Explica Narcís Garolera a "La llengua de Verdaguer":
"Verdaguer, en efecte, no "inventava" paraules catalanes sinó que consultava diccionaris —el Labèrnia, sobretot, en les seves dues primeres edicions— i llegia autors catalans de totes les èpoques (Llull, Marc, Martorell..., però també Aguiló, Costa i altres contemporanis). Una demostració d'això seria el vademècum lexicogràfic, o diccionari personal, que Verdaguer dugué al llarg de tota la seva vida d'escriptor. La seva preocupació, en matèria de lèxic, se centrava més en la precisió que no pas en la gratuïtat sinonímica, en la recuperació de mots caiguts en desús —però perfectament documentats— i, sobretot, en les possibilitats creatives de la llengua, és a dir, la composició i la derivació, terreny on excel·lí fins al punt que constitueix un dels trets més destacats de la seva llengua literària."
 |
| Imatge del diccionari personal a "La llengua de Verdaguer" |
Aquest diccionari personal manuscrit de Verdaguer és un quadern de 155 folis que es conserva des de 1970 a la Biblioteca de Catalunya (ms. 3703). El títol dins del catàleg de manuscrits de la biblioteca és "Esborranys de poemes i llistes de mots agrupats majoritàriament per temes, frases fetes i notes de treball". Aquest llarg títol ens mostra que Verdaguer hi recopilava el mots, i altres mostres de llengua, per camps semàntics. Conté anotacions de diferents èpoques (sobretot 1880-1900) i està en mal estat, fet que fa pensar que va ser una eina constant per a l'escriptura de l'autor.
Avui es compleixen 175 anys del naixement de Jacint Verdaguer a Folgueroles.
Més a:
- "Un vademècum lexicogràfic verdaguerià" de Narcís Garolera, a Estudis de llengua i literatura catalanes, núm. 29, 1994 (Miscel·lània Germà Colon, 2), p. 95-108; reimpr. a Sobre Verdaguer: biografia, literatura, llengua (Barcelona: Les naus d'Empúries, 1996), p. 179-190.
- "La llengua de Verdaguer" de Narcís Garolera a En el centenari de la mort de Verdaguer (extret de Serra d'Or, núm. 506, febrer de 2002), p. 11-13.
Entrades
