14 de juliol de 2010

Beceroles cinegètiques

Sombras y abecedario és una auca clàssica (doble foli amb 48 vinyetes) impresa a Barcelona pel successor d'Antoni Bosch (un dels principals editors d'auques barcelonins), fet que ens la situa probablement en la segona meitat del s. XIX. Utilitza la tècnica de la xilografia, està escrita en castellà i al peu del full ens indica que és una aleluya, nom que rebien les auques en aquella llengua. Presenta tres parts clarament diferenciades, però amb un nexe comú, la caça:

1. De la vinyeta 1 a la 12. Aquesta dues primeres files es dediquen a innocents jocs d'ombres fets amb les mans per tal d'imitar perfils d'animals (excepte la 1, que reprodueix "el Tio Tomás" i la 12, que reprodueix un "negro" i que fa por, la veritat). Aquests animals són, bàsicament, les preses dels caçadors, el tema de l'auca.

2. De la vinyeta 13 a la 22. Utilitzant figures satàniques i d'altres elements malèfics, com ara una serp gegantina, en aquestes dues files es pot llegir "Los cazadores". Desconeixem de quina societat esotèrica de caçadors es tracta, tot i que potser és simplement una referència general al gremi. Els versos de la vinyeta 16 diuen: "Nadie niega que su gracia / raya en infernal audacia". O la 20: "Lucifer nunca se apura / por tener cabalgadura". Afegirem que durant la segona meitat del XIX a Barcelona es publicava El Cazador: periodico quincenal destinado a defender los derechos de los cazadores y a reclamar la observancia de las leyes de caza (Barcelona: Impr. de J. Bosch y cia, 1856-189?). Probablement ens trobem amb una simple coincidència temàtica, temporal i de cognom de l'impressor.

3. De la vinyeta 23 a la 48. La part principal de l'auca és un abecedari en què les lletres són el marc vegetal d'escenes de caça dedicades a preses molt diferents: óssos, senglars, guatlles, aloses, conills, llops, llebres, perdius, hienes, lleons, megateris, cocodrils, tigres, panteres, cabres salvatges, pitons i cérvols. Els caçadors van vestits de jocfloralesques maneres, ara amb barretina, com a la vinyeta 23, ara amb barret emplomallat, com a la 32, o fins i tot amb calces shakespearianes, com a la 42. En un altre ordre de coses, l'alfabètic, trobem una anomalia en la posició de la i, que apareix entre la ela i la ela doble. La ca no hi apareix però podria haver-ho fet. Pere Labèrnia, en el Diccionario de la lengua castellana con las correspondencias catalana y latina de 1848, diu, referint-s'hi, que "esta es letra que se ha contado hasta ahora como perteneciente á nuestro abecedario".

De la casa del mateix impressor barceloní, Antoni Bosch, en sortiren altres auques semblants, com aquest Abecedario pintoresco:



O aquestes Sombras chinescas:



Però aquesta té una particularitat diferent. El fet que hi hagi una primera part de jocs d'ombres i que després hi aparegui un abecedari semblaria indicar que és una auca didàctica adreçada a infants. Però l'aparició d'elements diabòlics i referits a la caça ens fa pensar en un públic més adult. ¿Quina era la veritable intenció d'aquesta publicació?

2 comentaris:

  1. Les auques, siguin de la temàtic que siguin, crec que és un producte adreçat a tots els públics Una mica com una pel·lícula de Pixar.

    ResponSuprimeix

Quelcom a dir?