"Els diccionaris" segons el dibuixant Nando, que publica regularment a El Periódico. Vist al web Etimologia grecollatina i competència lèxica de Margalida Capellà.
29 de maig de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bloc amateur sobre lexicografia catalana i altres lletraferidures
Aquí el problema és que "butiflaire" crec que no el trobaràs a cap diccionari. No sé si és voluntari o no...
ResponSuprimeixEm sonen molt aquests dibuixos com pertanyents a un dels meus llibres de l'escola o de l'institut.
ResponSuprimeixÉs el que m'ha vingut al cap quan els he vist però no puc precisar més, ho he intentat confirmar amb ajuda del Sr. Google però no n'he tret l'entrellat de si aquest Nando havia il·lustrat llibres de text o no.
Allau: Jo també ho he trobat ben estrany. Una de les funcions dels diccionaris és servir de model ortogràfic, esclar.
ResponSuprimeixPere Llada: La teva aproximació a la realitat sempre és en forma d'enigma. :) Fascinant!
Que bo, el Nando! No ens podem queixar dels ninotaires que tenim! Hi ha qualitat!
ResponSuprimeixI això de butiflaires, ensuma molt bé!! :-)
Flaire de butà, i tant. Quines galtes, botifler!
ResponSuprimeixEls diccionaris tendeixen a desaparèixer per internet. El que heu de fer amb els que us sobren és donar-los al Gazo!
ResponSuprimeixÉs com el Purina però amb diccionaris:
"ells mai no ho farien"
Així m'agrada, Pisco. El Llibre dels secrets de Miquel Agustí ja saps que no el tinc...
ResponSuprimeixGazo,
ResponSuprimeixNo t'emocionis. Fixa't que intencionadament parlo de la segona persona del plural (el que exclou la primera...)!
Disculpa la deformació professional. Per una qüestió d'ètica, els professors sabem que hem de ser els primers en donar exemple ;)
ResponSuprimeixSaber-ho ho sabem, però donar exemple... ;-)
ResponSuprimeixPer cert, si demà, celebració mundial del blocaire en crisi creativa, publiques el teu magnífic apunt setmanal, t'enviaré la tropa d'spammers coreans gazofilàctics. He dit.
ResponSuprimeixJa veig que sempre hi ha piquets. Malgrat tot has de tenir en compte que hom sempre s'apunta a les mogudes... i si és la de no publicar, allà em trobaras. Dimarts publicaré l'apunt que a més se m'ha endarrerit força per un cap de setmana embolicat!
ResponSuprimeixdiccionari? com? i això què és? com puc saber el significat d'aquesta paraula? em temo que estic en un bucle ^^
ResponSuprimeixPisco: Confio que el cap de 7mana ja s'hagi desembolicat. Ens llegim dimarts, quin remei.
ResponSuprimeixClidice: Aquest bloc és un bucle permanent. No passa res.
Joan, Nando va il·lustrar el llibre de segon de BUP Avui.2 de Llengua i literatura de l'editorial Vicens Vives, 1980. Tal com intuïa McAbeu són unes tires còmiques d'un llibre de text que jo vaig utilitzar per il·lustrar una ponència que vaig impartir l'octubre passat a les Jornades de Clàssiques de Sagunt sobre fonaments lèxics. La pàgina web que cites és el meu PowerPoint, perquè tal com saps sóc filla de la web 2.0: El Fil de les Clàssiques.
ResponSuprimeixCuriosament el llibre de text esmentat dedicava toca una unitat als diccionaris. El llibre va passar al meu germà (imagina't com va quedar!), i de Mallorca va venir al Maresme (estima que li tinc!) i ara mirant l'any d'edició i el paper de Nando, me n'he adonat que una de les autores és llicenciada en clàssiques (ara ho entenc!).
Si vols alguna cosa més, ja saps on trobar-me.
Bon final de curs i molt bon estiu!
Aquest Pere Llada és un gran savi, ell ja s'ho pensava.
ResponSuprimeixJo el 1980 encara no feia BUP :) i no conec pas aquest llibre, que deu ser ben interessant amb tot un capítol sobre diccionaris.
Gràcies per l'aclariment, Margalida, i bon final de curs i estiu per a tu, també (ets la primera persona que em desitja bon estiu: això ja s'apropa!)
Fa gràcia comprovar que la memòria encara no falla del tot. ;-)
ResponSuprimeixSegur que era aquest llibre que diu la Margalida, jo a l'any 1980 tenia 15 anyets així que les dates quadren força bé.
Doncs a la foto sembles més vell, Pere :)
ResponSuprimeix