Pioners

Parèmies. A hores d'ara cap lector d'aquest bloc deu desconèixer que en Parèmies, el nostre paremiòleg de capçalera i de guàrdia les vint-i-quatre hores del dia a Internet, en Víctor Pàmies i Riudor, serà el primer català a publicar un llibre amb el sistema del micromecenatge (crowdfunding). I serà així perquè encara li resten vint dies d'exposició pública del seu projecte a la nova plataforma Verkami (es troba justament a mig camí) i ja està a punt d'assolir la quantitat econòmica necessària. Si la iniciativa té un èxit rotund no és perquè sí. És perquè en Parèmies, de fa un grapat d'anys, és el màxim divulgador de la paremiologia a Internet, perquè la gent sap del rigor i l'abast de la seva tasca, i perquè, a més, els qui l'hem tractat, sigui virtualment o en persona, sabem de la seva bonhomia. Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l’ull serà el primer llibre fruit del micromecenatge, i els seus micromecenes, quan el tindrem a les mans, sabrem que sense tots nosaltres no hagués estat possible.

Verkami. Sense en Joan, l'Adrià i en Jonàs Sala (pare i fills), tampoc hagués estat possible. Ells són els responsables de la primera iniciativa mataronina (i catalana) de micromecenatge. Un petit negoci familiar (a l'estil de l'empresa catalana clàssica) que confiem que creixi i creixi. Verkami: "un punt de trobada entre gent amb idees, projectes interessants i usuaris amb ganes d'ajudar a tirar-los endavant.". Verkami: un neologisme creat a partir de dos mots en esperanto: verko (obra artística o científica) i ami (amor). Verkami: fer camí en l'amor per la creació.

Esperanto. Hem començat per un diccionari de parèmies sobre l'ull i acabarem, per tancar el cercle, mostrant alguns dels primers diccionaris catalans d'esperanto, obres del pioners de l'esperantisme català.

- Vortaro esperanto-kataluna. Vocabulari esperanto-català de Frederic Pujulà i Vallès (Barcelona: Biblioteca Joventut, 1908).



- Curs pràctich de la llengua esperanto ab les regles gramaticals, exercicis en esperanto y en catalá, y vocabulari català-esperanto contenint prop de 800 mots de Frederic Pujulà i Vallès (Barcelona: Biblioteca Joventut, 1908).

- Vocabulari català-esperanto de Frederic Pujulà i Vallès (Barcelona: Biblioteca Joventut, 1909). En tres edicions diferents.



- Curs pràctic de la llengua esperanto amb les regles gramaticals, exercicis en esperanto i en català, i vocabulari català-esperanto contenint prop de 800 mots de Frederic Pujulà (Barcelona: L'Avenç, 1913).



- Curs complet de la llengua internacional esperanto (gramàtica, exercicis i diccionari) de Jaume Grau Casas (Barcelona: Federació Esperantista Catalana, 1934).

 

- Elements de llengua esperanto. Adaptació catalana per S. Alberic Jofrè (Barcelona: Federació Esperantista Catalana, 1937).

Tríptic

1. Pesa 1.992 grams i fa 29 cm d'alt. Va néixer a l'obrador tipogràfic familiar d'Antoni Lacavalleria, germà de l'autor, al barceloní carrer Llibreteria, l'any 1696. Està imprès amb folis menors de paper i enquadernat en pergamí d'època. Es venia a la botiga pública, tot i que il·legal, situada a la mateixa impremta. Té dues marques antigues de propietat de Ramón Vernaus y Sebastián, quan cursava 2n any de gramàtica al Col·legi de Sant Ramon de Solsona, sense datar. Té altres anotacions, algunes en lletres gregues, i taques de tinta i humitat. Li manca un plec original, de les pàgines 449 a 452, que ha estat copiat en època recent. A la portada, netament estampat, presenta la marca d'impressor dels Lacavalleria.

2. Pesa 157 MB (165.332.787 bytes) i fa el que un vulgui d'alt. Va néixer arran de l'acord entre Google Books i diverses biblioteques catalanes del gener de 2007. Aquesta digitalització, en concret, prové de l'exemplar (similar a 1.) de la biblioteca de l'Abadia de Montserrat i es va digitalitzar el 13 de desembre de 2010. Com a document de domini públic, es pot descarregar gratuïtament com a fitxer pdf, un format de document portàtil de l'empresa Adobe. A la portada, estampat, presenta la marca d'impressor dels Lacavalleria.

3. Pesa 161.457 KB i fa 10 cm d'alt (la pantalla sencera). Va néixer de la descàrrega de 2. en un lector de llibres digitals booq Pocket OS 2.0 (que pesa 141 grams), efectuada fa unes hores. Continua essent un document públic en un fitxer pdf de l'empresa Adobe. A la portada ja no s'hi veu la marca d'impressor dels Lacavalleria.

¿On van els mots?

"Petit Larousse 1973"

"Larousse 1992"

Imatges d'aquí i d'aquí

Where the words go / Où vont les mots (2008) és el títol d'una sèrie d'escultures de l'artista canadenca Karen Trask. Una de les obres principals té l'aparença d'una gran esfera (80 x 80 cm) realitzada entortolligant fulls de diccionari. A Seachange (2009), per la seva banda (la imatge inferior), combina fulls de diccionari entortolligats amb una mostra de cobertes de diccionaris. Esquarteraments en tota regla. Això sí, d'una feinada considerable, ja que ella mateixa reconeix que ha hagut d'utilitzar centenars de diccionaris.

"In Où vont les mots, hundreds of dictionaries have been dismantled and transformed into a series of sculptures and one giant mural. Their printed papers were either torn and recycled into fresh sheets of paper or reconstituted through spinning into long paper threads. A desire to subvert the power and authority of certain types of written texts and to highlight the presence of the paper used in printing these texts were the starting points for this work." (d'aquí)

Karen Trask, creant

Una revolució epistemològica

Un cavaller bibliòfil m'informa d'un curiós treball d'anàlisi quantitatiu de la cultura, publicat a la revista Science el desembre passat. Tretze autors individuals, més l'equip de The Google Books, són els responsables de "Quantitative analysis of culture using millions of digitized books" (Anàlisi quantitativa de la cultura usant milions de llibres digitalitzats).

Tot parteix de la iniciativa de Google d'anar digitalitzant el patrimoni bibliogràfic mundial. Aquest equip de persones ha aprofitat aquesta feina per analitzar les paraules que apareixen en els llibres. Actualment hi ha uns 15 milions de llibres digitalitzats. Aquesta primera experiència parteix de l'anàlisi de 5.195.769 llibres (el 4% dels llibres mai publicats al món mundial). Mitjançant el sistema de reconeixement òptic de caràcters s'ha aconseguit un corpus de 500 mil milions de paraules en diferents llengües (361 d'angleses i la resta, mots castellans, alemanys, xinesos, russos i hebreus). Com a curiositat, per entendre la magnitud d'aital empresa, hem de pensar que si només volguéssim llegir els llibres analitzats de l'any 2000, al ritme de 200 paraules per minut i sense menjar ni dormir, ens hi passaríem vuitanta anys. No ho recomanem.

El que sí recomanem és pensar en la revolució epistemològica que suposa poder analitzar tal quantitat de llenguatge. Els autors apunten cap als camps de la lexicografia, la gramàtica, la memòria col·lectiva, l'adopció de tecnologia, la fama, la censura, etc... No exagerem gaire si afirmem que les possibilitats que obre la culturòmica (culturomics: anàlisi quantitatiu de la cultura humana) són immenses.

Per exemple, en la lexicografia. A partir d'aquesta primera anàlisi s'ha calculat que el lèxic anglès (lexicon) del 1900 era d'unes 544.000 paraules; i al 2000, de més d'un milió. ¿Reflecteixen els diccionaris tot aquest cabal lèxic? Sembla que no.

"The gap between dictionaries and the lexicon results from a balance that every dictionary must strike: it must be comprehensive enough to be a useful reference, but concise enough to be printed, shipped, and used. As such, many infrequent words are omitted."

Perquè sembla que la matèria lèxica fosca, aquestes paraules infreqüents que els diccionaris no recullen, té un volum gens menyspreable. Els autors estimen que el 52% del lèxic anglès consisteix en matèria lèxica fosca, no documentada en les obres lexicogràfiques de referència. La culturòmica, segueixen, pot ajudar els lexicògrafs en dos sentits: trobar mots de baixa freqüència indocumentats i proporcionar informació acurada de les freqüències lèxiques.

Però no només en lexicografia. ¿Volem saber quan apareix l'ús d'una construcció sintàctica i quina evolució té? ¿Volem saber on i quan es parla d'una malaltia, d'un invent, d'una teoria, d'una persona, i quina evolució té aquesta presència? ¿Volem saber amb dades precises com funciona la censura i quins mecanismes operen en la memòria col·lectiva?

Una nova ciència ha nascut. I com diu Marc Belzunces, ja estem trigant a digitalitzar tota la bibliografia catalana i posar-nos a la feina. Lingüistes, filòsofs, historiadors, sociòlegs... ¿Hi ha algú a qui no li pugui interessar?

Presència castellana del nom Pompeu Fabra entre 1800 i 2000 (d'aquí)