10 de maig de 2008

De la destrucció de la biblioteca de Pompeu Fabra



Del llibre Catalunya sota el règim franquista (Edicions Catalanes de París, 1973) de Josep Benet i Morell:
"Durant els primers mesos de l'ocupació de Catalunya per les forces del general Franco van ser destruïdes les biblioteques i els arxius de nombrosos intel·lectuals catalans que s'havien refugiat a França. Va desaparèixer, per exemple, la biblioteca particular i els arxius de l'escriptor Antoni Rovira i Virgili; i la biblioteca de Pompeu Fabra va ser tirada i cremada al mig del carrer a Badalona, etc."

De la conferència Pompeu Fabra i Poch. Semblança biogràfica de Joan Solà (IEC, Barcelona, 2006) :
"Però la desolació de Fabra s’incrementa per un altre motiu: «No puc deixar de pensar [...] en els meus papers i llibres, la riquesa que més estimo i que hauré d’abandonar quasi totalment. Sense les obres de lectura i de consulta, i sense els apunts manuscrits, em sentiré pobre i desemparat. Aquesta serà per a mi la pitjor pobresa», havia dit uns dies abans a Rovira i Virgili, quan encara no sabia que el seu pis de Badalona seria saquejat i que tots els seus llibres i papers es dispersarien o serien destruïts. Aquesta mancança de les pertinences intel.lectuals, que eren un aspecte fonamental de la seva vida i de la seva obra, l’afligiran durant els anys d’exili: no compta ni amb el seu propi diccionari, la fita més preuada de la seva obra, i Emili Granier-Barrera n’hi regalarà l’any 1939 un exemplar que li havia regalat a ell Josep Maria de Sagarra («Vaig pensar que seria més útil a mans seves que a poder meu»), un exemplar on Fabra, mancat a l’exili fins i tot de paper, va fer anotacions marginals. Afortunadament, aquest mític exemplar del diccionari s’ha salvat i ha sigut localitzat darrerament en mans dels seus néts."

De Pompeu Fabra, el meu pare. Records personals de Carola Fabra, recollits per Rosa Maria Piñol (La Campana, Barcelona, 1991):

- Tenia una bona biblioteca, el seu pare?

- Sí, la tenia. Però li van cremar tot. Nosaltres, quan va passar això, érem a l'exili. Quan vam marxar, vam deixar la casa de Badalona tancada i barrada, però hi van entrar. El meu pare tenia la biblioteca al segon pis, perquè quan volia silenci se n'anava a dalt. Doncs van entrar i ho van tirar tot daltabaix del balcó: els llibres i els prestatges de la llibreria, i un general anava cridant: "¡Abajo la inteligencia!". Quan ho van tenir tot daltabaix, ho van cremar al mig del carrer. I els veïens després van entrar i diu que van plorar i tot, perquè, quina consciència cremar aquella quantitat de llibres! El meu pare es va morir amb la il·lusió que els llibres els havien anat a buscar els de l'Ajuntament de Badalona. La mamà li deia: "com vols que aquella gent, que tenen tants compromisos, vagin a casa a comprometre's més. Que no veus que els afusellarien! No et facis il·lusions". Tenia una biblioteca estupenda. Hi havia de tot i força...

10 comentaris:

  1. En el llibre de Jesús Tuson L'escriptura. Una introducció a la cultura alfabètica
    hi diu:
    La llengua i l’escriptura són els símbols externs d’una nació. Aquesta és la raó per la qual el principal objectiu d’un conqueridor per destruir una nació és destruir els seus tresors escrits. És per això que Cortés ...crema tots els llibres asteques; la Inquisición els llibres dels jueus; els nazis tots els llibres d’altres ideologies contràries a la seva; els aliats tots els del nazisme... Els franquistes, a més de emportar-se tots els documents a Salamanca, van cremar les biblioteques de Antoni Rovira i Virgili i de Pompeu Fabra.

    ResponSuprimeix
  2. Aquí hi ha teca per al Diccitionari, eh?

    La de Pompeu Fabra va ser una gran pèrdua (més per la persona exiliada, sens dubte, que per la immensa vàlua dels seus papers), però com ens recorda el Bokabulari és un fet que es repeteix tossudament...

    Jo penso ara: amb la digitalització de la informació aquests sàtrapes ho tindran una mica més difícil, oi?

    ResponSuprimeix
  3. Com si els pobrissons llibres fossin culpables d'algun crim de guerra.

    Amb la digitalització potser serà més difícil, però l'impuls d'acabar amb la cultura aliena trobarà nous camins. Som així de magnífics, els humans.

    La setmana entrant en posaré alguna cosa al Diccitionari.

    ResponSuprimeix
  4. Quin mal rotllo, Puigmalet.

    Hi ha una llegenda que diu que a Andorra va desaparèixer una maleta de Fabra amb documentació molt valuosa. fabra va emigrar a través d'Andorra.

    Fa uns mesos, el Vicent Pitarch (IEC, País Valencià) em va dir que a veure si trobem la maleta, hehe.

    ResponSuprimeix
  5. "..., viva la muerte!", Millan Astray deu estar content de veure les seves paraules digitalitzades (així no es podran cremar). Fou el fundador de La Legión i es veu que li agradava mirar les cabres pel darrera, costum que s'ha extès a tots els legionaris. Sí, a tots.

    Tantmateix, la antiga insinuació de les cabres en trescar pels corriols i rierols, es tornà en lúbric, desimbolt i hippiesc oferiment en arribar el maig del 1968, motiu pel qual manta legionaris duen banyes: transubstanciació castrense s'en diu. Crec.

    Pàmies, algun dia les satrapies trobaran el seu digne lloc a la història: ciutats-estat, subsidiarietat, gestió dels interessos per qui és més a prop del ciutadà. La centralització i la multiplicació d'esferes de control genera més punts de corrupció i menys atenció al poble.

    Reflexions, a Andorra hi desapareixen moltes maletes plenes de paper, però diria que ho fan voluntàriament...ai ai ai... què devia fer en Pompeu passant per Andorra abans d'anar a l'exili...si es que al final tot se sap.

    ResponSuprimeix
  6. Recordo que quan els carrers de Terrassa encara s'escrivien en castellà (estic parlant de la darreria de la dècada dels 70 del segle passat), ben a prop del meu carrer (Roca i Roca, aleshores Belchite) hi havia la "Calle de Pompeyo Fabra"... Mai no he seguit la trajectòria del Fabra, però aquest fet sempre m'havia fet creure que era un dels catalans que, d'una forma o de l'altra, havíen donat suport al Alzamiento.

    Per cert, via Google, veig que la Generalitat de Montilla fa subhastes del tipus "LOCAL COMERCIAL en planta baja, de la casa sita en Terrassa, calles MANRESA, Nuestra Señora de la Balma y Pompeyo Fabra". :(

    ResponSuprimeix
  7. Hòstia, que bo això del “Diario Oficial de la Generalidad de Cataluña” i del “Pompeyo” En faré un article. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  8. S'ha de ser fill de putes, patètic i disfuncional.

    El sol crit d'"Abajo la inteligencia" ja ho diu absolutament tot. Tant de bo aquelles flames innocents hagin castigat tard o d'hora els desgraciats que les van encendre.

    ResponSuprimeix
  9. Dessmond: fan bullir la sang però cal saber com van passar les coses.

    Marc: els exilis en van plens de maletes perdudes, em temo. No en sabia res, d'aquesta. Aviam si el Pitarch te'n dóna més informació...

    The blob: sembla el crit que patí Unamuno, i tant. No només dient-nos 'polacos' s'entretenien (a més d'això de les cabres, jeje).

    Xavi: El DOGC en castellà tradueix els noms dels carrers! La Carola Fabra també recorda una gran frase del general Queipo de Llano: "Cuando la guerra haya terminado, Pompeyo Fabra y sus obras irán arrastrados por las Ramblas".

    Ury: és la nostra història i està plagada de fets així. I cal saber-los. I algun dia potser es jutjaran i tot...

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?