29 d’abril del 2013

Els diccionaris de Joana Raspall amb Jaume Riera i Joan Martí


Enguany, any 2013, a banda de ser any Espriu, també és any Joana Raspall. La poetessa santfeliuenca nascuda a Barcelona encara no ha complert el segle, però falten pocs dies per a l'efemèride. Joana Raspall Juanola potser és més coneguda per la dedicació a la poesia infantil i juvenil, però la seva tasca lexicogràfica, sempre realitzada en col·laboració amb altres autors, és molt digna de tenir en compte. Aquests diccionaris tenen el valor afegit de tractar aspectes de la llengua que no acostumem a trobar fàcilment en els diccionaris generals o en els bilingües: sinònims, locucions, frases fetes, homònims i parònims.

Edició de 1975

Edició de 2012

El primer diccionari que va escriure és el Diccionari pràctic de sinònims catalans. Mots i frases, fet juntament amb en Jaume Riera i Sans (Barcelona: Miquel Arimany, 1972; 19792). L'obra recull unes 12.000 entrades i té un pròleg de l'editor. Pocs anys després aquesta obra s'amplià en el Diccionari usual de sinònims catalans. Mots i frases (Barcelona: Miquel Arimany, 1975; 19822). Aquesta segona obra incorpora dues novetats principals: arriba a les 13.000 entrades, o sigui que augmenta en un miler de registres el cabal lingüístic de l'anterior, i porta una llista-índex de frases per a la recerca de sinònims. En aquestes dues obres, l'autora apareix com a Joana Raspall de Cauhé, adoptant el cognom del seu marit Antoni Cauhé, amb qui es casà el 1942. Sota el títol de Diccionari pràctic de sinònims, el Grup 62 (educaula) en publicà l'any 2012 una edició revisada. D'aquesta darrera edició n'existeix una versió digital per iTunes, iPhone, iPad...  En Jaume Riera i Sans és un filòleg i erudit medievalista de Sant Feliu de Llobregat (1941-), especialista en els jueus catalans, que treballà d'arxiver de la Corona d'Aragó.

1a edició de 1984 i 3a edició de 1997 de la primera part
El següent diccionari que va escriure Joana Raspall, en col·laboració amb el professor Joan Martí, és potser el més conegut d'ells. Es tracta del Diccionari de locucions i de frases fetes (Barcelona: Edicions 62, 1984; 19852 (reimpressió); 19863 (corregida i ampliada); 19894; 19915; 19926; 19957; 1996; 1997; 2002). Aquesta obra té unes 7.800 entrades i va ser la primera de la nostra llengua de tractar exclusivament aquest aspecte de la llengua. Té un pròleg d'Antoni Maria Badia i Margarit i va obtenir el premi Marià Aguiló de 1986. Les darreres edicions, com a mínim des de 1997, inclouen un índex de paraules-clau que no existia en les primeres. L'any 1995, Edicions 62 va separar la primera part del llibre, dedicada a les locucions i la va publicar de manera autònoma: Diccionari de locucions (1995; 19962; 19973). I el mateix va fer amb la segona part de l'obra: Diccionari de frases fetes (1996; 19972; 19983; 19994; 20015; 2003; 2009). El coautor d'aquesta obra és el filòleg Joan Martí i Castell (Tarragona, 1945-), qui fou primer rector de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

1a edició de 1988
El darrer dels diccionaris de Joana Raspall, també en col·laboració amb el professor Joan Martí, és, a causa del seu caràcter més específic, el que ha tingut un recorregut editorial més curt. Parlem del Diccionari d'homònims i parònims (Barcelona: Barcanova, 1988), amb un pròleg des de Basilea de Germà Colon. Recull unes 15.000 entrades. Quan va aparèixer era el primer diccionari dedicat a aquest tema en català i quasi en qualsevol altra llengua (Colon només troba dos altres exemples en francès i alemany). Recordem que els homònims són els mots que s'escriuen i sonen igual però tenen diferent significat (frau: congost / engany) i que els parònims són els que també tenen significats diferents i s'escriuen de manera semblant (simple i ximple). Entremig hi ha els que s'escriuen de manera diferent però sonen igual (badar i vedar), els homòfons.

L’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva les fitxes originals del Diccionari de locucions i frases fetes i les dels altres diccionaris de Joana Raspall, uns documents d’arxiu que pertanyen al Fons Joana Raspall i Juanola.  



Demà, 30 d'abril, es farà una taula rodona a Sant Feliu de Llobregat sota el títol de "Les frases fetes, les frases que ens fan. Apunts al peu del Diccionari de locucions i frases fetes de Joana Raspall", a càrrec de Víctor Pàmies, Àngels Massip, Joan Puigmalet i M. Luz Retuerta.

PD 3/5/13: "Frases fetes del Baix Llobregat" per Joan Puigmalet.

22 d’abril del 2013

Alfabets camioners





Éric Tabuchi (París, 1959) és un artista amb orígens familiars entre Dinamarca i Japó que basa la seva obra en sèries de fotografies amb un aspecte formal, geomètric, molt acurat i amb motius sovint repetitius i allunyats de la presència humana, com ara les benzineres abandonades. El seu objectiu retrata els voltants de París, tot i que la seva estètica s'acosti als paisatges americans. Una de les seves sèries més conegudes és Alphabet Truck, que ja té dues edicions, en pòster i en llibre de postals. El primer volum de fotos de camions alfabètics, amb la coberta vermella, és del 2008 i el publicà Florence Loewy, amb un tiratge de 500 exemplars. El segon volum d'aquest alfabet camioner, amb la coberta verda, el publicà també Florence Loewy l'any següent, el 2009,amb un tiratge de 600. 

Preguntat per la inspiració d'Alphabet Truck, Tabuchi parla d'una primera fotografia d'una ena camionera que va fer per atzar anant per l'autopista. Un altre element a tenir en compte és el seu coneixement de les 32 imatges del treball The back of all trucks passed while driving from Los Angeles to Santa Barbara de John Baldessari. Això, unit al seu interès per la tipografia i les arts gràfiques, va ocasionar que rodés quilòmetres i més quilòmetres per immortalitzar aquest alfabet dispers i en moviment.

Baldessari va fotografiar aquests camions inspiradors el diumenge 20 de gener de 1963

10 d’abril del 2013

Diccionari de ceràmica


Susan Mussi és ceramista i especialista en ceràmica, concretament en majòliques. Autora del llibre electrònic Majolica. The method of decorating ceramic, també ha creat un altre recurs digital que tracta de la mateixa disciplina: el Diccionari de ceràmica.

El diccionari digital

Coberta del llibre digital
Aquest diccionari és trilingüe: tots els seus continguts es troben en anglès (la llengua original), català (ajudada per la també ceramista Núria Pié) i espanyol. Tot i ser anglesa de naixement, Mussi (Henfield, 1940) té vinculacions familiars amb Barcelona, i d'aquí el caràcter multilingüe de l'obra. Quant a la feina, l'autora explica que el seu mestre en la decoració de majòliques va ser Benito Arroyo, qui fa 30 anys es va retirar. Llavors ella va obrir el seu negoci de ceràmiques: Bensu ceràmica, especilitzant-se en el mètode Majòlica de rajoles pintades a mà.

L'obra, atractiva visualment, és enciclopèdica i molt il·lustrada, tant amb dibuixos com amb fotografies (fins i tot diu que està realitzant vídeos). Inclou aproximadament un miler de termes ceramístics definits, amd diferents estils i tècniques de treball. Mussi diu que és un diccionari obert a tots els entesos que vulguin compartir coneixements sobre la matèria, i per aquesta finalitat posa formularis de contacte.    

Com a precedents lexicogràfics, i sense ànims d'exhaustivitat, trobem l'article "Vocabulari ceràmic" d'Albert Pérez a la revista de Paterna Alborgí (1998, núm. 1, p. 19-47), amb 248 termes. El mateix autor va ampliar la seva recerca a Vocabulari valencià de ceràmica (Paterna: Ajuntament de Paterna, 1995), amb uns 375 termes en català i castellà; La ceràmica de Manises: els seus vocables i locucions de Ferrís i Gimeno (València: Diputació Provincial de València, 1987), amb uns 850 termes; el Glossari escultòric: termes relacionats amb el treball de la ceràmica, el ferro i la pedra d'Armand Pedrós (Mallorca: Documenta Balear, 2008), amb un centenar de termes centrats en l'escultura; i el Lèxic dels oficis d'art de Matilde Giner (Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1988), amb els termes en català i castellà. Aquesta obra també inclou termes ceramístics, però el seu camp de treball és molt més ampli. Aquest lèxic es reimprimí amb el nom de Vocabulari dels oficis d'art. També podem trobar alguns termes relacionats amb la ceràmica al Lèxic d'art de Rosina Lajo (Madrid: Akal, 1993) o al Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció de Miquel Fullana (Mallorca: Moll, 1974). En línia tenim el més senzill (uns 200 termes) glossari ocupacional del Terrissaire ceramista .(Barcelona: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, 2003), en català i castellà. Moltes d'aquestes obres estan il·lustrades. Incloure dibuixos als diccionaris no és el més habitual, però l'àmbit lexicogràfic de l'art hi té inclinació.

Medalló ceràmic dedicat al lexicògraf Samuel Johnson