary, 2000

Fotografia lexicogràfica d'Abelardo Morell, fotògraf cubà.

29 de maig del 2008

El diccionari i la guia telefònica

"El diccionari i la guia telefònica són els dos únics llibres escrits per ordre alfabètic que han tingut èxit"
Jaume Perich

Jaume Perich al Perichcionario.

Citació recollida a la molt recomanable Base de Badades, on un servidor cada dia bada una estoneta.

27 de maig del 2008

Silabari Català

Fa un any i mig, el lingüista Joan Solà ens parlava, al suplement Cultura de l'AVUI, "d'una cosa admirable". El motiu de l'admiració era una de les obres potser més desconegudes de Pompeu Fabra, el Silabari Català. Com Solà deia, és senzillament "un llibret per ensenyar les beceroles a l'escola primària", publicat, en una cuidada edició, l'any 1904 a la Biblioteca Escolar de L'Avenç. Fabra considerava aquest Silabari com el complement al seu Primer Llibre de Lectura, llavors en premsa i que creiem no s'arribà a publicar mai. Al Silabari no hi ha frases, sinó només una enorme i deliciosa tirallonga de síl·labes i mots. El manual per aprendre a pronunciar frases hauria d'haver estat el Primer Llibre de Lectura. Així ho llegim a l'advertiment inicial de l'obra: "Aquest Silabari i el nostre Primer Llibre de Lectura estan escrits pera esser passats, no precisament l'un darrera de l'altre, sinó en gran part simultaniament. Es per això que l Silabari no comprèn la lectura de frases." Però això, i en desconeixem els motius, mai fou així, i el Silabari restà sense company. El mateix any 1904 Fabra publicà també a L'Avenç un Tractat d'ortografia catalana.

El llibret, que es vengué a un preu inicial de dues pessetes, té XXVIII capítols en un total de 151 pàgines. Aquests capítols són, bàsicament, grups de paraules agrupades pels sons de les seves vocals o consonants. Totes les paraules porten marcades les síl·labes tòniques, siguin obertes o tancades. El joc tipogràfic fa que les síl·labes i els mots adoptin en alguns casos unes formes geomètriques ben curioses.



A la pàg. 23 del meu exemplar, una nena que es deia Petronila va fer la següent anotació amb plomí: "ultima lecsion que leí con papa". Havien arribat a la lliçó VII.

El gran lexicògraf de Gràcia, que tant s'ocuparia de la normalització lingüística dels adults, amb aquesta publicació també havia pres cura dels més petits dels nostres avantpassats, els que ara fa poc més d'un segle començaven a aprendre les beceroles de "lo pus bell catalanesch del mon".

Aquesta obra ha estat recuperada recentment, en edició facsimilada, dins del segon volum de les Obres Completes de Pompeu Fabra (2006), obra dirigida per Jordi Mir i Joan Solà. D'inici s'havia projectat que aparegués al volum cinquè d'aquesta magna obra, però finalment es va avançar la publicació al segon. En aquesta edició trobem un pròleg al Silabari de Josep Gonzàlez-Agàpito.

En llengua catalana també disposem d'altres sil·labaris (aquests amb el títol ja normalitzat ortogràficament*):

- Sil·labari català de Pau Romeva (Barcelona, Editorial Pedagògica - Associació Protectora de l'ensenyança Catalana, 1922), il·lustrat per Josep Obiols.

- Sil·labari Camí de Josep Casanovas Clota (Barcelona, Impr. Elzeviriana i Llib. Camí, 1931), en dos volums.

- Sil·labari breu d'Anicet Villar de Serchs (Barcelona, Miquel A. Salvatella, 1932), il·lustrat per Hernández & Fernández.

Un altre dia potser en parlarem.

*El mot 'síl·laba' amb ela geminada és recollit per primer cop per Fabra al Diccionari ortogràfic de 1917. En grec s'escriu amb dues lambdes (syllabé) i d'aquí ve la ela geminada catalana.

25 de maig del 2008

Del bloc al llibre

En una setmana he rebut dos llibres que han fet un salt de la virtualitat d'Internet a la realitat impresa. La coincidència fa que parli dels dos alhora.



El primer que vaig rebre és La catosfera literària 08, la primera antologia de blocs escrits en llengua catalana. La presentació d'aquest recull, a la qual no vaig poder assistir, va ser la setmana passada. Al bloc Entrellum n'hi ha molta informació.

Les pàgines 104-105 estan ocupades per aquest punt meu sobre el Diccionari filosòfic de Voltaire, "una obra amarada d'enciclopedisme i esperit racionalista, irònica i intel·ligent". A part que els editors m'han afegit tres anys més de cop, potser de manera irònica, constato novament els riscos d'haver escollit una llatinada com a nom del bloc, ja que en les tres ocasions que apareix al llibre la primera i passa a ser llatina. Ja n'he informat l'editorial Cossetània, la qual s'ha disculpat amablement.

També molt a
mablement, abans que rebés el meu exemplar, en Xavi Caballé va enviar-me la fotografia de la meva col·laboració. Una bonica fotografia enfaristolada i a mitja llum que reprodueixo aquí, al costat d'una altra de la coberta que també és del mateix autor. I per si no l'havia enllaçat prou, aquí en teniu la seva crítica. Pensava que els dos havíem escollit casualment escrits del mateix dia, el 28 de juliol del 2007, però no, en el seu cas també hi ha un petit error i al llibre la data de publicació al bloc està equivocada. De fet, també l'han posat com a nascut a Terrassa quan crec recordar que en Xavier és de Sabadell... :)



El segon és un llibre de poemes de Josep Porcar, Els estius.

" 90º Quan el planeta / esdevinga amenaçat / pel descobriment històric / d'un horitzó vertical, / em deixaré caure feraçment / nit avall / fins a esborrar-me del mapa. / Cascades als oceans, / gratacels condemnats / a exercir de ponts, rius / rebaixats a la condició / de fonts, esquelets tenaços / enfilant-se món amunt / per les vies del tren. / Tot panorama. / El món a l'inrevés / no millorarà la caiguda; / només amb la pèrdua de l'equilibri / la perfeccionem.

Aquest poeta de Castelló de la Plana Vertical havia presentat aquest llibre a diversos concursos literaris, sempre sense fortuna. Com ell mateix diu "...van fer bé de no premiar-lo, animant-me així a publicar la primera edició d'aquests versos en Internet, on ja són compartits per un públic més nombrós i divers que l'esperable d'una llibreria tradicional". Ara ha tingut l'ocasió de passar de l'edició digital a l'edició en paper, i l'ha aprofitada. Tanmateix, algun vestigi digital es manté a l'edició impresa, que exhibeix una llicència creative commons de reconeixement no-comercial 2.5.

M'agraden molt els seus versos, però com que em temo que d'altres són millors crítics que un servidor us remeto directament a la crítica de Sam Abrams. Un últim tast:

" Cantilena per al meu fill Dos xiquets, a la vora, / alcen castells d'arena. / A poalets buiden la mar / i els peixos moren de pena."

23 de maig del 2008

Botons lexicogràfics


Aquests botons lexicogràfics provenien d'una botiga de Toronto que va plegar l'any passat, sense que aquesta col·lecció tingués res a veure amb el tancament. Imaginem.

22 de maig del 2008

Una màquina per a somiar

"Le dictionnaire est une machine à rêver"
Roland Barthes

El diccionari és una maquina per a somiar. Vist aquí, per exemple. Barthes (1915-1980) fou un escriptor i crític literari francès. Aquesta frase sembla que apareix al pròleg d'algun diccionari Hachette.

20 de maig del 2008

Multicercadors lingüístics a la UB

Igual que la dels bolets, ha arribat la temporada dels multicercadors. Fa un temps ens referíem als dos OPTImots: l'oficial i l'alternatiu. Personalment, sóc usuari habitual del primer, tot i que alguna vegada també m'escapo al segon. Ara toca el torn als multicercadors del Servei Lingüístic de la Universitat de Barcelona: un de lingüístic i un de terminològic.
Multicercador lingüístic

Els dos es basen en la tecnologia del Google per a crear motors de cerca personalitzats. En el cas del multicercador lingüístic hem comptabilitzat fins a 76 fonts (llocs web) d'on treu els resultats. El multicercador terminològic té avui 220 fonts, entre elles molts dels lèxics, glossaris i vocabularis d'especialitat que es troben per Internet. És una gran quantitat d'informació i, a més, tenen l'encert de referenciar també els recursos no indexats pel motor de cerca. Feina ben feta, de ben segur.

L'home és animal de costums, així que hem fet amb aquests multicercadors la mateixa prova absolutament inútil de cerca de mots que vam fer fa amb els OPTImots. Òbviament aquesta prova no té cap valor, ni en ella mateixa, ni en res aliè a ella mateixa. Els mots són totalment arbitraris i els resultats, també. És un pur entreteniment mancat de qualsevol indici de metodologia científica. Agafo la meva llista personal de deu paraules i aquests són els resultats, amb els 4 motors de cerca i el Google en català, avui 20 de maig del 2008:

Llista de mots

OPTImot oficial

OPTImot alternatiu

Multicercador lingüístic UB

Multicercador terminològic UB

Google en català

Basarda

12

2

1

0

6.490

Xerinola

8

0

1

0

11.700

Lexicografia

11

10

10

6

10.700

Atzucac

11

5

5

7

27.300

Cartenir

4

0

1

0

63

Estupend

5

1

1

0

1.310

Serenitat

19

5

5

6

31.800

Deportiu

2

1

1

0

40.400

Iconòfor

0

0

0

0

320

Gàubia

0

0

0

0

5


L'OPTImot oficial ha mantingut exactament els mateixos resultats que fa quatre mesos. L'OPTImot alternatiu ha variat, amb una lleugera minva en la quantitat total de resultats. La meva llista de mots no inclou gairebé lèxic d'especialitat, o sigui que el resultat en el cas dels motors de cerca de la UB es podia esperar així.

Com ja hem dit en d'altres ocasions, la llàstima, per a un usuari normal, és no tenir una eina que agrupi tant el DIEC2 com el vocabulari de fotoquímica de la UAB, tant el DCVB com el TERMCAT. Això encara no existeix. Encara. Però algun dia, arribarà.

Agraeixo al meu àngel de la guarda que m'hagi informat de l'existència d'aquests motors de cerca. Em sembla que ell també en parlarà algun dia i segur que amb més rigor que un servidor. Però no amb la mateixa celeritat, aquest cop. ;)

19 de maig del 2008

Terminologia per a fer boca i bocam

L'Associació Catalana de Terminologia (ACATERM), filial des del passat gener de l'IEC, organitza el proper 29 de maig la seva VI Jornada de l'ACATERM, dedicada enguany a la Terminologia de la Gastronomia i l'Enologia (aquí VI deu ser xifra o líquid element?).

Primer hi haurà una conferència del professor de Dret de la UB Jaume Pellisé: «Denominacions d’origen, indicacions geogràfiques i altres signes vinculats al territori». Després tindrà lloc una taula rodona sota el títol «A l’entorn de la terminologia del menjar i el beure», amb la presència de professionals en aquesta terminologia específica.

La Jornada es farà a la sala Pi i Sunyer de l'IEC de 9.30 a 14 h, gratuïta per als socis i amb un cost de 20€ per als qui no ho són.

En el menú lateral d'aquest bloc es pot accedir a diversos reculls terminològics en línia sobre alimentació, sobre gastronomia del Pròxim Orient i japonesa, sobre peixos i mariscs, sobre traduccions de plats i sobre procediments culinaris. I també el diccionari del vi de Xavier Rull, el glossari del vi de la casa Torres i el glossari del vi d'EnoPriorat.

A més, fa ja un temps vam parlar aquí de l'ampelonímia catalana, en tractar el Diccionari dels noms de ceps i raïms: L’ampelonímia catalana de Xavier Favà.

Bon Profit!


(Fotografia de Tomascastelazo)

17 de maig del 2008

"Visca tot el diccionari" de la Trinca

Mal que em diguin ordinari
visca tot el diccionari
i és que tant se me'n refot
de la lliga del bon mot.
No sigueu tan llepafils
i si més no respecteu
aquella immensa feinada
que va fer el pobre Pompeu.
Digueu-me per quins set sous
no s'ha de poder ajuntar
una "pe" amb una "u"
i una "te" amb una "a".
I digueu-me si és grollera
o si us sona malalment
aquesta disposició
que ha dictat el Parlament:

Gaudiran d'immunitat diputats i diputades
perquè, querelles a part, són persones reputades.

Mal que em diguin ordinari
visca tot el diccionari
i és que tant se me'n refot
de la lliga del bon mot.
I digueu-me si aquests versos
es poden trobar immorals
si van guanyar l'englantina
en els últims jocs florals:

Furiós ve l'oratge, guaita el mar com bull.
Onades salvatges rebenten l'escull,
rebenten l'escull onades salvatges.

Si són els sons que molesten
doneu-me quatre raons
perquè després de dir "cu"
no s'ha de poder dir "llons".
I digueu-me si hi ha algú
que pugui trobar groller
aquest nou ritme que canta
tota l'afició culé:

Ja tenim equip i un mister anglès
i hem guanyat la lliga com aquell qui res.
Quan en Núñez fitxa onze jugadors,
n'escull onze dels millors.

Mal que em diguin ordinari
visca tot el diccionari
i és que tant se me'n refot
de la lliga del bon mot.
Mentre hi hagi una paraula
patint discriminació
la nostra llengua estimada
serà una llengua amputada
i perdonin l'expressió.


Cançó del disc És que m'han dit que... (1985), amb lletra i música de La Trinca. No he trobat ni a Google Video ni a Youtube cap vídeo d'aquesta cançó. I no he buscat més. Tanmateix, jo només amb la lletra ja me'ls imagino cantant-la.

15 de maig del 2008

Vocabulari de paremiologia

"Els refranys són perles de saviesa, la filosofia del poble, els evangelis populars. Recullen ciència, història, ensenyaments i doctrina"
Víctor Pàmies al Diccitionari

Víctor Pàmies i Riudor (Barcelona, 1963) és un gran blocaire i millor persona.

És un gran blocaire perquè ell solet gestiona qui-sap-los blocs (o blogs, com, ai las!, li agrada escriure a ell): avui en té deu, demà en seran onze. I no és només la impressionant quantitat. És, sobretot, la qualitat allò que el distingeix: la seriositat, la claredat, la planificació, el màxim detall... En Víctor està fent realitat un gran projecte de divulgació cultural dins de la llengua catalana. Una d'aquelles empreses personals dignes de ser seguides de ben a prop. Per cert, tots els seus blocs els trobem aixoplugats sota la imponent Paremiosfera, la matriu dels refranys catalans. (Pamiosfera, s'hauria de dir...)

És millor persona perquè en tots els seus projectes demostra que la cultura no és qüestió de cap elit, sinó que s'ha de compartir amb tothom. Aquest lingüista obre les portes dels seus blocs de bat a bat. Amb senzillesa, amb generositat i amb un gran sentit de l'amistat, que el Marc i un servidor, per posar un exemple, hem viscut en primera persona (del plural). Aquest tarannà fa encara més fabulosa la seva esplèndida dedicació.


Aquest apunt, que s'ha acabat convertint en un merescut escrit laudatori, era per parlar del Vocabulari multilingüe de paremiologia (català, castellà, anglès, francès) que no fa molt ha presentat com a projecte final per al Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Perquè no sigui dit, a continuació reprodueixo l'acurat article que a aquesta nova eina dedicà el Butlletí informatiu sobre llengua catalana, Infozèfir:

" Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg de Vallromanes, acaba de compartir des del seu blog sobre paremiologia catalana un vocabulari multilingüe sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys.

Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s'ha especialitzat en l'estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blogs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com.

A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d'una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l'elaboració d'un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.
És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.

Pàmies avança que aquest vocabulari és l'embrió d'una obra molt més ambiciosa: l'enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.

Al web hi ha un apartat perquè qualsevol persona pugui enviar informació a l'autor.

Víctor Pàmies també és l'autor del primer refranyer català-castellà a Internet, d'un refranyer temàtic i manté des d'agost de 2005 el seu blog Raons que rimen."

Acabaré amb una confessió personal. Jo estic entre els afortunats que van descobrir què era la paremiologia visitant aquest lloc del Víctor. En la meva opinió, el millor dels nombrosos blocs d'aquest savi de la xarxa.

13 de maig del 2008

És possible entendre el català amb respecte, ganes i confiança

L'argenterenca exdirectora del TERMCAT, Maria Teresa Cabré, optimista ella, com diu el peu de foto, afirma que és possible entendre el català amb respecte, ganes i confiança. Les declaracions són extretes d'una entrevista feta la setmana passada, no cal dir on, amb motiu de l'inici del CINEO 2008.
Jo, que també dec ser optimista, crec que té tota la raó del món. O sigui, que aquesta situació ideal de respecte, ganes i confiança "és possible". Òbviament aquesta no és la nostra situació actual. Si ho fos, per què un periodista d'un important mitjà de comunicació de Catalunya decidiria posar una afirmació en principi tan neutre com a titular de la notícia? El titular sembla innocent, però no ho és gens ni mica. De fet, fa feredat viure en un país on això és un titular.

10 de maig del 2008

De la destrucció de la biblioteca de Pompeu Fabra



Del llibre Catalunya sota el règim franquista (Edicions Catalanes de París, 1973) de Josep Benet i Morell:
"Durant els primers mesos de l'ocupació de Catalunya per les forces del general Franco van ser destruïdes les biblioteques i els arxius de nombrosos intel·lectuals catalans que s'havien refugiat a França. Va desaparèixer, per exemple, la biblioteca particular i els arxius de l'escriptor Antoni Rovira i Virgili; i la biblioteca de Pompeu Fabra va ser tirada i cremada al mig del carrer a Badalona, etc."

De la conferència Pompeu Fabra i Poch. Semblança biogràfica de Joan Solà (IEC, Barcelona, 2006) :
"Però la desolació de Fabra s’incrementa per un altre motiu: «No puc deixar de pensar [...] en els meus papers i llibres, la riquesa que més estimo i que hauré d’abandonar quasi totalment. Sense les obres de lectura i de consulta, i sense els apunts manuscrits, em sentiré pobre i desemparat. Aquesta serà per a mi la pitjor pobresa», havia dit uns dies abans a Rovira i Virgili, quan encara no sabia que el seu pis de Badalona seria saquejat i que tots els seus llibres i papers es dispersarien o serien destruïts. Aquesta mancança de les pertinences intel.lectuals, que eren un aspecte fonamental de la seva vida i de la seva obra, l’afligiran durant els anys d’exili: no compta ni amb el seu propi diccionari, la fita més preuada de la seva obra, i Emili Granier-Barrera n’hi regalarà l’any 1939 un exemplar que li havia regalat a ell Josep Maria de Sagarra («Vaig pensar que seria més útil a mans seves que a poder meu»), un exemplar on Fabra, mancat a l’exili fins i tot de paper, va fer anotacions marginals. Afortunadament, aquest mític exemplar del diccionari s’ha salvat i ha sigut localitzat darrerament en mans dels seus néts."

De Pompeu Fabra, el meu pare. Records personals de Carola Fabra, recollits per Rosa Maria Piñol (La Campana, Barcelona, 1991):

- Tenia una bona biblioteca, el seu pare?

- Sí, la tenia. Però li van cremar tot. Nosaltres, quan va passar això, érem a l'exili. Quan vam marxar, vam deixar la casa de Badalona tancada i barrada, però hi van entrar. El meu pare tenia la biblioteca al segon pis, perquè quan volia silenci se n'anava a dalt. Doncs van entrar i ho van tirar tot daltabaix del balcó: els llibres i els prestatges de la llibreria, i un general anava cridant: "¡Abajo la inteligencia!". Quan ho van tenir tot daltabaix, ho van cremar al mig del carrer. I els veïens després van entrar i diu que van plorar i tot, perquè, quina consciència cremar aquella quantitat de llibres! El meu pare es va morir amb la il·lusió que els llibres els havien anat a buscar els de l'Ajuntament de Badalona. La mamà li deia: "com vols que aquella gent, que tenen tants compromisos, vagin a casa a comprometre's més. Que no veus que els afusellarien! No et facis il·lusions". Tenia una biblioteca estupenda. Hi havia de tot i força...

9 de maig del 2008

Bouvier's Law Dictionary and The Federal Income Tax

Bouvier's Law Dictionary and The Federal Income Tax, 1989

Escultura de Rosemarie Chiarlone, artista nord-americana.
Sobre el diccionari, un pèl deteriorat, reposa la seva inicial a l'Scrabble, una D que val 2 punts. El Bouvier's Law Dictionary és un clàssic diccionari legal nord-americà del segle XIX. Consultable en línia.

7 de maig del 2008

La llengua catalana al CINEO 2008

Fa temps ja vam parlar de l'important congrés de neologia que té lloc a Barcelona i que comença justament avui. Es tracta del CINEO 2008, el I Congrés Internacional de Neologia en les llengües romàniques. Des d'aquesta tarda i fins dissabte, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, lingüistes experts de tot el món discutiran sobre el futur i la força creativa de les llengües romàniques i ens mostraran alguns dels camins d'investigació que estan traçant actualment.

Les investigacions que es presentaran afecten a les següents llengües romàniques: aragonès, asturià, castellà, català, francès, gallec, italià, occità, portuguès i romanès.

Aquestes són les comunicacions que, en concret, fan referència al català:

També hi haurà pòsters* que tractaran el català:
Més informació a Raons que rimen, on, entre altres informacions, hem trobat la referència a la notícia publicada a Vilaweb. En aquesta notícia es diu "Alguns dels termes que analitzaran aquests dies els especialistes en el congrés són blog, online, antisistema, ecosocialista i incívic, extrets tots dels diaris". El debat bloc/blog sembla que arriba als congressos internacionals...


* Pòster: Aportació científica d'un investigador a un congrés, presentada en un format adequat per a ser afixada (definició del TERMCAT)

6 de maig del 2008

Apunts simultanis: el Projecte Polaco II*


Fa uns dies, el paremiòleg de capçalera m'enviava una imatge que ja s'ha fet famosa de l'entrada 'polaco' d'un diccionari bilingüe espanyol-anglès de la Collins. Em deia que en parlés al bloc, que jo hi tractava qüestions lexicogràfiques. O sigui, que li feia mandra escriure sobre el tema ;-). Vam acordar que els dos escriuríem sobre això el mateix dia a la mateixa hora. I, ja posats, que ho diríem a l'estupend diccitionarista, i, ja posats, que convidaríem a qui volguéssim (sempre via correu electrònic, fet que ha comportat no poder avisar algun bloc que llegim molt...).

Per ser un joc completament improvisat, el resultat ha estat divers i prou divertit: disquisicions lingüístiques, elements sociològics, apropaments històrics, apunts eminentment literaris, reflexions polítiques, i molt, molt, d'humor... Una barreja de blocs i d'estils que mostra, amb un senzill experiment, la vitalitat i l'enginy de la polacosfera.

Sense entrar en cap tipus d'anàlisi profunda, només m'agradaria fer notar la diferent opinió dels participants sobre la decisió de Collins d'incloure mots despectius com ara 'polaco'. Crec que majoritàriament s'ha imposat una visió negativa sobre aquest fet. Personalment és un dels aspectes que més m'ha sorprès.

Ordenats alfabèticament, aquests són el blocs que sabem que hi han participat:
  1. Ara mateix: polaco
  2. Base de badades: polaco translations
  3. Bloc d'en Francesc Puigcarbó: Polonesos de segona
  4. Club de la bohèmia: Xarnego, no. Polaco, sí
  5. Col·lecció de moments: Visca Polònia!
  6. Connexions [From Tarragona]: Diccionari Collins (inclou CD ROM)
  7. Del del meu mar / desde mi mar: ¿Los polacos se ponen el mundo por montera?
  8. Diccitionari: La religió m'ajuda moltíssim a comprendre i a valorar la ciència
  9. Ei, si pot ser!: Ens entra per aquí...
  10. Eines de llengua: ¡Collins!
  11. El basar de les espècies: La darrera càrrega de la cavalleria polaca
  12. El blog de la Núria Masdéu: El diccionari?
  13. El blog d'en Kasku: Polacos (i moros, i xarnegos, i sudacas, i gabachos, i...)
  14. El Punt Digital -L'apuntador: La nació polonesa
  15. Gazophylacium: ¡Polaco!
  16. Hisenda Lesseps: La malícia d'un lexicògraf
  17. Imatges i paraules - Pictures & Words: 204. Jugant amb les paraules / Wordplaying
  18. Josep María García i Pérez: Polaco
  19. La Garrofa de Mont-roig: Collons Collins
  20. La lechuza: Catalonia is Poland is Catalonia is
  21. La panxa del bou: Gües quins Collins
  22. L'home dibuixat: Ja jestem Polskie
  23. Malerudeveure't: Collons! Mireu què diu un tal Collins...
  24. Per a lectura i decoració: M'havien proposat de fer un apunt simultani...
  25. POUM a Vallromanes: Polacos i el Collins
  26. Raons que rimen: Collins, quin diccionari!
  27. Reflex irreflexiu: La Moreneta de Czestochowa
  28. Reflexions en català: Jo no sóc polac, jo sóc polonès
  29. Rondalles de la vora del foc: Polonesos i catalans-catalans i polonesos
  30. Saragatona: polaco
  31. Tens un racó dalt del món: Collins. Comenta la imatge
  32. Un racó del meu petit món: Polaco?
A tots moltes gràcies per aquesta estona de divertiment blocaire! I si hi ha més blocs polacos a la xarxa, que ho facin saber.

* El títol de l'apunt l'ha creat en Víctor a partir de l'aportació conjunta d'aquests dos blocaires

5 de maig del 2008

¡Polaco!


Joan Avenalleda, al llibre Viatge a l'origen dels insults (Ara Llibres, Badalona, 2006) recull a la pàgina 39 un mot despectiu que s'aplica als catalans: "polaco,-a". El classifica de 'pseudogentilici' (un fals gentilici) i en fa una breu explicació. Dins d'ella exposa un parell de teories sobre l'origen d'aquest insult. Anant una mica més enllà, constato que no són les úniques hipòtesis que algú ha plantejat sobre la qüestió. Anem a fer una mica d'història, ordenant les explicacions per l'època d'aparició de l'insult. Aquestes són algunes de les possibles raons per les quals ens diuen "polacos":
  1. Entre els anys 1700-1714 té lloc la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya després de la mort de Carles II. Dins del bàndol austriacista hi va participar un batalló de mercenaris polonesos, lluitant al costat dels catalans. Des de la perspectiva dels borbònics castellans, això faria néixer el paral·lelisme entre els 'polacos' i els catalans. (Aquesta hipòtesi és la primera que podem trobar a la Viquipèdia).
  2. Una altra hipòtesi intenta ser encara més precisa. El català Jacint Fèlix Domènech va ser ministre d'Hisenda i participà en el gabinet ministerial del comte Luis Sartorius, durant els anys 1853-1854. Aquest gabinet, ple de problemes, va ser molt impopular i se'l coneixia com "los polacos", comparant-lo amb l'anàrquic govern polonès de la mateixa època. En aquest sentit, el María Moliner, diu que "polaco" se aplica a los componentes de un partido político que gobernó en España desde 1850 a 1854. (Aquesta és la segona teoria sobre el tema que apareix a la Viquipèdia).
  3. Durant la Guerra Civil espanyola sembla ser que un escamot de soldats polonesos va participar al costat dels republicans a Catalunya. Des de l'altra bàndol es va fer l'associació de conceptes. (Hipòtesi que trobo en un bloc d'ERC. Crec que els brigadistes venien de molts països, no sé, no sé...)
  4. L'any 1939 coincideixen l'ocupació franquista de Catalunya i l'ocupació nazi de Polònia. Aquest fet portaria a alguns militars espanyols a establir un paral·lelisme entre les dues situacions. Molta gent (per exemple, aquí) recorda com aquest mot n'estava d'arrelat als quarters militars durant el franquisme i encara després. (Aquesta és la hipòtesi més versemblant segons Joan Avellaneda, a l'obra ja citada, i segons aquests professors universitaris).
  5. El paral·lelisme es podria fer arribar a altres aspectes: Polònia va tenir un territori cobejat per Alemanya (1939) i Rússia (1945) i Catalunya va patir la separació de les seves terres entre l'estat espanyol i el francès / Polònia no va ser estat fins el 1918 i Catalunya ni així... (aquestes idees són presents a la Viquipèdia)
  6. També podríem parlar d'una comparació triada a l'atzar pel fet de no entendre el parlar català. (Una altra hipòtesi que també apunten alguns intèrprets, entre ells Joan Avellaneda, tot i no ser la seva preferida).
  7. Hi ha qui esmenta, sempre com una remota possibilitat, possibles semblances fòniques, o en d'altres aspectes lingüístics, entre les dues llengües. Però, ¿quants tenim al cap com sona el polonès? (Aquesta hipòtesi sempre se cita per descartar-la al moment; aquests matemàtics han arribat a analitzar la qüestió).
Personalment, m'inclino per la primera o la quarta d'aquestes teories. Un mai pot estar segur al cent per cent, en aquestes qüestions.

Per cert, no he trobat cap recull lexicogràfic ni diccionari bilingüe català on aparegui 'polaco' en aquest sentit. Només els amables senyors de l'anglesa Collins han tingut l'encert de perpetuar aquest insult. En concret, dins del Collins Diccionario Concise Inglés (Español-Inglés / Inglés Español), 3a edició de 1999, trobem això:



Com ens informa la molt correcta Anna Llisterri, l'edició del 2005 del Collins Universal (Español-Inglés / English-Spanish) continua mantenint aquest accepció però ha canviat la marca valorativa, de (fam) a (pey). Algú els ha avisat que aquest pseudogentilici és un insult, imaginem:



I per als qui vulguin encara més proves, en aquest Collins en línia també ho trobem.

N'hi ha d'altres que ens recorden que som "polacos" cada dijous al vespre.

1 de maig del 2008

English Dictionary with Hole

English Dictionary with Hole, 2001

Fotografia lexicogràfica d'Abelardo Morell, fotògraf cubà.