Aquest Joan Badoc és un irreverent... Bé, això ja ho sabíem, però ara ha fet un pas més enllà i s'ha atrevit amb el DGLC, o sigui, amb el Diccionari.Aquest ús que ha fet de la seva coberta m'ha fet pensar en allò que deia en Joan Solà sobre el Fabra: la mitificació del diccionari. I la mitificació, en una societat lliure, ha d'anar acompanyada de la desmitificació, de la sana irreverència. Quan la portada d'un llibre és objecte d'aquest tipus de manipulacions és perquè es reconeix com a un element integrant de l'imaginari cultural. I això està bé.
Continuarem aprenent del mite del DGLC i continuarem rient per les butxaques amb la Base de Badades. Que duri!
Per cert, encara n'hi ha de més irreverents amb en Fabra. (Gentilesa de The Blob, òbviament).
Entrades
Quina sort que el “pope” dels diccionaris prefabrians a la xarxa em doni l'absolució dels meus pecats d'irreverència! En tot cas, prefereixo ser irreverent que reverend.
ResponEliminaPer cert, què li ha passat a la capçalera del teu bloc? Sembla que tens el gazophylaci una mica encongit...
No és que la tingui més petita, malpensat. Només li he canviat lleugerament l'aspecte.
ResponEliminaM'agraden més les popes que els popes.
La Base de badades és una droga perillosa. Quan m'hi enganxo no paro. A la xarxa hi falta més badoquisme, oi tant.
ResponEliminaLa justa mesura del badoquisme que falta a la xarxa és el que li sobra a la classe política.
ResponEliminaNo hi ha Història sense paròdia, sí senyor.
ResponElimina