Dictionary

Dictionary, 1994

Fotografia lexicogràfica d'Abelardo Morell, fotògraf cubà. "Como una ola, tu amor creció como una ola..."

Un bon cop de gazofilaci

L'Arxibald Badoc ha incorporat el gazofilaci al seu repertori de renecs. Gran notícia, llamp de llamp de rellamps!

D’infant, la llengua del Laci

m’ensenyava un reverend

a colps de Gazophilaci,

i abans que encetés Horaci

n’esbucaren el convent.

K de Katalanisch

I de Klaiber.

-----

Aquesta lletra va rodejada per un iconòfor dibuixat per Apel·les Mestres que costa d'identificar. Repassant les entrades de la 3a del Labèrnia que comencen per aquesta consonant, m'inclino, sense una certesa absoluta, per Kabila: "f. Cada una de las tribus de Berbería que habitan en la regió del Atlas".

No puc evitar deixar constància de la definició que Pere Labèrnia fa d'un Keramiá: "m. Secretari y secta de mussulmáns que diuhen ab Kerán que s'ha d'entendre literalment lo que diu la bestiesa del Alcorá dels brassos, ulls i orellas de Déu." Constato que quan es refereix a la transubstanciació no és igual de crític.

K de Katalanisch, que és com s'anomena el català al Diccionari portàtil de les lléngues catalana y alemanya d'Eberhard Vogel (Langenscheidt, 1911). Abans d'aquest diccionari només existia una altra obra que relacionava català i alemany, i de molts anys abans, el postincunable Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan allemany y lo allamany catalan imprès a Perpinyà per Johan Rosembach el 1502, i del qual només es coneix un únic exemplar, que la Biblioteca de Catalunya va adquirir l'any 1908, ara en fa cent, de la col·lecció de Marià Aguiló.

Exposició de diccionaris a Vinaròs

Aquest cop hem fet salat.

A la Biblioteca Municipal de Vinaròs va tenir lloc durant el passat mes de maig una exposició d'una cinquantena de diccionaris antics, del segle XVIII al segle XX, pertanyents a un col·leccionista particular de Saragossa. Segons hem llegit, és el primer cop que part de la col·lecció d'aquesta persona s'exposa i el nom del col·leccionista no s'ha fet públic. Els diccionaris eren de temàtiques diverses (dret, agricultura, comerç...) i en llengües diferents, essent el més antic de 1716 i el més modern de 1950.

La col·lecció Puigmalet, que es limita a diccionaris catalans prefabrians, supera actualment la cinquantena d'exemplars, i arriba al segle XVII.




Le chat

(clicar la imatge per a augmentar)

Aquest gat dibuixat per Philippe Geluck ens exposa certes contradiccions lexicogràfiques, la majoria de les quals són extrapolables a la llengua catalana.

Petit atles lingüístic del domini català

Els atles lingüístics són obres que recullen mapes on apareixen les transcripcions fonètiques de diferents mots en un territori concret. Són una mostra científica de la riquesa fonètica i lèxica d'una llengua, i peça cabdal en la dialectologia. A la imatge de l'esquerra, un exemple, el full amb l'expressió "fer l'ullet" al territori català.

El filòleg Antoni Griera elaborà durant un grapat d'anys una gran obra lingüística, l'Atlas lingüístic de Catalunya (8 volums publicats entre 1923 i 1964), acompanyat de l'Atlas lingüístic d'Andorra (1960). A partir d'aquesta obra, i amb la intenció de superar-la, Joan Veny i Antoni Maria Badia Margarit, entre d'altres, iniciaren, també fa molts anys, l'Atles lingüístic del domini català. Actualment els seus responsables són Joan Veny i Lídia Pons i Griera. Per ara, l'IEC n'ha publicat el volum primer sobre el cos humà i les malalties (2001), el volum segon sobre el vestit, la casa i les ocupacions domèstiques (2003) i el volum tercer sobre la família i el cicle de la vida, el món espiritual (l'Església, festes religioses i creences), els jocs, el temps cronològic, la meteorologia i la topografia (2006).

En paral·lel a aquesta magna obra, i amb la finalitat d'arribar a un públic més extens, s'estan publicant els petits atles lingüístics del domini català.

El proper dimarts 10 de juny es fa la presentació a l'IEC del primer volum del Petit atles lingüístic del domini català. Hi intervindran Joan Veny i Jaume Cabré, de la Secció Filològica, i tindrà lloc a l'IEC a dos quarts de sis de la tarda.



M'estranya que s'hagi trigat tant per a la presentació oficial essent una obra del 2007. Recordo haver-la fullejat en una llibreria barcelonina fa uns quatre mesos, i al bloc loCEL van donar la notícia d'aquesta publicació el 13 de desembre de l'any passat.

A la botiga de l'IEC a Internet es pot adquirir.

Diccionaris a la premsa digital catalana

Al web de l'edició digital de l'AVUI hi ha una secció de Diccionaris, on els lectors poden fer consultes en sis diccionaris diferents: llengua catalana, sinònims, català-castellà, castellà-català, català-anglès i anglès-català.

Ho han col·locat en un lloc important del web (quarta opció del menú lateral) i té el valor afegit d'oferir un diccionari de sinònims, que és quelcom ben difícil de trobar a Internet. De fet, desconec quins diccionaris utilitzen. El de llengua catalana no és ni el de l'IEC ni el de l'Enciclopèdia Catalana.

Crec que és l'únic diari digital català que presenta aquesta opció a la plana principal. En el cas d'El Periódico només he trobat un enllaç cap al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. Vilaweb ofereix, però bastant més amagat, un servei de traducció català-castellà i viceversa i un recull d'enllaços lexicogràfics, entre molts d'altres recursos lingüístics. També ho he buscat a El Punt, al 9 nou, a e-notícies, al Diari d'Andorra, al Regió7, al Diari de Girona, al Diari de Balears i al Segre i al Diari de Tarragona. I res. Cap altre rastre de possibilitat de consulta terminològica.

La qüestió no deixaria de ser anecdòtica si plantegés grans dificultats, però, en els temps digitals que corren i quan en alguns d'aquests diaris trobem seccions com ara loteries i travesses, llistes de carrers, vehicles d'ocasió, postals, celebracions..., ¿és demanar massa tenir un enllaç directe de consulta sobre el significat de paraules que qualsevol lector pot llegir a les notícies d'aquests diaris? ¿Tan difícil seria que tota aquesta premsa digital, per exemple, oferís un enllaç cap a l'OPTImot, que és una eina pública i ben pràctica?