29 de març del 2016

Medallons de Pompeu Fabra


L'any 1968 feia un segle del naixement de Pompeu Fabra. Aquest any Fabra se celebrà amb diversos actes, des de la publicació de la gran biografia de Josep Miracle a concursos per als infants. Expliquen Jaume Fabre i Josep M. Huertas que "des del desaparegut setmanari Tele/Estel es va donar el tret de sortida dels diferents actes amb l'article “Un centenari que no podem menystenir”. Entre els signants de la crida que seguiria a aquest article es trobava l'escultor Rafael Solanic, que presidia el Cercle Artístic Sant Lluc, des d'on, asseguren alguns, va sortir la idea de fer un medalló de Fabra, que es va encarregar a Josep Miret". Altres fonts indiquen que l'encàrrec fou fet per Òmnium Cultural a iniciativa de Lluís Carulla. El que és segur és que l'autor fou l'escultor barceloní Josep Miret i Llompart i que es distribuí a diferents entitats dels Països Catalans. Sobre la quantitat de medallons realitzats hi ha divergències, que van de 100, com s'indica a l'entrada dedicada a Miret de la Viquipèdia, a 150, com diu aquest text de la p. 88 de Pompeu Fabra, Nadala de 1998 de la Fundació Jaume I:


El medalló és de bronze i fa uns 37 cm. de diàmetre.  Una de les curiositats és que alguns van signats "Miret 1968" al marge inferior esquerre i d'altres no.  


En Joan Montané i un servidor fa uns mesos que anem cercant els medallons de Fabra que encara existeixen. El resultat el podeu trobar en aquest mapa dels medallons de Pompeu Fabra:

http://umap.openstreetmap.fr/ca/map/medallons-pompeu-fabra_57240#7/40.872/5.076

A data d'aquest apunt en portem 22 de localitzats, al Principat i a Prada, Eivissa i l'Alguer. Si en coneixeu algun que no tenim controlat, us agrairem que ens ho feu saber.

4 de març del 2016

Plaga nueva y descomunal que amenaza al principado de Cataluña




















Aquesta còpia digital de la Plaga nueva y descomunal que amenaza al principado de Cataluña de D. F. R. y R. E. ha estat possible gràcies al permís de la Biblioteca de Catalunya, que ens ha cedit les imatges. De fa temps que es pot consultar a Internet una altra còpia digital de la Universitat de Wisconsin, però era incompleta, en mancar-li els fulls 30-31. Segons Marcet i Solà, hi ha tres exemplars coneguts d'aquesta obra: el de la Biblioteca de Catalunya, el de la Biblioteca de l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona (a la Casa de l'Ardiaca) i el de la Universitat de Wisconsin, a Madison, EUA.

L'obra parla d'una plaga de diccionaris que va tenir lloc a Catalunya el 1839. Concretament, aquest any es publicaren el Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá d'una Societat de Catalans (conegut com el quintilingüe), el primer volum del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina de Pere Labèrnia i el Diccionario catalan-castellano de Magí Ferrer.

 
Els tres diccionaris protagonistes de la Plaga, de 1839
Aquest interessant pamflet de trenta-dues pàgines satiritza aquesta situació amb un diàleg entre tres advocats: Matadams (del quintilingüe), Niusalabre (del Labèrnia) i Cabirol (del Magí Ferrer). Joan Solà, tant a A l'entorn de la llengua (1977: 137-139) com al segon volum del Marcet i Solà (1998: 637) proposa, i sembla coherent, que l'autor que s'amaga darrere aquestes inicials és el mercedari barceloní Fra Magí Ferrer i Pons (1792-1862). Dues raons avalen aquesta possibilitat: que coincideix la impremta de Pau Riera i que el Magí Ferrer és el diccionari que surt més ben parat al final del debat.