11 de juny del 2008

K de Katalanisch
















I de Klaiber.
-----

Aquesta lletra va rodejada per un iconòfor dibuixat per Apel·les Mestres que costa d'identificar. Repassant les entrades de la 3a del Labèrnia que comencen per aquesta consonant, m'inclino, sense una certesa absoluta, per Kabila: "f. Cada una de las tribus de Berbería que habitan en la regió del Atlas".

No puc evitar deixar constància de la definició que Pere Labèrnia fa d'un Keramiá: "m. Secretari y secta de mussulmáns que diuhen ab Kerán que s'ha d'entendre literalment lo que diu la bestiesa del Alcorá dels brassos, ulls i orellas de Déu." Constato que quan es refereix a la transubstanciació no és igual de crític.

K de Katalanisch, que és com s'anomena el català al Diccionari portàtil de les lléngues catalana y alemanya d'Eberhard Vogel (Langenscheidt, 1911). Abans d'aquest diccionari només existia una altra obra que relacionava català i alemany, i de molts anys abans, el postincunable Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan allemany y lo allamany catalan imprès a Perpinyà per Johan Rosembach el 1502, i del qual només es coneix un únic exemplar, que la Biblioteca de Catalunya va adquirir l'any 1908, ara en fa cent, de la col·lecció de Marià Aguiló.

7 comentaris:

  1. Kamell, kasa, kimono, koloms i kaktus...si és k se t'ha d'explikar tot..

    ResponElimina
  2. El material a comentar no dóna per més..hehehe..

    Que Santa Llúcia et conservi la vista...a on veus una tribu bereber aquí??? Hi ha un tiu i un camell.I res més.

    Jo hi veig més aviat un tio amb sotana i caputxa blanques, (un monjo trapense, podria ser) que li burxa les dents amb un pal a una bèstia que duu un fusell semiautomàtic carregat a les espatlles: es tracta d'un camell, bitxo que amagatzema l'aigua i la perd pels forats del cos:

    Igualment que la 'cabila' actual abans es deia 'kabila', l'iconòfor ens remet al ver KORSECAR:
    "Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós.(DIEC2)"

    El pobre bitxo, com s'aprecia a l'expresió de la cara, no està gens ufanós, doncs el monjo li fa perdre reserves hídriques per via d'evaporació gingival.

    Apa.

    ResponElimina
  3. Primer de tot, missatge per a the blob: fes el favor d'obrir un bloc on deixar anar tota aquest torrent. El poble et necessita.

    I al senyor de la casa, dir-li que el comentari d'aquesta entrada el trobo superb, pel sarcasme i l'encert de les explicacions.

    Per altra banda, si el senyor Labèrnia flotava quan combregava, què carai li està reclamant? La fe mou muntanyes; també de definicions.

    ResponElimina
  4. Que divertits els duels entre puigmalets, encara que el .com hagi renunciat.

    Podríeu fer un bloc tipus "Puigma & Puigma, ens estimem a mort".

    'Katalanisch' és 'català' en alemany, no?

    Sabeu alemany? Sabeu què vol dir 'Air Berlin: läcken mir an Ass'?

    ResponElimina
  5. Marc, renunciar no hi renuncio mai, el que passa és el mateix que en la tira còmica d'un tal CROCK(és un autèntic mestre), entre el capità Poulet, una mica atontat però amb pretensions, que li planteja a en CROCK:

    Poulet: "Crock, let's engage in a battle of wits!!"

    Crock: "I never fight an unarmed man".

    Doncs el mateix.

    Oriol, merci, merci, però he de reconeixer que la comentarística és més fàcil que la creació...

    Saps que el senyor de la casa, en relació al meu primer comentari, ni tant sols havia caigut en que si abans 'cabila' es deia 'kabila' perque no també la casa, el camell, els ocells...tot el que surt al dibuix també es podia dir abans amb 'k': 'kamell', 'kasa', 'koloms'... si es que d'on no n'hi ha no en raja...

    ResponElimina
  6. "La comentarística és més fàcil que la creació", diu el .comentador. No sempre és així, clar. També hi ha comentarística creativa, com les lloances de l'ury, que em creen endorfines i segures.

    La .comentarística és una barreja d'etimologia fantasiosa isidoriana, bagatge de trivialpursuit i alguna substància etílica, probablement. L'únic que crea és disbauxa i flatus voci, però ¿algú hi ha vist mai una idea, un constructe mental digne de ser reflexionat seriosament, alguna dada que aporti informació i no soroll? Jo, com a bon germà, abrivadament ho cerco. Sens èxit, per ara, però l'ètica que comporta la genètica m'obliga a no defallir...

    ResponElimina

Quelcom a dir?