Forbidden word

"Forbidden word" de Yoku Haar

Paraula prohibida.
L'obra, en primer pla, consisteix en les cendres del diccionari que l'autor utilitzava per aprendre anglès. Ja li havia fet prou servei. ¿Va aprofitar un crematori d'humans, per aconseguir una textura tan fina i blanca?

Els mots prohibits atrauen especialment els poetes:
- Forbidden words (poems), de Patricia Traxler.
- Forbidden words (selected poetry), d'Eugenio de Andrade (edició bilingüe portuguès-anglès).
- Prohibida palabra, de José Costero.

I d'altres prosistes:
- The forbidden word, de William le Queux.
- Le mot interdit, de Nicolas de Hirsching.
- Forbidden words (taboo and the censoring of language), d'Allan & Burridge.
- Playboy's book of forbidden words, de Robert A. Wilson.
- Palabras prohibidas (diario de una madame), de Patricia Silbert.

Diccionari filosòfic

Voltaire (1930): Diccionari filosòfic, Antoni López, Col·lecció d'obres selectes, VIII, Barcelona.

Una mica de trampa. Aquest diccionari pertany a la lexicografia catalana? Probablement no. Però segons el títol és un diccionari, està en català i el trobem prou interessant. Motius de sobra.

François-Marie Arouet (1694-1778) adoptà el pseudònim Voltaire cap el 1718. Ho va fer combinant les lletres del seu cognom Arouet més una ela i una jota, inicials de "le jeune". En llatí la u passa per v i la j per i. Voltaire, el jove Arouet.
L'obra que presentem és la traducció catalana, primera i probablement única, del Dictionnaire philosophique portatif (Londres, 1764). Voltaire amplià considerablement el diccionari en l'obra Questions sur L'Encyclopédie, distribuées en forme de dictionnaire par des Amateurs (1770-72), en 9 volums.

L'obra la traduí l'escriptor tarragoní Domènec Guansé i Salesas (1894-1978), qui també traduiria a altres francesos, com Maupassant, Pierre Louis i Prévost. En aquest cas no només féu la traducció, sinó que també va fer una selecció de les entrades.
Guansé fou un escriptor migpartit per la guerra. Patí l'exili català al castell francès de Roissy-en-Brie, on coincidí amb Francesc Trabal, Pere Calders, Tísner, Joan Oliver, Xavier Benguerel, Sebastià Gasch, Agustí Bartra i Anna Murià (aquí començà la seva relació) i Armand Obiols i Mercè Rodoreda (el mateix), entre altres. En aquest castell del XVII tan literari és també on s'ambienta l'educació sexual d'O (Història d'O de Pauline Réage, 1954). Actualment acull l'ajuntament del seu poble.
Guansé després anà a Xile on hi passà molts anys.
Aquesta edició també té un pròleg del poeta modernista mallorquí Gabriel Alomar.

És una obra amarada d'enciclopedisme i esperit racionalista, irònica i intel·ligent. A l'entrada sobre els "Antropòfags", ens diu: "Jo pregunto qui era el més culpable, si aquells que degollaven els anglesos, o la pobra dona que feia candeles amb llur sagí. El gran mal, em sembla, és que ens matin. Poc importa, després de la nostra mort, de servir de rostit o de candela; a un home honrat fins no li sap greu d'ésser útil, una vegada mort.".

Un parell de cites que en parlen:

"A la biblioteca del meu pare jo no trobava altra cosa que llibres ateus. Tot fullejant-los vaig aprendre amb tot el zel, sense deixar cap prova a l´atzar, que Déu no existeix. El Diccionari filosòfic de Voltaire em subministrava, a cada una de les seves pàgines, arguments d´homes de lleis sobre la inexistència de Déu." Salvador Dalí a Diari d'un geni.

""Trobe que el Diccionari filosòfic està al nivell dels assaigs de Montaigne, té substància, és una obra de referència fonamental que s'hauria de llegir, és una font de lectures, de cites, de suggeriments, és ple d'anècdotes sobre l'incest, l'onanisme, l'adulteri, les religions... És d'una gran actualitat! Llegir els il·lustrats sempre és un refugi en moments de dubte, perquè són optimistes, volien canviar el món." Declaracions del novel·lista Martí Domínguez, que ha dedicat una trilogia a Voltaire.

El Cercamots

@ es coneix normalment com arrova, però també li podem dir rova; spam és correu brossa; un hacker és un furoner; un banner és un bàner; i un virus, doncs, un virus. Si ens interessa especialment Internet, com podem tenir un accés directe i gratuït a un lèxic especialitzat?

Amb aquest logo en forma de rosquilla banyada en xocolata negra que tant faria glatir a Homer Simpson, el Cercamots es defineix a la façana de la seva llar digital com un motor de cerca terminològic multilingüe que conté els termes dels vocabularis bàsics elaborats pels serveis lingüístics de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. Pausa.

El projecte, dirigit per Marta Estella (de la UAB), conté aproximadament uns 20.000 lemes, provinents del lèxic dels vocabularis bàsics editats pel Gabinet de Llengua Catalana la UAB i pel Servei de Llengües i Terminologia de la UPC.

L’àmbit d’aquests lèxics és bàsicament tècnic i, sens dubte, de total actualitat. En total aplega 13 reculls terminològics sobre informàtica, Internet, telecomunicacions, instrumentació electrònica, òptica i optometria, enginyeria industrial, construcció, restauració arquitectònica, medi ambient, fotoquímica, fisiologia animal, lògica i dret administratiu. Alguns d'aquests reculls (on hi ha enllaç) també es poden consultar en format pdf.

És precisament en l’actualitat i la diversitat de les temàtiques treballades, així com en el caràcter multilingüe, on rauen algunes de les virtuts d’aquesta màquina terminològica. Les llengües que trobem són el català, el castellà i l’anglès, i en menor mesura, l’italià.
Si fem cas de la informació que ens apareix a Internet, la seva darrera actualització va ser fa prop de tres anys. O sia, que aviat caldrà afegir-ne d'altres, que la tasca lexicogràfica és incessant i els reculls de lèxics d'especialitats són eines cada cop més imprescindibles.

Leaf & French Dictionary Background

"Leaf & French Dictionary Background" Autor desconegut

Fulla amb fons de diccionari francès.
Fulla i full d'un diccionari francès en un collage sobre pintura. Autor desconegut, però contemporani.
Tant fulla com full venen del llatí folium (full), però en el cas de la primera prové del seu plural neutre folia.

El Monjo lexicògraf

Un promptuari és el compendi de les regles principals d’una ciència o art. El mot deriva del llatí promptuarium, on significa bàsicament ‘armari’. O sigui que metafòricament és un armariet de coneixements.

La lexicografia catalana té diversos promptuaris. Alguns són només una tirallonga de mots ordenats alfabèticament i d’altres inclouen també un petit resum de regles ortogràfiques.

Anem a fixar-nos en un dels primers promptuaris aparegut després de la publicació de les Normes ortogràfiques (24 regles que l’IEC tragué a la llum el 24 de gener de 1913):

Monjo i Segura, Rafel (1918): Promptuari ortogràfic català, Impremta Elzeviriana, Barcelona.

El llibret, amb uns 14.000 mots, venia a ser un complement, “clar, senzill i lo més breu possible” a la important obra que Fabra i l’IEC havien publicat l’any anterior, el Diccionari ortogràfic (1917). Si l’obra de Fabra tenia 447 pàgines i feia 16x23 cm, la de Monjo tenia 139 pàgines en un format de 12x17, o sigui, molt més manejable i “Destinat especialment a la gent del poble”. Com s’aconsegueix una tal reducció? Doncs fàcil, traient paraules. Criteris? Tres: va treure les paraules menys usades, les que no oferien dubte en l’escriptura i les que eren igual que en castellà. Però clar, potser les paraules menys usades són les que un necessita més consultar en un diccionari...

A part d’això, Monjo, diu que amb vistes a la purificació del llenguatge, procura no deixar les paraules "castellanitzades o prostituïdes" (gràfica sinonímia) més habituals, com ara adiós o recibidor. Alguns d’aquest mots depurats els inclou en cursiva i afegeix al costat la proposta genuïna. També inclou noms de pila. Al final de l’obra, unes 20 pàgines de suplement ortogràfic.

Es desconeixen els llocs i dates de naixement i mort del senyor Monjo i Segura, però sabem de la seva vinculació amb Vilassar de Mar. A Vilassar trobem el Museu Monjo, una gliptoteca dedicada a l’escultor Enric Monjo. El seu pare es deia Rafael i creiem que pot ser el nostre autor.

La GEC defineix Rafel Monjo com a gramàtic, però va exercir bàsicament de professor i va fer carrera a la marina. Arribà a ser Oficial de la Marina Mercant i Director del Col·legi Nàutic Mercantil de Vilassar de Mar. Sobre això hem de dir que va fer un diccionari marítim, però no va ser del gust de Fabra i aquest li encarregà a Joaquim Ruyra que el revisés. El nostre autor també va col·laborar en els termes nàutics del DCVB de Mossèn Alcover.

El professor Monjo també és autor de les següents obres: Reglas pràcticas d’escriptura catalana (1902), Breu compendi de la història de Catalunya (1903), Apuntes sobre el sistema de enseñanza Monjo (1914) i Guia pràctica per a escriure en català (1918).

"el jueves", la revista que surt els dimecres i segresten els divendres

Satíric:

Fabra i GDLC: Que ridiculitza severament els defectes, els vicis, etc, dels homes.
DIEC2: Que ridiculitza severament els defectes, els vicis, etc, de les persones.

Dels 'homes' hem passat a 'les persones', però encara hi ha qui resta al marge d'aquests conceptes.

(Essent lector esporàdic, però antic, de l'únic setmanari satíric que queda a Espanya, no me n'he pogut estar. En Vicent Partal, tampoc. Llarga vida a la sàtira!)

Passivitat

"Though a work of literature can be read in a number of ways, this number is finite and can be arranged in a hierarchical order; some readings are obviously 'truer' than others, some doubtful, some obviously false, and some, like reading a novel backwards, absurd. That is why, for a desert island, one would choose a good dictionary rather than the greatest literary masterpiece imaginable, for, in relation to its readers, a dictionary is absolutely passive and may legitimately be read in an infinite number of ways."*

Wystan Hugh Auden (recollit per Charles Osborne a WH Auden: The Life of a Poet, p. 329)


Auden, de qui s'ha complert enguany el centenari del naixement, fou un important poeta anglès que va col·laborar amb els republicans a la Guerra Civil espanyola; diuen que hi conduïa una ambulància.

*Traïció personal: “Encara que una obra literària es pot llegir de maneres diferents, aquestes són limitades i es poden ordenar jeràrquicament; unes lectura són més "certes" que altres, algunes són dubtoses, d'altres són del tot falses i d'altres, com llegir una novel·la cap enrere, són absurdes. Així, a una illa deserta valdria més endur-se un bon diccionari que la millor obra mestra imaginable, ja que, envers els lectors, un diccionari és completament passiu i admet infinites lectures.”