4 de febrer del 2010

"Vals del diccionario"






"Vals del diccionario" és un poema/cançó de l'autora argentina María Elena Walsh, que acaba de complir 80 anys. És una autora molt coneguda a Argentina, com a poeta i autora de teatre infantil i adult, compromesa contra la dictadura militar. Aquesta cançó lexicogràfica va aparèixer al seu primer disc de cançons per a adults, Juguemos en el mundo (1968). Després també va aparèixer en diversos recopilatoris, com ara Canciones para grandes.



Posteriorment aquesta cançó va ser versionada per Rosa León a Y si partimos todo a la mitad (1986).


El poema és un cant a la infantesa, simbolitzada pel Pequeño Larousse Ilustrado, un petit diccionari molt popular, que encara es publica. Reprodueixo a continuació una carta dels lectors enviada a La Nación per Raúl H. Álvarez, amb motiu de la publicació del Larousse per part del diari argentí:

"Señor Director: La publicación del Diccionario Enciclopédico Larousse en La Nación nos permitirá a los lectores acceder, de a poco y en cómodas cuotas, a una valiosa fuente de consulta. Me gustaría recordar que el diccionario Larousse (además del prestigio) se distingue de todos los demás por algo especial. Es el único diccionario al que se le dedicó una canción, sin fines publicitarios y con el único propósito de transmitir el afecto hacia un amigo con el que siempre podemos contar y que contesta a todas nuestras preguntas. Me refiero al «Vals del diccionario» que compuso la talentosa María Elena Walsh y que dice en su estribillo: «Tantas cosas ya se han ido/al cielo del olvido.../ Pero tu sigues siempre a mi lado/ Pequeño Larousse Ilustado»."


També la web argentina de Larousse hi fa referència. Aquesta és la lletra completa (presa del magnífic bloc Poesia Infantil i Juvenil):

Tantas cosas ya se han ido al cielo del olvido,
pero tú sigues siempre a mi lado,

Pequeño Larousse Ilustrado.

Cuántas veces me abriste la puerta
para ir a jugar
en voz baja a una isla desierta
por un mar dibujado en el mar.

Todavía eres el embeleco
de una infancia que tiene tu edad
y palabras, en vez de muñecos,
asesina su curiosidad.

Universo de la miniatura
y aljibe total
donde sigo pescando figuras,
y no temo llegar al final.

Tú me ayudas con buenos consejos
a hacer versos por casualidad
y me asombras igual que el espejo
con la fábula de la verdad.

22 comentaris:

  1. El que no tingui la Sàlvia de Bibliopoemes...

    Una campanya publicitària neta i efectiva.

    Aquí s'havia d'haver fet alguna cosa semblant amb l'Arimany, que fins i tot la Vanguardia va treure en còmodes llibrets fa uns anys.

    ResponElimina
  2. Gazo,
    Has de fer una lletra dedicada al Fabra i que algú (Albert Pla?) li posi música.

    ResponElimina
  3. M'has fet recordar el "diccionario ilustrado" que feia servir jo a l'escola.
    Era de l'editorial RAMON SOPENA de Barcelona i es deia "RANCÉS - Diccionario Ilustrado de la Lengua Española", encara el guardo i veig que és una edició de 1973, com ha passat el temps!! :-)

    ResponElimina
  4. Ostres, quin post tan entranyable!!

    M'has fet recordar també el petit diccionari que tenia jo quan anava al cole, també amb petits dibuixos en blanc i negre i, de tant en tant, una làmina sencera en que els dibuixos eren en color :-)

    ResponElimina
  5. jo tenia el Rances i un Aristos :P em sembla que l'Aristos encara volta per casa. Eren diccionaris tramposos, perquè te'ls compraves amb tota la il·lusió i no tenien paraules "especials" ;)

    ResponElimina
  6. La CLIDICE té raó amb això de les paraules "especials" que suposo que tots, de petits, anàvem a buscar però que en aquests diccionaris no trobàvem, segurament volien evitar-nos "pensamientos impuros". :-D

    ResponElimina
  7. Parèmies: Primer apunt amb Ipernity, tu!

    Galde/Pisco: Ei, que ja tenim la trinca, amb "Visca tot el diccionari".

    Pere Llada: El meu estimat Rancés, "obra de suma utilidad para las escuelas", és de 1983.

    Assumpta: El Rancés, amb coberta marró, té làmines a color intercalades i petits dibuixets en blanc i negre. Ves que no sigui aquest.

    Clidice: ¿Vols dir que algú no tenia el Rancés? Al Rancés li hem de fer l'himne!

    Pere Llada: Al Rancés del 83 surt polla, teta, culo, follar... Això sí, les accepcions no sempre són les esperades.

    ResponElimina
  8. A l'edició de 10 anys abans, el RANCÉS també era una "obra de suma utilidad para las escuelas" i tens raó que surten totes aquestes que dius, (ja no recordava que "follar" és "soplar con los fuelles"), en canvi de "pustuloso" pasa a "putativo". Només ho constato i no ho critico, segurament és lògic en un diccionari dedicat a la mainada.

    ResponElimina
  9. Pere Llada: Hi ha paraules que són més "especials", com diria la Clidice, si no apareixen al Rancés. L'estímul de l'enigma, què t'he de dir.

    Parèmies: A Librarything ja ho utilitzo. Se'm va omplir el Flickr gratuït i vaig seguir el consell d'un amic. Per cert, acabo de demanar en préstec "Paremiologia" de Maria Conca. Ves que no et prengui el puestu de paremiòleg de capçalera, d'aquí a un temps...

    ResponElimina
  10. Sense afany proselitista, no me'n puc estar de desar ací dos poemes més de la Maria Elena Walsh, només per si de cas:

    http://laetus.blogia.com/2008/042501-voy-a-contar-un-cuento-124-maria-elena-walsh-124-.php

    http://laetus.blogia.com/2008/060401-en-una-cajita-de-fosforos-124-maria-elena-walsh-124-.php

    ResponElimina
  11. S'agraeix aquest proselitisme pamfletopoètic, Amkiel. Quina conya el cerrado/closed...

    ResponElimina
  12. El meu diccionari escolar era el VOX (vocis?). Tot aquest ecosistema tan fascinant la canalla d'ara l'ha perdut. Ara predomina el pensament únic de Pompeu Google i Maria Wikipedia.

    ResponElimina
  13. Els meus alumnes tenen l'univers de l'Optimot, que és més complet que Rancés i Vox junts.

    ResponElimina
  14. Encara que se t'ompliel Flickr, tinc entès que les fotos segueixen allà. Només es mostren (a Flickr) les darreres 200, però els enllaços a les fotos antigues no es perden. O sigui que hi pots anar posant teca i teca, mentre en recordis l'enllaç de les fotos amagades. :-)

    Bona, la Paremiologia de Conca, encara que una mica espessa en determinats apartats.

    ResponElimina
  15. La Walsh dirà el que vulgui, però segur que els senyors de Larousse la van convidar a una mariscada. Com a mínim.

    De fet, estic per fer una novel·la on s'expliqui que la cantant i compositora, en el fons, estava lloant els "continguts" d'un editor que ha restat, de forma tan intel·ligent i entranyable, en l'anonimat.

    La peça, tan entregada, fa que la meva hipòtesi guanyi punts. Ens trobem per una "parte por el todo".

    ResponElimina
  16. Quina entrada més maca, Puigma!
    L'he reenviada urbi et orbe.

    ResponElimina
  17. Un diccionari, uns versos i unes veus tot recordant l'infantesa que mai es perd (sempre hi ha un nen amagat per algun raconet del nostre interior).
    M'encanta el post. Gràcies per l'enllaç.
    Besadetes

    ResponElimina
  18. En aquest cas tu n'ets la inspiradora, Sàlvia. Ens llegim!

    ResponElimina

Quelcom a dir?